Club 7 Cinema

“Mamífera“. Directora i guionista: Liliana Torres. Fotografia: Lucía C. Pan. Música: Joan Pons. Muntatge: Sofia Escudé. Càsting: Irene Roqué. Repartiment: Maria Rodríguez Soto (Lola), Enric Auquer (Bruno), Anna Alarcón (Paula), Ruth Llopis (Judit), amb la participació de Mireia Aixalà (Sònia). Vista, per FilminCat, el dia 01.09.2024.

Sinopsi: La Lola (40) gaudeix d’una vida feliç amb la seva parella, en Bruno, fins que un embaràs inesperat els revoluciona tots els plans. Ella té clar que no vol ser mare, i s’enfronta a les expectatives socials i als temors interns sobre les repercussions d’aquesta decisió. De forma inesperada, en Bruno dubta sobre el seu desig de ser pare, i això fa trasbalsar la recerca de claredat de la Lola sobre el seu futur.

Enllaços: IMDB, Filmaffinity; en aquest blog: Altres veus: “Mamífera”.

Festivals i premis: Premi a la Millor Interpretació (María Rodríguez) al SXSW Festival |  sessió especial al D’A 2024.

Comentari.

Maria Rodríguez Soto (Lola) aguanta, manté, enlaira, dona vida i gruix a tota la pel·lícula. Interessant, la pel·lícula, llastrada en alguns moments en el que té d’il·lustració del cas de la maternitat rebutjada, si bé sap seguir la vivència dels tres dies ‘per a pensar-s’ho’ i agafa volada (mal sigui per poca estona) quan s’acosta l’hora de la veritat i la Lola ho comparteix amb les amigues (i els seus propis neguits maternals, si és el cas) i la mare, però no pot estar amb l’empenta vital del seu company, en Bruno (ben franc i potent, l’Enric Auquer), i més encara quan aquest es desfoga i pren decisions.

La directora planteja algunes escenes dramàticament potents, després d’haver sabut fer el seguiment de la Lola i la seva situació; però les deixa penjades (això sí, el·lípticament). Sovint enllaça seqüències similars (desplaçaments en trens, per exemple) situades en moments diferents, el canvi de les quals rau a penes en el de l’atrezzo i acompanyants. I potser abusa massa dels ‘collages’ com a expressió de l’estat anímic, pors, somnis…

El rebuig a la maternitat de la protagonista no està jutjat, tan sols exposat. Ni es pot dir que estigui explicat ni justificat. Sí que està contrastat amb el delit i l’experiència de maternitat de les altres dones que envolten la Lola.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!