Club 7 Cinema

♦ Ens diuen que El amor que permanece – L’amour qu’il nous reste – L’amore che rimane segueix «Un any de la vida d’una família mentre els pares naveguen per la seva separació. A través de moments lúdics i sincers, la pel·lícula retrata l’essència agredolça de l’amor esvaït i els records compartits enmig de les estacions canviants». El seu autor, Hlynur Pálmason ha declarat: «Per mi, el més important a la vida d’un ésser humà són les petites coses que tenim a prop, les que pertanyen a la intimitat: les nostres relacions amb la família, amb els germans i les germanes, amb els fills, amb la natura, amb el lloc on vivim. Després de Godland, volia explicar una història contemporània, explorar la nostra època. Volia filmar allò que m’interessa, allò que m’envolta, el jardí, sense haver de construir ni reconstruir res. Mostrar les coses tal com són, sense artificis. Sentia el desig i la necessitat de parlar de la intimitat, de la quotidianitat o fins i tot de la lletjor, sense buscar allò espectacular, extraordinari o perfecte. És una pel·lícula sobre el dia a dia, allò familiar i allò estrany, amb un component oníric. També volia que les coses fossin fluides, en moviment permanent, com l’aigua» [§]

Hlynur Pálmason (Höfn, Islàndia, 30.09.1984) treballa com a director de cinema, guionista i artista plàstic. Després d’iniciar-se en les arts visuals, es va decantar pel cinema i es va graduar a l’Escola Nacional de Cinema de Dinamarca el 2013. Havent debutat en el llargmetratge amb Winter Brothers — Vinterbrødre (2017) ‹En un entorn obrer durant un hivern gèlid, s’hi segueix dos germans, les seves rutines, els seus hàbits i rituals, i un conflicte violent que esclata entre ells i una altra família›, presentada al Festival de Locarno, on guanyà tot de premis, va cridar poderosament l’atenció a la Setmana de la Crítica de Canes amb la fascinant Un blanco, blanco día — Un jour si blanc — A white, white day · Segreti nella nebbia — Hvítur, hvítur dagur (2019) ‹Un agent de policia fora de servei comença a sospitar que un home del poble va tenir una aventura amb la seva dona, que ha mort fa poc; enderiat a saber-ne la veritat, acaba posant-se en perill ell mateix i als seus éssers estimats›. El seu tercer llarg, Godland — Godland· Nella terra di Dio — Vanskabte land (2022), seleccionat a Un Certain Regard del Festival de Canes, va significar-li la definitiva consagració internacional. Tant, que The Love That Remains — El amor que permanece — L’amour qu’il nous reste — L’amore che rimane — Ástin sem eftir er (2025), el seu quart llargmetratge, tot que el cineasta hi esquivà qualsevol temptació de quedar esclau del seu èxit, ja es va projectar a la secció Cannes Première, que ve a ser com la programació més destacada del Festival de Canes, després de la Competició. Hlynur Pálmason viu i treballa entre Islàndia i Dinamarca.

De Hlynur PÁLMASON, The Love That Remains — El amor que permanece — L’amour qu’il nous reste — L’amore che rimane — Ástin sem eftir er

Producció: Islàndia (66,56%), Dinamarca (13,14%), Suècia (10,22%), França (10,09%). Any: 2025. Durada: 1h49. Versió original: en islandès, amb diàlegs en suec i anglès. Especificacions tècniques: Color, format 1.33 : 1, so 5.1.

Sinopsi: La trajectòria íntima d’una família els pares de la qual se separen. Al llarg d’un any, entre la lleugeresa del moment i la profunditat dels sentiments, es teixeix un retrat agredolç de l’amor, interromput per fragments tendres, alegres, de vegades melancòlics. Una mirada sensible a la bellesa discreta de la vida quotidiana i al flux de records que es despleguen amb el ritme de les estacions.

Tràilers: VOSE, VOSF, VI.

Amb: Saga Garðarsdóttir (Anna), Sverrir Gudnason (Magnús), Ída Mekkín Hlynsdóttir (Ída), Þorgils Hlynsson (Þorgils), Grímur Hlynsson (Grímur), Ingvar Sigurðsson (Pálmi), Anders Mossling (Martin).

Guió i Fotografia: Hlynur Pálmason. Muntatge: Julius Krebs Damsbo. Música: Harry Hunt. So: Björn Viktorsson (disseny), Heikki Kossi (artista de Foley), Dennis Leonard (mesclador de Foley), Pétur Einarsson (muntatge de diàlegs). Maquillatge: Katrine Tersgov. Perruqueria: Katrine Tersgov. Vestuari: Nina Grønlund. Direcció artística: Árni Jónsson. Disseny de producció: Frosti Fridriksson.

Enllaços:

Bases de dades: Tmdb, Imdb, Letterboxd, Cineuropa, MUBI, Icelandic Film Center, Filmaffinity, Sensacine, AlloCiné, Unifrance, MyMovies.

Festival d’estrena mundial: Canes 2025 · Cannes Première . Premi destacat: ‘Top 5 International Films 2025’ de National Board of Review i també Palm Dog 2025. Festival de preestrena a Catalunya: D’A 2026. I també: Altres reconeixements.

Dossiers de premsa: L’amour qu’il nous reste | The love that remains. Informació: Wikipedia, Deadline, Variety .

Sobre la producció:

Direcció de producció: Margrét Einarsdóttir. Producció: Anton Máni Svansson (Still Vivid); Katrin Pors, Mikkel Jersin i Eva Jakobsen (Snowgloble). Coproducció: Nima Yousefi (Hobab); Didar Domehri (Maneki Films); Anthony Muir i Kristina Börjeson (Film i Väst); Olivier Pere i Remi Burah (ARTE France Cinéma). Producció executiva: Hlynur Pálmason.

Companyies productores: Still Vivid (islandesa), Snowglobe (danesa). Coproductores: Hobab* (sueca), Film i Väst (sueca), Maneki Films (francesa), ARTE France Cinéma* (francesa)

Distribuïdores i estrena als cines:

Mercat espanyol, D: Elástica, E: 07.08.2026. Mercat francès, D: Jour2fête, E: 17.12.2025. Mercat italià, D: Movies Inspired, E: 28.05.2026. Mercat EUA, D: Janus Films, E: restringida, 30.01.2026. Vendes internacionals: New Europe.

Cines de referència d’aquest blog:

La projecten en VOSE: Verdi (Barcelona), Renoir Floridablanca (Barcelona), CineCiutat (Palma), Cines Babel (València).

Cineclubs: pendent.

Altres apunts en aquest blog ran de la pel·lícula:

Comentari | Recull d’articles d’altri: Altres veus | Enllaç amb crítiques i articles en català d’estrenes de la setmana del 7 d’agost.

—

PORTADA: Cartell del film | Gentilesa de New Europe Film Sales

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!