♦ «Durant més de tres mil anys, i fins a la dècada de 1980, la Xina va ser una societat basada en l’agricultura, en què els pagesos xinesos generaven la gran majoria de la riquesa social. La gent estava estretament vinculada a la terra, i la seva roba, la seva alimentació, els seus habitatges i els seus mitjans de transport depenien del treball agrícola o, com suggereix el títol de la pel·lícula, de viure de la terra. Tanmateix, a causa de la baixa productivitat, els desastres naturals incontrolables i les penúries infligides per l’ésser humà, aquest sistema també imposava una enorme pressió sobre els mitjans de subsistència dels agricultors. Per sobreviure en aquest context, el poble xinès havia de ser treballador, resilient i posseir un profund sentit de l’obediència i de la resistència. La unitat familiar era essencial, ja que constituïa els fonaments sobre els quals afrontar la incertesa i permetia garantir l’estabilitat entre generacions. Com a resultat, en els valors tradicionals xinesos, sacrificar la felicitat individual en benefici de la família i de la nació va passar a considerar-se una virtut moral noble. El 1991, les reformes econòmiques a la Xina i la revolució tecnològica s’havien estès ràpidament per les extenses zones rurals del país. La maquinària industrial va començar a substituir progressivament el treball manual, i els recursos necessaris per a la producció industrial, com ara el petroli, van anar desplaçant cada vegada més la importància ancestral de la terra. Alhora, el desenvolupament industrial a les zones urbanes va generar una demanda creixent de mà d’obra, fet que va portar molts pagesos a emigrar a les ciutats a la recerca de noves oportunitats i mitjans de subsistència. En aquestes circumstàncies, les xarxes de parentiu i els ecosistemes rurals tradicionals que havien sostingut la civilització agrícola xinesa durant milers d’anys van començar a desintegrar-se» [§]
El director, guionista i muntador de Living the Land – Vivir la tierra – Le Temps des moissons, en Huo Meng, explica que la pel·lícula «explora l’impacte profund que aquest moment històric va tenir sobre les tradicions, les emocions i les relacions del poble xinès. Com un vendaval imparable, aquells canvis van travessar tots els aspectes de la vida. Ambientada a la Xina rural de 1991, la història i les emocions del film arrelen en segles d’història, cultura i tradició, alhora que reflecteixen la mentalitat de la societat xinesa contemporània. Volia mostrar com, quan les polítiques socials col·lectivistes van entrar en conflicte amb tradicions que s’havien forjat al llarg de mil·lennis, la gent es va veure obligada a adaptar-se en aspectes que qüestionaven la seva pròpia manera de viure. També vaig considerar important retratar les enormes pressions, tant socials com físiques, que van patir les dones i que els van deixar seqüeles duradores i, sovint, irreversibles. Són temes d’una gran amplitud que es reflecteixen en les històries personals d’una sola família». En Huo Meng (Taikang, província de Henan, Xina, 25.06.1984), tot primer va estudiar Dret a la Universitat de Comunicació de la Xina, abans de cursar un màster en Cinema a la mateixa institució. El 2018 va dirigir el seu primer llargmetratge de ficció, Crossing the bordes – Zhaoguan ‹un nen queda a cura de l’avi quan el seu pare acompanya la mare a donar a llum el nou membre de la família, i és així que avi i nét emprenen junts un viatge que els canviarà la vida›, pel·lícula amb què va obtenir un ressò notable a l’Àsia. Living the Land – Vivir la tierra – Le Temps des moissons (2025), guardonat amb el Premi a la Millor Direcció del Festival de Berlín, és el seu segon llarg.

Producció: Xina. Any: 2025. Durada: 2h12. Versió original: en Jin i mandarí. Especificacions tècniques: Color, format 1:1.78, 24 fps, so 5.1.
Sinopsi: Amb els dos pares treballant lluny, en Chuang, de deu anys, està sent criat per la família al seu poble natal, on milers de anys de tradició rural xoquen amb els canvis socioeconòmics de la Xina a començament dels anys noranta.
Tràilers: VOSE, VOSF, VOSI, VOSA.

Amb: Wang Shang (Xu Chuang), Zhang Chuwen (Li Xiuying), Zhang Yanrong (la besàvia, senyora Li-Wang), Zhang Caixia (Sun Guilan), Cao Lingzhi (Wang Cuifang), Zhou Haotian (Jihua), Jiang Yien (Laidan).
Guió: Huo Meng. Muntatge: Huo Meng. Fotografia: Guo Daming. Música original: Wan Jianguo. So: Li Tao. Càsting: Liu Sasa, Cui Yuanyuan. Maquillatge: Ge Xiumei. Perruqueria: Ge Xiumei. Vestuari: Yu Shuyao. Direcció artística: Yu Shuyao.

Bases de dades: Tmdb, Imdb, Letterboxd, Cineuropa, Filmaffinity, Sensacine, AlloCiné, MyMovies.
Festival d’estrena mundial: Berlín 2025 · Competició. Premi destacat: Millor Direcció, al Festival de Berlín. I també: Altres reconeixements.
Dossiers de premsa: Vivir la tierra | Le Temps des moissons | Living the Land. Informació: Wikipedia (ang), Wikipédia (fr), Etiqueta ‘Living the Land’ del Variety (ang).
Producció: Fan Zhang. Coproducció: Li Xinran, Liu Yi, Zhao Miaomiao, Zhu Xi. Producció executiva: Yao Chen, Xu Chunping, Jiang Hao.
Companyies productores: Floating Light (Foshan) Film and Culture (xinesa). Coproductores: Phoenix Legend Films (xinesa), Bad Rabbit Pictures (xinesa), Lian Ray Pictures (xinesa), Shanghai Film Group (xinesa).

Mercat espanyol, D: Avalon, E: 14.08.2026. Mercat francès, D: ARP Sélection, E: 24.12.2025. Mercat italià, D: pendent, E: pendent. Mercat EUA, D: Film Movement, E: restringida, 03.04.2026. Vendes internacionals: M-Appeal.

La projecten en VOSE: Renoir Floridablanca (Barcelona), CineCiutat (Palma), Cines Babel (València), Cines Lys (València).
Cineclubs: pendent.

Comentari | Recull d’articles d’altri: Altres veus | Atenció a “Living the Land”, la revelació a Berlín 2025 d’un cineasta xinès prometedor.

—
PORTADA: Cartell internacional del film, cortesia d’ M-Appeal
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!