De Rose GLASS, “Sang als llavis” / “Sangre en los labios” / “Love Lies Bleeding“. Producció: EUA (A24), Anglaterra, 2023. Durada: 1h44. Guió: Rose Glass, Weronika Tofilska. Fotografia: Ben Fordesman. Música: Clint Mansell. Muntatge: Mark Towns. Càsting: Lindsay Graham, Mary Vernieu.
Repartiment: Kristen Stewart (Lou), Katy O’Brian (Jackie), Ed Harris (Lou Sr.), Dave Franco (JJ), Jena Malone (Beth).
Nota sinòptica: Una història d’amor elèctrica, alimentada per l’ego, el desig i el somni americà.
Sinopsi: La Lou (Kristen Stewart), directora solitària d’un gimnàs, s’enamora de valent de la Jackie (Katy O’Brian), una culturista ambiciosa que passa per la ciutat per fer cap a Las Vegas i aconseguir-hi el seu somni. Però el seu amor desferma la violència i les endinsa profundament en la teranyina de la família criminal de la Lou.
Enllaços: IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies.
Festivals i premis: Festival de Sundance 2024, Festival de Berlín 2024 – Berlinale Special.
Distribuïdores i dates d’estrena als cines, DE: Filmin. EE: 12.04.2024. DF: Metropolitan FilmExport. EF: 12.06.2024. DI: Lucky Red. EI: 12.09.2024.
La directora: Rose Glass (Anglaterra, 01.01.1990). Després d’una trajectòria com a curtmetratgista, va debutar amb èxit en el llarg amb “Saint Maud” (2019), cinta de terror i misteri -amb sexe lèsbic implícit-, que es va poder veure a Noves Visions del Festival de Sitges de 2020. “Love Lies Bleeding” és el seu següent film.
Articles d’altri sobre la pel·lícula: Altres veus: “Sangre en los labios” / “Love Lies Bleeding”, de Rose Glass.
Vista: el dia 30.11.2024, per FilminCat, en VOSC.
Comentari.
Kristen Stewart, actriu de qui no soc precisament gaire ‘fan’, aquí m’ha ben convençut, es lliura amb cos i ànima, amb tot el seu caràcter i fragilitat, al personatge de Lou. De fet, la pel·lícula mateixa, de la qual no n’esperava gaire, m’ha convençut. Una sorpresa me n’he endut.
Podem dir que és una història d’amor lèsbic, un film proteic, musculós, amb certa acció i morts a dojo, heroïnes injectades d’anabolitzants, pistoles, certa sordidesa i desmesura, tocs fantàstics… però sobretot m’ha resultat una bona pel·lícula ‘neo-noir’, que m’ha fet pensar prou en aquella esplèndida “Sang fàcil” dels germans Coen.
Abans que les coses es comencin a desfermar, tot està molt ben portat: l’ambientació de l’indret, la definició dels personatges i les seves circumstàncies i relacions, l’atracció entre les protagonistes i la seva relació sexual (intensa, però tractada de manera justa, molt lluny del que fóra un simple relat eròtic)…
Lou (Stewart), aferrada a aquella petita ciutat de Nou Mèxic, com la gerent del gimnàs (a qui tanmateix coneixem netejant un vàter ple de merda), filla distanciada del seu pare, traficant d’armes i delinqüent investigat fins per l’FBI, germana d’una dona que s’estima massa el marit agressor i puter… Jackie (Katy O’Brian), culturista passavolant, que arriba allà, camí del concurs de cossos escultòrics de Las Vegas, oberta als mascles i lliurada íntimament a la seva nova amant, intensa practicant del gimnàs, prodigi de força muscular transformada (irònicament) en super-dona gegantina quan s’escau a l’argument… El pare (Ed Harris) desfigurat, home del crim en aquell lloc, avesat a fer desaparèixer els que li fan nosa… En JJ (Dave Franco)… La seva dona, la Beth (Jena Malone)… I l’esvoranc de la mort…
No es pot pas dir, tanmateix, que el nus i desenllaç del relat desdiguin de la seva bona presentació. Simplement que, a partir d’un fet violent, s’encadenen un seguit (un autèntic ‘festival’) d’agressions, intents d’execucions, morts… en què es tensen d’allò més les relacions entre els personatges, amb la sensibilitat i fragilitat de la Lou, determinada a protegir la seva amant i passar factura al pare, que odia; amb les sortides expeditives (i venjatives) de la Jackie (tractada puntualment per la directora, múrriament, com a ‘superheroïna’); amb les maneres resolutives i criminals del pare de la Lou… Som de ple en una història de cinema negre, amb venjances, ressentiments, assassinats, testimonis ‘perillosos’, investigació policial…
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!