Club 7 Cinema

Un blog de Salvador Montalt

26 de desembre de 2013
0 comentaris

Fitxa: “Nymphomaniac”, de Lars von Trier

Provocador patològic, talent artístic, bocamoll temerari i irreprimible, cineasta de grandesa que no defuig fregar el ridícul, especulador, hàbil i murri, intel·lectual inquiet, morbós fins a l’extrem, misogin, misantrop, apocalíptic… Lars von Trier és com si portés als seus gens l’escàndol mediàtic, l’enrenou al voltant de la seva obra, talment com si no en tingués prou amb la força artística dels seus films. Poc apaivagada la polèmica (un pèl “forçada”) amb els ianquis per la seva “trilogia” nord-americana —Dogville (2003), Manderlay (2005)—, quan ja s’havia esvaït la remor “trencadora” de l’anomenat Dogma —una mena de decàleg depurador de la forma cinematogràfica…— i després d’haver castigat la humanitat amb el seu film terapèutic i extraordinàriament malaltís, Anticrist (2009), Von Trier va sacsejar els espectadors bocabadats amb la seva Malenconia (2011) tot engiponant-nos unes declaracions filo-nazis… I, per a amanir-ho, va anunciar el rodatge d’un film pornogràfic: Nymphomaniac. Un cop enllestit, el danès n’ha lliurat més de cinc hores de metratge, difícils d’estrenar comercialment, tant per la durada com pel que se’ns anuncia d’un contingut sexualment molt explícit, protagonitzat per un esplet d’actors coneguts (alguns, habituals de Hollywood). De manera que l’operació s’ha arrodonit d’aquesta manera: 2 versions (una “soft” i l’altra “hard”), cadascuna de les quals es presenta en 2 parts. Ara arriba a les pantalles la primera part de la “soft” i al cap d’un més n’arribarà la segona. I de la “hard”, de moment se’n presenta la primera part al Festival de Berlín…

Nymphomaniac (Nymphomaniac). Direcció: Lars von Trier. Producció danesa, 2013. Durada (versió retallada per a distribució comercial internacional): Volum 1, 1h50, i Volum 2, 2h10.

FOTO (Christian_Geisnaes) © Golem Nymphomaniac, de Lars von Trier


Sinopsi: la Joe (Charlotte Gainsbourg) es té per nimfòmana. Una freda nit d’hivern, en Seligman (Stellan Skarsgård), solter granat i encantador, la troba tirada en un carreró, ben apallissada. Se l’endú a casa, en té cura i li fa preguntes sobre la seva vida: se l’escolta amb molta atenció, mentre li explica, al decurs de vuit capítols, la història exuberant i polifacètica de la seva vida, plena de trobades i incidents…

Altres vídeos: Tràiler VOSE | Tràiler VOSF.

Capítol 1. La perfecta pescadora de canya. L’adolescent Joe (Stacy Martin) i la B (Sophie Kennedy Clark), la seva amiga ja rodada, pugen al tren i fan una juguesca: a veure quina de les dues seduirà més homes al decurs del viatge. Vídeo: clip VO.

Capítol 2. Jérôme (Shia Labeouf). “L’amor no és sinó desig amb una dosi afegida de gelosia”. Tot i que la nimfòmana cínica considera que l’amor és un sentiment superficial, la Joe, que encara jove, topa amb una força capaç de travessar el seu blindatge: en Jérôme. Vídeo: clip VO.

Capítol 3. La Sra. H (Uma Thurman). Tenir al cap un reguitzell tan llarg d’amants no sempre és fàcil i la Joe no té més remei que encarar les conseqüències de ser nimfòmana… Vídeo: clip VO.

Capítol 4. Deliri. Deliri, confusió, al·lucinació, despropòsit. Es mor el pare (Christian Slater) de la nimfòmana. Vídeo: clip VO.

Capítol 5. L’escola de l’orgue petit. Un preludi coral de Bach: tres veus amb caràcter i en total harmonia. Dit d’altra manera: Polifonia. La nimfòmana s’inspira fàcilment i fa el que creu que ha de fer. Vídeo: clip VO.

Capítol 6. L’església oriental i l’ésglésia occidental (L’ànec mut). Sovint se’ns descriu l’Església Oriental com la de l’alegria i a l’Occidental com la del patiment. A mesura que ens anem allunyant de Roma cap a Orient, descobrim que va quedant enrere la culpabilitat i el patiment, que anem cap a la llum i l’alegria. Però la Joe aprèn que el dolor i el plaer no estan tan lluny l’un de l’altre, com es pensava. Vídeo: clip VO.

Capítol 7. Mirall. La imatge que es reflecteix al mirall sembla a simple vista una rèplica exacta de l’objecte que s’hi mira. Però, de fet, és fals perquè l’objecte tan sols és un reflex, per tant, una versió imperfecta l’original. La Joe malda per desfer-se de la seva sexualitat. Vídeo: clip VO.

Capítol 8. La pistola. Vídeo: clip VO.

Fitxa tècnica i artística.

Direcció: Lars von Trier. Guió: Lars von Trier. Fotografia: Manuel Alberto Claro. Muntatge: Morten Højbjerg i Molly Marlene Stensgaard. Producció: Zentropa (Dinamarca). Idioma versió original: anglès.

Repartiment: Charlotte Gainsbourg (Joe), Stacy Martin (Joe, d’adolescent), Stellan Skarsgård (Seligman),  Shia LaBeouf (Jérôme), Michaël Pas (Jérome, de gran), Christian Slater (el padre de Joe), Connie Nielsen (la mare de Joe), Jamie Bell (K), Uma Thurman (Sra. H), Willem Dafoe (L),  Sophie Kennedy Clark (B),  Mia Goth (P), Udo Kier (cambrer), Jean-Marc Barr.

Estrena.

Data estrena a gran part de la nostra cartellera: 25.12.2013 (Volum 1), 24.01.2014 (Volum 2)

Aquesta pel·lícula no s’ha estrenat ni en VOSC ni doblada al català.

Distribuïdores: Catalunya, les Illes, País Valencià, la Franja i Andorra, Golem | Catalunya Nord, Les Films du Losange | mercat italià, Good Films*.

Més informació.

Web oficial | Facebook | Fitxa El Punt Avui (cat) | Imdb (ang) | Cineuropa (ang/fr/esp/it) | Sensacine (esp) | CommeAuCinéma (fr) | MyMovies (it).

Festivals: Berlín 2014 (Volum 1, versió íntegra) | Altres festivals.

Premis: Premis.


Apunts en aquest blog: Comentari | 2 parts i 2 versions | Cartells | Vídeos.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!