Club 7 Cinema

♦ FilminCat (i Filmin) ha estrenat en exclusiva Mektoub, My Love: Canto uno — Mektoub, amor meu: Cant primer, polèmica pel·lícula (de l’any 2017) del denunciat director Abdellatif Kechiche, inèdita al mercat espanyol, mentre que al francès s’hi estrenà als cines el març de 2018, i a l’italià, el maig del 2018, després d’haver-se presentat mundialment al Festival de Venècia. Explica la crítica Eulàlia Iglesias, a l’article Arriba la primera entrega de la trilogia més polèmica del director de ‘La vida d’Adèle’: «Sobre el cant primer de Mektoub, amor meu (2017) pesa l’ombra dels films que Abdellatif Kechiche va estrenar abans i després, La vida d’Adèle (2013) i Mektoub: Intermezzo (2019). El maltractament per part del director que van denunciar les actrius i la revisió de la mirada masculina en el cas de la primera i la polèmica al voltant de l’objectivació dels cossos femenins que va acompanyar l’estrena al Festival de Canes de la segona fan difícil descobrir aquest Cant primer sense que la sexualització dels personatges femenins no resulti incòmoda».

Ambientada l’any 1994 a la localitat costanera de Seta, aquesta pel·lícula adapta la novel·la La blessure, la vraie, de François Bégaudeau, autor també de La classe, l’adaptació cinematogràfica de la qual, dirigida per Laurent Cantet, va obtenir la Palma d’Or al Festival de Canes l’any 2008. A través de la mirada d’un noi aspirant a cineasta, en Kechiche construeix un retrat sensorial sobre la joventut i el desig amb pinzellades autobiogràfiques. Segons FilminCat, «Abdellatif Kechiche signa el retrat d’una joventut hedonista ambientat a la costa francesa dels anys noranta: un estiu de platja, festa, jocs de seducció i històries d’amor»

D’Abdellatif KECHICHE, Mektoub, My Love: Canto uno — Mektoub, amor meu: Cant primer

Producció: França, Itàlia, Tunísia. Any: 2017. Durada: 2h54. Versió original: en francès. Especificacions tècniques: Color, format 2.35 : 1, so Dolby Digital.

Sinopsi: Seta (Occitània), estiu del 1994. L’Amin (Shaïn Boumedine), un jove aspirant a guionista i fotògraf, torna al seu poble de costa del sud de França després de viure un any a París. L’Amin passa el temps a la platja mentre es retroba amb els amics i la família, tots d’origen tunisià. Hi coneixerà diverses noies que gaudeixen de l’estiu, especialment la liberal Céline (Lou Luttiau) i la càndida Charlotte (Alexia Chardard), seduïda per en Tony, un faldiller empedreït. A les nits, tothom surt de festa a passar-s’ho bé. Sempre discret i reservat, l’Amin observa els jocs de seducció que l’envolten, amb l’anhel de viure una història d’amor com les de les pel·lícules; però, quan es tracta d’amor, només el mektoub («destí», en àrab) té l’última paraula.

Tràiler:

Amb: Shaïn Boumedine (Amin), Ophélie Bau (Ophélie), Salim Kechiouche (Tony), Lou Luttiau (Céline), Alexia Chardard (Charlotte), Hafsia Herzi (Camélia), Delinda Kechiche (la mare de l’Amin), Kamel Saadi (Kamel), Hatika Karaoui (la mare d’en Tony).

Guió: Abdellatif Kechiche i Ghalia Lacroix, lliurement inspirat en la novel·la La blessure la vraie, de François Bégaudeau. Muntatge: Nathanaëlle Gerbeaux, Maria Giménez Cavallo, Emma Benestan. Fotografia: Marco Graziaplena. Música original: Rémi Barbot. So: Hugo Rossi (enginyer), Remi Durel (edició), Julie Tribout (edició de diàlegs), Jean-Paul Hurier (mescles de regravació). Càsting: Maria Giménez Cavallo. Direcció artística: Claire Amoureux. Disseny de producció: Ann Chakraverty, Marcello Di Carlo.

Rodatge: el setembre de 2016, amb localitzacions a Seta (Occitània), Vilamanda (Occitània), Agde (Occitània), Sitges (Catalunya), Portugal, Tunísia.

Enllaços:

Bases de dades: Tmdb, Imdb, Letterboxd, Cineuropa, Filmaffinity, Sensacine, AlloCiné, Unifrance, MyMovies, Filmitalia.

Festival d’estrena mundial: Venècia 2017 · Concurs. Premi destacat: Premi 2018 Millor Film del Syndicat Français de la Critique de Cinéma. Festival de preestrena a les Illes: Atlàntida Film Festival 2026. I també: Altres reconeixements.

Dossiers de premsa: en francès. Informació: Wikipédia (fr).

Sobre la producció:

Direcció de producció: Riccardo Marchegiani. Producció: Abdellatif Kechiche, Ardavan Safaee, Jérôme Seydoux. Coproducció: Amedeo Bacigalupo, Donatella Botti, Ginevra Elkann, Francesco Melzi d’Eril. Producció associada: Michel Merkt.

Companyies productores: Quat Sous Films* (francesa, prod. del cineasta). Coproductores: Good Films* (italiana), Bianca Film* (italiana), Lablebi Films (tunisiana), Pathé Films* (francesa), France 2 Cinéma (francesa). Altres productores: Nuvola Film* (italiana).

Distribuïdores i estrena als cines:

Mercat francès, D: Pathé Films, E: 21.03.2018. Mercat italià, D: Vision Distribution, E: 24.05.2018. Mercat EUA, D: pendent, E: pendent. Vendes internacionals: Pathé International.

Mercat espanyol, directe a plataformes:

En VOSC: FilminCat (des de 31.07.2026) | Filmin (des de 31.07.2026).

Comentari de la pel·lícula:

Comentari

Altres veus:

Arriba la primera entrega de la trilogia més polèmica del director de ‘La vida d’Adèle’. Eulàlia Iglesias, crítica, al diari Ara, 29.07.2026:

Sobre el cant primer de Mektoub, amor meu (2017) pesa l’ombra dels films que Abdellatif Kechiche va estrenar abans i després, La vida d’Adèle (2013) i Mektoub: Intermezzo (2019). El maltractament per part del director que van denunciar les actrius i la revisió de la mirada masculina en el cas de la primera i la polèmica al voltant de l’objectivació dels cossos femenins que va acompanyar l’estrena al Festival de Canes de la segona fan difícil descobrir aquest Cant primer sense que la sexualització dels personatges femenins no resulti incòmoda. Sobretot perquè el film arrenca amb una escena sexual molt explícita en què la desinhibició que podria ser lloable queda enterbolida per com l’actriu queda molt més exposada que l’actor. Però l’escena també situa el protagonista, possible alter ego de Kechiche, com aquest voyeur que observa més que practica sexe mentre fa fotos i somnia amb convertir-se en cineasta.

Kechiche, que sempre ha tingut la ma trencada en registrar les dinàmiques dels joves amb una naturalitat admirable, serveix amb el primer Mektoub un dels films que millor ha copsat un sentir mediterrani transnacional mitjançant l’experiència juvenil de l’estiu. Amb els temps dilatats, les converses que s’allarguen sense arribar enlloc, la concepció relaxada de la feina i la sensualitat que, com la llum del sol, ho amara tot (..)

—

PORTADA: Cartell del film (Pathé Distribution)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!