Club 7 Cinema

Un blog de Salvador Montalt

27 de gener de 2025
0 comentaris

Fitxa i comentari: “The Brutalist”, de Brady Corbet

De Brady CORBET, “The Brutalist“. Producció: Anglaterra, EUA, Hongria. Any. 2024. Durada: 3h35 (en dues parts -la primera d’1h40-, separades per un intermedi de 15 minus). Format original: 70 mm. Guió: Brady Corbet i Mona Fastvold. Muntatge: Dávid Jancsó. Fotografia: Lol Crawley. Música: Daniel Blumberg. Càsting: Kristina Ederly, Cassandra Kulukundis. Direcció artística: Csenge Jóvári, Alexander Linde, Csaba Lodi, Virág Tyekvicska. Disseny de producció: Judy Becker.

Amb Adrien Brody (László Tóth), Felicity Jones (Erzsébet Tóth), Guy Pearce (Harrison Lee Van Buren Sr.), Joe Alwyn (Harry Lee), Alessandro Nivola (Attila), Jonathan Hyde (Leslie Woodrow), Isaach De Bankolé (Gordon), Raffey Cassidy (Zsófia), Stacy Martin (Maggie Lee)

Nota sinòptica: Tres dècades de la vida de László Tóth (Adrien Brody), un arquitecte jueu d’origen hongarès que va sobreviure a l’Holocaust i que, acabada la Segona Guerra Mundial, va emigrar als Estats Units amb la seva dona, Erzsébet (Felicity Jones), per viure el “somni americà”.

Sinopsi: Quan el visionari arquitecte László Toth i la seva dona Erzsébet se’n van d’Europa per a reconstruir el seu llegat i presenciar el naixement de l’Amèrica moderna, les seves vides canvien per sempre en topar amb un client misteriós i ric. És l’ampli trajecte dels esforços d’en László Toth per establir-se amb la seva dona, Erszébet, a l’Amèrica de la postguerra. Certament, en László suporta inicialment la pobresa i la indignitat, però el seu geni com a arquitecte aviat l’hi reconeix l’aparentment encantador industrial Harrison Lee Van Buren. En Van Buren ofereix a en László i a la seva família el somni americà en una safata de plata, encarregant-li el disseny d’un gran monument modernista i ajudar a donar forma al paisatge del país que ara anomena seu. Serà el projecte més ambiciós de la seva carrera, el que portarà a László i Erzsébet tant a cotes monumentals com a baixos devastadors. La pel·lícula narra la visió intransigent d’un artista i la reconstrucció d’una nació per part d’una generació d’immigrants. Però sobretot, és una poderosa història d’amor d’una parella que ha de lluitar per protegir-se d’un mecenes la fosca influència del qual amenaça de destruir tot el que han construït.

Vídeo (VO):

Enllaços: IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, IndieWire (ang).  En aquest blog: Qui és Brady Corbet, l’actor-director que ha sorprès enormement a Venècia 2024? | La triomfadora “The Brutalist” s’estrena ben aviat| Adrien Brody i Brady Corbet: Dues maneres molt diferents de moure’s….

Festivals i premis: Venècia 2024 – Competició (premi a la Millor Direcció i Premi FIPRESCI de la Crítica Internacional) | Oscar (10 nominacions: Pel·lícula, Direcció, Guió Original, Muntatge, Fotografia, Música, Actor -Adrien Brody-, Actors Secundaris -Felicity Jones, Guy Pearce-, Disseny de Producció) | Globus d’Or (Millor Pel·lícula Dramàtica, Millor Direcció i Millor Actor Dramàtic -Adrien Brody-) | BAFTA (9 nominacions: Pel·lícula, Director, Guió Original, Fotografia, Banda Sonora, Disseny de Producció, Actor -Adrien Brody-, Actors Secundaris -Felicity Jones, Guy Pece-) | Independent Spirit Awards (nominada a Millor Direcció) | Altres festivals i premis.

Distribuïdores i estrenes en cine, DE: Universal, EE: 24.01.2025, DF: Universal, EF: 12.02.2025, DI: Universal, EI: 06.02.2025.

Apunts d’altri sobre la pel·lícula: Altres veus.

Vista: el dia 26.01.2025, a la sala 9 dels OCINE Blanes.

Comentari.

Hi ha alguna cosa que no m’hi ha acabat de convèncer (i que tanmateix no puc ni insinuar, per no cometre espòiler criminal); però la pel·lícula està prou bé, per mi. No sé si n’hi ha per tantes nominacions i reconeixements, però certament és digna de prendre en consideració. D’altra banda, és ben coherent que l’hagin nominada als Oscar, perquè és una obra narrativa -d’una història de ficció, ‘gran com la vida mateixa’, sacsejada per la Història i amb la causa jueva pel mig-, més narrativa del que em sembla que pretén ser; tot i que té un discurs sòlid. Un discurs sobre el caràcter intemporal, permanent, resilient de la creació humana (intel·lectual, humanista, arquitectònica, en aquest cas), sacsejada per ideologies cruels, desastres col·lectius, passions baixes, poderosos de fang…

Especialment remarcable n’és el plaer pel temps que s’agafa (no em refereixo pas a la durada de la pel·lícula, sinó a prendre’s tot el temps del món per a relatar, per a compartir, les coses, en una època com l’actual, d’impactes-flaix). No és que s’hi entretingui (el diüturn metratge flueix molt lleuger, sense que en cap moment es faci llarga ni pesada -tot que s’hi agraeix molt l’intermedi de 15 minuts-), sinó que segueix detalladament la vivència del seu protagonista (esporgant-hi prou episodis melodramàtics, sovint saltats el·lípticament).

En Brady Corbet l’ha entomada amb energia, per moments encomanadissa, especialment transmesa mitjançant la combinació potent de la puixant banda sonora i el vigorós moviment de càmera. Una càmera que (sobretot a la primera part) enquadra molt sovint els personatges en pla mitjà i primer pla, que els segueix de prop vitalment, en una pletòrica posada en escena. “The Brutalist” és l’obra d’algú (Brady Corbet) que s’hi ha llançat en cos i ànima, amb tanta o més voluntat que talent (tot i que Déu n’hi do!).

Prou ben trenat està el guió, tant per la manera com va enfilant el relat, com pels diàlegs que perfilen els personatges. Puntualment recorre a textos de cartes i a emissions radiofòniques extradiegètiques que, en fora de camp si cal, ens situen o emmarquen la història que se’ns està explicant. Valents, els guionistes, es prenen algunes encomiables llibertats, en el sentit de no sentir-se esclaus de l’ortodòxia narrativa cinematogràfica. I potser també, en aquest text, traspua, com a la direcció del film, més delit que maduració (que, per altra banda, no poden atresorar encara Corbet i Fastvold).

De llibertats també se n’han pres al muntatge. No tan sols hi ha alguns ‘salts’ dins d’un mateix pla (talls de presa), sinó que la continuïtat (ràcord) entre imatges en algunes seqüències tant ens pauten la situació temporal del que se’ns explica, com et fa qüestionar-ne l’encert…

L’ Adrien Brody s’hi ha ben guanyat la candidatura a l’Oscar amb la seva extraordinària actuació a les escenes inicials, quan el neguit i el tràfec per l’arribada als Estats Units donen pas a l’esclat d’alegria pel que té de celebració de la llibertat i d’encetar un futur que deixi enrere el terrible temps pel que han passat. Una interpretació que, no obstant això, després esdevé més discreta. Quant als secundaris nominats, Felicity Jones i Guy Pearce, compleixen acadèmicament bé el seu paper.

Fetes les consideracions generals sobre “The Brutalist”, permeteu acabi parlant una mica més del seu bagatge temàtic.

Només de començar la pel·lícula ja se’ns planteja l’anada als Estats Units com la de l’assoliment de la llibertat, però no pas sense una mena de dubte… I en László Tóth, jueu, als Estats Units del progrés post-bèl·lic, aviat tastarà l’esbiaix ideològic/religiós del poder cristià a Filadèlfia, toparà amb la prepotència dels rics i les seves volitives, quan no capricioses, dèries -i com els que manen van sentenciant el destí dels desafavorits o la forma, com a través de contactes privilegiats, poden ajudar…-, així com també trobarà oportunitats magnífiques que el país li ofereix… En László Tóth hi ha la tràgica petja d’aquella vella Europa que abocà al nazisme i, supervivent i alhora mantenint-se ferm a la seva identitat (ni renuncia a ser jueu ni s’americanitza el nom, mal que canvia de llengua-) esdevé no tan sols testimoni del floriment del món occidental (a través dels Estats Units), sinó personificació de les injustícies, abusos i ombres d’aquest floriment.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!