Club 7 Cinema

“Vides passades” / “Past lives”. Producció: EUA. Any: 2023. Durada: 1h45. Directora i guionista: Celine Song. Fotografia: Shabier Kirchner. Música: Christopher Bear, Daniel Rossen. Muntatge: Keith Fraase. Casting: Ellen Chenoweth, Susanne Scheel. Repartiment: Greta Lee (Nora), Teo Yoo (Hae Sung), John Magaro (Arthur). Vista, per FilminCat, 26.08.2024, en VOSC.

Sinopsi: La Nora i en Hae Sung, dues amistats de la infància molt connectades, es van separar quan la família de la Nora emigrà de Corea del Sud. Dues dècades més tard, en Hae Sung decideix visitar la Nora durant uns dies a Nova York, on viu amb el seu marit americà, l’Arthur. L’una davant de l’altre, com els fantasmes d’una vida no viscuda, confronten nocions de destí, amor i eleccions que constitueixen una vida.

Enllaços: IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies; en aquest blog, Altres veus: “Vides passades”.

Festivals i premis: Festival de Berlín 2023 – Competició | Festival de Sant Sebastià 2023 – Perlak | Altres premis i nominacions |

Comentari (amb algun espòiler, tant se val!).

Pregonament romàntica, sense gens de l’encartonament de les pel·lícules romàntiques; poètica, bellíssima. És un film diàfan, de sentiments autèntics tractats de manera transparent. Amb un muntatge explícit (aquí no es deixa res a les el·lipsis, tot es mostra i es reforça, els sentiments i el relat); plans eloqüents fins a l’obvietat (com ara els camins separats que prenen de menuts) i grans moments, com el de l’espera pel retrobament a Nova York, el del mateix retrobament, el de la conversa al local de copes, el del comiat (amb els silencis que parlen més que les paraules, els esguards que són autèntics llibres emocionals oberts, per bé que continguts) o el de la tornada final a casa. Un personatge femení de categoria, intel·ligent, i uns companys masculins molt al seu lloc, tots servits per uns actors magnífics, que han entès els seus papers i els incorporen amb riquesa de matisos. Uns diàlegs precisos, impecables. Una gran sensibilitat (femenina, i tant!). Tant se val que els extres s’hi passegin massa clarament de farcit pel primer pla o pel fons de la imatge, perquè el que ens dona la pel·lícula és magnífic!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!