Club 7 Cinema

D’Anthony CHEN, “La fragilitat del gel” / “La fragilidad del hielo” / “Un hiver à Yanji” / “The Breaking Ice” / “Ran dong”. Producció: Xina, Singapur. Any: 2023. Durada: 1h37. Guió: Anthony Chen. Fotografia: Jin-Pin Yu. Música: Kin Leonn. Muntatge: Hoping Chen, Mun Thye Soo.

Repartiment: Dongyu Zhou (Nana), Chuxiao Qu (Han Xiao), Haoran Liu (Li Haofeng).

Sinopsi: És hivern a Yanji, una ciutat del nord de la Xina, a la frontera amb Corea. Venint de Shanghai per a un casament, en Haofeng se sent una mica perdut allà. Per casualitat coneix la Nana, una jove guia turística que el fascina. Ella li presenta en Xiao, un amic igualment jove, que ajuda al restaurant de la seva tia. Tots tres s’uneixen ràpidament. Aquesta trobada intensa els confronta amb la seva història i els seus secrets. Aleshores, els seus desitjos adormits es descongelen lentament, com els paisatges nevats i els boscos del mont Changbai.

Tràilers: VOSE, VOSF, VOSAng.

Enllaços: Viquipèdia-pel·lícula, IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies.

Festivals: Festival de Canes 2023 – Un Certain Regard. Distribuïdores i dates d’estrena als cines, DF: Nour Films. EF: 22.11.2023.

Articles d’altri relacionats amb la pel·lícula: l’article per a ‘Caimán’, d’ Àngel Quintana (esp.); la crítica per a ‘IndieWire’, de David Ehrlich (ang) i la crítica per a ‘Screen International’, de Fionnuala Halligan (ang), que podem trobar resumits i traduits a Ressons del Festival de Canes 2023.

El director: Anthony Chen (Singapur, 18.04.1984). Va començar l’educació cinematogràfica als 17 anys, anant a escoles de cinema de Singapur i Anglaterra. Entre els seus curtmetratges destaca “Ah Ma” (2007), menció especial a la competició dels curts de Canes, que reuneix una família al voltant del llit de mort de l’àvia en un hospital. Va guanyar la Càmera d’Or amb “Ilo Ilo” (2013) -que, presentada a la Quinzena dels Realitzadors, relata el vincle entre una família de Singapur i la seva criada filipina, que se’n ressent de l’arribada de la crisi econòmica asiàtica de 1997-. El 2019 va tenir “Wet Season” -sobre la relació especial entre una professora i un alumne, a un institut de Singapur- i el 2023 se li va seleccionar “Drift“al Festival de Sundance, certamen que la va presentar tot dient: El [seu] debut en anglès és un drama de refugiats poc comú i un estudi de personatges psicològicament agut.

Vista: el dia 23.11.2024, per FilminCat, en VOSC.

Comentari -amb espòilers-.

Hi ha un contrast ben fort, en aquesta pel·lícula, entre un guió forçat (en diversos moments) i un tractament molt atractiu dels personatges, entre situacions a les quals s’hi entra prou en calçador i el que hi viuen i hi aporten aquests personatges, entre un cert desconcert amb la cronologia del relat i un treball acurat amb la psicologia dels seus protagonistes, entre l’interès pel seu present i un futur deixat prou enlaire en un final que és esfilagarsat…

Dic ‘psicologia’ dels personatges, però em sembla que fóra més encertat parlar d”estats anímics’, ja que la Nana, en Han Xiao i en Li Haofeng traginen els seus propis secrets, que només de mica en mica van sobreeixint. Són tres forasters a la ciutat on es troben (tot i que la Nana i en Xiao ja hi porten uns anys), arrosseguen una frustració juvenil (en Xiao ve del fracàs escolar i absència de perspectives, la Nana se’n va anar de la seva família i del seu esport que la implicava íntimament, en Haofeng va haver d’estudiar fort per tenir un futur que ha acabat sent haver de treballar també molt fortament); però en la Nana i en Xiao no ho diries pas, fins que la veritat va revelant-se en les trobades de tots tres, mentre que en el cas d’en Haofeng, de qui sabem de seguida que té problemes personals, és al decurs del metratge que l’anem entenent (una mica, si més no). Tant se val si l’ocasió d’estar junts és una sortida nocturna, amb borratxera i tot, o una excursió a la muntanya, si dona peu a la conversa o només a compartir l’estona, si estan més junts (els uns) o separats (l’altre), si es fan companyia (ells dos) o tenen una relació íntima (ella i en Haofeng)… junts, s’esquerda el gel de les seva existència.

La relació triangular entre els personatges i com ho treballa el director, Anthony Chen, fan de “La fragilitat del gel” un film hereu de títols de la ‘Nouvelle vague’ francesa com “Jules et Jim“, de Truffaut, i “Bande à part“, de Godard, havent-hi un homenatge explícit a aquesta darrera pel·lícula, en concret a la famosa escena de les corredisses pel Louvre (aquí, en una llibreria -novament, tant se val si la juguesca que ho motiva és forçadeta…-). Per descomptat, no és una obra tan reeixida com cap d’aquelles, però es fa estimar (sobretot si es té la paciència d’aguantar-li els -volguts- cosits guionístics).

PS: Deixeu que li remarqui les (poques) escenes eròtiques, filmades amb personalitat i sensibilitat.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!