Club 7 Cinema

D’ Emmanuel MOURET, Trois amies / Tres amigas / Tre amiche.

Producció: França. Any: 2024. Durada: 1h58.

Guió: Emmanuel Mouret, Carmen Leroi. Muntatge: Martial Salomon. Fotografia: Laurent Desmet. Música: Benjamin Esdraffo. Càsting: Constance Demontoy.

Amb: India Hair (Joan Belair), Camille Cottin (Alice), Sara Forestier (Rebecca Maillard), Damien Bonnard (Thomas Duval), Grégoire Ludig (Éric), Vincent Macaigne (Victor Harzouian), Eric Caravaca (Stéphane Leroi).

FOTO: “Trois amies” (La Aventura)

Sinopsi: La Joan ja no està enamorada d’en Victor i pateix per no ser-li honesta. L’Alice, la seva millor amiga, la tranquil·litza assegurant-li que ella mateixa no sent cap passió per la seva parella, l’Eric i tanmateix la relació els va molt bé. Ella ignora que l’Eric té una aventura amb la Rebecca, la seva amiga comuna… Quan la Joan decideix finalment deixar en Victor i aquest desapareix, les vides i les històries de les tres amigues fan un tomb.

Tràilers: VOSE, VOF, VI.

Informació: Entre Rohmer i Rivette, Emmanuel Mouret continua la seva singular filmografia, amb les circumvolucions del sentiment d’amor i les seves divagacions de llenguatge com a fil conductor. Un programa emotiu i filosòfic que el cineasta francès (nominat el 2020 al César a la millor pel·lícula i millor direcció per “Les coses que diem, les que coses que fem“, [2020,disponible a FilminCat] …) pretén reinvertir. El seu dotzè llargmetratge, (..) explora els destins entrecreuats de tres dones, cadascuna habitada per una visió de l’amor molt diferent (Trois Couleurs -fr-).

FOTO: “Trois amies” (La Aventura)

Enllaços: Tmdb, Imdb, Sensacine, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd.

Distribuïdores i estrena als cines, DE: La Aventura Audiovisual, EE: 11.07.2025, DF: Pyramide, EF: 06.11.2024, DI: Lucky Red, EI: 19.06.2025. Cines de referencia d’aquest blog: Cinema Truffaut (Girona).

Festival i premis: Venècia 2024 – Competició | Altres reconeixements.

FOTO: “Trois amies” (La Aventura)

En aquest blog, també: Comentari sobre la pel·lícula.

Recull d’articles d’altri sobre la pel·lícula: Altres veus.

FOTO: Emmanuel Mouret (La Aventura)

El director, Emmanuel Mouret: L’èxit de Les coses que diem, les que coses que fem (2020) -amb Nils Schneider, Camélia Jordana i Vincent Macaigne, és un impecable joc de nines russes, amb el guió que va intercalant històries d’amor, desig i possessió dels dos protagonistes, amb un to de comèdia encantadora, conduïda pels diàlegs incessants- (seleccionada a l’edició del Festival de Canes que no va tenir lloc) el va dur a una nova cota d’interès entre el públic i la crítica, materialitzada en el seu film següent, Crònica d’un amor efímer (2022) -amb Sandrine Kiberlain i Vincent Macaigne com una mare soltera i un home casat que esdevenen amants, compromesos a veure’s només per diversió i no sentir cap sentiment romàntic, però cada cop més sorpresos per la seva complicitat- projectat a la secció Cannes Première del Festival. Lluny del renom de què gaudeix actualment, Mouret havia estat fa anys a la Quinzena dels Realitzadors ‘cannoise’: el 2004, amb Venus et fleur -dues noies desconegudes que es troben i només comparteixen el delit de trobar el xicot ideal-, i el 2006, amb Changement d’adresse -un músic tímid i maldestre, acabat d’instal·lar-se a París, s’enamora bojament d’una seva jove estudiant i ho intenta tot per seduir-la-. El 2007 va participar a les venecianes Giornate degli Autore amb Un baiser, s’il vous plaît -amb Virginie Ledoyen i Stefano Accorsi, una parella que es troba per casualitat en el que no saben que serà l’inici d’una llarga història-. Al Festival de Locarno hi va ser el 2011 amb L’art d’aimer -comèdia coral sobre diverses parelles parisenques i els entrellats de l’amor, amb una quinzena d’actors, entre els quals, ell mateix, Julie Depardieu, Ariane Ascaride, François Cluzet, Gaspard Ulliel, Judith Godrèche…- i el 2013, amb Une autre vie -nou estudi del comportament amorós, amb JoeyStarr, Virginie Lodoyen, Jasmine Trinca…-. I el 2018 va presentar al Festival de Toronto Mademoiselle de Joncquières, cinta d’època, relat d’amor, seducció, manipulació, intriga i venjança, adaptació d’una obra de Denis Diderot, en què Cécile de France és una vídua que, enganyada per un llibertí notori, en planeja la revenja. Com hem vist, a Mouret se’l situa entre Rohmer i Rivette; però d’altres el consideren un bon hereu de Rohmer, sí, però també de Sacha Guitry i de Woody Allen.

***

FOTO DE L’APUNT: Cartell francès de la pel·lícula (Pyramide)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!