Club 7 Cinema

De Christian PETZOLD, “El cel roig” / “El cielo rojo” / “Le ciel rouge” / “Il cielo brucia” / “Afire” / “Rotter Himmel“. Producció: Alemanya. Any: 2023. Durada: 1h42. Guió: Christian Petzold. Fotografia: Hans Fromm. Muntatge: Bettina Böhler. Càsting: Simone Bär.

Repartiment: Thomas Schubert (Leon), Paula Beer (Nadja), Langston Uibel (Felix), Enno Trebs (Devid), Matthias Brandt (Helmut).

Sinopsi: En Leon i en Fèlix tenien previst passar l’estiu junts en una casa de vacances a la costa del Bàltic. Volien ser-hi com a amics, però també per treballar: un, en el seu segon llibre; l’altre, muntant la seva carpeta d’art. Però la Nadja i el Devid també hi són, i porten moltes vibracions positives amb ells. Quatre joves experimentant amb l’amor, encara que això no li resulti fàcil a en Leon. El seu manuscrit inacabat el persegueix allà on va, ja sigui a la casa d’estiueig o a la platja. El bon humor dels altres sovint fa que el seu caigui en picat. La visita de l’editor és imminent. Però, quan aquest últim arriba amb el seu petit cotxe enginyós, el bosc comença a cremar. Plou cendra, el cel es torna vermell i una relació-drama que fusiona intensitat física i sublimació artística pren un gir cap a una nova dimensió.

Tràilers: VOSE, VOSF, VI.

Enllaços: IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies.

Festivals i premis: Festival de Berlín 2023 – Competició, Gran Premi del Jurat | Altres festivals i premis.

Distribuïdores i dates d’estrena, DE: Filmin. EE: 14.06.2024. DF: Les Films du Losange. EF: 06.09.2023. DI: Wanted. EI: 30.11.2023.

Articles sobre la pel·lícula i entrevista al director: Altres veus: “El cel roig”.

Vista: el dia 25.11.2024, per FilminCat, en VOSC.

Comentari.

En aquest amable, simpàtic, estimable estudi de personatges, en què, des d’un bon començament, les coses no surten com s’esperaven (per als protagonistes, però aviat també per als espectadors), l’ambigüitat i les aparences donen joc. Començant per la tria dels actors: en Thomas Schubert (com a Leon) ja té (al rostre, al seu tarannà) l’aire d’algú passiu, que viu al marge de tot plegat, incapaç de sortir de la seva closca ni de prendre iniciatives (ni d’afegir-se a les d’altri); al seu costat, a en Langston Uibel (com a Felix) se’l veu no tan sols més jove, sinó (i sobretot) molt més dinàmic i hedonista; davant d’ells dos, la (magnífica actriu) Paula Beer (en el paper de Nadja), una dona espavilada, lliure, acollidora, i el musculat i ben plantat Enno Trebs (com a Devid), a qui primer sentim comportar-se com un prodigi sexual, després veient nu lluint el seu cos de mascle atractiu… De seguida que els veus (i sents…), d’aquests personatges te’n fas una idea, però ai, les aparences… que poden enganyar! I en aquest joc rau l’agradable, lleugera, comicitat; a base d’entaulades i diàlegs força rohmerians i comptant, sí, amb tota l’ambigüitat que cal (quin vincle hi ha de debò entre en Leon i en Felix? Vols dir que en Felix no n’està d’en Leon? I d’en Devid? I en Devid, no és l’amant de la Nadja? I la Nadja, no és tan sols la neboda de no sé qui i passa l’estiu entre sexe, sopars a la fresca i venent gelats?…)

Rere el que semblaria una superficial pel·lícula sobre relacions (estiuenques) entre els protagonistes, hi ha tanmateix més gruix.

En Leon pateix pel seu manuscrit, que no ha agradat a qui l’ha deixat llegir, i del qual l’editor fa ‘lloances’ molt tòpiques, com si tampoc li hagués acabat de fer el pes. Però ell n’és l’autor i el defensa contra qui calgui. De fet, es tanca en si mateix, com renunciant a fruir de la vida, com enderiat, concentrat en el text i esperant delitós rebre’n l’editor. Ara, quan aquest arriba i, posant-se a treballar conjuntament, li llegeix l’escrit, el que en sentim és una cosa artificiosa, encarcarada, falsa, impossible… En contrast, en Felix xala de valent aquells dies a la casa de la platja, va a banyar-se, es relaciona, està pels desperfectes de la casa… i malgrat que en Leon li retreu que no se centri a elaborar la carpeta de fotografies per a l’escola d’art, justament passa que, amb la seva ‘alegria de viure’ troba el motiu per a aquesta carpeta d’art i la nodreix d’imatges eloqüents. La creativitat va lligada a viure, ben al contrari del que en surt de la reclusió. I certament, en Leon escriu tota una altra mena de text quan el que hi relata és l’experiència viscuda…

No és gens en va que dos moments especialment fascinants del guió de Christian Petzold siguin relats verbals de coses (potser) viscudes: el que explica en Devid, sobre el desig per una bellesa (una deessa) a l’habitació d’un hotel i un àrab que els va trucant a la porta.., i el que ha escrit finalment en Leon.

Tampoc es queda tot en una comèdia. El cel roig del títol (en relació al foc forestal que hi ha a la vora d’on transcorre el film) no és només l’amenaça persistent d’un desastre a la natura (de la qual els protagonistes se senten prou distants durant bona part del metratge, perquè… el vent va en una altra direcció!), és l’avís permanent que les coses poden acabar resultant diferents a com les esperes, que a l’alegria de viure la sotja la tragèdia insospitada, la fatalitat, en què, de l’amor que es compartia, en quedi tan sols les restes, això sí, perennes.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!