Club 7 Cinema

Aquest matí hi ha hagut la roda de premsa de presentació de la Selecció Oficial de la 78a edició del Festival de Canes (13-24 de maig de 2025). Només se n’ha fet pública una part, el gruix, i en els propers dies de n’anunciaran complements de selecció, és a dir, nous títols que s’hi afegiran.

D’aquí a un parell o tres de setmanes publicaré els apunts específics, un per cada secció del Festival (abans editaré les de la Setmana de la Crítica i la Quinzena), en funció de quan disposi de més dades i material per fer-ho. Ara, tanmateix, avanço certa informació sobre els títols que avui (10 d’abril) s’han anunciat per al Festival:

COMPETICIÓ.Totes les anunciades avui.

FOTO: El director, Wes Anderson.

De Wes ANDERSON, “The Phoenician Scheme“.

Producció: EUA, Alemanya. Any: 2025. Durada: pendent.

Gènere: ‘Thriller’ (comèdia?) d’espionatge. Nota sinòptica: Història fosca d’espionatge que segueix la tensa relació pare-filla dins d’una empresa familiar. Els girs de la trama giren al voltant de la traïció i les opcions moralment grises.

Amb: Benício Del Toro (Zsa-zsa Korda, el pare, un dels homes més rics d’Europa), Mia Threapleton (la filla, Liesl, monja), Michael Cera (Bjorn Lund, el tutor de Liesl), Tom Hanks (Leland), Bryan Cranston (Reagan), Riz Ahmed (príncep Farouk), Mathieu Amalric, Jeffrey Wright, Scarlett Johansson (cosina), Richard Ayoade, Rupert Friend (Excaliber), Hope Davis, Benedict Cumberbatch (oncle Nubar).

Guió: Wes Anderson, Roman Coppola. Fotografia: Bruno Delbonnel. Música: Alexandre Desplat.

Enllaços: Wikipedia, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Focus Features News, Variety, The Hollywood Reporter. D-EUA: Focus Features. E-EUA: 30.05.2025. D-Resta del món: Universal. EE: 30.05.2025. EF: 28.05.2025.

Director: a Viquipèdia, a Wikipedia, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies. Anteriorment, al Festival de Canes. Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

FOTO: Cartell de promoció d' "Eddington".

D’ Ari ASTER, “Eddington“.

Producció: EUA. Any: 2025. Durada: pendent.

Gènere: western – comèdia negra (que alguns rumors apunten que podria tractar-se, amant del terror com és el cineasta, d’una seva particular interpretació dels films de zombis). Nota sinòptica: va d’un xèrif d’un petit poble de Nou Mèxic amb somnis ambiciosos. Sinopsi: Durant la pandèmia, la Lindsay i en Marc viatgen per Nou Mèxic, camí de Los Angeles. Es queden sense gasolina als afores de la petita ciutat d’Eddington i decideixen entrar-hi per demanar ajuda. Tot primer, s’hi troben ben acollits, però quan es fa fosc, la cosa canvia… i aquell indret pintoresc es converteix ràpidament en un malson.

Amb: Joaquin Phoenix, Pedro Pascal, Emma Stone, Austin Butler, Deirdre O’Connell, Micheal Ward, Clifton Collins Jr., Luke Grimes.

Guió: Ari Aster. Fotografia: Darius Khondji.

Informació: Abans d’abandonar, a darrera hora, amb traïdoria, la pel·lícula gai de Todd Haynes, que ell mateix havia promogut, en Joaquin Phoenix ja va convenir amb Ari Aster la seva participació en aquest film. Phoenix ja havia treballat amb Aster a “Beau is Affraid” (2023). Sembla que s’ambienta en l’època de la pandèmia de COVID-19.

Enllaços: Wikipedia, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Variety. D-EUA: A24.

Director: a Wikipedia, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies. Anteriorment, al Festival de Canes: NO. Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

FOTO (Diaphana): "Jeunes mères", dels germans Dardenne.

De Jean-Pierre i Luc DARDENNE, “Jeunes mères” / “Young Mothers”.

Producció: Bèlgica, França. Any: 2025. Durada: pendent.

Nota sinòptica: En un refugi per a mares joves, cinc dones (Jessica, Perla, Julie, Naïma i Ariane), criades en circumstàncies difícils, breguen per un futur millor per a elles mateixes i els seus fills. Sinopsi: pendent.

Amb: pendent.

Guió: Jean-Pierre i Luc Dardenne. Fotografia: Benoît Dervaux. Muntatge: Tristan Meunier, Marie-Hélène Dozo.

Enllaços: Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies. VI: Goodfellas. DE: Vértigo. DF: Diaphana*.

Directors: a la productora (Les Films du Fleuve), a Wiquipédia, Wikipedia, a Filmaffinity (Jean-Pierre), a Filmaffinity (Luc), a AlloCiné (Jean-Pierre), a AlloCiné (Luc), a MyMovies (Jean-Pierre), a MyMovies (Luc). Anteriorment, al Festival de Canes (Jean-Pierre), al Festival de Canes (Luc); 2 Palmes d’Or (Rosetta -1999- i L’enfant -2005-) i molts altres premis; a la Quinzena dels Realitzadors. Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

FOTO (Diaphana): "Alpha", de Julia Ducournau.

De Julia DUCOURNAU, “Alpha“.

Producció: França, Bèlgica. Any: 2025. Durada: pendent.

Nota sinòptica 1: Anys vuitanta. Els companys de classe d’una noieta la comencen a rebutjar quan es difon la xafarderia que té una malaltia infecciosa, cosa que suggereix que la cineasta segueix tractant l’horror corporal de Titane (2021) i Grave (2016). Nota sinòptica 2: L’Alpha és una nena d’11 anys en una ciutat fictícia dels anys vuitanta inspirada en Nova York. A mesura que es desenvolupa l’epidèmia de la SIDA, un dels seus pares en cau malalt, la qual cosa l’obliga a enfrontar-se a la pèrdua i la seva pròpia mortalitat per primera vegada. Sinopsi: pendent.

Amb: Golshifteh Farahani, Tahar Rahim, Emma Mackey, Finnegan Olfield.

Guió: Julia Ducournau.

Informació: La pel·lícula ha estat descrita pels distribuïdors FilmNation i Charades com “l’obra més personal i profunda de Ducournau”. Per preparar la pel·lícula, Ducournau va viatjar a la ciutat de Nova York per conèixer un dels membres fundadors d’ACT UP, un psiquiatre especialitzat en trauma transgeneracional i hipnoterapeuta implicat en la regressió a vides passades. L’actor Tahar Rahim s’ha aprimat 20Kg per a aquesta pel·lícula.

Enllaços: Wikipedia, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies,  Variety, Kinótico, World of Reel. VI: Film Nation*, Charades. D-EUA: Neon*. DE: Caramel / You Planet. DF: Diaphana*.

Directora: a Viquipèdia, a Wikipédia, a Wikipedia, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies. Anteriorment, al Festival de Canes: 1 Palma d’Or. Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

FOTO (Getty Images, Deadline): La directora Chie Hayakawa.

De Chie HAYAKAWA, “Renoir” / “ルノワール”.

Producció: Japó, França, Filipines, Singapur, Indonèsia. Any: 2025. Durada: pendent.

Sinopsi: Al Tòquio suburbà de 1987. El pare de la Fuki, d’11 anys, Keiji, lluita contra el càncer i entra i surt de l’hospital. La seva mare, Utako, està constantment estressada per tenir cura d’en Keiji mentre manté una feina a temps complet. La Fuki queda sola amb la seva rica imaginació, fascinada per la telepatia i entrant cada cop més en el seu propi món de fantasia….

Amb: Yui Suzuki (Fuki Okita), Hikari Ishida (Utako Okita), Ayumu Nakajima, Yuumi Kawai, Ryôta Bandô, Lily Franky (Keiji Okita).

Guió: Chie Hayakawa. Muntatge: Anne Klotz. Fotografia: Hideho Urata.

Informació: Segon llargmetratge de la directora japonesa, que es va donar a conèixer a Canes amb Pla 75. A la producció, entre molts d’altres, ARTE France.

Enllaços: Tmdb, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd, Cineuropa, Variety 18.03.2025, Cinema Daily 24.02.2025,  Deadline 18.05.2024, Torino Film Lab. VI: Goodfellas. E-Japó: 20.06.2025. DF: Eurozoom.

Directora: al D’A, a Wikipedia, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd. Anteriorment, al Festival de Canes: a la Cinéfondation 2014, amb Niagra, a Un Certain Regard 2022, amb Pla 75 (Menció Especial del Jurat de la Càmera d’Or). Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

FOTO: Paul Mescal i Josh O'Connor.

D’ Oliver HERMANUS, “The History Of Sound“.

Producció: Anglaterra, EUA. Any: 2025. Durada: pendent.

Sinopsi: Durant la Primera Guerra Mundial, dos joves, en Lionel i en David, es proposen gravar la vida, les veus i la música dels seus compatriotes americans… i s’enamoren.

Amb: Josh O’Connor (David), Paul Mescal (Lionel), Samuel H. Levine (amic), Molly Price (la mare d’en Lionel), Michael D. Xavier (Sr. Roux), Brian Hutchison (Hal), Michael Schantz (Bob), Chris Cooper (Lionel, de vell),

Guió: Oliver Hermanus, Ben Shattuck, basat en el llibre The History of Sound, de Ben Shattuck (12 relats breus que s’estenen al llarg de tres segles i que exploren patrons generacionals d’amor i pèrdua // Una impressionant col·lecció d’històries interconnectades ambientades a Nova Anglaterra, explorant com el passat sovint es malinterpreta i com la història, la família, el mal de cor i el desig poden ressonar al llarg dels segles). Muntatge: Chris Wyatt. Fotografia: Alexander Dynan.

Enllaços: Wikipedia, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Variety, Elle, Gay Times.

Director: a Wikipedia, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies. Anteriorment, al Festival de Canes, a la Mostra de Venècia 2022, a la Mostra de Venècia 2019. Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

FOTO (©️ 2025 June films, Katuh studio, Arte France, mk2films): "La petite Dernière", de Hafsia Herzi.

De Hafsia HERZI, “La Petite Dernière” / “The Little Sister”.

Producció: França, Alemanya. Any: 2025. Durada: pendent.

Sinopsi: La Fàtima és la més jove d’una família d’immigrants algerians. A la seva escola secundària suburbana, va a una classe preparatòria d’upa. Entre creuar la frontera social, el seu desig per les dones que li costa d’acceptar i la seva fe musulmana que s’hi oposa, la Fàtima haurà d’enfrontar-se a les seves múltiples identitats. A mesura que s’allunya de la tradició familiar i comença la seva vida de jove, descobreix nous codis….

Amb: Aloïse Sauvage, Anouar Kardellas, Luna Ribeiro, Élisa Libri, Nacer Bouhanni, Olivia Courbis, Vincent Pasdermadjian, Rita Benmannana, Victorien Bonnet, Némo Schiffman.

Guió: Hafsia Herzi, basat en la novel·la La Petite Dernière (The Last One) de Fatima Daas. Fotografia: Jérémie Attard. Música: Amin Bouhafa.

Informació: A la producció, entre d’altres, ARTE France.

Enllaços: Tmdb, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd, Unifrance, Cineuropa 30.07.2024. VI: Mk2. DF: Ad Vitam.

Directora: Actriu guardonada -2 César, Venècia, etc.-, mena una certa carrera de directora, amb 1 curt, al qual han seguit dos llargmetratges -presents a Canes- i 1 telefim –La Cour (2022)-, abans d’enfilar la realització de “La Petite Dernière”.

Sobre Hafsia Herzi: a Viquipèdia, a Wikipédia, a Wikipedia, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd. Anteriorment, al Festival de Canes (premi Un Certain Regard 2021 al conjunt, amb Bonne Mère); a la Setmana de la Crítica 2019, l’òpera prima Tu mérites un amour. Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

FOTO (BTeam): Óliver Laxe i Sergi López.

D’Óliver LAXE, “Sirat”.

Producció: França, Espanya, Catalunya. Any: 2025. Durada: pendent.

Sinopsi: Un home i el seu fill arriben a una ‘rave’ perduda al mig de les àrides i fantasmagòriques muntanyes del sud del Marroc. Hi busquen la Marina, la seva filla i germana, desapareguda fa mesos en una d’aquestes excessives festes. Empesos pel destí, decideixen seguir un grup de ‘ràvers’ en la recerca d’una última festa que se celebrarà al desert, amb l’esperança que s’hi trobi la Marina.

Amb: Sergi López (el pare), Bruno Núñez (el fill).

Guió: Óliver Laxe, Santiago Fillol. Fotografia: Mauro Herce. Música: David Kangding Ray.

Informació: En aquests moments hi ha certa confusió amb el títol de la pel·lícula. Es deia “After” quan va presentar el projecte per a les subvencions i a les notícies del rodatge; però ara, mentre a molts llocs segueix dient-se així, a Imdb i a Filmaffinity consta com a “Sirat”. A la producció, entre d’altres, Movistar+ i El Deseo, dels germans Almodóvar. Rodada a l’Aragó i al Marroc. Óliver Laxe ha declarat: La vida desafiarà els personatges de la pel·lícula, els posarà a prova de manera radical i descarnada, els obligarà a fer-se les preguntes importants, a mirar endins, a buscar el sentit de la vida, a treure d’ells mateixos el més bonic que amaga la naturalesa humana. I viuran aventures extremes on els límits entre la vida i la mort es desdibuixaran irremeiablement. En Sergi López protagonitzarà aquest viatge acompanyat d’en Bruno Núñez i un grup d’actors internacionals no professionals. Junts seran el vehicle per escenificar les convulsions que afecten el món del nostre temps, un temps que ens està demanant a tots mirar al nostre interior.

Enllaços: Imdb, Filmaffinity, Sensacine, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd, Cineuropa, Academia de Cine – Rodatge. VI: The Match Factory. DE: BTeam. EE: 06.06.2025. DF: Pyramide.

Director: a Viquipèdia, a Wikipedia, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd. Anteriorment, al Festival de Canes: Premi del Jurat Un Certain Regard, per ‘O que arde’ (2019); a la Setmana de la Crítica de Canes: Gran Premi de la Setmana, amb “Mimosas” (2016); a la Quinzena dels Realitzadors: Premi FIPRESCI per “Todos vós sodes capitáns” (2010). Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

FOTO (ARP): Fragment del cartell de "Nouvelle Vague".

De Richard LINKLATER, “Nouvelle Vague“.

Producció: França (ARP), EUA. Any: 2025. Durada: pendent.

Nota sinòptica: Tracta de la ‘Nouvelle Vague’ francesa i se centra en la producció del film de Jean-Luc Godard À bout de souffle (1959). Sinopsi: Relat de la gènesi i del rodatge d’ “À bout de souffle”, en l’estil i l’esperit amb què Godard va crear-la .

Amb: Guillaume Marbeck (Jean-Luc Godard), Zoey Deutch (Jean Seberg), Aubry Dullin (Jean-Paul Belmondo), Bruno Dreyfürst (Georges de Beauregard), Benjamin Cléry (Pierre Rissient), Matthieu Penchinat (Raoul Coutard), Pauline Belle (Suzon Faye), Blaise Pettebone (Marc Pierret), Benoît Bouthors (Claude Beausoleil), Paolo Luka Noé (François Moreuil), Adrien Rouyard (François Truffaut), Antoine Besson (Claude Chabrol), Alix Bénézech (Juliette Gréco), Côme Thieulin (Eric Rohmer), Laurent Mothe (Roberto Rossellini), Jean-Jacques Le Vessier (Jean Cocteau), Roxane Rivière (Agnès Varda), Niko Ravel (Michel Fabre), Jonas Marmy (Jacques Rivette), Jodie Ruth-Forest (Suzanne Schiffman), Jade Phan-Gia (Phuong Maittret, maquilladpra de Jean Seberg).

Guió: Richard Linklater, Vincent Palmo Jr., Holly Gent Palmo, Laetitia Masson, Michèle Pétin. Fotografia: David Chambille.

Informació: Primer film de Linklater rodat (força) en francés, amb força actors francesos volgudament poc coneguts. La fotografia és en blanc i negre i amb format 4:3.

Enllaços: Wikipedia, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd. VI: Goodfellas. DF: ARP.

Director: a Viquipèdia, a Wikipedia, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies. Anteriorment, al Festival de Canes. Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

FOTO: Imatge de "Two Prosecutors".

De Sergei LOZNITSA, “Two Prosecutors“/ “Zwei Staatsanwälte” / “Deux procureurs”.

Producció: França, Països Baixos, Alemanya, Letònia, Romania, Lituània. Any: 2025. Durada: 1h50.

Nota sinòptica: La pel·lícula se centra en un jove fiscal que es proposa desafiar el sistema durant el Gran Terror de Stalin el 1937 en descobrir la carta d’un presoner que demana desesperadament ajuda. Sinopsi: pendent.

Amb: Aleksandr Kuznetsov (Kornev), Vytautas Kaniusonis (governador de la presó), Anatoliy Belyy, Aleksandr Filippenko (Stepniak), Valentin Novopolskij, Ivgeny Terletsky, Orest Pasko.

Guió: Sergei Loznitsa, basat en la novel·la del físic, escriptor i presoner polític soviètic Georgy Demidov. Muntatge: Danielius Kokanauskis. Fotografia: Oleg Mutu.

Informació: Loznitsa retorna a la ficció (a partir del llibre d’un presoner polític de l’URSS real).

Enllaços: Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd, CineMaldito, Mubi. DF: Pyramide.

Director: a Wikipedia, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd. Anteriorment, al Festival de Canes: Premi Millor Direcció Un Certain Regard 2018 per “Donbass”, Premi FIPRESCI 2012 per “Dans la brume”. Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

FOTO: Fotograma de "Fuori".

De Mario MARTONE, “Fuori”.

Producció: Itàlia, França. Any: 2025. Durada: pendent.

Nota sinòptica: Biopic sobre l’actriu i escriptora italiana Goliarda Sapienza. Sinopsi: Una escriptora acaba a la presó per un gest boig i inesperat. A la presó, la trobada amb unes joves recluses es converteix en una experiència de renaixement. Un cop fora, en un tòrrid estiu romà en què el temps sembla suspès, l’escriptora segueix sortint amb les dones amb qui ha fet amistat i que ara, com ella, han tornat a la llibertat. Neix una relació profunda i decisiva per a la seva vida, un vincle autèntic que ningú no podrà entendre. Aquesta escriptora és Goliarda Sapienza, i aquesta és la seva història, tal com la va explicar.

Amb: Valeria Golino (Goliarda Sapienza), Matilda De Angelis, Elodie, Sylvia De Fanti (Silvia), Stefano Dionisi, Francesco Gheghi.

Guió: Mario Martone, Ippolita Di Majo. Muntatge: Jacopo Quadri. Fotografia: Paolo Carnera.

Informació: Deadline n’informa amb aquests termes: Drama sobre l’amistat en l’adversitat, la solidaritat femenina i l’anticonformisme, que gira al voltant del temps que [Goliarda] Sapienza va passar a la presó després de robar joies a un conegut de l’alta societat, on va conviure amb lladres, drogadictes, treballadores sexuals i revolucionàries en una experiència que la canviarà per sempre. La co-guionista és la dona del director. Al Festival de Canes 2024, en Sessió Especial, es va presentar el primer episodi de la sèrie L’arte della giogia, dirigida i escrita per Valeria Golino, que adapta per a la TV la considerada obra mestra, homònima, de Goliarda Sapienza.

Enllaços: Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd, Cineuropa. VI: Goodfellas. DI: 01 Distribuzione*.

Director: a Viquipèdia, a Wikipedia, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd. Anteriorment, al Festival de Canes. Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

FOTO (© VictorJuca):"O Agente Secreto", de Kleber Mendonça Filho.

De Kleber MENDONÇA FILHO, “O Agente Secreto” / “The Secret Agent” / “L’agent secret”.

Producció: Brasil, França. Any: 2025. Durada: pendent.

Nota sinòptica: Aquesta ficció segueix en Marcelo, un mestre atrapat en l’agitació política dels últims anys de la dictadura militar brasilera. Sinopsi: 1977. En un Brasil turmentat per la dictadura militar, en Marcelo, un home d’uns quaranta anys que fuig d’un passat problemàtic, arriba a la ciutat de Recife on espera construir una nova vida i retrobar-se amb la seva família. Això sense tenir en compte les amenaces de mort que s’amaguen i planen sobre el seu cap.

Amb: Wagner Moura (Marcelo), Udo Kier (Hans), Maria Fernanda Cândido, Gabriel Leone, Thomás Aquino.

Guió: Kleber Mendonça Filho. Fotografia: Evgenia Alexandrova.

Informació: A la producció, entre d’altres, el director, l’actor Wagner Moura i el francès Olivier Père.

Enllaços: Wikipedia, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd. VI: Mk2. DE: Elástica, La Aventura. DF: Ad Vitam.

Director: a Viquipèdia, a Wikipedia, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd. Anteriorment, al Festival de Canes. Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

FOTO: Imatge de "Dossier 137".

De Dominik MOLL, “Dossier 137“ / “Case 137”.

Producció: França. Any: 2025. Durada: pendent.

Sinopsi: Aparentment, el dossier 137 és un cas com tants d’altres per a la Stéphanie, investigadora de l’IGPN, la policia dels policies. Una manifestació tensa, un jove ferit per un tret d’LBD, circumstàncies a aclarir per a establir-ne la responsabilitat. Però un element inesperat torbarà la Stéphanie, per a qui el dossier 137 passarà a ser més que un simple número.

Amb: Léa Drucker (Stéphanie), Yoann Blanc, Guslagie Malanda, Antonia Buresi, Kévin Debonne, Dorothée Martinet (Chrystelle), Etienne Guillou-Kervern (sindicalista de la Policia), Laurent Bozzi (senyor Santoni).

Guió: Dominik Moll, Gilles Marchand. Muntatge: Laurent Rouan. Fotografia: Patrick Ghiringhelli. Música: Olivier Marguerit.

Informació: Rodada l’octubre i novembre de 2024.

Enllaços: Wikipédia, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd, Cineuropa. VI: Charades. DF: Haut et Court. EF: 19.11.2025.

Director: Va començar essent un cineasta de la Competició del Festival de Canes, amb Harry? Un amic que us vol bé (2000) i Lemming (2005); però després va estar temps lluny de la Croisette i quan hi tornà el 2022, amb La nit del 12 va ser seleccionat a la ‘decantadora’ secció Cannes Première, havent passat tres anys abans per les Jornades dels Autors de Venècia 2019, amb Només les bèsties. Sobre Dominik Moll: a Viquipèdia, a Wikipédia, a Wikipedia, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd. Anteriorment, al Festival de Canes. Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

FOTO : "Un simple accident", de Jafar Panahi.

De Jafar PANAHI, “Un simple accident” / “It Wast Just An Accident”.

Producció: Iran. Deliberadament fora de qualsevol informació i detalls, la que serà l’onzena pel·lícula de Jafar Panahi, encara sense títol, es manté acuradament sota guàrdia, protegida i tancada fins a la seva projecció prevista a competició a Cannes el proper mes de maig.A la roda de premsa de presentació del gruix de la Selecció Oficial d’enguany, el delegat general del Festival de Canes ha dit que, a petició de Panahi, no es pot facilitar cap informació prèvia de la pel·lícula. L’acció persistent del règim islamista iranià contra el cineasta fan pensar en un rodatge clandestí, que la pel·lícula haurà sortit del país d’amagatotis i que, certament, no se’n sabrà res fins que no hi hagi cap més remei, per seguretat. NOTA: Al cap d’unes hores d’haver-se’n anunciat la selecció, Mk2, com a agència de vendes internacionals del film, n’ha dit: El que comença com un petit accident posa en marxa una sèrie de conseqüències creixents. VI: Mk2. DF: Memento.

FOTO: La directora Kelly Reichardt.

De Kelly REICHARDT, “The Mastermind“.

Producció: EUA. Any: 2025. Durada: pendent.

Sinopsi: James Mooney orquestra un audaç robatori d’art amb el teló de fons de la guerra del Vietnam i el naixent moviment d’alliberament de les dones del país. Mentre es dedica a un atrevit repte criminal, s’ha de moure per un món marcat per dinàmiques socials i polítiques canviants..

Amb: Josh O’Connor (James Mooney), Alana Haim, John Magaro, Hope Davis, Bill Camp, Gaby Hoffman, Amanda Plummer.

Guió: Kelly Reichardt. Fotografia: Christopher Blauvelt.

Enllaços: Wikipedia, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd, World of Reel, MundoCine, MUBI.

Directora: a Viquipèdia, a Wikipedia, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd. Anteriorment, al Festival de Canes. Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

FOTO (©Yigit Eken): "Les Aigles de la République", de Tarik Saleh.

De Tarik SALEH, “Les Aigles de la République” / “Eagles of the Republic” .

Producció: Suècia, França, Dinamarca, Finlàndia. Any: 2025. Durada: 2h05.

Sinopsi: D’un dia per altre, l‘actor més adorat d’Egipte, George (Fahmy) El-Nabawy, cau en desgràcia davant les autoritat. A punt de perdre-ho tot, en George es veu obligat a acceptar el paper del President en un biopic hagiogràfic. Aleshores es troba projectat al cercle més tancat del poder i ràpidament s’adona que no només corre el risc de perdre l’ànima, sinó que s’ha llançat literalment a una perillosa dansa de la mort.

Amb: Fares Fares (George El-Nabawy), Lyna Khoudri, Zineb Triki, Sherwan Haji, Suhaib Nashwan, Cherien Davis, Hassan El Sayed (bisbe copte).

Guió: Tarik Saleh. Muntatge: Theis Schmidt. Fotografia: Pierre Aïm. Música: Alexandre Desplat.

Informació: Tercera part de la ‘Trilogia d’El Caire’ del cineasta suec, d’arrels egípcies, Tarik Saleh. A la producció, entre d’altres, ARTE France i Memento productions.

Enllaços: Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd, Chaos Reign. DE: BTeam. DF: Memento.

Director: a Viquipèdia, a Wikipedia, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd. Anteriorment, al Festival de Canes (Millor Guió 2022 per El Caire confidencial); a Sundance i Valladolid 2017, Millor Pel·lícula per La conspiració a El Caire. Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

FOTO: Imatge de "Sound of Falling"

De Mascha SCHILINSKI, “Sound of Falling“ / “In Die Sonne Schauen”.

Producció: Alemanya. Any: 2025. Durada: pendent.

Nota sinòptica: Quatre noies en quatre dècades diferents comparteixen el fet de créixer en una granja rural i semblen estar connectades entre elles. Sinopsi: pendent.

Amb: Lea Drinda (Erika), Luise Heyer (Christa), Susanne Wuest (Emma), Lena Urzendowsky (Angelika), Lucas Prisor (Hannes), Claudia Geisler-Bading (Irm), Filip Schnack (Fritz, de jove), Hanna Heckt (Alma).

Guió: Mascha Schilinski, Louise Peter. Muntatge: Billie Mind, Evelyn Rack. Fotografia: Fabian Gamper, Lena Krenz. Música: Anna Kühlein.

Informació: Segon llargmetratge de l’alemanya Mascha Schilinski, que va debutar amb Dark Blue Girl (2017), seleccionada al Festival de Berlín.

Enllaços: Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd, Berlinale Talents, FilmPortal. VI: Mk2. DE: Elástica.

Director: a Wikipedia, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd. Anteriorment, al Festival de Canes, NO. Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

FOTO: Imatge de "Romería".

De Carla SIMÓN, “Romería“.

Producció: Espanya, Alemanya. Any: 2025. Durada: pendent. Llengües: espanyol, amb diàlegs en espanyol, català, gallec i francès.

Sinopsi: La Marina té 18 anys i viatja a Vigo per conèixer la família del seu pare biològic, que va morir de sida, igual que la seva mare, quan ella era molt petita. A través de les trobades amb els oncles, les tietes i els avis, la noia intenta reconstruir un relat dels seus pares, però tots senten massa vergonya cap als conflictes de drogues de la parella, cosa que la Marina els fa present amb la seva presència. Serà la història d’amor adolescent que viu amb el seu cosí la que permet reimaginar els seus pares i connectar-hi. D’aquesta manera, inventa un conte, gràcies al diari de la seva mare, que l’allibera de l’estigma que la seva família sent per ells i compleix el desig d’entendre el passat…

Amb: Llúcia García (Marina), Mitch Robles, Tristán Ulloa, Celine Tyll, Miryam Gallego, Janet Novás, José Ángel Egido, Sara Casasnovas.

Guió: Carla Simón. Fotografia: Hélène Louvart.

Informació: Pel·lícula sobre la (pròpia) memòria familiar que tanca la trilogia de la directora composta per ‘Estiu 1993‘ i ‘Alcarràs‘. A la producció, Maria Zamora. Anteriorment, en aquest blog: Notícia de “Romería”, la nova pel·lícula de Carla Simón després d’”Alcarràs”.

Sobre el rumor: No ha estat fins a començament de març de 2025 que ha aparegut “Romeria” en un rumor de prediccions sobre Canes 2025. Tanmateix, tots els indicis, fins ara, són que els seus responsables la volen presentar al Festival de Sant Sebastià 2025, cosa que, evidentment, en rebaixa les expectatives. És clar que també s’hauria de saber si els seleccionadors de Canes en tenen alguna opinió, ja que, cas que la volguessin, fóra ben probable que productora i Simón canviessin d’idea.

Enllaços: Wikipedia, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd, Vilaweb, 3Cat, La Voz de Galícia, Cineuropa, Academia espanyola de cinema. VI: MK2. DE: Elástica. EE: 05.09.2025. DF: Ad Vitam.

Directora: a Viquipèdia, a Wikipedia, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd. Anteriorment, al Festival de Canes; NO; a la Berlinale 2022, Ós d’Or per Alcarràs; a Jornades dels Autors Venècia 2022, Carta a mi madre para mi hijo; a la Berlinale 2017, Millor Òpera Prima, per Estiu 1993. Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

FOTO (Kasper-Tuxen ): "Sentimental Value", de Joachim Trier.

De Joachim TRIER, “Sentimental Value ” / “Valeur sentimentale”.

Producció: França, Noruega, Alemanya, Suècia, Dinamarca. Any: 2025. Durada: pendent.

Sinopsi: Quan la seva mare mor, la Nora i l’Agnès veuen com el pare, en Gustav, reapareix a les seves vides. Havent estat un reconegut director de cinema, ha escrit un guió del qual li agradaria que la Nora, actriu, en fes el paper principal, però aquesta s’hi nega categòricament. Durant una retrospectiva que li dedica un festival francès, en Gustav coneix una jove estrella de Hollywood que, aclaparada per una de les seves pel·lícules, li expressa el desig de treballar amb ell. Li ofereix el paper escrit inicialment per a la Nora, veient-ho com una oportunitat inesperada per rellançar la seva carrera. Filmar a Noruega es converteix en una oportunitat per a en Gustav d’enfrontar-se als seus dimonis i li dóna una darrera oportunitat de retrobar-se amb les seves filles.

Amb: Renate Reinsve (Nora), Inga Ibsdotter Lilleaas (Agnes), Stellan Skarsgård (Gustav), Elle Fanning, Cory Michael Smith.

Guió: Joachim Trier, Eskil Vogt. Muntatge: Olivier Bugge Coutté. Fotografia: Kasper Tuxen. Música: Hania Rani.

Informació: A la producció, entre d’altres, Olivier Père. En diu la distribuïdora internacional: La sisena pel·lícula de Joachim Trier és una exploració íntima, commovedora i sovint divertida de la família, els records i el poder reconciliador de l’art.

Enllaços: Wikipedia, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd, Variety, The Hollywood Reporter, Deadline, World of Reel. VI: MK2. D-EUA: Neon. DE: Elástica. DF: Memento. DI: Lucky Red.

Director: a Viquipèdia, a Wikipedia, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd. Anteriorment, al Festival de Canes. Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

CANNES PREMIÈRE. Totes les anunciades avui.

FOTO: El director Fatih Akin.

De Fatih AKIN, “Amrun“.

Producció: Alemanya. Any: 2025. Durada: pendent.

Sinopsi: A l’illa d’Amrum a la primavera de 1945. La caça de foques, la pesca nocturna, el treball al camp: res no és massa perillós o difícil per a en Nanning, de 12 anys, que ajuda la mare a alimentar la família en els últims dies de la Segona Guerra Mundial. Quan es declara la pau, sorgeixen conflictes completament nous i en Nanning ha d’aprendre a trobar el seu propi camí.

Amb: Diane Kruger (Tessa Bendixen), Jasper Billerbeck (Nanning), Matthias Schweighöfer, Laura Tonke (Hille Hagener).

Guió: Fatih Akin, Hark Bohm.

Informació: Basada en la infantesa del coguionista (també actor, al film) Hark Bohm.

Enllaços: Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Cineuropa-Rodatge.

Director: a Viquipèdia, a Wikipedia, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies. Anteriorment, al Festival de Canes. Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

FOTO (Getty Images, muntatge gràfic publicat per Deadline): Michael Angelo Covino, Dakota Johnson, Adria Arjona i Kyle Marvin.

De Michael Angelo COVINO, “Splitsville“.

Producció: EUA. Any: 2025. Durada: pendent.

Gènere: Comèdia. Sinopsi: L’Ashley li demana el divorci i en Carey, de bon humor, corre cap als seus amics, Julie i Paul, per demanar-los suport. Està sorprès en descobrir que el secret de la felicitat d’aquesta parella és un matrimoni obert; això fins que en Carey es passa de la ratlla i du totes les seves relacions al caos.

Amb: Dakota Johnson (Julie), Adria Arjona (Ashley), Michael Angelo Covino (Paul), Kyle Marvin (Carey), Nicholas Braun, David Castañeda, O-T Fagbenle, Charlie Gillespie (Jackson).

Guió: Michael Angelo Corvino, Kyle Marvin. Muntatge: Sara Shaw. Fotografia: Adam Newport-Berra.

Enllaços: Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd, Deadline 22.08.2024. VI: Neon.

Director: a Wikipedia, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd. Anteriorment, al Festival de Canes (Premi ‘Coup de Coeur’ del Jurat Un Certain Regard 2019 per The Climb). Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

FOTO: Imatge de "La ola".

De Sebastián LELIO , “La ola” / “The Wave“.

Producció: Xile, EUA. Any: 2025. Durada: pendent.

Gènere: Drama musical. Sinopsi: La Julia (Daniela López), bona estudiant de música, s’implica en el creixent moviment feminista al seu campus universitari: una iniciativa grupal en què les dones agafen força per cridar l’atenció sobre l’assetjament i els abusos generalitzats que pateixen moltes de les seves companyes. Enmig de l’emoció de les marxes de protesta, la Julia s’uneix als seus amics per ballar i cantar i revisa les seves pròpies experiències de maltractament. A mesura que reuneix el coratge per compartir la seva història, esdevé inesperadament una figura central del moviment, un paper que no havia previst, la qual cosa l’obliga a abordar la seva identitat com a supervivent en una societat que promet canvis però que s’hi resisteix.

Amb: Daniela López, Avril Aurora, Thiare Ruz, Lola Bravo, Paulina Cortés, Amparo Noguera, Florencia Berner, Renata González Spralja, Amalia Kassai, Néstor Cantillana, Enzo Ferrada Rosati.

Guió: Sebastián Lelio, Josefina Fernández, Manuela Infante, Paloma Salas. Fotografía: Benjamín Echazarreta. Música: Matthew Herbert, Camila Moreno, Javiera Parra, Anita Tijoux. Coreografia: Ryan Heffington.

Informació: Inspirada en les manifestacions feministes a Xile de 2018. El rodatge de la pel·lícula es va acabar l’abril de 2024. Deadline ha recollit unes declaracions de Sebastián Lelio en què diu: Em fascina la idea d’utilitzar el gènere musical amb la seva aura de romàntic i esplendor per parlar de l’inspirador moviment feminista jove a Xile, el consentiment mutu en l’era post #MeToo i el potencial polític de la veu individual o col·lectiva (..) “La ola” explora la col·lisió entre la urgència de canvi i l’statu quo a través del poder embriagador de la dansa, la música i… una banda de dones emmascarades que estan decidides a canviar el món. La coguionista Manuela Infante era professora en una universitat en què unes 100 estudiants van assetjar-ne l’edifici principal durant les protestes del 2018 i ha manifestat: Vaig estar molt a prop d’elles i vaig aprendre’n molt. De fet, les seves experiències i històries formen part dels fonaments d’aquesta pel·lícula sobre el que ve després de l’aixecament feminista (Deadline).

Enllaços: Web oficial, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd, La Tercera, Deadline, IndieWire.

Director: Sebastián Lelio, guanyador de l’Oscar Internacional i del Premi al Millor Guió de la Berlinale per La mujer fantástica (2017) torna tres anys després d’ El Prodigi / The Wonder i ja té en marxa un altre projecte -si més no-, Voyagers (en què Daisy Edgar-Jones i Andrew Garfield reviuen la ‘còsmica història d’amor’ entre Carl Sagan i la seva dona, Ann Druyan), que podria anar a Venècia 2025. Sobre Sebastián Lelio: a Viquipèdia, a Wikipedia-Esp, a Wikipedia, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd. Anteriorment, al Festival de Canes: NO. Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

FOTO (© Jean-François Hamard - Le Film Français): Imatge de "Connemara".

D’Alex LUTZ, “Connemara“.

Es tracta del quart llargmetratge que dirigeix l’actor Alex Lutz, comèdia dramàtica que adapta la novel·la de Nicolas Mathieu, que està protagonitzada per Mélanie Thierry (en el paper d’ Hélène), Bastien Bouillon en el rol de Christophe) i Jacques Gamblin (com a Gérard) i ens parla d’Hélène: eixida d’un entorn modest, l’Hélène va deixar els Vosges fa molt de temps. Avui té quaranta anys. Un esgotament sobtat la va obligar a deixar París i tornar al lloc on havia crescut, entre Nancy i Épinal. Es va mudar amb la seva família, va trobar una bona feina i, en definitiva, una qualitat de vida… Un vespre, a l’aparcament d’un restaurant franquiciat, va veure una cara familiar, en Christophe Marchal, el guapo jugador d’hoquei dels seus anys d’institut. En Christophe, aquest objecte distant del desig, un enllaç que Hélène no havia vist venir… En la seva abraçada, són dues Frances, dos mons ara desconeguts que somien amb estimar-se. Els serà possible aquest idil·li, aquesta illa?

L’Alex Lutz va cloure Un Certain Regard l’any 2023, amb la romàntica Une nuit.

FOTO: Cartell de promoció d' "Orwell: 2+2=5".

De Raoul PECK, “Orwell: 2+2=5“.

Producció: França, EUA. Any: 2025. Durada: pendent.

Nota sinòptica: Es presenta com el llargmetratge documental definitiu sobre el visionari autor George Orwell. Sinopsi breu: Entrelligant imatges d’arxiu d’anteriors adaptacions de ‘1984‘ amb un tapís d’imatges significatives del segle XXI, Raoul Peck dissecciona  la visió precientífica d’Orwell i les seves lliçons vitals per als nostres temps i el futur de la nostra societat. Sinopsi: 1949. George Orwell acaba la que serà la seva última però més famosa novel·la, 1984. Aquest potent i provocador documental s’endinsa en els darrers mesos d’Orwell i la seva obra visionària per explorar les arrels dels conceptes vitals i inquietants que va revelar al món en la seva obra mestra distòpica… El doblepensar, el crim del pensament, la neollengua, l’espectre omnipresent del Gran Germà… veritats inquietants que ressonen cada cop amb més força avui en dia.

Documental.

Guió: Raoul Peck.

Informació: A la producció, entre altres, Universal.

Enllaços: Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd, Deadline-1, Deadline-2. VI: Goodfellas. D-EUA: Neon. DE: Caramel.

Director: a Viquipèdia, a Wikipedia, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd. Anteriorment, al Festival de Canes. Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

FOTO: El director Kirill Serebrennikov.

De Kirill SEREBRENNIKOV, “La Disparition de Josef Mengele” / “Das Verschwinden Des Josef Mengele” / “The Disappearance Of Joseph Mengele”.

Producció: França, Rússia, Mèxic, Alemanya. Any: 2025. Durada: pendent.

Nota sinòptica: Els anys de fuga de Josef Mengele (August Diehl), el famós metge nazi que va trobar refugi a Sud-amèrica (del Paraguai a la selva brasilera) al final de la Segona Guerra Mundial i mai va ser capturat, explicats des del seu punt de vista. Sinopsi: pendent.

Amb: August Diehl (Josef Mengele), Max Bretschneider, David Ruland, Dana Herfurth, Burghart Klaussner.

Guió: Kirill Serebrennikov, adaptat de la novel·la d’Olivier Guez “La disparition de Josef Mengele“, que va guanyar el prestigiós premi Renaudot l’any 2017. Muntatge: Hansjörg Weissbrich. Fotografia: Vladislav Opelyants.

Enllaços: IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd, CG Cinema informa , Variety. DF: Bac Films.

Director: a Wikipedia, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd. Anteriorment, al Festival de Canes. Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

SESSIONS ESPECIALS. Totes les anunciades avui.

FOTO (© Escazal): L’actriu Romane Bohriner i la diputada d’esquerres Clémentine Autain.

De Romane BOHRINGER, “Dites-lui que je l’aime“.

Producció: França. Any: 2025. Durada: 1h30.

Nota sinòptica: Romane Bohringer adapta al cinema el llibre de Clémentine Autain consagrat a la seva mare, per a enfrontar-se al seu passat i a la seva pròpia mare, Marguerite Bohringer, que la va abandonar quan tenia nou mesos. Les històries similars de Clementine Autain i Romane Bohringer, a la recerca de les seves mares desaparegudes, es fusionen, portant-les totes dues de la ira al perdó.  Sinopsi: pendent.

Amb: Romane Bohringer, Clémentine Autain, Philippe Rebbot, Eva Yelmani.

Guió: Romane Bohringer, Gábor Rassov, adaptació lliure del llibre autobiogràfic Dites-lui que je l’aime, en què la diputada d’esquerres Clémentine Autain parla de la seva infantesa i la seva mare, l’actriu Dominique Laffin.

Informació: Segon llargmetratge de l’actriu Romane Bohringer -l’òpera prima, L’amour flou (2018) és una comèdia dirigida amb el seu marit, Philippe Rebbot, i tracta amb humor de la seva pròpia separació com a parella i seguir vivint sota el mateix sostre. Ha donat peu a una sèrie homònima de 2021, creada per ells mateixos-. En aquell film hi apareixia Clémentine Autain. Bohringer, Rebbot i Autain protagonitzen també aquest altre film de Romane Bohringer, “Dites-lui que je l’aime”, igualment de vocació autobiogràfica. Una producció d’Escazal Films.

Enllaços: Tmdb, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd, Unifrance, Cineuropa. VI: Kinology. DF: ARP Sélection. EF: octubre 2025.

Directora: a Wikipédia, a Wikipedia, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd. Anteriorment, al Festival de Canes. Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

FOTO (Apple TV+): Cartell espanyol de "Stories of Surrender".

De BONO, “Stories of Surrender“.

Rememora amb tot luxe de detalls el prestigiós xou personal de Bono, “Stories of Surrender: An Evening of Words, Music and Some Mischief…”, on ens ofereix una perspectiva íntima sobre la seva extraordinària vida i la seva família, amics, i la seva fe, tot allò, en suma, que ha estat el pilar de la seva carrera. A més, desvetlla anècdotes personals sobre el seu recorregut com a fill, pare, espòs, activista i estrella del rock. Juntament amb enregistraments exclusius i inèdits del tour, aquesta pel·lícula recupera els moments en què, amb la banda i la veu, Bono va donar vida a les cançons més memorables d’U2, les que han donat forma a la seva carrera i al seu llegat (AppleTV+)

FOTO: Fotograma de "Marcel et Monsieur Pagnol".

De Sylvain CHOMET, “Marcel et Monsieur Pagnol” / “The Magnificent Life of Marcel Pagnol”.

Producció: França, Bèlgica, Luxemburg. Any: 2025. Durada: pendent.

Gènere: Film biogràfic d’animació. Sinopsi: El 1955, Marcel Pagnol (dramaturg, novel·lista i cineasta que va créixer en una llar de classe mitjana a Marsella i es va convertir en un dels artistes més inventius i prolífics del món des de la dècada de 1930 fins a la de 1950) és ben reconegut. Quan la revista ‘Elle’ li encarrega una columna sobre la seva infantesa, ho veu com una oportunitat per tornar als seus inicis: escriure. Adonant-se que la memòria li falla i afectat pel poc èxit mixt de les seves últimes obres, en Pagnol comença a dubtar. Fins que el petit Marcel -el nen que va ser- se li apareix com per art de màgia. Junts, exploren el seu passat i en recuperen els records més estimats.

Guió: Sylvain Chomet.

Enllaços: IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, altres enllaços. D: Sony Pictures Classics.

Director: Sylvain Chomet es va donar a conèixer el 2003 en presentar (Fora de Competició) al Festival de Canes, la pel·lícula d’animació sobre el Tour de França, “Les triplettes de Belleville” / “Bienvenidos a Belleville”; el 2011 va tenir nominat a l’Oscar d’Animació “L’illusioniste“, basada en un guió de Jacques Tati; el 2013 provà sort en la ficció amb personatges de carn i ossos, amb “Attila Marcel” (2013); després ha dirigit un vídeo musical i un curt, i actualment està enllestint “The Thousand Miles”, cinta inspirada en dibuixos i escrits de Federico Fellini, sobre la mítica cursa italiana de les ‘Mille Miglia’ dels anys cinquanta, que havia de ser un curt i s’ha convertit en un llargmetratge. Sobre el cineasta: a Wikipédia, a Wikipedia, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies. Anteriorment, al Festival de Canes. Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

FORA DE COMPETICIÓ. Tots els títols anunciats avui.

FOTO (Pathé Films): Imatge de “Partir un jour”.

D’Amélie BONNIN, “Partir un jour” / “Bye Bye”.

Producció: França. Any: 2025. Durada: pendent.

Gènere: Comèdia agredolça.

Sinopsi: Just quan la Cécile anava a obrir el seu propi restaurant gastronòmic i a realitzar finalment el seu somni, ha de tornar desastrosament al seu poble natal perquè son pare ha tingut un infart. Lluny del renou de la vida parisenca, recupera per casualitat el seu amor d’infantesa; els seus records ressorgeixen llavors i les seves certeses vacil·len….

Amb: Juliette Armanet (Cécile), Bastien Bouillon, François Rollin, Dominique Blanc, Tewfik Jallab.

Guió: Amélie Bonnin, Dimitri Lucas.

Informació: Film d’inauguració de Canes 2025. La protagonista Juliette Armanet és una popular cantant, autora, pianista, també actriu, francesa. A la producció, entre d’altres, Sylvie Pialat.

Enllaços: Tmdb, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd, Cineuropa 31.05.2024. DF: Pathé. EF: 13.05.2025.

Directora: Debut en el llargmetratge d’aquesta cineasta francesa, autora del telefilm La mélodie du boucher (2013), cosignatària del documental La bande des français (2017), coneguda sobretot pel curt Partir un jour, César 2023 al Millor Curtmetratge de Ficció, que ha donat peu a l’actual llarg, i realitzadora de 3 episodis de la sèrie Parlement (2023).

Sobre Amélie Bonnin: a Wikipedia, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd. Anteriorment, al Festival de Canes: NO. Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

FOTO (Unifrance): Fotograma de  “La Venue de l’avenir”.

De Cédric KLAPISCH, “La Venue de l’avenir” / “Coulours Of Time”.

Producció: França, Bèlgica. Any: 2025. Durada: pendent.

Gènere: Comèdia dramàtica. Sinopsi: Avui, l’any 2024, una trentena de persones d’una mateixa família s’assabenten que rebran en herència una casa que fa anys que està abandonada. Quatre d’ells, Seb, Abdel, Céline i Guy, són els encarregats de fer balanç de la situació. Aquests “cosins” llunyans descobriran tresors amagats en aquesta antiga casa. Es trobaran rere la pista d’una misteriosa Adèle que va deixar la seva Normandia natal als 20 anys. Aquesta Adèle és a París l’any 1895, en un moment en què aquesta ciutat es troba en plena revolució industrial i cultural. Per als quatre cosins, aquest viatge introspectiu a la seva genealogia els farà descobrir aquell moment tan especial de finals del segle XIX quan es va inventar la fotografia i va néixer l’impressionisme. Aquest cara a cara entre les dues èpoques 2024 i 1895 qüestionarà el seu present i els seus ideals i explicarà el significat de: L’arribada del futur.

Amb: Abraham Wapler (Seb), Zinedine Soualem (Abdel), Julia Piaton (Céline), Vincent Macaigne (Guy), Suzanne Lindon (Adèle), Paul Kircher (Anatole), Vassili Schneider (Lucien), Cécile de France (Calixte de La Ferrière), Olivier Gourmet, Sara Giraudeau (Odette),  Manon Villa, Raïka Hazanavicius (Rose), Fred Testot, François Chattot, Angèle Garnier (Violette), Jonas Paz-Benavides (artista), François Berléand (Victor Hugo), Alice Grenier (Berthe Morisot), Pomme, Carla Poquin, Alexandra Ansidei (Manon).

Guió: Cédric Klapisch i Santiago Amigorena. Fotografia: Alexis Kavyrchine.

En relació amb el fet que l’hagin seleccionada: Es pot dir que Cédric Klapish no és cineasta de festivals -llevat del curt Ce qui me meut (1989), Espiga d’Or a Valladolid, i el  llarg Chacun cherche son chat , premi FIPRESI a la Berlinale-Panorama 1996-, però, en canvi, té un llarg historial de nominacions als César i atresora uns quants èxits de taquilla, amb el seu cinema més popular –L’auberge espagnole (2002) al capdavant, que a més a més es passejà per alguns certamens-. Sens dubte, ha fet atractiva “La Venue de l’avenir” cara al Festival de Canes per a una de les ‘soirées’ estelars, en què sembla que allò que importa és l’acollida del públic a la Croisette, especialment al voltant del Palau de Festivals, oimés tenint en compte la monstruositat del seu repartiment (gegantí), farcit d’actors de diverses generacions (consagrats, emergents, desconeguts, veterans, joves… tots junts) -sembla que en Kaplish competeixi amb el nord-americà Wes Anderson en això dels càstings multitudinaris i aquest darrerament arriba a Palau en autobús!-.

Enllaços: Tmdb, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd, Unifrance. DF: Studio Canal.

Director: a Viquipèdia, a Wikipédia, a Wikipedia, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd. Anteriorment, al Festival de Canes .Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

FOTO (Playtime): La gran Isabelle Huppert.

De Thierry KLIFA, “La Femme la plus riche du Monde” / “The Richest Woman In The World” / “La mujer más rica del mundo”.

Producció: França, Bèlgica. Any: 2025. Durada: pendent.

Gènere: Comèdia dramàtica. Sinopsi: Ella és la dona més rica del món. Ell és un escriptor-fotògraf conegut pel Tout Paris. Es coneixen en una sessió de fotos i esdevenen inseparables. La seva amistat romàntica sorprèn, diverteix, intriga, fa parlar i després acaba desconcertant l’entorn personal i professional de la multimilionària. La seva filla sobretot pateix aquesta complicitat sobtada entre la seva mare i aquest noi. La seva mare, que estima com ella probablement no l’ha estimat mai….

Amb: Isabelle Huppert (‘Marianne Farrère’ Liliane Bettencourt), Marina Foïs (Françoise Bettencourt Meyers, la filla), Laurent Lafitte (François-Marie Banier), Raphaël Personnaz, André Marcon, Mathieu Demy, Joseph Olivennes, Micha Lescot, Yannick Renier, Patrick Sobelman, Paul Gasnier, Paul Beaurepaire.

Guió: Thierry Klifa, Jacques Fieschi i Cédric Anger. Muntatge: Chantal Hymans. Fotografia: Hichame Alaouié. Música: Alex Beaupain.

Informació: La gran Isabelle Huppert hi encarna una ficcionada versió de la bilionària Liliane Bettencourt, hereva de l’imperi cosmètic L’Oréal i considerada en vida la dona més rica del món (Viquipèdia).

Enllaços: Tmdb, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd,. VI: Playtime. DE: Caramel/You Planet. DF: Haut et Court. EF: 29.10.2025.

Director: a Wikipédia, a Wikipedia, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd. Anteriorment, al Festival de Canes: NO. Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

FOTO: A$AP Rocky i Spike Lee.

De Spike LEE, “Highest 2 Lowest“.

Producció: EUA. Any: 2025. Durada: pendent.

Nota sinòptica: (possible, però…) Un segrest sacseja la vida d’una família rica i la del seu xofer. Sinopsi: pendent.

Amb: A$AP Rocky, Denzel Washington, Jeffrey Wright, Ilfenesh Hadera, Ice Spice, Dean Winters, Michael Potts.

Guió: Spike Lee, Alan Fox, reinterpretant el d’ “El cel i l’infern” / “El infierno del odio” / “High and Low” / “Tengoku to jigoku”, d’Akira Kurosawa, que al seu torn es basava lleugerament amb la novel·la Kings Ransom d’Evan Hunter. Fotografia: Matthew Libatique.

Informació: Spike Lee afirma que s’ha inspirat en el thriller policial d’Akira Kurosawa “El cel i l’infern” / “El infierno del odio” / “High and Low” / “Tengoku to jigoku” (1963), en el qual, un executiu d’una empresa de sabates de Yokohama esdevé víctima d’extorsió quan segresten el fill del seu xofer per error i en demanen un rescat; però  que no n’és un remake, sinó una reinterpretació del gran Kurosawa. Ha manifestat igualment que el mestre japonès ha estat font d’inspiració clau per a la seva carrera, des de She’s Gotta Have It (Variety). “Highest 2 Lowest” és la cinquena col·laboració entre Spike Lee i Denzel Washington, i la més recent des de Inside Man (2006)

Enllaços: Wikipedia, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd, Variety. D-EUA: A24*, Apple Original Films.

Director: a Viquipèdia, a Wikipedia, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies. Anteriorment, al Festival de Canes, a la Quinzena dels Realitzadors. Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

FOTO (Paramount): Fotograma de "Mission: Impossible - The Final Reckoning".

De Christopher McQUARRIE, “Mission: Impossible – The Final Reckoning” / “Misión imposible: Sentencia final”.

Producció: EUA. Any: 2025. Durada: pendent.

Nota sinòptica: Les nostres vides són el resultat de les nostres decisions.

Amb: Tom Cruise (Ethan Hunt), Hayley Atwell (Grace), Ving Rhames (Luther Stickell), Simon Pegg (Benji Dunn), Vanessa Kirby (Alanna Mitsopolis), Esai Morales (Gabriel), Pom Klementieff (Paris), Mariela Garriga (Marie), Angela Bassett (Erika Sloane)

Guió: Christopher McQuarrie, Erik Jendresen, basat en la sèrie de TV creada per Bruce Geller.

Enllaços: Wikipedia, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies. DE: Paramount, EE: 23.05.2025, DF: Paramount, EF: (inicialment prevista) 21.05.2025, DI: Eagle Pictures, EI: 21.05.2025. D-EUA: Paramount, E-EUA: 23.05.2025.

Director: a Wikipedia, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies.

FOTO: Imatge de "Vie Privée".

De Rebecca ZLOTOWSKI, “Vie Privée” / “Private Life” / “Vida privada”.

Producció: pendent. Any: 2025. Durada: pendent.

Sinopsi: Quan la reconeguda psiquiatra Lilian Steiner s’assabenta de la mort d’un dels seus pacients, en queda profundament preocupada. Convençuda que ha estat un assassinat, decideix investigar-ho.

Amb: Jodie Foster, Virginie Efira, Daniel Auteuil, Mathieu Amalric, Vincent Lacoste, Luana Bajrami.

Guió: Rebecca Zlotowski, Anne Berest, Gaelle Macé. Fotografia: George Lechaptois.

Informació: Parlada en francès. No és la primera vegada que Jodie Foster ho fa i en remarca Variety: Foster domina el francès perfectament. En diverses ocasions, Foster va retre homenatge a la seva mare que era francòfila i la va iniciar al cinema de la Nouvelle Vague. Foster fins i tot ha citat “Els 400 cops” de Francois Truffaut i “Le souffle au coeur” de Louis Malle com les pel·lícules franceses que més l’han marcat. Estimada a França, Foster va pronunciar un emotiu discurs en la commemoració del 80è aniversari de l’alliberament de París de les tropes alemanyes aquest any a l’agost, al costat del president francès Emmanuel Macron. També va presidir els Premis César el 2011 i va rebre una Palma d’Honor a Cannes el 2021.

Enllaços: Wikipedia, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd, Unifrance, Ecran Total, Cineuropa, Trois Couleurs, Deadline, Variety.  VI: Goodfellas. DE: Caramel Films/You Planet. EE: 10.10.2025. DF: AdVitam. EF: 26.11.2025. DI: Europictures. D-EUA: Sony Pictures.

Directora: Sisè llargmetratge de la cineasta, que ha comptat sovint amb intèrprets destacats als seus films, ja sigui el Tahar Rahim posterior a ‘El Profeta’ -per cert, al costat de tota una Léa Seydoux, a Grand Central (2013); ja sigui Natalie Portman i l’emergent Lily-Rose Depp, al drama psicològic Planetarium (2016); ja sigui Benoît Magimel, a Une fille facile (2019); ja siguin Virginie Efira, Roschdy Zem i Chiara Mastroianni, a Les enfants des autres (2022); sense oblidar el repartiment encapçalat per Zem, Marina Foïs i Amira Casar, a la seva mini-sèrie Les Sauvages (2019), i, per descomptat, l’impressionant esplet d’actors que ha reunit en aquesta Vie privée (2025). Sobre Revecca Zlotowski: a Wikipédia, a Wikipedia, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd. Anteriorment, al Festival de Canes; a la Quinzena dels Realitzadors; a la Setmana de la Crítica; a la Mostra de Venècia. Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

CINEMA DE MITJANIT. Tots els títols anunciats avui.

FOTO (ScreenBrussels): “Dalloway”, de Yann Gozlan.

De Yann GOZLAN, “Dalloway” / “The Residence”.

Producció: França, Bèlgica. Any: 2025. Durada: 2h.

Nota sinòptica: La relació tèrbola entre una escriptora i la seva IA.

Sinopsi: En un futur proper, la Clarissa, novel·lista amb bloqueig d’escriptura, entra a una prestigiosa residència d’artistes d’última generació on se li assigna una ajudant d’IA anomenada Dalloway. Aquesta última ràpidament es converteix en més que una simple assistent i esdevé una autèntica confident per a la Clarissa. Quan la Clarissa va quedant desconcertada per la creixent intrusió de Dalloway, enMathias l’adverteix dels veritables motius darrere de la residència i el finançador de la seva empresa tecnològica. La Clarissa comença a sospitar que aquesta situació aparentment perfecta és de fet una trampa meticulosament elaborada.

Amb: Cécile de France (Clarissa), Anna Mouglalis, Lars Mikkelsen, Frédéric Pierrot, Douglas Grauwels, Freya Mavor, Mylène Farmer (la veu de Dalloway).

Guió: Yann Gozlan, Thomas Kruithof i Nicolas Bouvet, basat en la novel·la Les fleurs de l’ombre, de Tatiana De Rosnay. Muntatge: Valentin Féron. Fotografia: Manuel Dacosse.

Informació: La veu de la IA és la de la icona musical francesa Mylène Farmer.

Enllaços: Tmdb, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd, Sens Critique, Screen Brussels, Cineuropa 01.08.2024, Variety 29.10.2024, Vogue Fr 31.10.2024, Les Inrockuptibles 31.10.2024. DF: Gaumont. EF: 17.09.2025.

Director: Cineasta gens dels grans festivals, ha dirigit la pel·lícula de terror Capfits (2010) -projectada a Sitges-, el thriller Un homme idéal (2015), el thriller d’acció Burn Out (2017), el thriller de misteri Boîte noire (2021) i el thriller psicològic Visions (2023).

Sobre Yann Gozlan: a Wikipédia, a Wikipedia, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd. Anteriorment, al Festival de Canes:NO. Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

FOTO (Fangoria): Yamato Kochi , a “Exit 8”.

De Genki KAWAMURA, “Exit 8” / “８番出口”.

Producció: Japó. Any: 2025. Durada: pendent.

Nota sinòptica: Genki Kawamura torna amb una pel·lícula de terror laberíntica basada en el videojoc d’èxit mundial Exit 8.

Sinopsi: Un home atrapat en un passadís de metro interminable i estèril sense fi vol trobar-ne la sortida 8. Les regles de la seva recerca són senzilles: no menystenir res que sigui estrany. Si descobreix una anomalia, ha de tornar enrere immediatament. Si no, ha de seguir. Aleshores haurà d’agafar la sortida 8. Però un sol descuit el tornarà al començament. Aconseguirà mai el seu objectiu i podrà escaparse d’aquest passadís infinit?.

Tràiler: VOSA.

Amb: Yamato Kochi.

Guió: Genki Kawamura, a partir del concepte original de Kotake Create.

Enllaços: Tmdb, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd, Fangoria 06.02.2025, Toho Kingdom 08.02.2025. VI: Goodfellas. DE: Vértigo.

Director: Productor, director i guionista, el japonès Genki Kawamura ha produït més de trenta pel·lícules, el 2018 va co-dirigir el curt Duality, en Competició al Festival de Canes, i el 2022 va debutar en el llarg, amb A Hundred Flowers / Cien flores / Hyakka, basat en la seva pròpia novel·la publicada tres anys abans, participant a la Secció Oficial del Festival de Sant Sebastià.

Sobre Genki Kawamura: a Wikipedia, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd. Anteriorment, al Festival de Canes: a la Competició de Curtmetratges 2018, amb Duality, co-dirigit; a la Secció Oficial de Sant Sebastià 2022, amb A Hundred Flowers / Cien flores / Hyakka. Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

FOTO (Distribution Workshop): L’actor Takeshi Kaneshiro, a “Sons of the Neon Night”.

De Juno MAK, “‘Sons of the Neon Night” / “Fung lam fo saan” (“風林火山”).

Producció: Hong Kong. Any: 2025. Durada: pendent.

Gènere: Thriller criminal. Nota sinòptica 1: Un detectiu s’enfronta a l’hereu d’un sindicat del delicte del narcotràfic, que aspira a una societat lliure de drogues orquestrant l’anarquia a Hong Kong. Nota sinòptica 2: Una explosió gegantina i un tiroteig a Causeway Bay, un districte del centre de Hong Kong, resulta ser un divertiment, un preludi d’una sèrie d’accions salvatges planejades per l’hereu d’un conglomerat farmacèutic global que culmina amb la mort del seu pare, senyor de la droga, (el cervell que controlava el tràfic mundial de drogues, assassinat a l’hospital).

Sinopsi: Una explosió sobtada que va matar un ric home de negocis de Hong Kong ha provocat la lluita entre els narcotraficants i els contraris a les drogues. L’hereu del sindicat del narcotràfic no dubta a crear el caos social, amb la seva única raó voler “un món sense drogues”, que en realitat és més terrible i més caòtic del que s’imaginava.

Amb: Takeshi Kaneshiro (l’hereu), Sean Lau (policia de doble cara), Louis Koo (Ching Man-sing, assassí amb un passat complicat), Tony Leung Ka-fai (psicòleg al servei de la policia), Gao Yuanyuan (terapeuta jubilat).

Guió: Juno Mak i Chou Man-Yu. Muntatge: Monica Willi . Fotografia: Sion Michel, Richard Bluck. Música: Nate Connelly, Ryuichi Sakamoto.

Informació: Aquest projecte fa una dècada que s’està coen (només el desenvolupament del guió ja ha agafat 5 anys; el rodatge de 8 mesos s’enllestí el març de 2018 i posteriorment se n’ha anat ajornant l’estrena), se li atribueix un dels pressupostos més elevants de la Història del cinema a Hong Kong, compta amb un repartiment de superluxe i una banda sonora no menys prestigiosa, signada pel malaguanyat Ryuichi Sakamoto –Entrevista-. Juno Mak ha declarat: Una terra lliure de drogues representa la utopia, o això diuen. Tanmateix, només els que hi han estat coneixerien les flames eternes que cremen en aquell lloc anomenat infern. Va ser en crear la medicina que la humanitat va començar a enganyar-se sobre el poder il·lusori d’ordenar la vida i la mort. Sigui ingenuïtat o arrogància, ens en gloriem amb admiració, amb els ulls clucs; sord al murmuri silenciós de la destrucció que roman al llindar del desig. En aquest món despietat, la sang plora amb més ànsia que les llàgrimes.

Enllaços: Wikipedia, Imdb, HKMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd. VI: Distribution Workshop. E-Hong Kong: 10.04.2025.

Director: El cantant, productor discogràfic, actor i director de Hong Kong Juno Mak signa aquí el seu segon llargmetratge, després de Rigor Mortis (2013), que era un homenatge al gènere Jiangshi dels anys vuitanta. Sobre Juno Mak: a Viquipèdia, a Wikipedia, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd. Anteriorment, al Festival de Canes: NO. Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

UN CERTAIN REGARD. Tots els títols anunciats avui.

FOTO (Quijote Films):  “La misteriosa mirada del flamenco”, del xilè Diego Céspedes.

De Diego CÉSPEDES, “La misteriosa mirada del flamenco” / “The Mysterious Gaze Of The Flamingo”.

Producció: Xile, França, Mèxic. Any: 2025. Durada: 1h30.

Nota sinòptica: Drama ambientat en una ciutat minera l’any 1984 en què una noia lluita contra els rumors d’una malaltia que es diu que es contagien els homes gai a través de la seva mirada

Sinopsi: 1984. La Lidia, una noia intrèpida de 12 anys, viu en un poble miner desèrtic que està sent afectat per una malaltia desconeguda que ja ha matat diversos homes i, segons els rumors, es transmet quan un home se n’enamora d’un altre mirant-li els ulls. El seu estimat, tendre i maternal germà Alexo, un homosexual obès, de 28 anys, i les seves amigues transformistes són culpats de ser-ne portadors i la gent del poble els ataca. La Lidia ha d’enfrontar aquest mite homofòbic per protegir la seva única família.

Amb: Alfredo Castro, Andrés Almeida, Felipe Ríos, Tamara Cortés, Matías Catalán, Paula Dinamarca.

Guió: Diego Céspedes. Muntatge: Soledad Salfate. Fotografia: Benjamín Echazarreta. Música: Jacobo Liéberman.

Informació: A la producció Quijote Films. Projecte desenvolupat a la 38a sessió de la Resiència de la Cinéfondation del Festival de Canes.i a la Residència 2020 de la Ikusmira Berriak del Festival de Sant Sebastià.  Va rebre el Premi Irusoin a la Postproducció, atorgat pel Festival de Sant Sebastià.

Enllaços: Tmdb, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd. DE: BTeam. DF: Les Valseurs.

Director: El xilè Diego Céspedes debuta en el llargmetratge amb “La misteriosa mirada del flamenco” que, argumentalment, te´coses dels seus dos curts anteriors:  a Las criaturas que se derriten bajo el sol (2022), la Nataly, una dona trans, acompanyada de la seva filla Secreto, visita Leon, l’antic amant de Nataly que viu en una misteriosa comunitat que fuig del sol, i aquest retrobament desperta en Nataly el record d’una relació tòxica i abusiva; a El verano del león eléctrico  (2018). amagat en una casa allunyada de la ciutat, l’Alonso (11 anys), acompanya la seva estimada germana (17 anys), que està esperant convertir-se en la setena dona del Lleó, un profeta que (segons algunes històries) s’electrocuta quan se’l toca.

Sobre el director: a Wikipedia, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd. Anteriorment, al Festival de Canes (Primer Premi de la Cinéfondation 2018, amb El verano del león eléctrico); a la Setmana de la Crítica de Canes 2022, amb el curt Las criaturas que se derriten bajo el sol. Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

FOTO (©Pyramide): “Meteors”, d' Hubert Charuel.

D’Hubert CHARUEL, “Meteors“.

Producció: França, si més no. Després de l’èxit de “Petit paysan”, Hubert Charuel es va tornar a posar escriure amb l’ajuda de Claude Le Pape. Tot i que els detalls de la trama segueixen sent secrets de moment, sabem tanmateix que la pel·lícula se centrarà en el retrobament a l’edat adulta de tres amics de la infància, un dels quals és periodista autònom. L’elecció dels tres actors és sinònim de ganes per a l’autor d’aquestes poques línies: Paul Kircher, Idir Azougli i Salif Cissé. Una darrera pista es va recollir sobre el projecte: originàriament els escriptors havien treballat primer en un projecte de sèrie amb el títol homònim i en què set dies després cauria un meteorit sobre la ciutat del protagonista (..). Malgrat tot, es pregunten si no anirà a parar a Un Certain Regard. VI: Pyramide. DF: Pyramide.

FOTO: Sope Dirisu i Akinola Davies.

D’Akinola DAVIES, “My Father’s Shadow“.

Producció: Anglaterra, Irlanda. Any: 2025. Durada: pendent.

Sinopsi: En Remi i l’Akin són germans i petits. Poden passar un dia amb el seu desconegut pare, en Folarin. Junts, van de viatge a Lagos i prenen consciència de la magnitud colossal de la ciutat, així com de les lluites diàries del seu pare. Tot això passa durant la crisi electoral nigeriana de 1993 i el malestar polític els posa en perill el viatge de retorn a casa.

Amb: Sope Dirisu (Folarin).

Guió: Akinola Davies, Wale Davies. Fotografia: Jermaine Canute Edwards.

Informació: El co-guionista és germà del director. L’actor Sope Dirisu és especialment conegut pel seu treball a la sèrie de TV Gangs of London. A la producció, Element Pictures (la de Lanthimos, entre d’altres).

Enllaços: Wikipedia, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd, Deadline, Variety, The Hollywood Reporter. VI: The Match Factory. D-EUA: MUBI.

Director: anglès d’arrels africanes, debuta en el llargmetratge aquí, havent realitzat tot de curts, entre els quals Lizard (2021), premiat a Sundance i nominat als BAFTA. Sobre el director: a Wikipedia, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd. Anteriorment, al Festival de Canes: NO. Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

FOTO (publicada per Imdb): “L’inconnu de la Grande Arche”, de Stéphane Demoustier.

De Stéphane DEMOUSTIER, “L’inconnu de la Grande Arche” / “The Great Arch” / “El Gran Arco”.

Producció: França, Dinamarca. Any: 2025. Durada: pendent.

Sinopsi: El concurs d’arquitectura més gran de la història, un concurs tant anònim com obert, que es va posar en marxa a principis dels anys vuitanta sota la direcció d’un nou president socialista (François Mitterrand). Cobejat per totes les lluminàries internacionals de l’arquitectura, aquest concurs va ser guanyat per sorpresa de tothom per un desconegut: Johan Otto von Spreckelsen, professor d’arquitectura a Copenhaguen. Fins aleshores, aquest home de cinquanta anys només havia construït 4 edificis: la seva casa i tres petites capelles. D’un dia per l’altre, l’ “Spreck” va ser impulsat al primer pla, al centre de tota l’atenció i sobretot al capdavant d’un projecte colossal: la construcció del Grande Arche de la Défense.

Amb: Claes Bang (Johan Otto von Spreckelsen), Sidse Babett Knudsen (Liv von Spreckelsen), Swann Arlaud (Paul Andreu), Michel Fau (François Mitterrand), Xavier Dolan (Jean-Louis Subilon), Alessandro Bressanello.

Guió: Stéphane Demoustier, basat en el llibre La Grande Arche, de Laurence Cossé -‘novel·la’ que, de fet és el relat històric de la construcció del Grande Arche de La Défense sota el prisma de les decisions polítiques i les dificultats de la realització arquitectònica-. Muntatge: Damien Maestraggi. Fotografia: David Chambille.

Enllaços: Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd, Unifrance, Cineuropa. VI: Le Pacte. DE: La Zona. DF: Le Pacte.

Director: a Wikipédia, a Wikipedia, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd. Anteriorment, al Festival de Canes: NO. Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

FOTO (Variety): Frank Dillane, a “Urchin”, òpera prima de Harris Dickinson.

De Harris DICKINSON, “Urchin“.

Producció: Anglaterra. Any: 2025. Durada: 1h38.

Nota sinóptica: En Mike, un sense llar de Londres atrapat en un cicle d’autodestrucció, brega per capgirar la seva vida. Sinopsi: pendent.

Amb: Frank Dillane (Mike), Megan Northam, Amr Waked, Karyna Khymchuk, Shonagh Marie.

Guió: Harris Dickinson. Muntatge: Rafael Torres Calderón. Fotografia: Josée Deshaies. Música: Alan Myson.

Informació: Es descriu com un film cru i absurd, una història sobre els motius estranys que sempre ens acaben atrapant. A la producció, entre d’altres, Devisio Pictures, companyia -amb seu a Londres i Nova York- creada el 2024 per Harris Dickinson i Archie Pearch. Aquesta darrer ha declarat: “Urchin” suposa un debut emocionant per a Devisio i un pas atrevit per a en Harris [Dickinson] com a guionista i director” (..) “En Harris és un cineasta que accepta el risc, aporta una emoció crua i una visió diferent a la pantalla. “Urchin” reflecteix la seva profunda connexió personal amb aquests temes i el treball continuat que mena amb la seva comunitat. En Frank Dillane ofereix una interpretació increïblement vulnerable i inesperadament divertida que fa que aquesta pel·lícula sigui realment especial; paraules que criden l’atenció sobre el treball que hi hagi pogut fer Harris Dickinson en el guió i direcció, tenint en compte que el seu millor actiu com a actor és precisament la vulnerabilitat, la fragilitat masculina, la ferida interior, el matís dramàtic que aporta als seus papers (quan els cineastes estan al cas, és clar).

Enllaços: Wikipedia, Imdb, Tmdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd, Cineuropa, Variety 12.02.2025. VI: Charades.

Director: L’actor anglès Harris Dickinson debuta en el llargmetratge, com a director, guionista i productor, amb aquest film, després d’haver realitzat quatre curtmetratges.

Sobre Harris Dickinson: a Viquipèdia, a Wikipedia, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd, entrevista (com a actor) publicada a Icon/El País. Anteriorment, al Festival de Canes. Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

FOTO (AFP -The Hindu) El director Neeraj Ghaywan.

De Neeraj GHAYWAN, “Homebound“.

Segons que informa The Hindu, Produïx per Karan Johar, de Dharma Productions, en col·laboració amb Varun Grover i Somesh Mishra, el film està interpretat per Ishaan Khatter i Vishal Jethwa, amb una aparició estelar de Janhvi Kapoor.

Es tracta del segon llargmetratge signat en solitari per Neeraj Ghayman, que el 2015 ja va tenir a Un Certain Regard l’òpera prima Masaan, que hi va rebre el premi FRIPRESCI de la Crítica Internacional. No es coneixen més detalls de “Homebound”, per ara.

FOTO (Lava Films): “A Pale View of Hills”, de Kei Ishikawa.

De Kei ISHIKAWA, “A Pale View of Hills” / “遠い山なみの光”.

Producció: Japó, Anglaterra, Polònia, Singapur. Any: 2025. Durada: pendent.

Nota sinòptica: Mitjançant dues línies temporals, s’explora els records d’una vídua japonesa que abasten la Nagasaki de la postguerra als anys 50 i l’Anglaterra durant l’època de la Guerra Freda dels anys 80, descobrint secrets que entrellacen les seves experiències passades i presents a través de fronteres.

Sinopsi: Desesperada per entendre el passat de la seva família al Japó abans que ella naixés, la Niki investiga la seva mare, l’Etsuko, sobre el seu temps a Nagasaki. Explicada a través de flashbacks, l’Etsuko explica la història d’una amiga que va conèixer fa molt de temps…

Amb: Suzu Hirose, Fumi Nikaidô, Yoh Yoshida, Camilla Aiko, Lynette Edwards.

Guió: Kei Ishikawa, basat en Una pàl·lida vista dels turons , la primera novel·la de Kazuo Ishiguro –Etsuko, la narradora d’aquesta novel·la, evoca des d’Anglaterra la història de Sachiko i recrea amb una tènue ironia l’esfondrament del món tradicional japonès a causa de les seves pròpies misèries, en un joc tràgic i nostàlgic que té ressons paròdics de Madame Butterfly-. Muntatge: Kei Ishikawa. Fotografia: Piotr Niemyjski. Música: Paweł Mykietyn.

Informació: La pel·lícula, que abasta les dues línies de temps, és un relat emotiu i esperançador de l’impacte generacional de la guerra i la tragèdia en una família (Number 9 Films). A producció executiva, Kazuo Ishiguro. Entre les companyies productores, Lava Films. Per la part britànica, la productora Number 9 Films, encapçalada per Stephen Woolley i Elizabeth Karlsen.

Enllaços: Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd, Cineuropa, Variety, New Media.

Director: a Wikipedia, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd. Anteriorment, al Festival de Canes: NO; ha estat a Orizzonti de Venècia en dues ocasions: A Man (2022) i Traces of Sin (2016). Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

FOTO: June Squibb.

De Scarlett JOHANSSON, “Eleanor The Great“.

Producció: EUA. Any: 2025. Durada: pendent.

Sinopsi: L’Eleanor Morgenstein, de 90 anys, intenta refer la vida després de la mort de la seva millor amiga. Torna a Nova York després de viure dècades a Florida. Fer nous amics als noranta resulta difícil; però es fa amiga d’un estudiant de 19 anys.

Amb: June Squibb (Eleanor Morgenstein), Chiwetel Ejiofor, Jessica Hecht, Erin Kellyman, Greg Kaston, Will Price.

Guió: Tory Kamen. Muntatge: Harry Jierjian. Fotografia: Hélène Louvart. Música: Dustin O’Halloran.

Informació: Els seguidors de la sèrie TV The Big Bang Theory podem identificar la velleta June Squibb com l’àvia estimada (la Meemaw) d’en Sheldon Cooper, que el visita per apamar la xicota, l’Amy Farrah Fowler. A la cerimònia dels Oscar 2025, Scarlett Johansson i June Squibb han aparegut juntes a l’escenari per a lliurar un guardó.

Enllaços: Wikipedia, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd, World of Reel, Variety, The Hollywood Reporter. D: Sony Pictures Classics.

Directora: L’actriu ha dirigit anteriorment el molt i molt curt These Vagabond Shoes (2009) i ha co-signat el film de concert musical American Express Unstaged: Ellie Goulding (2015). Sobre Scarlett Johansson: a Viquipèdia, a Wikipedia, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd. Anteriorment, al Festival de Canes (com a actriu). Filmografia: a FilminCat (com a actriu), a Filmin (com a actriu).

FOTO (Czech Film Center):  “Caravan”, de Zuzana Kirchnerová.

De Zuzana KIRCHNEROVÁ, “Karavan“.

Producció: Txèquia, si més no. Òpera prima. Fruit d’una llarga preparació, la guanyadora de la Cinéfondation l’any 2009 ha estrenat finalment “Caravan”, el seu primer llargmetratge festejat pels comitès de Canes. La delicada història d’una dona que ja no suporta fer aquest difícil paper de mare d’un nen psíquic. L’Ester només té un petit somni, passar dues setmanes a Itàlia a casa del seu vell amic sense el seu fill. A l’últim moment, els plans canvien i no li queda més remei que endur-se en David.

FOTO: Alexander Skarsgård i Harry Melling.

De Harry LIGHTON, “Pillion“.

Producció: Anglaterra, Irlanda. Any: 2025. Durada: pendent.

Sinopsi: En Colin és un home tímid que deixa passar la vida. Això és així fins que en Ray, el líder impossiblement atractiu d’un club de motocicletes, el pren com a sotmès seu. En Ray treu en Colin de la seva trista vida suburbana, presentant-lo a una comunitat de ciclistes homosexuals i pervertits i li lleva tota mena de virginitats pel camí. Però a mesura que en Colin s’endinsa més en el món de les regles i misteris d’en Ray, comença a qüestionar-se si la vida d’un submís 24/7 és per a ell. Ha trobat la seva vocació o simplement ha canviat una forma d’ofec per una altra?.

Amb: Alexander Skarsgård (Ray), Harry Melling (Colin), Zamir Mesiti (Usher).

Guió: Harry Lighton, basat en el llibre ‘Box Hill’, d’Adam Mars-Jones. Fotografia: Nick Morris. Música: Oliver Coates.

Informació: A la producció, Element Pictures.

Enllaços: Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd, Cineuropa, Variety, The Hollywood Reporter. D-EUA: A24.

Director: director de curtmetratges, entre els quals Wren Boys (2017), nominat als BAFTA, als BIFA, a Sundance…, debuta ara en el llargmetratge.

Sobre el director: a Wikipedia, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd. Anteriorment, al Festival de Canes: NO. Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

FOTO (MAD World Film): Buliana Simon Arop, a “Aisha Cant’ Fly Away”.

De Morad MOSTAFA, “Aisha Can’t Fly Away“.

Producció: Egipte, Tunísia, Qatar, Aràbia Saudí, França. Any: 2025. Durada: pendent.

Nota sinòptica: La pel·lícula segueix la història de l’Aisha, una cuidadora d’immigrants africans de 26 anys que resideix a Ain-shams, un barri del Caire amb una gran comunitat d’immigrants africans. Pels seus ulls, la pel·lícula explora les intricades dinàmiques d’un món en què la indiferència de les autoritats davant les tensions violentes entre egipcis i diverses nacionalitats africanes ha permès que diferents bandes en prenguin el control. La situació ràpidament es torna àcida després que un d’ells ofereix seguretat a l’Aisha a canvi d’un favor. Sinopsi: pendent.

Amb: Buliana Simon Arop (Aisha), Ziad Zaza, Emad Ghoneim, Mamdouh Saleh, Maha Mohammed Al-Adwani, Mohamed Abd El Hady, Achai Ayom.

Guió: Murad Mustafa, Mohammad Abdulqader, Sawsan Yusuf. Muntatge: Mohamed Mamdouh. Fotografia: Mostafa El Kashef.

Informació: La temàtica de la immigració africana a Egipte ja era present al curtmetratge de Morad Mostafa I promise you paradise (2023): Arran d’un violent accident, Eissa, un jove emigrant de 17 anys vingut d’Àfrica lluita contra rellotge a Egipte per salvar els seus éssers estimats, no importa el preu que paguin. Sobre “Aisha Can’t Fly Away”, el director ha manifestat: Vaig començar a pensar en aquesta pel·lícula fa un temps, reflexionant sobre moments que em van quedar atrapats a la memòria quan anava amb un microbús. Estava visitant el barri i em vaig adonar d’una dona africana amb la cara cansada, recolzant el cap a la finestra i dormint al meu costat. De sobte, es va despertar, espantada i va començar a plorar sense control. Això va impressionar tant als altres passatgers com a mi. Aleshores se’n va anar sense cap explicació. Això va desencadenar aquest projecte. La dona i aquell moment van romandre en la meva ment durant dies mentre intentava penetrar en la seva ment, preguntant-me pels seus somnis i malsons que s’havien fusionat amb el món real en una ciutat que és cruel amb la seva pròpia gent, i molt menys amb els nouvinguts (Atlas Ateliers). El projecte d’aquest film s’ha desenvolupat, entre d’altres, a la Residència de la Cinéfondation de Canes i al programa Next Step 2023 de la Setmana de la Crítica de Canes.

Enllaços: Tmdb, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd, Atlas Ateliers, Arab Culture Funds, Variety 05.09.2024. VI: MAD World Film.

Director: Morad Mostafa, director egipci, és un veterà del “Berlinale Talents Campus” de Durban, i de la “Locarno Academy”. És autor i director de tres curtmetratges, tots seleccionats a Clermont-Ferrand tres anys consecutius i que s’han presentat en més de 300 festivals arreu del món (Setmana de la Crítica). “Aisha can’t fly anymore” és el seu primer llargmetratge, que ve després del curt I promise you paradise (2023).

Sobre Morad Mostafa: a la Residència de Canes, a Wikipedia, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd. Anteriorment, al Festival de Canes: NO; a la Setmana de la Crítica de Canes 2023, amb el curt I Promise You Paradise. Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

FOTO (MAD Distribution): Els germans Tarzan i Arab Nasser.

D’ Arab NASSER i Tarzan NASSER, “Once Upon A Time In Gaza“.

Els bessons Tarzan i Arab Nasser van néixer a Gaza, Palestina, el 1988. Van estudiar Belles Arts a la Universitat d’Al-Aqsa i es van apassionar pel cinema i la pintura. Van dirigir Condom Lead (2013), curtmetratge seleccionat a la Competició Oficial del Festival de Cinema de Canes 2013. El seu primer llargmetratge, Dégradé (85 min, 2014), es va estrenar mundialment a la Setmana de la Crítica de Canes 2015 i també es va projectar al Festival Internacional de Cinema de Toronto 2015. El seu segon llarg fou Gaza Mon Amour (2020), premiat a Toronto i Valladolid, projectat a Orizzonti de la Mostra de Venècia.

Protagonitzada per Nader Abd Alhay, “Once Upon A Time In Gaza” s’ambienta a la Gaza en què Hamas en reforça l’autoritat, on Yahia busca venjança pel brutal assassinat del seu amic Ossama i la seva trobada amb l’assassí ho canvia tot.

FOTO (WireImages/Getty Images-Deadline):l'actor australià Joel Edgerton, principal reclam de "The Plague".

De Charlie POLINGER, “The Plague“.

Amb Joel Edgerton, la pel·lícula va d’adolescents i waterpolo: El protagonista és un noiet socialment incòmode que suporta la jerarquia despietada d’un campus de waterpolo, però la seva ansietat es converteix en una espiral de turbulència psicològica durant l’estiu.

Autor d’un bon nombre de curtmetratges, Charlie Polinger debuta ara en el llargmetratge, havent realitzat, entre els seus films anteriors, Sauna (2018), que un adolescent ansiós i desgarbat lluita contra els assetjadors, la pubertat i la seva por a la mortalitat quan els seus pares l’envien a un campus d’estiu de waterpolo.

FOTO (Cineuropa): Els directors de “Testa o croce?”, fa uns anys.

D’ Alessio RIGO de RIGHI i Matteo ZOPPIS, “Testa o croce?” / “Heads or Tails?” / “Pile ou face?”.

Producció: Itàlia, si més no. Per ser completament sincer, la informació és molt fresca. Va ser només ahir al matí [és a dir, dilluns 31 de març] que em va arribar la confirmació. “Pile ou face?” [ traducció: Cara o creu?] segona pel·lícula dels italians Alessio Rigo de Righi i Matteo Zoppis acaba d’enllestir la seva última fase de postproducció i, per tant, és “submisible” en el bon neologisme de Canes. Quatre anys després deLa Légende du Roi Crabe (Re Granchio), l’ona de xoc estètica de la Quinzena de Cineastes 2021, el duet està preparat per presentar “Pile ou face?” (Testa o croce?), “un autèntic western italià filmat a Itàlia”. Rodada en 35 mm, la pel·lícula evoca l’estada de Buffalo Bill a Itàlia durant la gira europea del seu espectacle “Buffalo Bill’s Wild West” amb un repartiment internacional explosiu: John C. Reilly en el paper principal del visitant nord-americà, acompanyat per la francesa Nadia Tereszkiewicz, l’italià Alessandro Borghi i l’argentí Peter Lanzani. A Rotterdam el 2023, quan van recollir el premi Eurimages per al desenvolupament de coproducció a CineMart, els cineastes van parlar dels seus desitjos. “Volem fer un autèntic western, com en els bons vells temps, un western polsegós, brut i salvatge. La pel·lícula comença l’any 1891 amb la Itàlia posterior a la unificació com a teló de fons on parlem de temes estimats com la caça de l’home, la llibertat, sense oblidar les històries d’amor”. DI: 01 Distribuzione*.

FOTO (© Luxbox –Wask): “Marie et Jolie”, d’Erige Sehiri.

D’ Erige SEHIRI, “Promis le Ciel” / “Promised Sky”.

Producció: Tuníssia, si més no. Després de les pageses tunisianes que va filmar a “Under the Fig Trees” (Quinzena dels Cineastes), Erige Sehiri sol·licita una nova oportunitat per ser a la Croisette amb “Marie i Jolie”, (..) Amb Aïssa Maïga i Laetitia Ky (“Disco Boy”). La Marie és una ivoriana de 40 anys que viu a Tunísia des de fa uns deu anys. Reparteix la seva vida entre la seva feina de periodista i la seva vocació de pastor evangelista. Moderna i compromesa, acull a casa seva dones amb una situació fràgil. Com Nané, una jove mare a qui el seu empresari li va confiscar el passaport, i Jolie, una artista prometedora en situació precària, el pare de la qual li ordena tornar a Costa d’Ivori. Aleshores comencen les aventures d’un trio explosiu ric en astúcia, inventiva i humor. Però les tensions recents entre subsaharians, tunisians i la policia trencaran aquest equilibri precari. Hauran de prendre decisions. “Com a la meva pel·lícula anterior, el que m’interessa sobretot és compartir i donar vida a les històries i els destins que he anat trobant. Explicar l’altra cara d’un entorn revelant la part inferior d’una professió o una vocació ancorada en un context sociopolític fràgil. Desvetllar un univers concret amb personatges autèntics. Insuflar una mica d’ànima a les estadístiques oficials. Barrejar els diàlegs i els silencis que he sentit amb els que m’he imaginat. Mogut per la fe en la nostra capacitat de crear, fins i tot en moments difícils, desitjo transmetre l’energia que hi ha en els humans, transcriure la dinàmica que es posa en marxa gràcies a les creences, siguin les que siguin, treballant amb actors i actors de la vida real, creant a través dels nostres intercanvis una pel·lícula a la frontera en moviment entre la realitat i la ficció. En aquest espai delicat, col·lectiu i íntim on cerco el cinema”, precisa la cineasta. VI: Luxbox.

FOTO (Corriere Delle Alpi):"Le città di pianura", segon llarg de Francesco Sossai.

De Francesco SOSSAI, “Le città di pianura” / “Un dernier por la route”.

El 2023, l’italià Francesco Sossai va presentar a la Quinzena dels Cineastes de Canes el seu curt Il compleanno di Enrico, tot i haver debutat en el llarg 2 anys abans, amb Altri Cannibali, éssent tanmateix la seva activitat principal la d’ajudant de direcció o director de segona unitat, com ha estat el cas en les esecenes italianes de Mission: Impossibe- Dead Reckoning: Part One (2023) del del rodatge de Queer (2024).

A “Le città di pianura”, dos homes de cinquanta-i-tants anys tenen la dèria d’anar a prendre la seva darrera copa. Una nit topen amb en Giulio, tímid estudiant d’arquitectura, la visió del món i de l’amor del qual canviarà a mesura que el trio va passant de bar en bar pel Vènet.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!