Club 7 Cinema

Les pel·lícules d’Un Certain Regard, les fitxes i els seus directors:

UN CERTAIN REGARD.

FOTO: “Love Me Tender” (Tandem).

D’Anna CAZENAVE CAMBET, “Love Me Tender“.

Producció: França. Any: 2025. Durada: 2h14.

Nota sinòptica: A finals d’estiu, la Clémence anuncia al seu exmarit que té aventures amoroses amb dones. La vida li canvia quan ell li pren la custòdia del seu fill. La Clémence haurà de lluitar per seguir sent mare, dona, lliure.

Sinopsi: Advocada i casada, la Clémence decideix deixar-ho tot per dedicar-se a escriure i viure la seva homosexualitat sense traves. Però és inquietant. Particularment el seu exmarit, que vol treure-li la custòdia del fill, Paul, manipulant-lo i jugant amb el temps legal. Aleshores, la Clémence comença una batalla a llarg termini per intentar recuperar el  fill. Però des de cites impedides per l’exmarit fins a les visites mediatitzades en un lloc de trobada, la relació amb en Paul s’esvaeix. La Clémence haurà de renunciar al vincle matern per poder (sobreviure)?

Amb: Vicky Krieps (Clémence), Antoine Reinartz (Laurent), Monia Chokri (Sarah), Viggo Ferreira Redier (Paul), Park Ji-Min (Victoire), Salif Cissé (psiquiatre), Clotilde Courau, Féodor Atkine (el pare), Aurélia Petit, Oumnia Hanader.

Guió: Anna Cazenave Cambet, adaptació del llibre ‘Love Me Tender’ de Constance Debré. Muntatge: Joris Laquittant. Fotografia: Kristy Baboul. Música: Maxence Dussère.

Informació: Es basa en el llibre de Constance Debré sobre el seu propi cas de lluita per la guarda del fill, però el nom del personatge amb què l’interpreta l’actriu Vicky Krieps se li ha canviat al de Clémence. Com a productora executiva, Vicky Krieps.

Enllaços: Tmdb, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd, Unifrance, Novoprod, Cineuropa, Ioncinema, La Dépêche. VI: Be for Films. DF: Tandem.

A Canes: Festival de Canes 2025 – Un Certain Regard | Ressons |

Sobre la directora: a Wikipédia, a Wikipedia, a Tmdb, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd.

Directora: segon llargmetratge d’aquesta cineasta francesa. Anteriorment, Gabber Lover (2016) –una xicota de 13 anys està enamorada d’una seva companya i necessita dir-l’hi-, a la Cinéfondation del Festival de Canes, i l’òpera prima De l’or pour les chiens (2020) -en què, a final d’estiu, una noia segueix la pista d’un enamorament de temporada, des del sud de França a París-, a la Setmana de la Crítica de Canes. Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

FOTO: “La misteriosa mirada del flamenco” (Arizona Distribution)

De Diego CÉSPEDES, “La misteriosa mirada del flamenco” / “The Mysterious Gaze Of The Flamingo” / “Le Mystérieux regard du flamand rose”.

Producció: Xile, França, Espanya, Bèlgica, Alemanya. Any: 2025. Durada: 1h44.

Nota sinòptica: Drama ambientat en una ciutat minera l’any 1984 en què una noia lluita contra els rumors d’una malaltia que es diu que es contagien els homes gai a través de la seva mirada

Sinopsi: Principis dels anys vuitanta, al desert xilè. La Lidia, d’onze anys, creix en una família ‘queer’ extravagant i afectuosa que troba refugi en un cabaret als afores d’una ciutat minera accidentada i polsosa. Quan una malaltia misteriosa i mortal comença a estendre’s —es rumoreja que es transmet amb una simple mirada, quan un home s’enamora d’un altre—, la comunitat es converteix ràpidament en objecte de pors i fantasies col·lectives. El seu estimat, tendre i maternal germà Alexo, un homosexual obès, de 28 anys, i les seves amigues transformistes són culpats de ser-ne portadors i la gent del poble els ataca. La Lidia ha d’enfrontar aquest mite homofòbic per protegir la seva única família. En aquest western modern, la Lidia s’embarca doncs en una recerca de venjança en un món consumit per l’odi i la intolerància, alhora que la família esdevé el seu únic refugi, i l’amor, potser, el perill més gran.

Amb: Tamara Cortés, Matías Catalán (Flamenco), Paula Dinamarca, Claudia Cabezas, Luis Dubó, Alfredo Castro, Andrés Almeida, Felipe Ríos,

Guió: Diego Céspedes. Muntatge: Martial Salomon. Fotografia: Angello Faccini. Música: Florencia Di Concilio.

Informació: Òpera prima. A la producció Quijote Films, Les Valseurs, ARTE France. Projecte desenvolupat a la 38a sessió de la Resiència de la Cinéfondation del Festival de Canes.i a la Residència 2020 de la Ikusmira Berriak del Festival de Sant Sebastià.  Va rebre el Premi Irusoin a la Postproducció, atorgat pel Festival de Sant Sebastià.

Enllaços: Tmdb, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd. VI: Charades. DE: BTeam. DF: Arizona Distribution.

A Canes: Festival de Canes 2025 – Un Certain Regard | Ressons |

Sobre el director: a Tmdb,  a Wikipedia, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd.

Director: El xilè Diego Céspedes debuta en el llargmetratge amb “La misteriosa mirada del flamenco” que, argumentalment, té coses dels seus dos curts anteriors: a Las criaturas que se derriten bajo el sol (2022) -presentat a la Setmana de la Crítica de Canes– la Nataly, una dona trans, acompanyada de la seva filla Secreto, visita Leon, l’antic amant de Nataly que viu en una misteriosa comunitat que fuig del sol, i aquest retrobament desperta en Nataly el record d’una relació tòxica i abusiva; a El verano del león eléctrico  (2018) –Primer Premi de la Cinéfondation del Festival de Canes-, amagat en una casa allunyada de la ciutat, l’Alonso (11 anys), acompanya la seva estimada germana (17 anys), que està esperant convertir-se en la setena dona del Lleó, un profeta que (segons algunes històries) s’electrocuta quan se’l toca. Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

FOTO: “Meteors” (Pyramide).

D’Hubert CHARUEL, “Meteors“.

Producció: França. Any: 2025. Durada: 1h51.

Sinopsi: Diagonal del buit. Tres nois que són amics de fa molt de temps. En Tony s’ha convertit en el rei de la construcció, en Mika i en Dan en els reis de res. Tenen molts somnis i poca sort. Després d’un altre pla fallit, han de treballar per a Tony en un abocador nuclear. Fins ara tot malament….

Amb: Paul Kircher (Mickaël Wassy, en Mika), Idir Azougli (Daniel Mezziani, en Daniel), Salif Cissé (Tony Mathurin, en Tony), Elsa Bouchain, Stéphane Rideau, Alexis Bessin.

Guió: Hubert Charuel, Claude Le Pape. Muntatge: Julie Picouleau. Fotografia: Jacques Girault. Música: Maxime Denuc.

Informació: En Claude Le Pape consta també com a col·laborador en la direcció del film.

Enllaços: Tmdb, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd. VI: Pyramide. DF: Pyramide. EF: 08.10.2025.

A Canes: Festival de Canes 2025 – Un Certain Regard | Ressons |

Sobre el director: a Tmdb, a Wikipédia, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd.

Director: Cineasta francès, graduat en Producció a la Fémis el 2011, és autor de diversos curts, entre els quals el treball de final d’estudis Diagonale du vide (2012), ell que és fill de pagesos i havia treballat en el sector lleter abans de dedicar-se al cinema, va guanyar el César a la Millor Òpera Prima amb el llarg Petit Paysan (2017) -amb guió escrit ja en col·laboració amb en Claude Le Pape i en el qual un granger malda per salvar la resta de les vaques quan un animal se li ha infectat de l’epidèmia que ronda pel país– i tot seguit encarà la realització del migmetratge documental Les Vaches n’auront plus de nom (2019) -sobre el canvi arran de la jubilació de son pare i el trasllat de sa mare i les seves vaques a una altra granja-. Amb Meteors (2025) signa la seva segona ficció. Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

FOTO: “My Father’s Shadow” (Festival de Canes).

D’Akinola DAVIES, “My Father’s Shadow“.

Producció: Nigèria, Anglaterra, Irlanda. Any: 2025. Durada: 1h34.

Nota sinòptica: film semi-autobiogràfic que es desenvolupa en un sol dia a la capital nigeriana, Lagos, després de la crisi electoral de 1993.

Sinopsi: En Remi i l’Akin són germans i petits. Poden passar un dia amb el seu desconegut pare, en Folarin. Junts, van de viatge a Lagos i prenen consciència de la magnitud colossal de la ciutat, així com de les lluites diàries del seu pare. Tot això passa durant la crisi electoral nigeriana de 1993 i el malestar polític els posa en perill el viatge de retorn a casa.

Amb: Sope Dirisu (Folarin), Godwin Egbo, Chibuike Marvellous Egbo, Efon Wini (Bola).

Guió: Akinola Davies, Wale Davies. Muntatge: pendent. Fotografia: Jermaine Canute Edwards. Música: CJ Mirra, Duval Timothy.

Informació: Òpera prima. El co-guionista és germà del director. L’actor Sope Dirisu és especialment conegut pel seu treball a la sèrie de TV Gangs of London. A la producció, Element Pictures (la de Lanthimos, entre d’altres).

Enllaços: Tmdb, Wikipedia, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd, Deadline, Variety, The Hollywood Reporter. VI: The Match Factory*. D-EUA: MUBI. DF: Le Pacte.

A Canes: Festival de Canes 2025 – Un Certain Regard | Ressons |

Sobre el director: a Tmdb, a Wikipedia, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd.

Director: anglès d’arrels africanes, debuta en el llargmetratge aquí, havent realitzat tot de curts, entre els quals Lizard (2021), també ambientat a Lagos i coescrit amb son germà, premiat a Sundance i nominat als BAFTA. Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

FOTO: “L’inconnu de la Grande Arche” (Julien Panie ©2025 Agat Films, Le Pacte).

De Stéphane DEMOUSTIER, “L’inconnu de la Grande Arche” / “The Great Arch” / “El Gran Arco”.

Producció: França, Dinamarca. Any: 2025. Durada: 1h45.

Sinopsi: El concurs d’arquitectura més gran de la història, un concurs tant anònim com obert, que es va posar en marxa a principis dels anys vuitanta sota la direcció d’un nou president socialista (François Mitterrand). Cobejat per totes les lluminàries internacionals de l’arquitectura, aquest concurs va ser guanyat per sorpresa de tothom per un desconegut: Johan Otto von Spreckelsen, professor d’arquitectura a Copenhaguen. Fins aleshores, aquest home de cinquanta anys només havia construït 4 edificis: la seva casa i tres petites capelles. D’un dia per l’altre, l’ “Spreck” va ser impulsat al primer pla, al centre de tota l’atenció i sobretot al capdavant d’un projecte colossal: la construcció del Grande Arche de la Défense.

Amb: Claes Bang (Johan Otto von Spreckelsen), Sidse Babett Knudsen (Liv von Spreckelsen), Swann Arlaud (Paul Andreu), Michel Fau (François Mitterrand), Xavier Dolan (Jean-Louis Subilon), Alessandro Bressanello.

Guió: Stéphane Demoustier, basat en el llibre La Grande Arche, de Laurence Cossé -‘novel·la’ que, de fet és el relat històric de la construcció de la Grande Arche de La Défense sota el prisma de les decisions polítiques i les dificultats de la realització arquitectònica-. Muntatge: Damien Maestraggi. Fotografia: David Chambille. Música: pendent.

Enllaços: Tmdb, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd, Unifrance, Cineuropa. VI: Le Pacte. DE: La Zona*. DF: Le Pacte.

A Canes: Festival de Canes 2025 – Un Certain Regard | Ressons |

Sobre el director: a Tmdb, a Wikipédia, a Wikipedia, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd.

Director: diplomat en ciències polítiques, va treballar al departament d’Arquitectura del Ministeri de Cultura de França, produint-hi i realitzant-hi documentals, abans de deixar-ho per a dedicar-se al cinema. És autor d’un gran nombre de curtmetratges, entre els quals, La contre-allée (2014), guardonat amb el César al Millor Curt i en el qual una prostituta veterana es veu amenaçada per la competència d’unes joves putes africanes que s’han establert a prop d’on ella es mou. El seu segon llarg, Cléo & Paul / Allons enfants (2018), va rebre una Menció Especial del Jurat de Generation 14plus de la Berlinale: Perduda a París, la Cléo busca en Paul i en Paul busca la Cléo. Una aventura poètica viscuda a la pell d’uns nens de 3 anys. Però sens dubte, Demoustier és conegut sobretot pels seus films següents: La fille au bracelet (2019), César al Millor Guió Adaptat, sobre el judici a una noia acusada d’haver punyalat la seva millor amiga, i Borgo (2023), que va valer a Hafsia Herzi el César a la Millor Actriu, pel seu paper d‘una guàrdia de presons que es trasllada a Còrsega amb la seva família i s’incorpora al personal d’una presó que no s’assembla a cap altra, on fa amistat amb un jove reclús influent. Anteriorment, al Festival de Canes: NO. Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

FOTO: “Urchin” (Ad Vitam)

De Harris DICKINSON, “Urchin“.

Producció: Anglaterra. Any: 2024. Durada: 1h39.

Nota sinóptica: En Mike, un sense llar de Londres atrapat en un cicle d’autodestrucció, brega per capgirar la seva vida.

Sinopsi: A Londres, en Mike viu al carrer, passant de feines esporàdiques a petits robatoris, fins al dia que l’empresonen. En sortir de la presó, amb l’ajuda dels serveis socials, intenta refer la vida lluitant contra els seus vells dimonis.

Amb: Frank Dillane (Mike), Megan Northam, Karyna Khymchuk, Shonagh Marie, Amr Waked.

Guió: Harris Dickinson. Muntatge: Rafael Torres Calderón. Fotografia: Josée Deshaies. Música: Alan Myson.

Informació: Òpera prima. Es descriu com un film cru i absurd, una història sobre els motius estranys que sempre ens acaben atrapant. A la producció, entre d’altres, Devisio Pictures, companyia -amb seu a Londres i Nova York- creada el 2024 per Harris Dickinson i Archie Pearch. Aquesta darrer ha declarat: “Urchin” suposa un debut emocionant per a Devisio i un pas atrevit per a en Harris [Dickinson] com a guionista i director” (..) “En Harris és un cineasta que accepta el risc, aporta una emoció crua i una visió diferent a la pantalla. “Urchin” reflecteix la seva profunda connexió personal amb aquests temes i el treball continuat que mena amb la seva comunitat. En Frank Dillane ofereix una interpretació increïblement vulnerable i inesperadament divertida que fa que aquesta pel·lícula sigui realment especial; paraules que criden l’atenció sobre el treball que hi hagi pogut fer Harris Dickinson en el guió i direcció, tenint en compte que el seu millor actiu com a actor és precisament la vulnerabilitat, la fragilitat masculina, la ferida interior, el matís dramàtic que aporta als seus papers (quan els cineastes estan al cas, és clar).

Enllaços: Wikipedia, Imdb, Tmdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd, Variety 12.02.2025. VI: Charades. DF: Ad Vitam.

A Canes: Festival de Canes 2025 – Un Certain Regard | Ressons |

Sobre el director: a Viquipèdia, a Wikipedia, a Tmdb, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd, entrevista (com a actor) publicada a Icon/El País.

Director: L’actor anglès Harris Dickinson debuta en el llargmetratge, com a director, guionista i productor, amb aquest film, després d’haver realitzat quatre curtmetratges. Com a actor, la naturalitat de la seva precisió expressiva el fa un dels que cal prendre més en consideració de la seva generació. Li van molt millor els films diguem-ne intimistes -com Beach Rats (2017), Scrapper (2023), la sèrie Trust (2018)- en què pot transmetre la psicologia, l’estat d’ànim del seu personatge; si bé, amb el físic que té, troba feines importants també en què ha d’incorporar figures, no pas papers de complexitat interior, tot i que els treu amb professionalitat i lliurament -sigui la carnassa per al film gai Postcards from London (2018), sigui la simple presència a la d’acció The King’s Man (2021), sigui fent de model sexy a El triangle de la tristesa (2022) o del mascle assetjador sexual a La noia salvatge (2022)-. Gràcies al seu talent interpretatiu ha pogut sortir airós de reptes físics com els que li han significat The Iron Claw (2023) i Babygirl (2024).  El seu interès per l’interior dels personatges ha presidit també la seva tasca com a guionista i director dels seus curts: a Surface (2014), un adolescent que no només intenta afrontar la seva vida familiar, sinó també l’estigma de la malaltia mental,  just quan  pensa que ha trobat consol en un amic improbable, la seva batalla interior pren el control; a 2003 (2021), abans d’embarcar-se en el seu primer servei, un jove soldat i el seu pare han d’afrontar les doloroses realitats que fa temps que no es diuen entre ells. Anteriorment, al Festival de Canes. Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

FOTO: “Homebound” (©Dharma Productions)

De Neeraj GHAYWAN, “Homebound“.

Producció: Índia. Any: 2024. Durada: 1h59.

Sinopsi: En un poble del nord de l’Índia, dos amics de la infància intenten aprovar l’examen nacional de policia, una carrera que els podria oferir la dignitat que no gosen ni esperar. Quan tenen a tocar el seu somni, el preciós vincle que els uneix es veu amenaçat per les desil·lusions….

Amb: Ishaan Khatter, Vishal Jethwa, Janhvi Kapoor.

Guió: Neeraj Ghaywan. Muntatge: Nitin Baid. Fotografia: Pratik Shah. Música: Naren Chandavarkar, Benedict Taylor.

Informació: a la producció executiva, Martin Scorsese.

Enllaços: Tmdb, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd. DF: Ad Vitam.

A Canes: Festival de Canes 2025 – Un Certain Regard | Ressons |

Sobre el director: a Tmdb, a Wikipedia, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd.

Director: Es tracta del segon llargmetratge signat en solitari per Neeraj Ghayman,  que  ja va tenir a Un Certain Regard l’òpera prima Masaan (2015), que hi va rebre els premis Del Futur, d’Un Certain Regard, i el FIPRESCI de la Crítica Internacional: a Benarés, personatges a la recerca d’un futur millor, dividits entre el remolí de la modernitat i la lleialtat a la tradició, els camins dels quals aviat es creuaran… Ghayman havia començat una carrera professional lluny del cinema, en el món empresarial; però, animat pel cineasta Anurag Kashyap, va fer el pas, començant per una etapa de crític i a continuació enfilant la realització de curtmetratges. Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

FOTO: “A Pale View of Hills” (Festival de Canes).

De Kei ISHIKAWA, “A Pale View of Hills” / “Tōi Yama-nami No Hikari” (“遠い山なみの光”).

Producció: Japó, Anglaterra, Polònia, Singapur. Any: 2025. Durada: 2h03.

Nota sinòptica 1: Mitjançant dues línies temporals, s’explora els records d’una vídua japonesa que abasten la Nagasaki de la postguerra als anys 50 i l’Anglaterra durant l’època de la Guerra Freda dels anys 80, descobrint secrets que entrellacen les seves experiències passades i presents a través de fronteres. Nota sinòptica 2: Desesperada per entendre el passat de la seva família al Japó abans que ella naixés, la Niki investiga la seva mare, l’Etsuko, sobre el seu temps a Nagasaki. Explicada a través de flashbacks, l’Etsuko explica la història d’una amiga que va conèixer fa molt de temps…

Sinopsi: Regne Unit, 1982. Una noia anglo-japonesa es proposa escriure un llibre sobre la vida de la seva mare, l’Etsuko, marcada pels anys de la postguerra a Nagasaki i perseguida pel suïcidi de la seva filla gran. L’Etsuko comença la seva història amb records de trenta anys enrere, durant el seu primer embaràs, quan va fer amistat amb la més solitària de les seves veïnes, la Sachiko, una jove vídua que criava la seva filla sola. A mesura que avancen les discussions, l’escriptora nota una certa discordància en els records de la seva mare… els fantasmes del seu passat encara semblen allà: silenciosos, però tenaços.

Amb: Suzu Hirose (Etsuko, als anys cinquanta), Fumi Nikaidô (Sachiko), Yoh Yoshida (Etsuko, als anys vuitanta), Camilla Aiko (Niki), Lynette Edwards, Kouhei Matsushita (Jiro), Tomokazu Miura (Ogata).

Guió: Kei Ishikawa, basat en Una pàl·lida vista dels turons , la primera novel·la de Kazuo Ishiguro –Etsuko, la narradora d’aquesta novel·la, evoca des d’Anglaterra la història de Sachiko i recrea amb una tènue ironia l’esfondrament del món tradicional japonès a causa de les seves pròpies misèries, en un joc tràgic i nostàlgic que té ressons paròdics de Madame Butterfly-. Muntatge: Kei Ishikawa. Fotografia: Piotr Niemyjski. Música: Paweł Mykietyn.

Informació: La pel·lícula, que abasta les dues línies de temps, és un relat emotiu i esperançador de l’impacte generacional de la guerra i la tragèdia en una família (Number 9 Films). A producció executiva, Kazuo Ishiguro. Entre les companyies productores, Lava Films. Per la part britànica, la productora Number 9 Films, encapçalada per Stephen Woolley i Elizabeth Karlsen.

Enllaços: Tmdb, Wikipedia, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd, Cineuropa, Variety, New Media.

A Canes: Festival de Canes 2025 – Un Certain Regard | Ressons |

Sobre el director: a Tmdb, a Wikipedia, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd.

Director: Cineasta japonès prou reconegut al seu país, ha estat a Orizzonti de Venècia amb A Man (2022) –una antiga clienta demana al seu advocat que verifiqui els antecedents del seu difunt marit– i també amb Gukoroku – Traces of Sin (2016) –la investigació sobre un assassinat no dóna resultats fins que un periodista descobreix nova informació que posa sobre la pista del criminal–. Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

FOTO: “Eleanor The Great” (Sony Pictures Classics).

De Scarlett JOHANSSON, “Eleanor The Great“.

Producció: EUA. Any: 2024. Durada: 1h38.

Sinopsi: L’Eleanor Morgenstein, de 90 anys, intenta refer la vida després de la mort de la seva millor amiga. Torna a Nova York després de viure dècades a Florida. Fer nous amics als noranta resulta difícil; però es fa amiga d’un estudiant de 19 anys.

Amb: June Squibb (Eleanor Morgenstein), Chiwetel Ejiofor, Jessica Hecht, Erin Kellyman, Greg Kaston, Will Price.

Guió: Tory Kamen. Muntatge: Harry Jierjian. Fotografia: Hélène Louvart. Música: Dustin O’Halloran.

Informació: Òpera prima. Els seguidors de la sèrie TV The Big Bang Theory podem identificar la velleta June Squibb com l’àvia estimada (la Meemaw) d’en Sheldon Cooper, que el visita per apamar la xicota, l’Amy Farrah Fowler. A la cerimònia dels Oscar 2025, Scarlett Johansson i June Squibb han aparegut juntes a l’escenari per a lliurar un guardó.

Enllaços: Tmdb, Wikipedia, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd, World of Reel, Variety, The Hollywood Reporter. D: Sony Pictures Classics.

A Canes: Festival de Canes 2025 – Un Certain Regard | Ressons |

Sobre la directora: a Viquipèdia, a Wikipedia, a Tmdb, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd.

Directora: prolífica actriu, dotada de gran bellesa i talent amb què enriqueix tota mena de produccions cinematogràfiques, ha treballat per directors com Robert Redford, els germans Coen, Sofia Coppola, Jonathan Glazer, Woody Allen, Noah Baumbach, Christopher Nolan, Justin Chadwick, Jon Favreau… Entre les seves memorables interpretacions, cal remarcar la perduda Charlotte de Lost in Translation (2003), la pagesa ajudant i model de Johannes Vermeer de La jove de la perla (2003), la tèrbolament desitjada Nola Rice de Match Point (2005), la Mary de Les germanes Bolena (2008), la misteriosa presència femenina d’ Under the Skin (2013) i la no menys seductora veu de Her (2013), la dona actriu que brega contra el seu divorci esgotador de Marriage Story (2019)… Ha dirigit anteriorment el molt i molt curt These Vagabond Shoes (2009) -en què un home ronda per la ciutat de Nova York per aconseguir un famós frankfurt de Nathan’s– i ha co-signat el film de concert musical American Express Unstaged: Ellie Goulding (2015).  Anteriorment, al Festival de Canes (com a actriu). Filmografia: a FilminCat (com a actriu), a Filmin (com a actriu).

FOTO:  “Caravan” (Alpha Violet).

De Zuzana KIRCHNEROVÁ, “Karavan“ / “Caravan”.

Producció: Txèquia, Eslovàquia, Itàlia. Any: 2025. Durada: 1h40.

Nota sinòptica: Aclaparada per la maternitat, l’Ester roba una caravana i fuig al sud d’Itàlia amb el seu fill David, que té una discapacitat intel·lectual. Coneixen una jove rodamón el cor obert del qual transforma la seva família improvisada en quelcom més lliure, lleuger i ple d’una esperança inesperada.

Sinopsi: L’Ester, de 45 anys, ha dedicat la seva vida a cuidar del seu fill David, que té síndrome de Down i autisme. El seu vincle és intens, però també ho és el seu esgotament. Mentre visiten uns amics a Itàlia, les tensions augmenten: el comportament d’en David inquieta la llar i els demanen que dormin en una caravana. Aquella nit, l’Ester se’n va. A la vella autocaravana que serpenteja pel sud d’Itàlia, l’Ester s’atreveix a voler més de la vida. Però en David també comença a canviar: s’obre gradualment al món i a la Zuza, una vibrant rodamón que es converteix en la seva companya. Junts, el trio descobreix una alegria fràgil, un nou ritme i la possibilitat de llibertat.

Amb: Anna Geislerová (Ester), David Vodstrčil (David), Juliana Oľhová (Zuza), Jana Plodková, Mario Russo, Giandomenico Cupaiuolo.

Guió: Zuzana Kirchnerová, Tomáš Bojar, Kristína Májová. Muntatge: Adam Brothánek. Fotografia: Simona Weisslecher, Denisa Buranová. Música: Ondřej Mikula, Viera Marinová.

Informació: Òpera prima.

Enllaços: Tmdb, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd. VI: Alpha Violet.

A Canes: Festival de Canes 2025 – Un Certain Regard | Ressons |

Sobre la directora: a Tmdb, a Wikipedia, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd.

Directora: Zuzana Kirchnerova, casada amb Simon Spidla i per això anomenada Zuzana Kirchnerova-Spidlova, és autora de dos curts, entre els quals Bába (2008) -“La mare no em va preguntar res. Simplement va acollir l’àvia. Ara està estirada al mig de la meva habitació. I jo l’he de cuidar. Sempre“-, guanyador del Primer Premi de la Cinéfondation del Festival de Canes. Ha dirigit també la sèrie Ctyri v tom (2013). Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

FOTO: “Pillion” (A24).

De Harry LIGHTON, “Pillion“.

Producció: Anglaterra, Irlanda. Any: 2025. Durada: 1h43.

Nota: Un ‘pillion’ és un coixí o seient secundari darrere del seient principal o de la sella d’una motocicleta o ciclomotor. Es diu que un passatger en aquest seient “viatja com a passatger”.

Nota sinòptica: Un home tímid queda bocabadat quan un motorista enigmàtic i increïblement guapo l’accepta com a submís.

Sinopsi: En Colin és un home tímid que deixa passar la vida. Això és així fins que en Ray, el líder impossiblement atractiu d’un club de motocicletes, el pren com a sotmès seu. En Ray treu en Colin de la seva trista vida suburbana, presentant-lo a una comunitat de ciclistes homosexuals i pervertits i li lleva tota mena de virginitats pel camí. Però a mesura que en Colin s’endinsa més en el món de les regles i misteris d’en Ray, comença a qüestionar-se si la vida d’un submís 24/7 és per a ell. Ha trobat la seva vocació o simplement ha canviat una forma d’ofec per una altra?.

Amb: Alexander Skarsgård (Ray), Harry Melling (Colin), Zamir Mesiti (Usher), Georgina Hellier (Reese), Brian Martin (Colton), Paul Tallis (‘pillion’), Kavcic Miha (‘pillion’), Douglas Hodge (Pete), Lesley Sharp (Peggy).

Guió: Harry Lighton, basat en el llibre ‘Box Hill’, d’Adam Mars-Jones. Muntatge: Gareth C. Scales. Fotografia: Nick Morris. Música: Oliver Coates.

Informació: Òpera prima. A la producció, Element Pictures.

Enllaços: Tmdb, Wikipedia, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd, Variety, The Hollywood Reporter. VI: Cornerstone Films. D-EUA: A24. D-Anglaterra: Picturehouse Entertainment*.

A Canes: Festival de Canes 2025 – Un Certain Regard | Ressons |

Sobre el director: a Tmdb, a Wikipedia, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd.

Director: fill de Sir Thomas Hamilton Lighton, 9è baronet Lighton de Merville, com son pare, va estudiar a l’Eton College. Director de curtmetratges, entre els quals Knitlab: XY (2016) –sobre una línia de roba inicialment masculina, finalment unisex, per andrògina-, Sunday Morning Coming Down (2016) – en el qual, dos germans bessons es dirigeixen a la ciutat costanera de Hastings, on un d’ells ha quedat amb un home. Ambientat el 1994, és una història d’amor fraternal que tracta l’exploració homosexual i la naturalesa del fetitxisme en un món pre-internet-, i Wren Boys (2017), nominat als BAFTA, als BIFA, a Sundance –és l’endemà de Nadal, i el pare Conor, un sacerdot catòlic del comtat de Cork, porta el seu nebot a la presó per visitar un dels reclusos. Aquesta és l’Irlanda moderna, un país que sovint critica la tradició i està disposat a abraçar els valors moderns, però dins dels murs de la presó s’apliquen normes diferents, i la vida sovint es veu eclipsada per l’amenaça de la violència-. Debuta ara en el llargmetratge. Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

FOTO: “Un poeta” (Luxbox).

De Simón MESA SOTO, “Un poeta” / “Un poète” / ” A poet”.

Producció: Colòmbia, Alemanya, Suècia. Any: 2025. Durada: 2h.

Sinopsi: L’obsessió d’Oscar Restrepo per la poesia no li ha reportat cap glòria. Envellit i erràtic, ha sucumbit al clixé del poeta a l’ombra. Conèixer la Yurlady, una adolescent d’arrels humils, i ajudar-la a cultivar el seu talent aporta una mica de llum als seus dies. Però arrossegar-la al món dels poetes potser no és el camí.

Amb: Ubeimar Rios, Rebeca Andrade, Guillermo Cardona, Allison Correa, Margarita Soto, Humberto Restrepo.

Guió: Simón Mesa Soto. Muntatge: Ricardo Saravia. Fotografia: Juan Sarmiento G. Música: Matti Bye, Trio Ramberget.

Enllaços: Tmdb, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd. VI: Luxbox. DF: Epicentre Films.

A Canes: Festival de Canes 2025 – Un Certain Regard | Ressons |

Sobre el director: a Tmdb, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd.

Director: Simón Mesa Soto és un director, guionista i productor colombià. Va estudiar Comunicació Audiovisual a la Universitat d’Antioquia i posteriorment va cursar un màster a la London Film School. La seu film de tesi, Leidi (2014), va guanyar la Palma d’Or del Curtmetratge al Festival de Canes. Amb la seva pel·lícula següent, Madre (2016), va participar novament a la Competició de Curtmetratges del Festival de Canes. Amb Amparo (2021), el seu primer llargmetratge, va participar a la Setmana de la Crítica de Canes, on va guanyar el Premi a la Revelació. “Un Poeta” és el seu segon llargmetratge (Luxbox). A Leidi (2014), una noia que viu amb la mare i el seu fill molt petit s’assabenta que el seu home ha reaparegut amb una altra xicota i se’n va a retrobar-lo; a Madre (2016), una noia de 16 anys baixa dels turons de Medellín al centre ciutat per anar a un càsting porno; a Amparo (2021), una mare soltera colombiana, en ple 1998, brega per rescatar el seu fill adolescent, que ha estat reclutat per l’exèrcit i enviat a una zona de guerra.

FOTO: “Aisha Cant’ Fly Away” (MAD World Film)

De Morad MOSTAFA, “Aisha Can’t Fly Away“.

Producció: Egipte, Tunísia, Qatar, Aràbia Saudí, França. Any: 2025. Durada: 2h03.

Nota sinòptica: La pel·lícula segueix la història de l’Aisha, una cuidadora d’immigrants africans de 26 anys que resideix a Ain-shams, un barri del Caire amb una gran comunitat d’immigrants africans. Pels seus ulls, la pel·lícula explora les intricades dinàmiques d’un món en què la indiferència de les autoritats davant les tensions violentes entre egipcis i diverses nacionalitats africanes ha permès que diferents bandes en prenguin el control. La situació ràpidament es torna àcida després que un d’ells ofereix seguretat a l’Aisha a canvi d’un favor.

Sinopsi: L’Aisha és una cuidadora sudanesa de 26 anys que viu en un barri al cor del Caire, on presencia la tensió entre els seus companys migrants africans i les bandes locals. Atrapada entre una relació indefinida amb un jove cuiner egipci, un gàngster que li fa xantatge per aconseguir un tracte poc ètic a canvi de seguretat i una nova casa on ha de treballar, l’Aisha lluita per afrontar les seves pors i batalles perdudes, cosa que fa que els seus somnis es creuin amb la realitat i la porta a un carreró sense sortida.

Amb: Buliana Simon Arop (Aisha), Ziad Zaza, Emad Ghoneim, Mamdouh Saleh, Maha Mohammed Al-Adwani, Mohamed Abd El Hady, Achai Ayom.

Guió: Murad Mustafa, Mohammad Abdulqader, Sawsan Yusuf. Muntatge: Mohamed Mamdouh. Fotografia: Mostafa El Kashef. Música: Amin Bouhafa.

Informació: Òpera prima. La temàtica de la immigració africana a Egipte ja era present al curtmetratge de Morad Mostafa I promise you paradise (2023): Arran d’un violent accident, Eissa, un jove emigrant de 17 anys vingut d’Àfrica lluita contra rellotge a Egipte per salvar els seus éssers estimats, no importa el preu que paguin. Sobre “Aisha Can’t Fly Away”, el director ha manifestat: Vaig començar a pensar en aquesta pel·lícula fa un temps, reflexionant sobre moments que em van quedar atrapats a la memòria quan anava amb un microbús. Estava visitant el barri i em vaig adonar d’una dona africana amb la cara cansada, recolzant el cap a la finestra i dormint al meu costat. De sobte, es va despertar, espantada i va començar a plorar sense control. Això va impressionar tant als altres passatgers com a mi. Aleshores se’n va anar sense cap explicació. Això va desencadenar aquest projecte. La dona i aquell moment van romandre en la meva ment durant dies mentre intentava penetrar en la seva ment, preguntant-me pels seus somnis i malsons que s’havien fusionat amb el món real en una ciutat que és cruel amb la seva pròpia gent, i molt menys amb els nouvinguts (Atlas Ateliers). El projecte d’aquest film s’ha desenvolupat, entre d’altres, a la Residència de la Cinéfondation de Canes i al programa Next Step 2023 de la Setmana de la Crítica de Canes.

Enllaços: Tmdb, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd, Atlas Ateliers, Arab Culture Funds, Variety 05.09.2024. VI: MAD World Film.

A Canes: Festival de Canes 2025 – Un Certain Regard | Ressons |

Sobre Morad Mostafa: a la Residència de Canes, a Wikipedia, a Tmdb, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd.

Director: Morad Mostafa, director egipci, és un veterà del “Berlinale Talents Campus” de Durban, i de la “Locarno Academy”. És autor i director de tres curtmetratges, tots seleccionats a Clermont-Ferrand tres anys consecutius i que s’han presentat en més de 300 festivals arreu del món (Setmana de la Crítica 2023). Aisha can’t fly anymore és el seu primer llargmetratge, que ve després del curt I promise you paradise (2023), seleccionat a la Setmana de la Crítica de Canes.-en el qual, després d’un accident violent, l’Eissa, jove emigrant de 17 anys procedent de l’Àfrica, lluita contrarellotge a Egipte per a salvar els seus familiars i poc li importa el preu que n’hagi de pagar-.  Entre els seus treballs anteriors, Ward’s Henna Party (2020) –una pintora de henna sudanesa que viu a Egipte, va a una de les zones properes a Giza per preparar una núvia per al seu casament i la seva filla de 7 anys, “Ward”, l’acompanya i comença a passejar i descobrir aquell indret-, What We don’t know about Mariam (2021) –la protagonista va a un hospital públic amb el marit i la filla, sagnant i patint un fort dolor a l’abdomen– i Khadiga (2021) –la Khadiga, jove mare que viu sola amb el seu nadó des que el marit se n’ha anat a treballar a una ciutat remota, en un dia normal, recorre l’enrenou dels carrers del Caire per fer algunes visites on se sent incòmoda-. Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

FOTO: “Once Upon A Time In Gaza“ (The Party Film Sales)

D’ Arab NASSER i Tarzan NASSER, “Once Upon A Time In Gaza“ / “Il était une fois à Gaza”.

Producció: França, Portugal, Palestina, Alemanya, Qatar, Jordània. Any: 2025. Durada: 1h30.

Sinopsi: Hi havia una vegada a Gaza, l’any 2007. En Yahya, un estudiant somiador, fa amistat amb l’Osama, un traficant de drogues carismàtic amb un gran cor. Junts, munten una xarxa de narcotràfic, amagada a la seva modesta botiga de falàfels. Però topen amb un policia corrupte, ego desmesurat, que ve a frustrar el seu pla.

Amb: Nader Abd Alhay (Yahya), Majd Eid, Ramzi Maqdisi, Is’haq Elias.

Guió: Arab Nasser, Tarzan Nasser. Muntatge: Sophie Reine. Fotografia: Christophe Graillot. Música: Amine Bouhafa. VI: The Party Film Sales / Goodfellas. DF: Dulac Distribution. EF: 25.06.2025.

Enllaços: Tmdb, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd.

A Canes: Festival de Canes 2025 – Un Certain Regard | Ressons |

Sobre els directors: a Wikipedia. Arab Nasser (a Tmdb, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd), Tarzan Nasser (a Tmdb, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd).

Directors: Els bessons Tarzan i Arab Nasser van néixer a Gaza, Palestina, el 1988. Van estudiar Belles Arts a la Universitat d’Al-Aqsa i es van apassionar pel cinema i la pintura. Van dirigir Condom Lead (2013), –un somni d’esperança per a la intimitat i l’amor en el context de l’ofensiva militar israeliana, de 22 dies de durada, contra la franja de Gaza el 2009-, curtmetratge seleccionat a la Competició Oficial del Festival de Cinema de Canes. El seu primer llargmetratge, Dégradé (85 min, 2015) –a Gaza, dues perruqueres i deu clientes de diverses edats i orígens passen el dia atrapades en un saló de bellesa mentre la policia de Hamàs lluita contra una banda al carrer-, es va estrenar mundialment a la Setmana de la Crítica de Canes i també es va projectar al Festival Internacional de Cinema de Toronto 2015. El seu segon llarg fou Gaza Mon Amour (2020), premiat a Toronto i Valladolid, projectat a Orizzonti de la Mostra de Venècia: Gaza, avui. El pescador Issa, de seixanta anys, està secretament enamorat de Siham, una dona que treballa de modista al mercat. Decidit a demanar-li matrimoni, troba una antiga estàtua d’Apol·lo a la seva xarxa de pesca i decideix amagar-la a casa seva. Quan Hamàs descobreix l’existència d’aquest misteriós tresor, comencen els problemes per a Issa… Aconseguirà aconseguir declarar el seu amor a Siham? Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

FOTO: “O riso e a faca” (Météore Films).

De Pedro PINHO, “O riso e a faca” / “Le rire et le couteau” / “Tomorrow Will Be Another Day”.

Producció: Portugal, Brasil, França, Romania. Any: 2025. Durada: 3h31.

Sinopsi: En Sérgio és un enginyer ambiental portuguès que decideix canviar de vida i se’n va a una metròpolis de l’Àfrica Occidental (una ciutat imaginària i futurista entre Guinea Bissau i Luanda) per treballar com a enginyer ambiental en la construcció d’una carretera entre el desert i el bosc. Mogut per l’hostilitat dels elements, la calor opressiva i la solitud, coneix dos habitants de la ciutat, la Diára i en Gui, en una relació íntima però desequilibrada. El vincle entre tots tres esdevé per a en Sérgio l’única garantia de salut mental enmig d’un procés de brutalització i barbàrie generalitzada que s’estén entre els seus companys expatriats, des de l’obra fins a les oficines de les ONG. Aviat s’assabenta que un enginyer italià, afectat a la mateixa missió que ell alguns mesos abans, ha desaparegut misteriosament.

Amb: Sérgio Coragem (Sérgio), Cleo Diára (Diára), Jonathan Guilherme (Gui), Jorge Quintino Biague, Renato Sztutman, Bruno Zhu, Kody McCree, Everton Dalman.

Guió: Pedro Pinho. Muntatge: Pedro Pinho, Rita M. Pestana, Karen Akerman, Cláudia Rita Oliveira. Fotografia: Ivo Lopes Araújo. Música: pendent.

Enllaços: Tmdb, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd. DF: Météore Films. EF: 09.07.2025.

A Canes: Festival de Canes 2025 – Un Certain Regard | Ressons |

Sobre el director: a Tmdb, a Terratreme, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd.

Director: El portuguès Pedro Pinho (1977) ha estudiat cinema i viscut a Lisboa, París, Barcelona, Maputo i Mindelo. El 2008, amb cinc amics cineastes van crear el col·lectiu Terratreme, que ha esdevingut clau en la producció de cinema d’autor a Portugal. Havent començat la seva pròpia carrera com a director amb el documental Bab Sebta (2008), va presentar a Generation de la Berlinale el migmatratge de ficció Um fim do mundo (2013). Després de co-signar el documental As Cidades e as Trocas (2014), va guanyar el Premi FIPRESCI de la Crítica Internacional dels films de la Quinzena dels Realitzadors de Canes amb A Fábrica de Nada (2017). D’entre els certamens d’arreu en què s’ha exhibit la seva filmografia, hi ha L’Alternativa, de Barcelona (Terratreme). A Um fim do mundo (2013), una noia arriba a la platja, just abans de les vacances d’estiu, i desperta la curiositat..; a A Fábrica de Nada (2017), una nit, un grup de treballadors descobreix que la seva fàbrica està sent desmantellada per la mateixa administració que la dirigeix i ràpidament s’organitzen per ocupar la planta.

FOTO: “The Plague” (Festival de Canes)

De Charlie POLINGER, “The Plague“.

Producció: Romania, EUA. Any: 2025. Durada: 1h35.

Gènere: terror psicològic.

Nota sinòptica: la pel·lícula va d’adolescents i waterpolo. El protagonista és un noiet socialment incòmode que suporta la jerarquia despietada d’un campus de waterpolo, però la seva ansietat es converteix en una espiral de turbulència psicològica durant l’estiu.

Sinopsi: En un campament de waterpolo masculí, un nen de dotze anys és marginat pels seus companys de classe segons una cruel tradició que dicta que un d’ells és portador d’una malaltia que anomenen “la pesta”. A mesura que la línia entre el joc i la realitat es torna cada cop més borrosa, comença a témer que l’acudit amagui alguna cosa real.

Amb: Joel Edgerton (el pare), Everett Blunck (Ben), Lucas Adler (Logan), Kenny Rasmussen (Eli), Kayo Martin (Jake), Kolton Lee (Corbin), Caden Burris (Matt), Lennox Espy (Julian), Elliott Heffernan (Tic Tac).

Guió: Charlie Polinger. Muntatge: Simon Njoo, Henry Hayes. Fotografia: Steven Breckon. Coreografia: Celia Rowlson-Hall. Música: Johan Lenox.

Informació: Òpera prima.

Enllaços: Tmdb, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd. VI: AGC International*/ Cinetic Media*.

A Canes: Festival de Canes 2025 – Un Certain Regard | Ressons |

Sobre el director: a Tmdb, a Wikipedia, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd.

Director: autor d’un bon nombre de curtmetratges, el nord-americà Charlie Polinger debuta ara en el llargmetratge, havent realitzat, entre els seus films anteriors: Sauna (2018) -en què un adolescent ansiós i desgarbat lluita contra els assetjadors, la pubertat i la seva por a la mortalitat quan els seus pares l’envien a un campus d’estiu de waterpolo-; A Place to Stay (2018) –Kansas City 1959: Quan el xicot d’Andy el deixa, Andy fa un viatge per enfrontar-s’hi i descobreix la doble vida del seu amant-, i el thriller psicològic Fuck Me, Richard (2023) –recuperant-se d’una cama trencada, una solitària obsessionada amb l’amor es veu immersa en una apassionada història romàntica a distància. I en Ricard és perfecte en tots els sentits, excepte que potser és un estafador-. Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

FOTO: “Testa o croce?” (01 Dist.)

D’ Alessio RIGO de RIGHI i Matteo ZOPPIS, “Testa o croce?” / “Heads or Tails?” / “Pile ou face?”/ [traducció: Cara o creu?]

Producció: Itàlia, EUA. Any: 2024. Durada: 1h47.

Sinopsi: A principis del segle XX, l’espectacle del Far West de Bufflo Bill arriba a Itàlia, venent el mite de la frontera americana i despertant la imaginació de la Rosa, una jove atrapada en un matrimoni sufocant amb un terratinent poderós i violent. Quan un rodeo entre cowboys americans i ‘butteri’ italians acaba en tragèdia, la Rosa fuig amb en Santino, l’atrevit genet local que ha derrotat els americans. Però en un món on la justícia es ven al millor postor, el mateix Buffalo Bill, entre d’altres, s’uneix a la cacera de recompenses per en Santino. El somni de llibertat de la Rosa topa llavors frontalment amb el pes de la realitat i, com en qualsevol bona balada de l’oest, el destí acaba jugant el seu paper.

Amb: Nadia Tereszkiewicz (Rosa), Alessandro Borghi (Santino), John C. Reilly (Buffalo Bill), Peter Lanzani, Mirko Artuso, Gabriele Silli, Gianni Garko.

Guió: Alessio Rigo de Righi, Matteo Zoppis, Carlo Salsa. Muntatge: Andrés Pepe Estrada, Jacopo Ramella Pajrin. Fotografia: Simone D’Arcangelo. Música: Vittorio Giampietro.

Informació: A Rotterdam el 2023, quan van recollir el premi Eurimages per al desenvolupament de coproducció a CineMart, els cineastes van parlar dels seus desitjos: Volem fer un autèntic western, com en els bons vells temps, un western polsegós, brut i salvatge. La pel·lícula comença l’any 1891 amb la Itàlia posterior a la unificació com a teló de fons on parlem de temes estimats com la caça de l’home, la llibertat, sense oblidar les històries d’amor.

Enllaços: Tmdb, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd. VI: RAI*. DI: 01 Distribuzione.

A Canes: Festival de Canes 2025 – Un Certain Regard | Ressons |

Sobre els directors: Alessio Rigo de Righi (a Tmdb, a Wikipedia, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd), Matteo Zoppis (a Tmdb, a Wikipedia, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd).

Directors: Alessio Rigo de Righi i Matteo Zoppis (nascuts el 1986) són dos directors italoamericans. La seva col·laboració va començar amb el curtmetratge documental Belva Nera (2013) i el documental guardonat Il Solengo (2015). El seu primer llargmetratge de ficció, The Tale of King Crab / King Granchio (2021), es va presentar a la Quinzena dels Realitzadors de Canes. El seu treball se centra en contes i llegendes de la tradició camperola i en el mecanisme incomplet i imperfecte de la tradició oral que acaba donant lloc a noves històries. Les seves pel·lícules han estat presentades i premiades en festivals com Canes, New York Film Festival, IFFR, Karlovy Vary, Göteborg, Viennale, BAFICI, São Paulo, Cinéma du Réel, Doclisboa, RIDM i Torino Film Festival (01). Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

 

FOTO “Promis le Ciel” (©ManekiFilms_Henia Production – Jour2fête).

D’ Erige SEHIRI, “Promis le Ciel” / “Promised Sky”.

Producció: França, Tunísia, Qatar. Any: 2025. Durada: 1h32.

Sinopsi: La Marie, pastora evangelista ivoriana i experiodista, viu a Tunis des de fa deu anys. Moderna i compromesa, allotja a casa seva dones amb una situació fràgil, com la Naney, una jove mare que busca un futur millor, i la Jolie, una estudiant decidida que porta les esperances de la seva família, que s’ha quedat al país, la Costa d’Ívori. Quan les tres dones acullen la Kenza, de 4 anys, una supervivent d’un naufragi, el seu refugi es transforma en una família mixta tendra però incòmoda en un clima social cada cop més preocupant.

Amb: Aïssa Maïga (Marie?), Laëtitia Ky (Jolie?), Déborah Naney (Naney), Sophie Tankou, Estelle Dogbo, Foued Zaazaa, Mohamed Grayaâ, Touré Blamassi.

Guió: Erige Sehiri, Anna Ciennik, Malika Cécile Louati. Muntatge: pendent. Fotografia: Frida Marzouk. Música: pendent.

Informació: Film d’inauguració d’Un Certain Regard. “Com a la meva pel·lícula anterior, el que m’interessa sobretot és compartir i donar vida a les històries i els destins que he anat trobant. Explicar l’altra cara d’un entorn revelant la part inferior d’una professió o una vocació ancorada en un context sociopolític fràgil. Desvetllar un univers concret amb personatges autèntics. Insuflar una mica d’ànima a les estadístiques oficials. Barrejar els diàlegs i els silencis que he sentit amb els que m’he imaginat. Mogut per la fe en la nostra capacitat de crear, fins i tot en moments difícils, desitjo transmetre l’energia que hi ha en els humans, transcriure la dinàmica que es posa en marxa gràcies a les creences, siguin les que siguin, treballant amb actors [professionals] i actors de la vida real, creant a través dels nostres intercanvis una pel·lícula a la frontera en moviment entre la realitat i la ficció. En aquest espai delicat, col·lectiu i íntim on cerco el cinema”, precisa la cineasta.

Enllaços: Tmdb, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd.

A Canes: Festival de Canes 2025 – Un Certain Regard | Ressons |

Sobre la directora: a Tmdb, a Wikipedia, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd. VI: Luxbox. DF: Jour2fête.

Directora: Erige Sehiri és una directora, productora i experiodista francotunisiana, l’obra de la qual uneix el realisme documental i el cinema narratiu. Sehiri va començar la seva carrera cinematogràfica en el món del documental, dirigint l’aclamada Railway Men (2018), que va capturar les lluites diàries dels treballadors ferroviaris tunisians. El 2022, va escriure, dirigir i produir el seu primer llargmetratge, Entre les figueres (2022), un retrat íntim de la joventut, el treball i els moments fugaços de connexió ambientats en un hort rural de figueres. La pel·lícula es va estrenar a la 54a Quinzena de Directors del Festival de Cinema de Canes i va ser seleccionada per representar Tunísia als Premis de l’Acadèmia del 2023. (..) Més enllà del seu treball en el cinema, Sehiri és una defensora activa de la llibertat d’expressió i l’alfabetització mediàtica. És cofundadora dels mitjans de comunicació INKYFADA i de l’ONG tunisiana Al KHATT. També és membre fundadora del col·lectiu Rawiyat–Sisters in Film, que dóna suport a dones cineastes de tot el món àrab i la diàspora (Luxbox). Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

FOTO:”Le città di pianura” (Festival de Canes).

De Francesco SOSSAI, “Le città di pianura” / “The Last One for the Road” / “Un dernier por la route”.

Producció: Itàlia, Alemanya. Any: 2025. Durada: 1h40.

Nota sinòptica: Una road movie a la vasta plana veneciana que viatja a la velocitat amb què hom supera una ressaca

Sinopsi: En Carlobianchi i en Doriano, dos de cinquanta-i-tants anys sense diners, vaguen de nit amb el seu cotxe de bar en bar, obsessionats amb la idea d’una última copa, quan es creuen amb en Giulio, un estudiant d’arquitectura tan tímid com ingenu. Entre confidències i ressaques, aquesta trobada inesperada amb aquests dos mentors improbables sacsejarà la visió del món, de l’amor… i del futur de Giulio..

Amb: Filippo Scotti (Giulio), Sergio Romano (Carlobianchi), Pierpaolo Capovilla (Doriano), Roberto Citran (cavaller Fadiga), Andrea Pennacchi (geni).

Guió: Francesco Sossai, Adriano Candiago. Muntatge: Paolo Cottignola. Fotografia: Massimiliano Kuveiller. Música: Krano.

Enllaços: Tmdb, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd. VI: Lucky Number 8 Productions*. DF: New Story.

A Canes: Festival de Canes 2025 – Un Certain Regard | Ressons |

Sobre el director: a Tmdb, a Wikipedia, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd.

Director: l’italià Francesco Sossai va presentar a la Quinzena dels Cineastes de Canes el seu curt Il compleanno di Enrico (2023) –el desembre de 1999, un pare italià va portar el seu fill a la festa d’aniversari d’un amic en una granja allunyada. El nen està angoixat per l’anunci de “l’error de l’any 2000”. Però és més aviat el berenar el que descarrila…-, tot i haver debutat en el llarg 2 anys abans, amb Altri Cannibali (2021) –a la deriva per l’Itàlia profunda, dos homes intenten trencar el tabú més antic de la humanitat-, éssent tanmateix la seva activitat principal la d’ajudant de direcció o director de segona unitat, com ha estat el cas en les esecenes italianes de Mission: Impossibe- Dead Reckoning: Part One (2023) del del rodatge de Queer (2024). Filmografia: a FilminCat, a Filmin

FOTO: “The Chronology Of Water” (Les Films du Losange).

De Kristen STEWART, “The Chronology Of Water“.

Producció: EUA, França, Letònia. Any: 2025. Durada: 1h30.

Nota sinòptica: Biopic de la nedadora Lidia Yuknavitch, convertida en artista, que explora els problemes de la sexualitat, el dolor i l’addicció.

Sinopsi: Lidia Yuknavitch  és una dona que va trobar la salvació, després d’una infància i joventut marcats pels abusos i addiccions, en la literatura i la natació i va acabar convertint-se en una exitosa mestra, mare i escriptora.

Amb: Imogen Poots (Lidia Yuknavitch), Thora Birch (Claudia), Tom Sturridge, Michael Epp, Earl Cave, Susannah Flood, Kim Gordon, Jim Belushi (Ken Kesey).

Guió: Kristen Stewart, Andy Mingo, basat en el llibre de memòries The cronology of water, de Lidia Yuknavitch. Muntatge: Jacob Schulsinger (o Olivia Neergaard-Holm). Fotografia: Corey C. Waters. Música: Paris Hurley.

Informació: Òpera prima. A la producció, entre d’altres, Ridley Scott. Diu Variety, sobre la pel·lícula: Segons la sinopsi oficial, es tracta de “convertir el trauma en art” i segueix la Lidia “des dels seus primers records d’infància al nord-oest del Pacífic, passant per fallades explosives i errors, nens que gairebé ho eren, relacions tòxiques, herois de l’art, victòries i pèrdues”. (..) La pel·lícula “es deixa endur per l’aigua dels records de la Lidia en el seu viatge per convertir-se en escriptora professional, recuperant la seva pròpia història escrivint-ne una amb la qual pugui viure”, continua la descripció. “”The Cronology of Water” és una exploració en profunditat de la sexualitat, de la creativitat, una mirada inquebrantable a tots els detalls sanguinolents de tenir un cos femení i una representació sensible del vocabulari emocional de la joventut”.

Enllaços: Wikipedia, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd,  Variety, The Hollywood Reporter. VI: Les Films du Losange. DF: Les Films du Losange.

A Canes: Festival de Canes 2025 – Un Certain Regard | Ressons |

Sobre la directora: a Viquipèdia, a Wikipedia, a Tmdb, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd.

Directora: tot i que va començar a fer d’actriu als vuit anys d’edat, Kristen Stewart és de la fornada que es va consagrar amb la saga Crepuscle / Twilight i s’ha forjat una carrera treballant en productes ben diversos, ha anat treballant amb cineastes com Walter Salles (On the Road), Olivier Assayas (Clouds of Sils Maria, Personal Shopper), Woody Allen (Café Society), David Cronenberg (Crimes of the Future), ha protagonitzat ‘biopics’ remarcables con Seberg i Spencer, ha intervingut en un drama psicològic com Still Alice i en una història romàntica fantasiosa com Equals. Havent fet pública ostensiblement la seva identitat sexual, va protagonitzar, implicant-s’hi a fons, el thriller lesbià Sang als llavis. La seva personalitat i trajectòria li van valer l’honor de presidir el Jurat Internacional del Festival de Berlín 2023. Ara debuta com a directora de llargmetratges, havent realitzat fins ara algun vídeo i un parell de curtmetratges [Come Swim (2017) –díptic del dia a dia d’un home; retrats mig impressionistes i mig realistes– i Boygenius: The Film (2023) –presentació especial de tres cançons del grup d’indie rock estatunidenc Boygenius-]. Ha dirigit també 1 episodi de la minisèrie Homemade (2020). Anteriorment, al Festival de Canes (com a actriu). Filmografia: a FilminCat (com a actriu), a Filmin (com a actriu).

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!