Club 7 Cinema

♦ «Eleonora Duse (Vigevano, Piemont, 3 d’octubre de 1858 – Pittsburgh, Estats Units, 21 d’abril de 1924) fou una de les més cèlebres actrius de teatre italiana de finals del segle XIX i principis del XX, i una de les actrius més grans de tots els temps. Assolí gran fama en representar papers de l’escriptor coetani Henrik Ibsen, a més dels autors clàssics, i en desplegar un estil d’interpretació instintiu basat en la naturalitat, en la «veritat», ben diferent del de les actrius d’aquells anys de qui fou contemporània: les grans dives britàniques Patrick Campbell i Ellen Terry, o l’actriu francesa Sarah Bernhardt, amb qui va mantenir una llarga rivalitat professional i personal. (..) El 1894 es produí el seu primer encontre amb D’Annunzio, que per aquella època estava en el cim de la seva fama. El triomf assolit a París amb Sogno d’un mattino di primavera (1897), obra d’aquest autor, la va convèncer que havia trobat el creador de la tragèdia moderna. Des de llavors el seu repertori restà format quasi exclusivament per obres d’aquest autor. Aquesta relació acabà el 1910, quan el polèmic escriptor s’involucrà en afers polítics. D’Annunzio fou precursor del feixisme italià i es despreocupà totalment d’Eleonora Duse. La ruptura d’aquests amors i una crisi espiritual la portaren, després dels seus èxits amb L’hostalera, de Goldoni, el 1909, a abandonar inesperadament el teatre, en un retir que durà dotze anys. (..) Durant la Guerra de 1914-18 l’actriu prodigà la seva assistència i oferí recitals en els fronts de guerra. (..) El 1916 filmà la pel·lícula Cenere (Cendres), de Febo Mari, quan tenia quasi 60 anys, que constitueix l’únic testimoni conservat del seu art. (..) Reaparegué davant el públic a Torí el 1921 amb La dama del mar, d’Ibsen, negant-se a ser maquillada i preocupant-se tan sols d’oferir al públic no una ficció, sinó el fruit d’una ansiosa recerca de la veritat interior. Després d’afegir al seu repertori altres obres, reprengué una nova etapa de la seva vida artística. Havent rebutjat les ajudes econòmiques que li havia fet el govern feixista, va iniciar una gira per Amèrica del Nord, on la sorprengué la mort a Pittsburg» (Viquipèdia).

Pietro Marcello, autor de films com Martin Eden (2019) i Scarlet (2022) i ara d’aquesta nova pel·lícula sobre Eleonora Duse, estrenada mundialment al Festival de Venècia i en què Valeria Bruni Tedeschi encarna “la Divina”, ha manifestat: «Coneixia la seva llegenda i, sobretot, la importància de la transformació que va aportar al teatre (..).  La decisió de centrar-me en els últims anys de la seva vida, entre 1917 i 1923, va sorgir de manera natural. En aquell període, Eleonora es va enfrontar al seu balanç final: amb el seu art, amb el seu propi cos, amb la maternitat, amb D’Annunzio, amb la història d’Itàlia. La trobada entre Duse i la Història també m’ofereix l’oportunitat d’investigar altres temes que m’ocupen: el paper de l’artista davant tragèdies com la guerra, la pobresa i el dolor, i les possibles expressions de la relació entre l’art i el poder. No volíem narrar qui era Duse, sinó recuperar la seva ànima en un moment de transició, quan l’energia de la joventut dona pas a la força obstinada de la maduresa. Una dona marcada per les cicatrius, però encara impulsada per un profund impuls. Fins i tot en el dolor, en l’art, en la vida» [§]

De Pietro MARCELLO, Duse — Eleonora Duse, la Divina — Eleonora Duse.

Producció: Itàlia (89,97%), França (10,03%). Any: 2025. Durada: 2h02. Versió original: en italià.

Sinopsi: Al final de la Primera Guerra Mundial, mentre Itàlia enterra el seu soldat desconegut, la gran Eleonora Duse arriba al final d’una carrera llegendària. Però, malgrat la seva edat i una salut fràgil, aquella que molts consideren la millor actriu de la seva època decideix tornar a pujar als escenaris. Ni els retrets de la seva filla, ni la relació complexa amb el gran poeta Gabriele D’Annunzio, ni l’ascens del feixisme i l’arribada al poder de Benito Mussolini no aconseguiran aturar Duse, «la divina».

Tràilers: VOSE, VOSF, VO.

Amb: Valeria Bruni Tedeschi (Eleonora Duse), Fanni Wrochna (Désire􀀯e Von Wertheimstein), Noémie Merlant (Enrichetta Marchetti), Fausto Russo Alesi (Gabrielle D´ Annunzio), Edoardo Sorgente (Giacomo Rossetti Dubois), Vincenzo Nemolato (Memo Benassi); amb la participació de Noémie Lvovsky (Sarah Bernhardt).

Guió: Letizia Russo, Guido Silei, Pietro Marcello. Muntatge: Fabrizio Federico, Cristiano Travaglioli, Alessio Franco, Luca Carrera. Fotografia: Marco Graziaplena. Música original: Marco Messina, Sacha Ricci, Fabrizio Elvetico.

Enllaços:

Bases de dades: Tmdb, Imdb, Letterboxd, Cineuropa, Filmaffinity, Sensacine, AlloCiné, Unifrance, MyMovies, Filmitalia. Dossiers de premsa: Eleonora Duse, la Divina | Eleonora Duse | Duse + Duse.

Festival d’estrena mundial: Venècia 2025 · Concurs. Premi destacat: David di Donatello (8 nominacions). Festival de preestrena a Catalunya: BCN FF 2026. I també:  Altres reconeixements.

Informació: Wikipedia it. | Variety 15.05.2024 | Berta Film. Productores: Palomar -una empresa Mediawan-* (italiana), Avventurosa (italiana), Ad Vitam Films* (francesa), Berta Film* (italiana).

Distribuïdores i estrena als cines:

Mercat espanyol, D: BTeam, E: 12.06.2026. Mercat francès, D: Ad Vitam, E: 14.01.2026. Mercat italià, D: PiperFilm*, E: 18.09.2025. Mercat EUA, D: pendent, E: pendent. Vendes internacionals: The Match Factory.

Cines de referència d’aquest blog:

La projecten en VOSC: Cinema Truffaut (Girona).

La projecten en VOSE: Cinemes Girona (Barcelona), Zumzeig (Barcelona), Verdi (Barcelona), Renoir Floridablanca (Barcelona), CineCiutat (Palma).

Alguna sessió en VOSE: CineBaix (Sant Feliu de Llobregat).

Cineclubs: pendent.

Altres apunts en aquest blog ran de la pel·lícula:

Comentari | Recull d’articles d’altri: Altres veus.

—

PORTADA: cartell del film | Piper Film

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!