Club 7 Cinema
Un blog de Salvador Montalt
Final d’agost començament de setembre / Fin août début septembre / Finales de agosto, principios de septiembre
Cineambigú, al Casablanca Gràcia, de Barcelona, està oferint-nos una retrospectiva dedicada al cineasta francès Olivier Assayas. Dues petites meravelles són els títols que projecten fins dijous, dia 5 d’abril: HHH, un retrat de Hou Hsiao-hsien (1997), interessantíssim documental per conèixer millor no tan sols un autor com el cineasta taiwanès, sinó el lligam pregon entre vida i creació cinematogràfica, i Final d’agost, començament de setembre (1998), a la qual dedico aquest article.
Anant a “Vull llegir la resta de l’article” trobareu la sinopsi, la fitxa i la transcripció de les notes que en vaig escriure, a la llibreta on, en aquella època, anotava les meves reflexions sobre les pel·lícules que veia.
Sinopsi Crònica del període que va de final d’agost a començament de setembre de l’any següent. De la separació de Gabriel i Jenny –tot i l’estimació que encara es tenen– a l’afirmació d’un nou amor, el de Gabriel i Anne –malgrat les incerteses i les pors que l’envolten–. També és la crònica d’una pèrdua, la d’Adrien Willer, l’amic més proper a Gabriel, més gran que ell; un novel·lista que, encalçat altre cop per una malaltia antiga, ha d’encarar la fi d’una existència breu. Adrien no passa el tràngol sol: el seu drama personal és també el dels seus éssers estimats i veurem l’impacte d’aquests esdeveniment sobre el teixit viu d’amistats i amors i sobre tot el que envolta la vida de l’ésser humà.
…
Director i guionista Olivier Assayas. Fotografia Denis Lenoir. Música Ali Farka Touré Productors Georges Benayoun, Philippe Carcassonne i Françoise Guglielmi. Repartiment Mathieu Amalric (Gabriel), Jeanne Balibar (Jenny), Virginie Ledoyen (Anne), François Cluzet (Adrien Willer), Arsinee Khanjian (Lucie), Alex Descas (Jérémie).
…
Notes (03.07.1999)
…
És una pel·lícula viva, fresca, plena de tremp, que parla de l’amistat, l’amor, el sexe, els sentiments i l’alteritat.
…
Assayas ho emmarca –ho analitza– en la societat actual i, per ser més precís, en la seva pròpia generació. Hi veig com una continuació de la seva magnífica L’aigua freda, com si seguís la trajectòria de la gent de la seva generació, ara, vint anys després dels setanta evocats en aquell film.
…
Assayas té molta cura de la forma fílmica, és un estilista rematat. Construeix la pel·lícula amb talls continus d’escenes, escenes que s’inicien amb l’acció començada –només ens n’ensenya un fragment (com si li interessés captar tan sols l’instant de vida) i a vegades el fragment és tan breu que cal parlar d’insert–. En alguns moments, la càmera segueix els protagonistes càmera en mà o amb angulacions sovint esbiaixades. Formalment, Assayas no segueix la convencionalitat narrativa ni dramàtica, atresora una personalitat estilística, una identitat que dóna moments de gran bellesa –com, per exemple, quan la noieta enamorada del novel·lista agafa el metro i la filma amb un pla pròxim, travessat contínuament per altres metros que passen, mentre la imatge que veu la noia, de finestres de metro que passen i s’esvaeixen, dóna com a resultat una esplèndida representació audiovisual d’aquesta protagonista…–
…
Aquesta opció estilística d’Assayas es revela no gens gratuïta; ja que la pel·lícula funciona com un conjunt, en la coralitat de personatges, d’espais i situacions; un conjunt que el compon per juxtaposició de moments quotidians –tant se val que es tracti d’una quotidianitat especial, un pèl específica dels personatges que Assayas s’ha empesact per parlar de la seva generació–.
…
Aquests “moments quotidians”, Assayas no ens els mostra reconstruïts en escenes dramàticament i narrativament rodones i tancades, sinó que, amb la càmera s’hi aproxima d’una manera gairebé documental i, amb el muntatge, para atenció més en alguns fragments de la situació que no pas en la situació en si. Per exemple, quan Assayas vol captar el conflicte entre dos personatges que es troben, no vol entretenir-se ni entretenir-nos amb la trobada en si mateixa.
…
El tremp d’aquesta pel·lícula ve precisament de la forma amb què està feta, del registre naturalista dels seus actors i de la coherència temàtica que atresora.
…
No és pas de manera abstracta o genèrica que Assayas parla de l’amistat, l’amor, el sexe, els sentiments, alteritat… Hi reflexiona a partir dels seus personatges i les pors i opcions vitals que arrosseguen o assumeixen. El resultat: una obra sincera i vàlida.
…
Assayas ha tingut molta cura d’evitar la perspectiva moral. És més, ha deixat ben clar que les opcions dels personatges són vitals i no gens guiades per cap moral. La moralitat, l’ética de la pel·lícula és aquesta obertura total cap a les contradiccions dels seus personatges autèntics, sense voler ni redimir-los de cap pecat ni exaltar-ne cap virtut.
…
Crec que bàsicament combat la perspectiva moral amb dos personatges. Un és el del novel·lista, que manté una continuada relació amb una noieta menor d’edat. La seva és una història d’amor en què no es vol amagar l’aspecte de l’edat, però tampoc se’n fa matèria d’escàndol hipòcrita. El que en queda: l’amor, amb tots els condicionants; de la mateixa manera que tots els amors del film tenen condicionants. L’altre personatge “antimoral” és el d’ Anne, la noia enamorada de Gabriel, amb qui fa l’amor, però que practica sessions de sadisme amb clients, conjuntament amb un vell conegut seu. Anne té el sexe al cap, però també se sent atreta per Gabriel; fuig i torna: la seva també és una història d’amor, en què tampoc no s’amaga els condicionants –si més no, la pel·lícula no ho fa, ja que ella no li ho revela a Gabriel i, en desitjar viure-hi, deixa enrere aquelles pràctiques perquè fóren incompatibles amb la nova situació, no pas per cap opció moral–
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
"Finals d’agost començament de setembre" és l’única pel.lícula que he vist del seu director, i la recomano vivament. És una molt bona pel.lícula. A veure si amb directors com Assayas, Resnais o Rivette hi ha una mica més de justicia amb la distribució de les seves pel.lícules. Tantes tonteries que estrenen, i lo que costa veure pel.lícules d’aquest nivell…