Club 7 Cinema

♦ Palestina, 1936: La gran revolta àrab, destinada a fer emergir un Estat independent, es prepara mentre el territori es troba sota mandat britànic. «Va ser una revolta anticolonialista; però, com ho fa aquest film realitzat amb la consciència d’explicar uns fets que són a l’origen dels conflictes que perduren tràgicament en el present, s’ha de recordar que l’any 1936, mentre els jueus ja eren perseguits a l’Alemanya nazi, van incrementar-se els efectes de la Declaració de Balfour (1917), que reconeixia que, sota el mandat britànic, Palestina podia ser una llar nacional jueva: l’Imperi atenia els propis interessos geopolítics amb la idea que, acollint-los, els jueus contribuirien a mantenir el seu control del territori. La pel·lícula vol fer memòria del fet que, protegits per l’exèrcit britànic, els creixents colons jueus van anar ocupant les terres dels palestins. Però, mentre els jueus pràcticament són invisibles, remarca que hi va haver una revolta àrab, d’origen camperol, per a la independència que va ser brutalment reprimida per l’exèrcit anglès» (Imma Merino [1]). «Per a la cineasta Annemarie Jacir, aquella revolució és “el moment més crucial de la història de Palestina” (..). Amb una ambiciosa factura de producció històrica, Palestina 36 retrata l’arribada massiva de jueus a la zona als anys trenta i la creació posterior de forces paramilitars sionistes amb el suport dels britànics. Segons Jacir, hi ha paral·lelismes entre la situació del 1936 i l’actual. “Els britànics van traspassar l’ocupació colonialista als israelians. Avui dia seguim vivint sota ocupació militar”, assegura la directora. El 1936 l’exèrcit britànic va desplegar més de vint mil soldats a la regió, va reprimir milers de palestins i va forçar l’exili dels líders de la revolta» (Biel Roura Amat [2])

A Palestine 36 — Palestina 36 — Palestina 36. Quando tutto ebbe inizio, drama de múltiples fils, en Yusuf i els seus compatriotes es veuen atrapats enmig de la lluita de la seva nació per la llibertat mentre la guerra entre la població i l’Imperi va camí de la ruptura.

Cineasta i poetessa palestina, Annemarie Jacir, nascuda en una de les més antigues famílies àrabs cristianes de Betlem, a Cisjordània,va emigrar amb la seva família a Riad, a Aràbia Saudita, i, quan tenia 16 anys, els seus pares la van manar a un institut femení privat de Dallas, als Estats Units, per a després cursar estudis universitaris a Califòrnia. Es va traslladar després a Nova York per a estudiar cinema a la Universitat de Colúmbia i, en acabat, tornà a Palestina. Després d’haver presentat a  la Cinéfondation de Canes (2003) el seu curtmetratge Like Twenty Impossibles ‹en un paisatge avui interromput pels punts de control militars, un grup d’artistes palestins de camí cap a Jerusalem arriba a fronteres alhora emocionals i polítiques›, Annemarie Jacir va tenir seleccionada el 2008 al Certain Regard el seu primer llargmetratge Salt of this sea ‹la història d’una refugiada que torna al seu país, dedicada a las víctimes de la Nakba i la matanza d’Al-Dawayima, i centrada en la recuperació de la memòria històrica, la identitat i les arrels›. S’ha consolidat com una de les realitzadores més reconegudes del món àrab i ha escrit, dirigit i produït més de 16 pel·lícules. Els seus tres llargmetratges van ser proposats als Oscars com a entrades palestines. Implicada en l’ensenyament i la formació local, l’Annemarie Jacir porta un treball de conservació de pel·lícules i posa activament en valor el cinema independent al seu país: Fundadora de Philistine Films, una productora instal·lada a Palestina i a Jordània, dedicada a films relacionats amb el món àrab, i del projecte Dreams of a Nation per a la conservació i la promoció del cinema palestí, col·labora regularment amb altres directors. Ensenya l’escriptura de guions i treballa com a muntadora independent i consultora. Després de participar al Fòrum de la Berlinale 2013, amb When I Saw You ‹el trajete d’un noiet d’11 anys, que és un viatge de l’esperit humà que no en sap res de fronteres›, el seu film Wajib (2017) ‹exploració de les relacions entre un pare i el seu fill› va triomfar al Festival de Locarno i congrià tot de premis en altres certàmens internacionals. Les obres poètiques de Annemarie Jacir, així com els seus relats, han estat publicats en nombroses publicacions literàries i antologies de parla anglesa i en la poesia de la dona anglesa. Anne Marie Jacir viu amb el seu marit a Amman, Jordània, des que el 2008 les autoritats israelianes li prohibissin entrar a Cisjordània i tornar a la seva llar [Text elaborat a partir de les informacions de Viquipèdia, Festival de Canes i Imdb].

D’ Annemarie JACIR, Palestine 36 — Palestina 36 — Palestina 36. Quando tutto ebbe inizio

Producció: Palestina. Coproducció: Anglaterra, França, Dinamarca, EUA, Noruega. Producció associada: Qatar, Aràbia Saudita, Jordània, Emirats Àrabs Units Any: 2025. Durada: 1h58. Versió original: en àrab i anglès. Especificacions tècniques: Color, format 2.35:1, so 5.1.

Sinopsi: Exploració dels antecedents i esdeveniments de la Revolta Àrab Palestina de 1936 a 1939. Mentre els poblets s’alcen contra el domini britànic, en Yusuf es mou entre la seva llar rural i l’energia inquieta de Jerusalem, tot anhelant un futur enllà del malester creixent. Però la història és implacable. Amb el nombre cada vegada més gran d’immigrants jueus que fugen d’una Europa cada cop més feixista i les crides palestines a la independència, tots els bàndols s’encaminen cap a una col·lisió inevitable en un moment decisiu per a l’Imperi Britànic i el futur de tota la regió.

Tràilers: VOSE, VOSF, VOSI, VOSA.

Amb: Hiam Abbass (Hanan), Kamel El Basha (Abu Rabab), Yasmine Al Massri (Khuloud Atef), Jalal Altawil (pare Bolous), Robert Aramayo (capità Wingate), Saleh Bakri (Khalid), Yafa Bakri (Khalid), Karim Daoud Anaya (Yusuf), Wardi Eilabouni (Afra), Ward Helow (Kareem), Billy Howle (Thomas Hopkins), Dhafer L’Abidine (Amir Atef ), Liam Cunningham (Charles Tegart), Jeremy Irons (alt comissari Wauchope).

Guió: Annemarie Jacir. Muntatge: Tania Reddin. Fotografia: Hélène Louvart, Sarah Blum, Tim Fleming. Música original: Ben Frost. So: Rawad Hobeika (mescles), Bruno Tarriere (mescles de regravació i muntatge de diàlegs), Samuel Mittelman (muntatge). Càsting: Luna Moallem. Maquillatge: Bernard Floch. Perruqueria: Bernard Floch. Vestuari: Hamada Atallah. Disseny de producció: Nael Kanj.

Rodatge: a localitzacions d’Al-Karak (Jordània), Al-Salt (Jordània), Estació ferroviària d’Amman (Jordània), Betlem (Palestina), Jerusalem Est (Palestina, sota ocupació d’Israel).

Enllaços:

Web oficial: Palestine 36. Bases de dades: Tmdb, Imdb, Letterboxd, Cineuropa, Filmaffinity, Sensacine, AlloCiné, Unifrance, My Movies.

Festival d’estrena mundial: Toronto IFF 2026 · Gala Presentation. Premi destacat: Grand Prix al Tokyo International Film Festival 2025. Festival de preestrena a Catalunya: BCN FF 2026 · Secció Oficial · Fora de Competició. I també: Altres reconeixements.

Dossiers de premsa: en espanyol | en francès | en anglès. Informació: Wikipedia (ang). Informació (prèvia): Deadline 10.02.2025, Deadline 14.02.2025; en aquest blog: Canes 2025: Rumors VIII, amb força cinema fet per dones i de països emergents*.

Sobre la producció:

Direcció de producció: Jude Khalili, Tareq « Bex » Shuqom. Producció: Ossama Bawardi. Coproducció:  Cat Villiers, Azzam Fakhreddin, Hani Farsi, Nils Åstrand, Olivier Barbier, Nathanaël Karmitz, Katrin Pors, Hamza Ali, Elisa Fernanda Pirir. Producció executiva: Mohannad Malas, Mohammad Khair Al Zaibak, Annemarie Jacir, Ama Ampadu, Kristin Irving, Lizzie Francke, Ahmed Al Baker, Luca Bercovici, Hussein Fakhri, Michel Sayegh Et Fares Sayegh, Isam I Samia Salfiti, Fatma Hassan Alremaihi, Hanaa Issa, Suha Shoman, Sawsan Asfari, Suad Husseini Juffali, Amanda Turnbull, Ziad Srouji, Alaa Karkouti, Malik Ali I Badie Ali, Naim Jadue, Khalil Khaled Miqdadi, Abdallah Turki, Muhammed Alhamoud, Sama Haddad, Tufik Assad I Naila Assad, Roula Kamhawi I Robert Burtoft, Ali Kalthami, Frank Barat, Sima Khaled Miqdadi, Khaled Khalil Miqdadi, Khalid Haddad, Zahi Khouri, Basil Qunibi, Maher Diab, Omar Abdulhadi, Wasim Salfiti, Morten Lundin, Tim Smith, Tom Harberd, Philip Burgin, Richard Kondal, Dasha Sherman.

Companyies productores: Philistine Films* (Palestina). Coproductores: Autonomous* (anglesa), Corniche Media (anglesa), MK Productions* (francesa), Snowglobe (danesa), Watermelon Pictures* (estatunidenca), Staer Film (noruega).

Distribuïdores i estrena als cines:

Mercat espanyol, D: La Aventura, E: 14.08.2026. Mercat francès, D: Haut et Court, E: 14.01.2026. Mercat italià, D: Wanted, E: 08.10.2026. Mercat EUA, D: Watermelon Pictures, E: restringida, 13.02.2026; general, 03.04.2026. Vendes internacionals: Lucky Number.

Cines de referència d’aquest blog:

La projecten en VOSE: Verdi (Barcelona), Renoir Floridablanca (Barcelona), CineCiutat (Palma), Cines Babel (València). Algunes sessions en VOSE: Cines Lys (València).

Cineclubs: pendent.

Comentari:

Pendent.

Articles publicats:

Quan és impossible no prendre partit. Imma Merino. Crítica, al diari El Punt Avui, 14.08.2026:

Annemarie Jacir va convertir-se, l’any 2008, en la primera dona palestina directora d’un llargmetratge amb La sal d’aquest mar: hi contraposa una noia (filla de palestins residents als EUA, on ella sempre ha viscut) que viatja al lloc d’origen dels seus pares i decideix quedar-s’hi, i un noi que vol marxar de la seva terra per fugir de la misèria. El film va ser presentat a Un Certain Regard al Festival de Canes, que cinc anys abans va acollir un dels curts anteriors de la cineasta, Com vint impossibles, que mostra les dificultats de transitar en els territoris palestins ocupats i fragmentats.

Posteriorment, Jacir (nascuda l’any 1974 a Betlem i formada com a cineasta als EUA) ha continuat fent pel·lícules amb el propòsit de fer presents les condicions de vida dels palestins, també la identitat cultural, i la voluntat de fer memòria de la història invisibilitzada del seu poble. Això fins a arribar a dirigir la seva pel·lícula més ambiciosa, Palestina 36, abordant-hi la primera revolta àrab contra l’Imperi britànic, que exercia un mandat a la zona després de repartir-se amb França (com a potències guanyadores de la Primera Guerra Mundial i havent fet prèviament, el 1916, l’acord secret Sykes-Picot) els territoris fins aleshores ocupats per l’Imperi otomà. Va ser una revolta anticolonialista; però, com ho fa aquest film realitzat amb la consciència d’explicar uns fets que són a l’origen dels conflictes que perduren tràgicament en el present, s’ha de recordar que l’any 1936, mentre els jueus ja eren perseguits a l’Alemanya nazi, van incrementar-se els efectes de la Declaració de Balfour (1917), que reconeixia que, sota el mandat britànic, Palestina podia ser una llar nacional jueva: l’Imperi atenia els propis interessos geopolítics amb la idea que, acollint-los, els jueus contribuirien a mantenir el seu control del territori. La pel·lícula vol fer memòria del fet que, protegits per l’exèrcit britànic, els creixents colons jueus van anar ocupant les terres dels palestins. Però, mentre els jueus pràcticament són invisibles, remarca que hi va haver una revolta àrab, d’origen camperol, per a la independència que va ser brutalment reprimida per l’exèrcit anglès.

Realitzada en bona part en plena guerra a Gaza, de manera que el rodatge va ser interromput i reprès diverses vegades, Palestina 36 no només és la pel·lícula més ambiciosa (això no vol dir la més reeixida) de Jacir, sinó que, coproduïda per catorze països, és la més costosa del cinema palestí, que té moltes dificultats per existir. A través de diversos personatges, no gaire definits dins d’una trama argumental dispersa, la pel·lícula conté la idea que, davant de segons quins fets, és impossible no prendre partit. (..)

El film no renuncia a certs arquetips, de manera que els colonialistes es divideixen entre els dolents (..) i els bons (..), mentre Jeremy Irons encarna l’alt comissionat que, impassible, accepta tot el que es faci per mantenir la possessió britànica. S’entén que Jacir prengui partit, però és més discutible que busqui un efecte emocional mostrant, posem per cas, el rostre d’un nen mentre es fa explotar el camió on hi ha el seu pare.

Com és rodar la gran producció palestina en plena guerra a Gaza? Biel Roura Amat. Article, al diari Ara, 13.08.2026:

(..) “No se sent com una pel·lícula del passat, sinó que és més actual que mai”, explica a l’ARA per videotrucada Annemarie Jacir (..)

Tret d’alguns documentals clandestins, Palestina 36 és l’únic llargmetratge rodat a la regió de Palestina des de l’esclat de la guerra el 7 d’octubre del 2023. El rodatge va començar abans de l’inici del conflicte, però es va haver d’interrompre i traslladar a Jordània. Tretze mesos després, van tornar a Betlem per completar la pel·lícula. Jacir detalla que la producció del film es va aturar i es va reprendre fins a quatre vegades. “Rodar aquesta pel·lícula ha estat una revolta en si; tothom ha aportat a la causa d’una manera o altra”, explica. Per a Jacir, el poble palestí “ha viscut el mateix durant dècades i dècades”, i el film “retrata el desposseïment de les seves llars i les seves terres”. “Aquesta és la història personal de cada palestí: nosaltres ens tornem a aixecar, i ells ens tornen a reprimir”, diu Jacir.

Paral·lelismes entre el 1936 i el 2026.

Amb una ambiciosa factura de producció històrica, Palestina 36 retrata l’arribada massiva de jueus a la zona als anys trenta i la creació posterior de forces paramilitars sionistes amb el suport dels britànics. Segons Jacir, hi ha paral·lelismes entre la situació del 1936 i l’actual. “Els britànics van traspassar l’ocupació colonialista als israelians. Avui dia seguim vivint sota ocupació militar”, assegura la directora. El 1936 l’exèrcit britànic va desplegar més de vint mil soldats a la regió, va reprimir milers de palestins i va forçar l’exili dels líders de la revolta. En la pel·lícula, diversos personatges canvien de mentalitat a partir de l’alçament camperol. “Tots els personatges es veuen obligats a posicionar-se respecte a la revolta, independentment si la seva decisió els beneficia o perjudica”, explica Jacir.

Per a Jacir, la revolució és “el moment més crucial de la història de Palestina”, un fet que li feia sentir una gran responsabilitat. “Explicar aquesta història és explicar la vida dels nostres avis. Tot l’equip tenia alguna anècdota familiar sobre aquesta revolta, per això és molt personal”, diu. Palestina 36 mostra sense filtres la repressió i la violència que l’exèrcit britànic exercia sobre la població palestina. “No havia d’explicar als extres com era viure una explosió o una batuda –apunta–. Per desgràcia, la majoria ho havien viscut en primera persona”. La directora, que va estudiar cinema als Estats Units, és conscient del privilegi que representa dedicar-se a rodar una pel·lícula mentre el seu poble pateix un genocidi. “Nosaltres pertanyem a aquesta terra –explica–. Jo visc i treballo a Betlem. No sé què passarà demà, però ara per ara hem d’insistir en explicar les nostres històries i lluitar per aconseguir una vida normal”.

Amb Jeremy Irons i Robert Aramayo.

El repartiment de Palestina 36 combina actors debutants i estrelles internacionals. Dos dels actors protagonistes, Karim Daoud Anaya i Yafa Bakri, fan el seu primer treball en el cinema. Però el càsting inclou actors consagrats com Jeremy Irons; Robert Aramayo, últim guanyador del Bafta al millor actor pel seu paper a Incontrolable (2025); Liam Cunningham, o Hiam Abbass, actriu palestina que interpreta Marcia Roy a la sèrie Succession (..)

—

PORTADA: Cartell del film | Gentilesa de Philistine Films

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!