Club 7 Cinema

Un blog de Salvador Montalt

15 de gener de 2025
0 comentaris

Fitxa i comentari: “Scrapper”, de Charlotte Regan

De Charlotte REGAN, “Scrapper“. Producció: Anglaterra. Any: 2023. Durada: 1h24. Guió: Charlotte Regan. Fotografia: Molly Manning Walker. Música: Patrick Jonsson. Muntatge: Matteo Bini, Billy Sneddon. Càsting: Shaheen Baig. Direcció artística i disseny de producció: Elena Muntoni.

Repartiment: Lola Campbell (Georgie, la nena), Harris Dickinson (Jason, el pare), Alin Uzun (Ali, l’amic de Georgie), Laura Aikman (Kaye), Ambreen Razia (Zeph), Asheq Akhtar (Youseff), Sam Buchanan.

Sinopsi: Vivint sola des que va morir la seva benvolguda mare, la Georgie, una nena somiadora de 12 anys, omple el pis que compartien a Londres amb la seva pròpia màgia especial. Però quan el seu pare absent, Jason, apareix de sobte, la Georgie es veu obligada a enfrontar-se a la realitat.

Tràilers: VOSE, VOSF, VI.

Enllaços: Wikipedia, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies.

Festivals i premis: Sundance 2023 – World Cinema Dramatic, Gran Premi del Jurat | EFA 2023, premi del públic jove | BIFA 2023, 14 nominacions | National Board of Review 2023, un dels 10 títols independents de l’any | Altres festivals i premis.

Distribuïdores i estrenes als cine, DE: Caramel Films. EE: 23.11.2023. DF: Star Invest Films France*, EF: 10.01.2024. DI: Lucky Red, EI: 18.07.2024. Cines de referència d’aquest blog: Truffaut (Girona).

Articles d’altri sobre la pel·lícula: Quan la vida és un joc (Jordi Camps Linnell, Full de sala del Cinema Truffaut)

Vista: el dia 15.01.2025, per FilminCat.

Comentari.

Tot i ser molt britànica “working-class”, no deixa de ser la tòpica pel·liculeta de bons sentiments que premien a Sundance. La nena, independent, espavilada, díscola, de dol per la mort recent de la mare i el pare desconegut (i bon noi) que ve a fer-se’n càrrec i malda per entendre-s’hi: heus aquí de què va. I, previsible (ben previsible, del tot previsible), acaba com era d’esperar.

Òpera prima de Charlotte Regan, s’hi nota molt el seu passat de directora de videoclips musicals. Presenta la quotidianitat de la Georgie amb algunes imatges totalment deutores d’aquest seu bagatge, hi insereix escenes ben modernetes de personatges del barri adreçant-se a la càmera, guarnits a manera gairebé de còmic (les nenes, amb els seus vestidets roses i cares pintadetes; els nens, mudats com si fossin un conjunt de jazz infantil; la venedora de bicicletes robades, talment com una espècies de ‘punkie’, els d’Afers Socials, ben sinistres; el mestre…). Tot amb una clara voluntat de fer-ne un producte simpàtic, dinàmic… Sort n’hi ha que la caracterització de la Georgie no és gens enganxosa, que Regan la filma i tracta amb sensibilitat i que la bona interpretació que en fa Lola Campbell (tota una descoberta!) la converteix en una criatura que es fa estimar, per ser decidida com és, vulnerable com és, somiadora com la nena que és…

La cineasta, tractant-se d’aquesta trobada (per a conèixer-se i reconèixer-se) entre el pare desconegut i la filla preadolescent no s’està de fer una ostensible picada d’ullet al “París, Texas”, de Wim Wenders, amb tots dos avançant en paral·lel pel carrer, amb pallassades per a trencar el gel…

El protagonisme fílmic recau totalment en Lola Campbell, quedant el paper del pare com a secundari, com a contrapunt, i, certament Harris Dickinson hi queda filmat sovint de gairell, veient-li sobretot les reaccions al que va passant, al que diu, calla, fa o deixa de fer la menuda. Parlem un moment d’en Harris Dickinson, que, malgrat ser un intèrpret emergent, a cavall entre Anglaterra i Hollywood, segueix participant en produccions modestes com aquesta, “Scrapper”, mentre ell mateix està dedicant-se al que serà el seu primer llargmetratge com a cineasta. La naturalitat de la seva precisió expressiva el fa un dels actors a prendre més en consideració de la seva generació. Li van molt millor els films diguem-ne intimistes (com “Beach Rats”, “Scrapper”, la sèrie “Trust”), en què pugui transmetre la psicologia, l’estat d’ànim del seu personatge; si bé, amb el físic que té, troba feines importants també en què ha d’incorporar figures, no pas papers de complexitat interior, tot i que els treu amb professionalitat i lliurament (sigui la carnassa per al film gai “Postcards from London”, sigui la simple presència a la d’acció “The King’s Man”, sigui fent de model sexy a “El triangle de la tristesa” o del mascle assetjador sexual a “La noia salvatge“). Tinc pendent de veure-li, entre el que ha fet, “Babygirl” (que s’estrena a casa nostra aquesta setmana), “Blitz” (de Steve McQueen, en què té igualment un rol secundari), “The Souvenir: Part II (de Joanna Hogg, on sembla que fa una aparició puntual i m’han dit que dual), “El clan de hierro” (de Sean Durkin, disponible a Filmin) i, evidentment, “Maleficient: Mistress of Evil” (on és el príncep Philip).

No voldria acabar sense fer esment de l’habitació que la nena té tancada a casa seva, una bonica al·legoria del cor endolat de la menuda, delerosa d’anar a trobar la seva mare on aquesta va dir-li que se n’anava… el Cel!

PS:El pare, en Jason, torna a Londres procedent d’Eivissa, on ha treballat venent entrades a discoteques i ha fruït de la bona i solellada vida. Quan ho explica a la nena, el subtitulat en català ho identifica no pas com Eivissa, sinó com IBIZA (i aquest subtitulat està subvencionat per la Generalitat de Catalunya!).

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!