Club 7 Cinema

“Trenc d’alba” / “Crack of Dawn”.  Treball de Graduació a l’escola: ESCAC . Durada: 0h28. Direcció i guió: Anna Llargués. Repartiment: Gerard Ribera Noguera (Elián), Vinyet Rodríguez Martín (Irene), Irene Bogunyà (mare), Alzira Gómez (àvia), Oriol Borrut (Oriol). Sinopsi: Una família d’àmbit rural viu en una masia aïllada, construïda pels seus avantpassats. A causa de la humitat i la incomunicació, el manteniment s’ha tornat impossible, arribant a declarar-la en ruïnes. Mentre la família enllesteix el que n’han de fer de la seva llar, l’Elián, un adolescent i la Irene, la seva germana petita, recuperen una afició del seu avi: mitjançant gravacions en súper-8, convertiran els espais en un record. Durant el procés, començaran a sentir curiositat per saber quin serà el seu nou lloc. Vista el dia 28.08.2024, en VOC, per FilminCat (nota: disponible a aquesta plataforma fins el 31.08.2024).

Enllaços: IMDB; en aquest blog: El curt en català “Trenc d’alba”, d’Anna Llargués (ESCAC), seleccionat a la Cinef de Canes 2023.

Festivals i premis: Festival de Canes 2023 – La Cinef | Festival de Valladolid 2023 – Menció Especial |

Comentari.

D’una banda, aquest curt s’inscriu amb naturalitat dins d’una certa tirada de la producció cinematogràfica en català que mira cap a la família, les arrels, les generacions, les cases, una certa ruralitat. Per altre cantó, és admirable, ben estimable, com la nouvinguda Anna Llargués, en el que tot just és el seu treball de graduació de l’escola de cinema, poua en aquesta mena de material per a bastir una obra de textura sensible, atenta als lligams entre els joves i els grans, als afectes als entorns viscuts, a les emocions contingudes ran d’un canvi que sacseja profundament els protagonistes. No hi passa gairebé res i hi passa molt: el temps narratiu i dramàtic no deixa de ser el temps d’una espera sense remei, amb tot el farcell de sentiments que hi entren en joc. Se centra en els dos germans -l’un, adolescent; l’altra, una nena-, en els seus jocs innocents amb què maten l’aranya, en el seu vincle amb el casalot -les seves parets esquerdades, amb els forats i clivelles-, la seva mirada cap a les estances de la masia, als quadres de l’àvia i, sobretot, les filmacions en super-8 de l’avi -testimonis del seu pas per aquest món, amb atenció especial i final de l’home envers aquella masia i els seus voltants- que els du a ells dos a parlar d’on aniran/voldrien anar i a continuar-ne la tasca, enregistrant imatges al seu torn amb la mateixa càmera super-8.

Cal fer esment de la bona manera amb què Llargués dirigeix els actors -que no semblen pas professionals-, amb especial focalització en Gerard Ribera -autor també d’algun dels temes musicals que sonen al film-.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!