Club 7 Cinema

La fitxa dels films de dibuixos animats, documentals o ficcions que s’han seleccionat a Sessions Especials del 78è Festival de Canes, amb un petit perfil del respectiu director.

SESSIONS ESPECIALS.

FOTO: “Arco” (Diaphana).

D’ Ugo BIENVENU, “Arco“.

Producció: França. Any: 2025. Durada: 1h28.

Gèneres: Ciència-ficció, aventures, animació.

Sinopsi: L’Arco, de 12 anys, viu en un futur llunyà. Durant el seu primer vol amb el seu vestit arc de Sant Martí, perd el control i cau al passat. La Iris, una nena de la seva edat del 2075, el veu caure. El rescata i intenta per tots els mitjans enviar-lo de tornada a la seva època.

Amb: amb les veus de Swann Arlaud (Tom/Mikki), Alma Jodorowsky (Jeanne/Mikki), Margot Ringard Oldra (Iris), Oscar Tresanini (Arco), Vincent Macaigne (Dougie), Louis Garrel (Stewie), William Lebghil (Frankie), Oxmo Puccino (Dom).

Guió: Ugo Bienvenu, Félix de Givry. Muntatge: Nathan Jacquard. Animació (supervisor): Adam Sillard. Supervisors de composició i 3D: Benoît Galant, Simon Cadilhac. Música: Arnaud Toulon.

Informació: Òpera prima. A la producció, entre d’altres, Natalie Portman.

Enllaços: Tmdb, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd. VI: Goodfellas. DF: Diaphana Distribution.

Festivals: Canes 2025 – Sessions Especials | Annecy 2025 | Ressons de Canes |

Sobre el director: Wikipédia, Tmdb, Filmaffinity, AlloCiné, My Movies, Letterboxd.

Director: dibuixant i cineasta francès, des de 2010 realitza clips i curtmetratges, en solitari o en equip (amb Kevin Manach, Benjamin Charbit o Félix de Givry), que són emesos per Arte i Canal+. Com a autor gràfic, participa en documentals, realitzador de storyboards i director d’animació. Entre un gran ventall de facetes en la seva activitat (còmics, col·laboracions a la premsa, llargmetratges, cartells de festivals, publicitat, etc.), cal remarcar la seva implicació visual a Eden (Mia Hansen-Løve, 2014), on fins intervingué com a actor. És autor d’un gran nombre de curts d’animació i va dirigir 6 episodis de la sèrie Ant-Man (2017)

FOTO: “Dites-lui que je l’aime” (© Escazal Films).

De Romane BOHRINGER, “Dites-lui que je l’aime“ / “Tell Her That I Love Her”.

Producció: França. Any: 2025. Durada: 1h32.

Nota sinòptica: Romane Bohringer adapta al cinema el llibre de Clémentine Autain consagrat a la seva mare, per a enfrontar-se al seu passat i a la seva pròpia mare, Marguerite Bohringer, que la va abandonar quan tenia nou mesos. Les històries similars de Clementine Autain i Romane Bohringer, a la recerca de les seves mares desaparegudes, es fusionen, portant-les totes dues de la ira al perdó.

Amb: Romane Bohringer (Romane), Clémentine Autain (Clémentine), Eva Yelmani (Dominique/Maguy), Josiane Stoléru, Liliane Sanrey-Baud, Raoul Rebbot-Bohringer, Philippe Rebbot,

Guió: Romane Bohringer, Gábor Rassov, adaptació lliure del llibre autobiogràfic Dites-lui que je l’aime, en què la diputada d’esquerres Clémentine Autain parla de la seva infantesa i la seva mare, l’actriu Dominique Laffin. Muntatge: Céline Cloarec, Amélie Massoutier. Fotografia: Bertrand Mouly. Música: Emmanuel Jessua.

Informació: Segon llargmetratge de l’actriu Romane Bohringer -l’òpera prima, L’amour flou (2018) és una comèdia dirigida amb el seu marit, Philippe Rebbot, i tracta amb humor de la seva pròpia separació com a parella i seguir vivint sota el mateix sostre. Ha donat peu a una sèrie homònima de 2021, creada per ells mateixos-. En aquell film hi apareixia Clémentine Autain. Bohringer, Rebbot i Autain protagonitzen també aquest altre film de Romane Bohringer, Dites-lui que je l’aime, igualment de vocació autobiogràfica. Una producció d’Escazal Films.

Enllaços: Tmdb, Wikipédia, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd, Unifrance, Cineuropa. VI: Kinology. DF: ARP Sélection. EF: 10.12.2025.

A Canes: Festival de Canes 2025 – Sessions Especials | Ressons |

Sobre la directora: a Tmdb, a Wikipédia, a Wikipedia, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd.

Directora: actriu francesa, políticament compromesa, amb l’esquerra, amb les causes socials, de gènere i feministes, filla de l’actor Richard Bohringer i de Marguerite Bourry, que va abandonar-los quan la nena tenia 9 mesos. Actriu des dels 10 anys, es va consagrar amb Les nuits fauves (1992), del malograt Cyril Collard, i ha treballat amb Claude Miller, Agnès Varda, Agnieszka Holland, Yves Angelo, Richard Bohringer, Maïwenn, Bigas Luna, Bertrand Bonello, Julien Temple, Denis Côté, Yann Gonzalez, Ildikó Enyedi,  Valérie Donzelli… Signa aquí el seu segon llarg. Anteriorment, al Festival de Canes. Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

FOTO: “Marcel et Monsieur Pagnol” (© 2025 What the Prod -Mediawan Kids & Family Cinéma -Bidibul Productions -Walking the Dog – Wild Bunch)

De Sylvain CHOMET, “Marcel et Monsieur Pagnol” / “The Magnificent Life of Marcel Pagnol” (“A Magnificient Life”).

Producció: França, Bèlgica, Luxemburg. Any: 2025. Durada: 1h30.

Gènere: Film biogràfic d’animació.

Sinopsi: El 1955, Marcel Pagnol (dramaturg, novel·lista i cineasta que va créixer en una llar de classe mitjana a Marsella i es va convertir en un dels artistes més inventius i prolífics del món des de la dècada de 1930 fins a la de 1950) és ben reconegut. Quan la revista ‘Elle’ li encarrega una columna sobre la seva infantesa, ho veu com una oportunitat per tornar als seus inicis: escriure. Adonant-se que la memòria li falla i afectat pel poc èxit mixt de les seves últimes obres, en Pagnol comença a dubtar. Fins que el petit Marcel -el nen que va ser- se li apareix com per art de màgia. Junts, exploren el seu passat i en recuperen els records més estimats.

Amb les veus de: Laurent Lafitte (Marcel Pagnol, adult), Géraldine Pailhas  (Augustine Pagnol), Thierry Garcia, Noa Staes (Marcel Pagnol, de nen), Olivia Gotanègre (Jacqueline Pagnol), Sophie Maréchal (Simone Pagnol), Martin Meersman (alumna 1 del curs de 1922), Lohen van Houtte (alumne de classe/ordenança), Elodie Barthels, Flora Montgomery, Matthew Gravelle, Lu Corfield, Jonathan Keeble, Jess Nesling, Vincent Fernandel.

Guió: Sylvain Chomet, basat en l’obra de Marcel Pagnol. Animació: Lana Choukroune. Muntatge: Samuel Denou, Mario Houles, Julie Salon. Fotografia: Elric Lefeuvre. Música: Stefano Bollani.

Enllaços: Tmdb, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd, altres enllaços. VI: Elle Driver. DF: Wild Bunch Distribution*. EF: 15.10.2025.

A Canes: Festival de Canes 2025 – Sessions Especials | Ressons |

Sobre el director: a Tmdb, a Wikipédia, a Wikipedia, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd.

Director: Sylvain Chomet es va donar a conèixer een presentar (Fora de Competició) al Festival de Canes, la pel·lícula d’animació sobre el Tour de França, Les triplettes de Belleville/ Bienvenidos a Belleville (2003); després va tenir nominat a l’Oscar d’Animació L’illusioniste (2011), basada en un guió de Jacques Tati; a continuació provà sort en la ficció amb personatges de carn i ossos, amb Attila Marcel (2013); més endavant ha dirigit un vídeo musical i un curt, i actualment està enllestint The Thousand Miles, cinta inspirada en dibuixos i escrits de Federico Fellini, sobre la mítica cursa italiana de les ‘Mille Miglia’ dels anys cinquanta, que havia de ser un curt i s’ha convertit en un llargmetratge. Anteriorment, al Festival de Canes. Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

FOTO: “Bono: Stories of Surrender”(Festival de Canes).

D’ Andrew DOMINIK, “Bono: Stories of Surrender“.

Producció: EUA. Any: 2025. Durada: 1h27.

Nota sinòptica: Mitjançant paraules, música i entremaliadures, en Bono desvela les seves experiències profundament personals que l’han format com a fill, pare, marit, activista i líder de U2. Hi comparteix, efectivament, històries de vida i també cançons d’U2 en un espectacle íntim, explorant les relacions amb la família, els amics i la fe. Presenta imatges inèdites de les seves actuacions de ‘Stories of Surrender’ al Beacon Theatre.

Sinopsi: Rememora amb tot luxe de detalls el prestigiós xou personal de Bono, “Stories of Surrender: An Evening of Words, Music and Some Mischief…”, on ens ofereix una perspectiva íntima sobre la seva extraordinària vida i la seva família, amics, i la seva fe, tot allò, en suma, que ha estat el pilar de la seva carrera. A més, desvetlla anècdotes personals sobre el seu recorregut com a fill, pare, espòs, activista i estrella del rock. Juntament amb enregistraments exclusius i inèdits del tour, aquesta pel·lícula recupera els moments en què, amb la banda i la veu, Bono va donar vida a les cançons més memorables d’U2, les que han donat forma a la seva carrera i al seu llegat (AppleTV+).

Vídeo: Tràiler.

Documental, amb: Bono, Jacknife Lee, Kate Ellis, Gemma Doherty.

Guió: l’espectacle d’en Bono “Stories of Surrender: An Evening of Words, Music and Some Mischief…”. Muntatge: Lasse Järvi. Fotografia: Erik Messerschmidt. Música: Jacknife Lee. Editora musical: Melissa Muik.

Informació: A la producció, entre d’altres, en Brad Pitt.

Enllaços: Tmdb, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd. Difusió: AppleTV+. Data: 30.05.2025.

A Canes: Festival de Canes 2025 – Sessions Especials | Ressons |

Sobre el director: a Tmdb, a Wikipedia, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd.

Director:tot i que l’estrella d’en Bono eclipsa prèviament l’autoria d’aquest documental, aquesta és cosa del neo-zelandès Andrew Dominik, cineasta que, havent debutat i destacat a Austràlia amb Chopper (2000) –amb Eric Bana, la intensa història de Mark “Chopper” Read, un criminal llegendari que va escriure la seva autobiografia mentre complia condemna a la presó-, es va revelar com a molt interessant amb els films L’assassinat de Jesse James comès pel covard Robert Ford (2007) –Una pel·lícula que relaciona el gènere del western amb algunes de les conquestes del cinema contemporani, en va escriure l’Àngel Quintana, i en la qual Robert Ford, que ha idolatrat Jesse James des de la infància, s’esforça per unir-se a la banda ressorgida del bandit de Missouri, però gradualment es va ressentint del líder dels bandits– i Mata’ls suaument (2012) – cinta en Competició a Canes, en la qual, un expert assassí a sou, encalça els tres lladres capsigranys que han robat als participants en una partida de pòquer protegida per la màfia-. Aquests dos darrers films van ser protagonitzats per en Brad Pitt. L’Andrew Dominik, que havia començat fent vídeos musicals, va centrar una etapa de la seva carrera en l’amic Nick Cave, dirigint-li una sèrie de videos musicals i sobretot realitzant el documental One More Time with Feeling (2016) –exploració del procés creatiu de Nick Cave i la seva banda mentre el cantant lluita amb la tragèdia personal de la mort del seu fill– i encara aquest altre documental: This Much I Know to Be True (2022) –que se centra en la relació creativa i les cançons dels dos últims àlbums d’estudi de Nick Cave i Warren Ellis, ‘Ghosteen’ i ‘Carnage’-. A part d’això, en tots aquests anys només ha dirigit 2 episodis de la sèrie Mindhunter (2019) i el feixuc biopic Blonde (2022) -en Competició a Venècia, la crònica fictícia de la vida íntima de Norma Jean, Marilyn Monroe-, en què manté la seva potent, molt visual, posada en escena, però la sobrecarrega molt, arribant a la claustrofòbia i sense aconseguir tapar la convencionalitat del molt explícit guió. Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

FOTO: “Qui brille au combat” (Festival de Canes) .

De Joséphine JAPY, “Qui brille au combat” / “The Wonderers”.

Producció: França. Any: 2025. Durada: 1h36.

Sinopsi: La família Roussier viu en un equilibri fràgil al voltant de Bertille, la germana petita, que té una discapacitat greu amb un diagnòstic incert. Els pares Madeleine i Gilles, i la seva germana Marion, afronten com poden les exigències i els dubtes que envolten aquest nen extraordinari que podria morir en qualsevol moment. Quin futur espera aquesta parella i la Marion, que ha crescut massa ràpid per culpa de la responsabilitat de la seva germana? Quan es fa un nou diagnòstic, sorgeix un nou horitzó…

Amb: Mélanie Laurent (Madeleine), Pierre-Yves Cardinal (Gilles), Sarah Pachoud (Bertille), Angelina Woreth (Marion), Félix Kysyl (Thomas), Joséphine Japy, Stéphane Varupenne, Anne Loiret, Thomas Gioria, Maxence Tual, Juliette Gasquet, Najim Zeghoudi, Birane Ba, Ilinka Lony, Pascal Decolland.

Guió: Joséphine Japy, Olivier Torres. Muntatge: Nicolas Desmaison. Fotografia: Romain Carcanade. Música: Mattia Luchini, Odezenne.

Informació: Òpera prima. El títol en francès “Qui brille au combat” és el significat etimològic del nom Bertille.

Enllaços: Wikipedia, Tmdb, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd, MUBI. VI: Pulsar Content*. DF: Apollo Films.

A Canes: Festival de Canes – Sessions Especials 2025 | Ressons |

Sobre la directora: Wikipédia, Tmdb, Filmaffinity, AlloCiné, My Movies, Letterboxd.

Directora: Actriu de llarga carrera, començada quan encara era una nena de 10 anys, ha actuat, entre d’altres, a Les Âmes grises (2005), d’Yves Angelo, a Le Moine (2011), de Dominik Moll i Respire (2014), de Mélanie Laurent, i a la sèrie Tapie (2023). Informa Wikipèdia que Joséphine Japy va créixer amb una germaneta que patia una malaltia genètica que li causava comportament autista.

FOTO: “The Six Billion Dollar Man“ (Festival de Canes).

D’ Eugene JARECKI, “The Six Billion Dollar Man“.

Producció: Estats Units, Alemanya, França. Any: 2025. Durada: 2h06.

Sinopsi: Ser periodista mai ha estat més perillós que avui, en un món on la defensa de la veritat està sent atacada des de tots costats. Aquesta pel·lícula retrata la saga de Julian Assange, una figura emblemàtica contemporània del dret a la informació, el recent alliberament del qual ha revifat el debat mundial sobre la llibertat de premsa. Amb accés privilegiat a imatges i arxius de Wikileaks i a proves mai vistes abans, aquest documental pren la forma d’un thriller internacional d’alta tecnologia.

Documental, amb: Julian Assange, Pamela Anderson, Edward Snowden, Naomi Klein, Chris Hedges, Jeremy Scahill, Daniel Ellsberg.

Guió: Eugene Jarecki. Muntatge: David Fairhead. Fotografia: Jack Harrison, Juan Passarelli, David McDowall, Derek Hallquist. Música: Niklas Paschburg, Luís Flores, Akin Segvör, Robert Miller, Harold Charon Cisneros.

Enllaços: Tmdb, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd. VI: WME Independent*.

A Canes: Festival de Canes 2025 – Sessions Especials | Ressons |

Sobre el director: a Tmdb, a Wikipedia, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd.

Director: El documentalista nord-americà Eugene Jareceki ja va ser a Sessions Especials del Festival de Canes anteriorment amb The King -Promise Land- (2017) –quaranta anys després de la mort d’Elvis Presley, un viatge musical per carretera a través d’Amèrica en el seu Rolls Royce de 1963 explora com un ‘country boy’ va perdre la seva autenticitat i es va convertir en ‘The King’, mentre que el seu país va perdre la democràcia i es va convertir en un imperi-. Atresora una trajectòria ben crítica amb la política dels EUA, havent signat films com The Trials of Henry Kissinger (2002) –sobre els crims de guerra de Henry Kissinger– i Reagan (2011) –examen de l’enigmàtica carrera d’un dels venerats arquitectes del món modern: la icona, estrella de la pantalla i president dels EUA durant dos mandats, Ronald Reagan-. El prestigi de Jarecki rau en gran mesura en el fet que ha guanyat en dues ocasions el Gran Premi del Festival de Sundance, amb Why We Fight (2005) -el cineasta s’hi pregunta: La política exterior americana està dominada per la idea de la supremacia militar? S’ha tornat l’exèrcit massa important en la vida americana? I amb astúcia i intel·ligència sembla que hi respon afirmativament– i The House I Live In (2012) –Des del traficant fins a l’agent de narcòtics, del reclús fins al jutge federal, una mirada penetrant a l’interior del sistema de justícia penal dels Estats Units que revela les profundes implicacions en els drets humans de la política de drogues dels Estats Units-. De fet, segons WASK-CANNES INSIDER, Eugene Jarecki, tan premiat a Sundance, va anunciar a principis de gener que havia de retirar de la selecció de Sundance 2025 The Six Billion Dollar Man, sobre Julian Assange, a causa d’ “evolució inesperada d’esdeveniments”, i va especificar en un comunicat de premsa que “La veritat és que importants novetats recents i inesperades han aparegut al cor de la història que, si no s’incorporen a la versió prevista per a Sundance, no representarien una pel·lícula completa. Sundance ha donat forma a la meva carrera i ha estat una pedra angular del meu viatge: només un esdeveniment d’aquesta magnitud podria fer-me’n retirar». Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

FOTO: “L’homme qui a vu l’ours qui a vu l’homme” (© Pauline Maillet –Festival de Canes)

De Pierre RICHARD, “L’homme qui a vu l’ours qui a vu l’homme“.

Producció: França. Any: 2025. Durada: 1h28.

Gènere: Comèdia.

Nota sinòptica:: En Grégoire i en Michel no són de la mateixa generació, però els uneix l’amistat, l’amor per la natura i un gran afecte per un ós que s’ha escapat d’un circ.

Sinopsi: Un poble del sud de França. En Michel és un noi amb síndrome d’Asperger. Boig per la poesia, contempla el món sense prejudicis i amb una simplicitat desarmant. En Grégoire viu com un ermità en una cabana. Va fugir de la seva família i de la idea de ser un patriarca. Sovint somia amb l’heroi que li hauria agradat ser. Tot i que els separen diverses dècades, en Michel i en Grégoire estan units per una amistat extraordinària, tan capritxosa com inquebrantable. Un dia, un circ proper informa que el seu ós s’ha escapat. Mentre el poble entra en pànic, els dos amics veuen l’oportunitat d’acollir un dels seus al seu món: un fugitiu.

Amb: Pierre Richard (Grégoire), Timi-Joy Marbot (Michel), Gustave Kerven (Nanoche), Louis-Do De Lencquesaing (Christos), Anny Duperey.

Guió: Pierre Richard, Anne-Sophie Rivière. Muntatge: Jeanne Kef. Fotografia: Pierre Aim, Mathieu Menut. Música: Olivier Defays.

Enllaços: Occitanie Films, Tmdb, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd. DF: ARP Selection*. EF: 24.09.2025.

A Canes: Festival de Canes 2025 – Sessió Especial: homenatge a Pierre Richard | Ressons |

Sobre el director: web pròpia, a Wikipédia, a Tmdb, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd.

Director: nascut el 16.08.1934, Pierre Richard és actor (còmic) famosíssim -de Teatre, Cinema i TV-, director, guionista i productor francès. Aquest és el novè títol que dirigeix, 28 anys després de l’anterior que va realitzar.

FOTO: “Mama” (Intramovies)

D’ Or SINAI, “Mama“.

Producció: Israel, Polònia, Itàlia. Any: 2025. Durada: 1h31.

Sinopsi: Després de molts anys treballant lluny de casa, la Mila es veu obligada a deixar temporalment la seva mansió costanera —i el seu amor secret— per tornar amb la seva família en un remot poble polonès. Però la tan esperada reunió queda lluny del que s’havia imaginat. A mesura que les tensions afloren, la Mila lluita per reparar el que va perdre, confrontant-se amb el cost de les seves decisions i la dona en què s’ha convertit.

Amb: Evgenia Dodina (Mila), Arkadiusz Jakubik, Katarzyna Łubik, Dominika Bednarczyk, Martin Ogbu, Chelli Goldenberg, Meir Suissa, Jowita Budnik, Artur Dziurman, Małgorzata Zawadzka, Kacper Zalewski.

Guió: Or Sinai. Muntatge: Michal Holand. Fotografia: Matan Radin. Música: Andrea Koch (Alcarràs).

Informació: Òpera prima.

Enllaços: Tmdb, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd, ScreenDaily 24.04.2025. VI: Intramovies.

A Canes: Festival de Canes 2025 – Sessions Especials | Ressons |

Sobre la directora: a Tmdb, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd.

Directora: Havent dirigit el documental Violeta Mi Vida (2013) –La Débora, mare soltera que neteja cases, farà tot el que estigui al seu abast per convertir el Bat-Mitzvà de la seva filla Violeta, afectada de malaltia esquelètica, en el dia més feliç, un dia que serveixi com a evasió de la dura realitat de les seves vides-, la muntadora i cineasta israeliana Or Sinai va guanyar el Primer Premi de la Cinéfondation del Festival de Canes, amb Anna (2016) –En una calorosa jornada d’estiu, per primera vegada des de fa anys, l’Anna es troba inesperadament sola, sense el seu fill. És així que emprèn una errança pels carrers de la seva petita ciutat al desert, a la recerca d’un home que li doni una carícia, mal sigui per un breu instant-. El seu següent curt: Long Distance (2020) –La Raquel està perdent la vista fins al punt que ni tan sols pot trucar a la seva filla, que està de part a l’altra banda del món. Buscant ajuda, obre la porta als vianants. Desconeguts, que busquen un moment de connexió-.

FOTO: “Amélie et la métaphysique des tubes” (Haut et Court).

De Maïlys VALLADE i Liane-Cho HAN, “Amélie et la métaphysique des tubes” / “Little Amélie or the Character of Rain”.

Producció: França. Any: 2025. Durada: 1h16.

Sinopsi: L’Amélie és una nena belga nascuda al Japó. Gràcies a la seva amiga Nishio-san, el món és ple d’aventures i descobriments. Però el dia del seu tercer aniversari, un esdeveniment li canvia el curs de la vida. Perquè a aquella edat per a l’Amélie tot està en joc: la felicitat i també la tragèdia.

Film d’animació, amb: Loïse Charpentier (Amélie), Victoria Grobois (Nishio-San), Yumi Fujimori (Kashima-San), Cathy Cerda (Claude, l’àvia), Marc Arnaud (Partick, el pare), Laetitia Coryn (Daniele, la mare), Haylee Issembourg (Juliette), Isaac Schoumsky (André), François Raison (doctor/veu de ràdio).

Guió: Liane-Cho Han, Maïlys Vallade, Aude Py, Eddine Noel, adaptat de ‘Métaphysique des Tubes‘, d’Amélie Nothomb. Muntatge: Ludovic Versace. Animació: Juliette Laurent (direcció). Música (supervisor): Emmanuel Deletang.

Informació: Òpera prima.

Enllaços: Tmdb, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd. VI: Gebeka Films*. DF: Haut et Court. EF: 25.06.2025.

A Canes: Festival de Canes 2025 – Sessions Especials | Ressons |

Sobre els directors: Maïlys Vallade (Tmdb,Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd), Liane-Cho Han Jin Kuang (Tmdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd).

Directors: debutants en el llargmetratge tots dos cineastes, la Maïlys Vallade havia dirigit el curt animat The Lighthouse Keeper (2009), però la seva activitat principal ha estat fins ara al departament artístic d’animació, treballant layouts, storyboards, etc. i en Liane-Cho Han Jin Kuang ha treballat de director d’animació i animador, així com en storyboards.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!