Club 7 Cinema

Un blog de Salvador Montalt

30 de gener de 2009
0 comentaris

Fitxa: “Arropiero, el vagabund de la mort”

Arropiero, el vagabund de la mort (Arropiero, el vagabundo de la muerte)

Director Carles Balagué. Guió Carles Balagué. Fotografia Josep Gusi. Música Original Carles Pedragosa. Muntatge Carmen M. Guzmán. Producció Diafragma (Catalunya), TVC (Catalunya). Durada 1h20.

Amb les intervencions desinteressades de
Manuel Alcalá (diplomat superior en criminología), Andrés Benítez (metge psiquiatre), Xavier Bernal (metge forense, expert en psiquiatria forense), Josep Boixadòs (testimoni del Garraf), Lluís Borràs (psiquiatre forense i professor de criminología), Víctor M. Frías (director adjunt  de serveis assistencials i organizació d’infermeria), Luis Frontela (director de l’Institut Universitari de Medicina Legal i Ciències Forenses, Universitat De Sevilla), Conrado Gallardo (magistrat), José Martí Gómez (periodista), Roger Mercadé (psiquiatre), Salvador Ortega (expert criminalista), Juan Antonio Roqueta (advocat penalista), Bernardo Sánchez (testimoni d’El Puerto De Santa María), Cristina Amanda Tur (periodista i criminòloga)

Sinopsi Crònica de la vida de Manuel Delgado Villegas, “El Arropiero”. Rodamón erràtic que vivia de vendre la seva pròpia sang, va confessar 48 crims, dels quals tanmateix la policia només va poder investigar-ne 22 i, d’aquests, només en 7 va poder demostrar que hi havia participat. La justícia, la policia i els psiquiatres, incapaços d’encaixar tanta brutalitat, van decidir internar-lo i marginar-lo juntament amb el seu sumari. “El Arropiero” va estar reclòs de per vida, sense que se celebrés cap judici pels crims que se li imputaven. Després de ser sotmès a dures “teràpies” i arrencar-li qualsevol vestigi  d’humanitat, va morir el 1998, i encara avui segueixen vives moltes incògnites sobre la seva vida.

Declaracions del director Engalipador, mentider, simpàtic i depredador per naturalesa, el documental també és la història de l’amistat entre ell i els policies que el van detenir, amb els quals va viatjar per tota Espanya amb una maleta de sumaris per resoldre. Seria difícil que qualsevol guionista pogués imaginar un personatge amb unes característiques tan riques com les seves, i en la seva vida realitat i ficció es donen la mà per a teixir un retrat que també és el d’un país i de tota una tradició sobre la mort en totes les seves variants.

Articles en aquest bloc [Altres veus]

Webs oficials
[x]

Més informació
[IMDB (ang)] [Avui (cat)] [LaButaca (esp)] [AlloCiné (fr)] [CommeAuCinéma (fr)] [MyMovies (it)]

Festivals i premis [Manresa 2008 # Secció Oficial Cinema Negre # Premi Placido d’Argent] [Valladolid 2008 # Tiempo de Història]

Dist. cat. [Baditri] Producció [Diafragma (esp)]

FOTO © Baditri Arropiero, el vagabund de la mort, de Carles Balagué

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!