Club 7 Cinema
Un blog de Salvador Montalt
Fitxa i comentari: “El mal no existeix”, de Ryûsuke Hamaguchi
“El mal no existeix” / “El mal no existe” / “Le Mal n’existe pas” / “Il male non esiste” / “Evil does not exist” /”Aku Wa Sonzai Shinai”. Producció: Japó. Any: 2013. Durada: 1h46. Director: Ryûsuke HAMAGUCHI. Guió: Ryûsuke Hamaguchi, a partir d’una idea de Ryûsuke Hamaguchi i Eiko Ishibasi. Música: Eiko Ishibasi. Fotografia: Yoshio Kitagawa. Muntatge: Ryûsuke Hamaguchi, Azusa Yamazaki. Repartiment: Hitoshi Omika (Takumi), Ryô Nishikawa (Hana, la filla d’en Takumi), Ryûji Kosaka (Takahashi), Ayaka Shibutani (Mayzumi), Hazuki Kikuchi (Sachi), Hiroyuki Miura (Kazuo). Disponible a FilminCat, en VOSC.
Nota sinòptica: La història és que una empresa de Tòquio vol construir un càmping de luxe en un poble de muntanya, posant en risc l’equilibri ambiental i provocant enfrontaments amb la població local. Sinopsi: En Takumi i la seva filla Hana viuen en un poble prop de Tòquio, i menen una vida modesta segons els cicles i l’ordre de la natura. Un dia, els vilatans s’assabenten d’un pla per construir un glàmping, un càmping de luxe, a poca distància a peu de les seves cases i a poca distància a peu de la mansió de Takumi. El projecte oferiria als clients una còmoda “escapada” a la natura, una perspectiva d’una altra vida quotidiana, d’un nou benestar. Quan els representants de la constructora de Tòquio arriben al poble per celebrar una reunió, queda clar que el projecte afectarà negativament el subministrament d’aigua local, provocant malestar. L’equilibri ecològic del poble i la forma de vida civilitzada dels seus habitants es veuen en perill amb conseqüències que afecten profundament la vida d’en Takumi i la petita Hana.
Tràiler (en VOSE):
Enllaços: Viquipèdia (Cat), IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies. En aquest blog, recull de crítiques del film: Altres veus: “El mal no existe” / “Le mal n’existe pas” / “Il male non esiste” / “Aku wa sonzai shinai”, de Ryûsuke Hamaguchi. Enllaços en aquest blog sobre altres pel·lícules del director: Fitxa i comentari: “Asako I & II” | Fitxa i comentari: “La ruleta de la fortuna y la fantasía” | Fitxa i comentari: “Drive my car” |
Festivals i premis: Mostra de Venècia 2023 – Competició, Gran Premi del Jurat, Premi FIPRESCI de la Crítica Internacional. Festival de Sant Sebastià 2023 – Perles.
Comentari.
Només començar, la pel·lícula ja m’ha extasiat. La càmera llisca suaument tot enquadrant capçades d’arbres i el cel clar que es veu entre el brancatge, una estona que es frueix, que gairebé voldries que no s’acabés, mentre sona una música fascinadora que t’envolta. Aviat sabrem que aquestes imatges són la mirada -pura i càndida- d’una nena, Hana, que viu amb son pare en simbiosi amb la natura, gaudint-hi, efectivament, dels arbres i la seva diversitat, però també dels cérvols que passen pel bosc, de les petges dels animals sobre la neu, de les plomes d’aus que es troben per terra, de l’aigua que s’escola cap avall, de l’estany mig glaçat d’aquells rodals… Uns paratges que respiren, sí, natura, pels que es mou en Takumi, el pare de la menuda, ja sigui passejant-hi o proveint-se de llenya, aigua…
“El mal no existeix” és tot un conte, de batec ecològic, un cant al vincle profund que es pot establir entre l’Home i la Natura i alhora un plany de com la voracitat capitalista pot posar en perill aquesta harmonia. L’argument de la pel·lícula contraposa aquella manera rural de viure, senzilla i alhora pletòrica, amb l’artifici que promet a la gent de ciutat ‘una luxosa trobada amb la natura’, tot venent-los l’estada en un ‘glàmping’ -és a dir, un recinte que ofereix una experiència ‘glamurosa’ en un càmping-.
Més explícit i alhora subtil no es pot ser: a la seqüència en què uns promotors del ‘glàmping’ en presenten el projecte als veïns del poble, just quan els comencen a passar el vídeo propagandístic ‘Glàmping a Hamagawa’ que promet als urbanites això de la ‘luxosa trobada amb la natura’, veiem Hana, la nena, que està fora del local, mirant-s’ho, però li tanquen la porta i ella se’n va cap al bosc, fruint-lo, corrent-hi lliurement com l’au que vola pel cel. I és que el director, Ryûsuke Hamaguchi, és un gran cineasta, com ja ha demostrat als seus films anteriors -esmentats més amunt-, i com en deixa prova amb moments eloqüents i de gran alçada cinematogràfica, com aquest que comento, o com el del començament de tot el metratge.
Certament, si comparem “El mal no existeix” amb “Drive my car” o “La ruleta de la fortuna y la fantasia”, en resulta una obra diguem-ne menor. Es nota un xic que havia de ser un curtmetratge i que fou, a mesura que rodaven, que hi van veure la possibilitat de fer-ne un llarg. A més a més, que en origen sigui una proposta aliena, d’ Eiko Ishibasi -autor de la banda sonora i coguionista de la pel·lícula-, deu tenir alguna cosa a veure que, per exemple, no hi tingui pes el tema de l’atzar, tan car en Hamaguchi -per bé que l’imprevista’ evolució dels esdeveniments hi du canvis importants en alguns personatges-. No obstant això, sí hi trobem les preuades, aplaudides, magnífiques, altament significatives reiteracions i variacions, típiques del seu cinema.
Els promotors del ‘glàmping’ que vénen al poble per a reunir-se amb els veïns aparenten unes intencions, després els trobem encarats a la veritat de la seva missió, després retornen al poble i passa el que passa… És anar revenint al paper d’aquests protagonistes i seguir-ne els canvis, petits o grossos -cosa que, per cert, fa bo l’interludi diletant en què entre ells dos gairebé s’expliquen la vida-. Igualment, la imatge primigènia de la capçada dels arbres va apareixent després, ja sigui -amb el mateix cel clar- per a confirmar les sensacions de Hana, ja sigui finalment i significativament amb el cel fosc… Reiteracions i variacions que, com aquell que no vol la cosa, van declinant el discurs fílmic, tot fent presents els contrastos.
De fet, l’escena central de la pel·lícula porta al límit el gran contrast entre aquella gent de la ruralia i els promotors del ‘glàmping’. En aquella reunió que aquests els munten té lloc una autèntica topada; però, atenció, no pas per dialèctica superficialment ecologista -a què tendeix, per exemple, el noi més jove de la comunitat-, sinó per raons concretes -el pou d’aigües residuals que, construït on el volen construir, contaminarà l’aigua cristal·lina de què gaudeixen i nodreixen els que viuen més avall; la manca de vigilància nocturna que s’hi preveu, per a estalviar-se despeses, amb el consegüent perill que té deixar la gent sola, de nit, amb jovent engrescat, fogueres que es poden encendre..; etc.-. Són motius no gens de manual per a oposar-s’hi, sinó inquietuds dels que coneixen bé el terreny i veuen les febleses i mancances amb què els especuladors volen tirar endavant el ‘glàmping’. Fins i tot no es tracta de rebutjar-ho per a evitar el negoci -descarat- de forasters, com assenyala en Takumi que, intervenint a la reunió, deixa anar que tots plegats són forans en aquell indret, al qual van anar arribant al llarg dels anys, sinó que és cosa de preservar l’equilibri entre l’Home i la Natura. L’equilibri entre l’Home i la Natura: el clam d’aquesta joia cinematogràfica.
Tanmateix, el plaer d’assaborir “El mal no existeix” topa amb el seu final, ben desconcertant. Una manera ‘boirosa’ d’acabar-ho? Un final com qualsevol altre, perquè l’important és el que s’exposa abans? I, de debò, com acaba?
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Pel que tinc entès, l’encàrrec d’Ishibashi, compositora habitual d’Hamaguchi, va ser que aquest rodés unes imatges que havien d’acompanyar la seva música. De fet, aquesta primera versió del film existeix i es diu Gift. Durant el rodatge, Hamaguchi es va anar engrescant i a poc a poc van anar sorgint els personatges i la història d’un film que s’ha acabat titulant El mal no existeix. El crèdit de coguionista a Ishibashi, doncs, l’hem d’entendre com un reconeixement a la força motor del projecte.