Club 7 Cinema

♦ A Las corrientes, Lina (Isabel Aimé González Sola), professional argentina del món de la moda de 34 anys que és a Suïssa, té l’impuls de llançar-se al riu i, quan torna a Buenos Aires, d’aquell incident no en diu res a ningú, però íntimament a ella l’afecta… «Ginebra és una ciutat que forma part de la meva vida –ha declarat la cineasta, Milagros Mumenthaler-; va ser casa meva quan la meva família, durant la dictadura militar argentina, es va exiliar a Suïssa. En tornar-hi, més d’una vegada m’he preguntat què passaria si una dona es llancés al riu que travessa la ciutat. Aquest va ser un punt de partida: pensar qui és aquesta dona, per què fa el que fa, si és plenament conscient d’aquest acte. En aquell moment jo estava llegint un llibre de Siri Hustvedt, La dona tremolosa. La història dels meus nervis, on explica una experiència molt particular que va viure: (..)». I explica que, en plantejar-se com havia d’encarar la pel·lícula, el que li interessava era endinsar-se «en els sentiments de la Lina, en allò que li passava per dins: els seus pensaments, els seus desitjos, els seus anhels. Però una cosa era escriure-ho al guió i una altra, filmar-ho, i això em va portar a una recerca per trobar-hi solucions. En aquella etapa, em va ajudar molt rellegir La senyora Dalloway, de Virginia Woolf, perquè, a través del flux de consciència de la protagonista, la novel·la va saltant d’un personatge a un altre. En el cas de Las corrientes: aquests personatges estan fent realment allò que veiem? O potser és la Lina qui els imagina o s’hi projecta? M’agradava treballar amb aquesta ambigüitat de significats. (..) La Lina és un personatge que intenta complir els mandats clàssics: ser una bona esposa, una bona mare, formar part d’una família, ser responsable a la feina. Ella compleix amb totes les obligacions, va marcant amb una creu totes les caselles. I tot això és el contrari de l’ésser romàntic, que té a veure amb els sentiments profunds, amb el món íntim. El món exterior de la Lina entra en crisi pel que li passa en el seu interior»

Milagros Mumenthaler (Córdoba, Argentina, 1977) va tornar de l’exili familiar als anys noranta per a ingressar a la Universidad del Cine de Buenos Aires, on es graduà el 2.000. Amb una mirada pregonament femenina, dirigeix diversos i reconeguts curtmetratges, abans de debutar en el llarg amb Abrir puertas y ventanas (2011), retrat de la vida quotidiana de tres germanes que viuen a ca l’àvia que les va criar, a Buenos Aires, després que aquesta hagi mort; film desenvolupat en la fase de projecte a la Cinéfondation, la selecta residència artística del Festival de Canes, amb el qual la debutant va guanyar 5 premis al Festival de Locarno, entre els quals el de Millor Pel·lícula. A la següent La idea de un lago (2016), amb què va participar a certàmens com Locarno, Busan, Sant Sebastià i Rotterdam, va bastir un (nou) retrat sobre la pèrdua i la memòria, centrant-se en una fotògrafa de 35 anys, embarassada i separada de fa poc, que a tall de teràpia per a superar (o aguantar) aquest seu difícil moment vital, es posa a acabar un llibre de fotografies i poemes personals, cosa que se li transforma en una exploració del seu passat, de la relació que tenia amb la seva mare i el seu germà, la desaparició del seu pare l’any 1977, durant la dictadura, i la importància que va tenir per a ella la casa d’estiueig que tenien al sud. Las corrientes, estrenada mundialment al Festival de Toronto, és el seu tercer llargmetratge.

De Milagros MUMENTHALER, Las corrientes — The Currents.

Producció: Suïssa, Argentina. Any: 2025. Durada: 1h44. Versió original: en castellà. Especificacions tècniques: Color, format 1:85, 2K, so 5.1.

Sinopsi: En el punt més àlgid de la seva carrera, la Lina, una professional argentina del món de la moda de 34 anys, es deixa endur per un impuls sobtat (sense cap motiu aparent, es llança al riu) després d’una cerimònia de lliurament d’uns prestigiosos premis a Suïssa. De tornada a Buenos Aires, no diu res d’aquell incident, però alguna cosa ha canviat dins seu; una cosa que, silenciosa i imperceptible, li fa sobreeixir un passat que es pensava haver deixat enrere.

Tràilers: VOE, VOSF, VOSI, VOSA.

Amb: Isabel Aimé González Sola (Lina Campbell), Esteban Bigliardi (Pedro Campbell), Claudia Sánchez (Inés), Ernestina Gatti (Julia), Jazmín Carballo (Amalia), Patrícia Mouzo (Pilar), Susana Saulquin (Irma), Emma Fayo Duarte (Sofía Campbell), Sara Bessio (Nadia).

Guió: Milagros Mumenthaler, amb la col·laboració de Inés Bortagaray, Răzvan Rădulescu. Muntatge: Gion-Reto Killias, Julia Straface. Fotografia: Gabriel Sandru. So: Carlos Ibañez (so directe), Federico Esquerro (edició), Denis Séchaud (mescles de regravació). Càsting: Maria Laura Berch. Maquillatge: Marina Aebi. Perruqueria: Marina Aebi. Vestuari: Simona Martinez. Direcció artística: Aili Chen.

Enllaços:

Bases de dades: Tmdb, Imdb, Letterboxd, Cineuropa, Filmaffinity, Sensacine, AlloCiné, My Movies.

Festival d’estrena mundial: Toronto IFF 2026 · Platform. Premi destacat: RTVE – Otra Mirada, al Festival de Sant Sebastià 2025. Festival de preestrena a Catalunya: D’A 2026 · Direccions. I també: Altres reconeixements.

Dossiers de premsa: en espanyol.

Sobre la producció:

Direcció de producció: Laura Stucki (a Suïssa). Producció: Eugenia Mumenthaler, David Epiney, Violeta Bava, Rosa Martínez Rivero.

Companyies productores: Alina Film (suïssa), Ruda Cine (argentina).

Distribuïdores i estrena als cines:

Mercat espanyol, D: Atalante, E: 08.07.2026. Mercat francès, D: Dulac Distribution, E: 18.03.2026. Mercat italià, D: Exit Media, E: pendent. Mercat EUA, D: Kino Lorber, E: restringida, 29.05.2026. Vendes internacionals: Luxbox.

Cines de referència d’aquest blog:

La projecten en VOE: CineBaix (Sant Feliu de Llobregat), Zumzeig (Barcelona), Renoir Floridablanca (Barcelona), CineCiutat (Palma), Cines Babel (València)

Cineclubs: pendent.

Altres apunts en aquest blog ran de la pel·lícula:

Comentari | Recull d’articles d’altri: Altres veus | Enllaç amb cròniques en català.

—

PORTADA: Cartell del film (Atalante)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!