De Gints ZILBALODIS, “Flow, un món a salvar“ / “Flow, un mundo que salvar” / “Flow, le chat qui n’avait plus peur de l’eau” / “Flow – Un mondo da salvare” / “Straume”. Producció: Letònia, Bèlgica, França. Any: 2024. Durada: 1h25. Guió: Gints Zilbalodis, Matiss Kaza, Ron Dyens. Música: Gints Zilbalodis, Rihards Zaļupe. Sense diàlegs.
Film d’animació.
Nota sinòptica: Un gat, una mica individualista i ansiós davant la pujada de les aigües, es troba amb un lèmur, un labrador, un capibara i un ocell que, davant l’adversitat, no tindran més remei que cooperar.
Sinopsi: Un gat obstinadament independent es desperta en un univers envaït per l’aigua on tota vida humana sembla haver desaparegut. Troba refugi en un vaixell amb un grup d’altres animals. Però portar-s’hi bé demostra ser un repte encara més gran per a ell que superar la por a l’aigua i sobreviure a la inundació. Ara tothom haurà d’aprendre a superar les seves diferències i adaptar-se al nou món que se li imposa.
Enllaços: IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies.
Festivals i premis: Canes 2024 – Un Certain Regard | Oscar (Nominat com a Millor Film Internacional i Millor Film d’Animació) | Festival Internacional de Cinema d’Animació d’Annecy (Premi del Jurat, Premi del Públic, Premi a la Millor Música, Premi per a la Distribució) | Globus d’Or (Millor Film d’Animació) | BAFTA (2 nominacions -Millor Film Animat, Millor Film per a Infants i la Família) | Premis del Cinema Europeu (Millor Film d’Animació i nominat com a Millor Pel·lícula) | Goya (nominat com a Millor Film Europeu) | Independent Spirit Awards (nominat com a Millor Film Internacional) | Altres festivals, premis i nominacions.
Distribuïdores i estrenes al cine, DE: ADSO, EE: 24.01.2025, DF: UFO Distribution*, EF: 30.10.2024, DI: Teodora Film, EI: 07.11.2024. Cine de referència d’aquest blog: Espai Texas (Barcelona).
El director: Gints Zilbalodis és un cineasta i animador letó. La seva fascinació pel cinema va començar a una edat primerenca veient pel·lícules clàssiques i fent curts i anuncis publicitaris. Ha realitzat 7 pel·lícules [comptant-hi “Flow”] en diversos formats, com ara animació dibuixada a mà, animació en 3D i acció en viu i sovint barrejant la seva estètica característica (Imdb). Després de dirigir 5 curtmetratges va debutar amb el llarg “Away” (2019), que també en va escriure el guió, gravar la partitura i fer-ne l’animació (amb el programa informàtic Maya) i el va presentar al prestigiós Festival d’Annency -un nen i un ocellet van per una illa estranya intentant de tornar a casa-.
Articles d’altri sobre la pel·lícula: Altres veus.
Vista: el dia 25.01.2025, a la Sala 3 dels OCINE Blanes.
Comentari.
Una pel·lícula sobre com es forja l’amistat i la creixent i necessària solidaritat sempre és d’agrair, especialment si no és llefiscosa, com no n’és “Flow”. En aquest cas, se’ns proposa (i cal agrair-ho) que seguim l’odissea d’un gat i dels animals que, com ell, es refugien en una barca, arran de la sobtada i gran crescuda d’aigües. Una aventura de supervivència i aprenentatge (en les noves condicions) que passa, inevitablement per avesar-se a compartir l’espai reduït de la barqueta, a entretenir-s’hi amb les peculiaritats d’uns i altres, a caure i a tornar a caure a l’aigua (per accident, amb el perill de quedar-s’hi o descobrint el bé de Déu de peixos que es poden pescar…), passant en el recorregut per paisatges que els sonen coneguts o que els meravellen, anar trobant tot d’altres criatures que també malden per a sortir-se’n i ves que no es guarneixin amb restes que la inundació els deixa a mà…
Gints Zilbalodis s’agafa el temps que li cal per a explicar-nos, sense diàlegs, ja sigui la quotidianitat solitària, pèl poruga, tanmateix espavilada del gat protagonista; ja sigui l’ensurt (prou angoixant) en trobar-se que l’aigua ho envaeix tot i el nivell hi va pujant; ja siguin les seves (ben diverses, successives, progressives) vivències a la barqueta (i a les illetes que van trobant…). El cineasta excel·leix en l’animació, simulant bellíssims (i eficaços) moviments de càmera (tràvelings, panoràmiques…) i molt bons enquadraments (amb remarcables plans zenitals…), en què resulta de gran eficàcia l’encert del dibuix (i cromatisme) del barquet a vela. I va fent-nos eixamplar els pulmons, acaronant-nos les orelles, amb l’esplèndida banda sonora (fins al punt que n’arriba a abusar un pèl, per anar mantenint-nos amb cert efectisme l’interès per l’aventura dels protagonistes).
Com a odissea i com sembla que és normal en films d’animació, la fantasia hi és present, tant per a bastir l’escena corprenedora del comiat de l’ocell, com per a atribuir als animalets algunes aptituds ‘humanes’ (menar el timó de la barqueta o separar-la de la riba…), en el que, per cert, passa a ser ben coherent amb el discurs fílmic, ja que, tot parlant de la necessària col·laboració entre els supervivents, esdevé un cant a la solidaritat i a l’amistat que se’n deriva (i és que, com als bons contes, aquesta fantasia d’animals no gens antropomòrfics, no deixa de parlar-nos a nosaltres, els humans).
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!