Club 7 Cinema

Mirant el reglament del Festival de Canes, vaig endur-me la sorpresa que els apartats “Fora de Competició’ i ‘Cinema de Mitjanit”, molt veterans al certamen, no tenen la consideració de seccions oficials del Festival: La Selecció Oficial del Festival de Cinema de Canes -diu- està formada per: una pel·lícula d’inauguració, una pel·lícula de cloenda (però molts i molts anys no n’hi ha, de film de cloenda), pel·lícules en Competició, pel·lícules a Un Certain Regard,  pel·lícules a Cannes Première i pel·lícules en Sessions Especials. Pel que fa als curtmetratges, el reglament és un altre; com a La Cinef, que té el seu; com és el cas de Cannes Classics, que es regeix per la seva pròpia normativa. Centrant-nos en els films programats ‘Fora de Competició i al ‘Cinema de Mitjanit’, doncs, cal entendre que és un ‘complement innat’ de la Selecció Oficial, lliure de les convencions establertes per a les seccions oficials i que busquen engrescar el vesper, escalfar l’ambient cinèfil popular durant els dies del Festival.

En aquest apunt, la fitxa dels que se n’han triat enguany i un petit perfil dels corresponents cineastes.

FORA DE COMPETICIÓ.

FOTO: “Partir un jour” (© 2025 Topshot Films – Les Films du Worso – Pathé Films – France 3 Cinéma – Pathé Films).

D’Amélie BONNIN, “Partir un jour” / “Leave One Day”.

Producció: França. Any: 2025. Durada: 1h34.

Gènere: Comèdia agredolça.

Sinopsi: Just quan la Cécile anava a obrir el seu propi restaurant gastronòmic a París i a realitzar finalment el seu somni, ha de tornar desastrosament al seu poble natal perquè son pare ha tingut un infart. Lluny del renou de la vida urbana, recupera per casualitat el seu amor d’infantesa, en Raphaël; els seus records ressorgeixen llavors i les seves certeses vacil·len….

Tràiler: VOSA.

Amb: Juliette Armanet (Cécile), Bastien Bouillon (Raphaël), François Rollin (Gérard), Dominique Blanc (FanFan), Tewfik Jallab (Sofiane).

Guió: Amélie Bonnin, Dimitri Lucas., basat en el curt Partir un jour (2021). Muntatge: Héloise Pelloquet. Fotografia: David Cailley. Música: Keren Ann,-PR2B, Emma Prat, Chilly Gonzales, Théo Kaiser, Germain Izydorczyc, Thomas Krameyer.

Informació: Òpera prima. Film d’inauguració de Canes 2025. La protagonista, Juliette Armanet, és una popular cantant, autora, pianista, també actriu, francesa. A la producció, entre d’altres, Sylvie Pialat.

Enllaços: Tmdb, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd, Cineuropa 31.05.2024. VI: Pathé. DF: Pathé. EF: 13.05.2025.

A Canes: Festival de Canes 2025 – Fora de Competició | Ressons |

Sobre la directora: a Tmdb, a Wikipédia, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd.

Directora: Debut en el llargmetratge d’aquesta cineasta francesa, autora del telefilm La mélodie du boucher (2013), cosignatària del documental La bande des français (2017), coneguda sobretot pel curt Partir un jour (2021). César al Millor Curtmetratge de Ficció, que ha donat peu a l’actual llarg, i realitzadora de 3 episodis de la sèrie Parlement (2023). Anteriorment, al Festival de Canes: NO. Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

FOTO: “13 Jours, 13 Nuits” (© Jérôme Prébois – Pathé)

De Martin BOURBOULON, “13 Jours, 13 Nuits” / “13 days, 13 nights: In the Hell of Kabul” / “13 días, 13 noches”.

Producció: França. Any: 2025. Durada: 1h51.

Sinopsi: Kabul, 15 d’agost de 2021. Mentre que les tropes americanes es preparen a abandonar el territori, els talibans prenen per assalt la capital i s’apoderen del poder. Enmig del caos, el comandant Mohamed Bida i els seus homes asseguren la seguretat de l’ambaixada de França, encara oberta. Atrapat, el comandant Bida decideix negociar amb els talibans per organitzar un comboi de l’última oportunitat amb l’ajuda d’Eva, una jove humanitària francoafganesa. Comença llavors una carrera contra-rellotge per conduir els evacuats fins a l’aeroport i fugir de l’infern de Kabul abans que sigui massa tard.

Tràiler: VOSF.

Amb: Roschdy Zem (comandant Mohammed Bida), Lyna Khoudri (Eva), Sidse Babett Knudsen (Kate), Christophe Montenez (Martin), Yan Tual (JC), Fatima Adoun (Amina).

Guió: Martin Bourboulon i Alexandre Smia, adaptació de  13 jours, 13 nuits dans l’enfer de Kaboul, el relat de l’heroica evacuació de l’Ambaixada Francesa a Kabul escrit pel comandant Mohammed Bida. Muntatge: Stan Collet. Fotografia: Nicolas Bolduc. Música: Guillaume Roussel.

Enllaços: Tmdb, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd, Unifrance, Cineuropa 29.07.2024. DE: DeA Planeta. EE: 18.07.2025.  DF: Pathé Films.

A Canes: Festival de Canes – Fora de Competició | Ressons |

Sobre Martin Bourboulon: a Wikipedia, a Tmdb, a Filmaffinity, AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd.

Director: Fill de Frédéric Bourboulon, productor de Bertrand Tavernier, entre d’altres, va començar com a ajudant de direcció, després va fer alguns curtmetratges i passà a la publicitat, però el 2014 fa al salt als llargmetratges amb la comèdia Papa ou maman, tan exitosa que en va fer una segona part, per a després canviar de registre, amb Eiffel (2021) –obra a la cruïlla de la pel·lícula històrica, explicant l’aventura èpica de la construcció de la Torre Eiffel, i la història d’amor, fent èmfasi en la de Gustave Eiffel amb el seu amor de joventut redescobert (AlloCiné)– i tot seguit encadenà la direcció de Les Trois Mousquetaires: D’Artagnan (2023) i Les Trois Mousquetaires: Milady (2023). Ha dirigit 3 episodis de la sèrie Carême (2025-), amb Benjamin Voisin en el paper principal. Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

FOTO: “La Venue de l’avenir” (Festival de Canes).

De Cédric KLAPISCH, “La Venue de l’avenir” / “Coulours Of Time”.

Producció: França, Bèlgica. Any: 2025. Durada: 2h04.

Gènere: Comèdia dramàtica.

Sinopsi: Reunits per l’herència inesperada d’una casa a Normandia, quatre cosins que no s’havien conegut mai abans van a descobrir la història de la seva família.
Escorcollant aquesta casa, abandonada des dels anys 40, reconstrueixen la vida de la seva avantpassat Adèle Vermillard, una dona de 20 anys que hi vivia el 1895.
El final del segle XIX, un període ric en diversos invents, va veure el naixement tant de la fotografia com del moviment impressionista, que va canviar profundament la pintura. Anant endavant i endarrere entre el 1895 i el 2025, troben en els vestigis del passat allò que els permetrà visualitzar millor el seu propi futur.

Tràiler: VOF.

Amb: Abraham Wapler (Seb), Zinedine Soualem (Abdel), Julia Piaton (Céline), Vincent Macaigne (Guy), Suzanne Lindon (Adèle), Paul Kircher (Anatole), Vassili Schneider (Lucien), Cécile de France (Calixte de La Ferrière), Olivier Gourmet, Sara Giraudeau (Odette),  Manon Villa, Raïka Hazanavicius (Rose), Fred Testot, François Chattot, Angèle Garnier (Violette), Jonas Paz-Benavides (artista), François Berléand (Victor Hugo), Alice Grenier (Berthe Morisot), Pomme, Carla Poquin, Alexandra Ansidei (Manon).

Guió: Cédric Klapisch i Santiago Amigorena. Muntatge: Anne-Sophie Bion. Fotografia: Alexis Kavyrchine. Música: Robin Coudert.

Enllaços: Tmdb, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd, Unifrance. VI: StudioCanal*. DF: Studio Canal. EF: 22.05.2025.

A Canes: Festival de Canes 2025 – Fora de Competició | Ressons |

Sobre el director: a Viquipèdia, a Wikipédia, a Wikipedia, a Tmdb, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd.

Director: Es pot dir que Cédric Klapish no és cineasta de festivals -llevat del curt Ce qui me meut (1989), Espiga d’Or a Valladolid, i el  llarg Chacun cherche son chat (1996), premi FIPRESCI a la Berlinale-Panorama-, però, en canvi, té un llarg historial de nominacions als César i atresora uns quants èxits de taquilla, amb el seu cinema més popular –L’auberge espagnole (2002) al capdavant, que a més a més es passejà per alguns certàmens-. Sens dubte, ha fet atractiva La Venue de l’avenir cara al Festival de Canes per a una de les ‘soirées’ estelars, en què sembla que allò que importa és l’acollida del públic a la Croisette, especialment al voltant del Palau de Festivals, oimés tenint en compte la monstruositat del seu repartiment (gegantí), farcit d’actors de diverses generacions (consagrats, emergents, desconeguts, veterans, joves… tots junts) -sembla que en Kaplish competeixi amb el nord-americà Wes Anderson en això dels càstings multitudinaris i aquest darrerament arriba a Palau en autobús!- . Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

FOTO: “La Femme la plus riche du Monde” (Festival de Canes)

De Thierry KLIFA, “La Femme la plus riche du Monde” / “The Richest Woman In The World” / “La mujer más rica del mundo”.

Producció: França, Bèlgica. Any: 2025. Durada: 2h01.

Gènere: Comèdia dramàtica.

Sinopsi: La Marianne, la dona més rica del món: la seva bellesa, la seva intel·ligència, el seu poder. En Pierre-Alain, un ‘dandy’, escriptor-fotògraf conegut pel ‘Tout Paris’: la seva ambició, la seva insolència, la seva bogeria. Es coneixen en una sessió de fotos i esdevenen inseparables: el llampec que se’ls enduu. La seva amistat romàntica sorprèn, diverteix, intriga, fa parlar i després acaba desconcertant l’entorn personal i professional de la multimilionària. La seva filla sobretot pateix aquesta complicitat sobtada entre la mare i aquest noi: una hereva sospitosa que lluita per ser estimada (la mare, que estima com probablement no l’ha estimada mai…).  Un majordom vigilant que sap més del que diu. Secrets familiars. Donacions astronòmiques. Una guerra on tot s’hi val.

Amb: Isabelle Huppert (Marianne Farrère), Marina Foïs (la filla), Laurent Lafitte (Pierre-Alain), Raphaël Personnaz, André Marcon, Mathieu Demy, Joseph Olivennes, Micha Lescot, Yannick Renier, Patrick Sobelman, Paul Gasnier, Paul Beaurepaire.

Guió: Thierry Klifa, Jacques Fieschi i Cédric Anger. Muntatge: Chantal Hymans. Fotografia: Hichame Alaouié. Música: Alex Beaupain.

Informació: La gran Isabelle Huppert hi encarna una ficcionada versió de la bilionària Liliane Bettencourt, hereva de l’imperi cosmètic L’Oréal i considerada en vida la dona més rica del món (Viquipèdia).

Enllaços: Tmdb, Wikipédia, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd, Unifrance. VI: Playtime. DE: Caramel*/You Planet*. DF: Haut et Court. EF: 29.10.2025. DI: Europictures*.

A Canes: Festival de Canes 2025 – Fora de Competició | Ressons |

Sobre el director: a Tmdb, a Wikipédia, a Wikipedia, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd.

Director: Els cinèfils que llegíem l’enyorada revista Studio coneixíem bé en Thierry Klifa, més en aquesta etapa de redactor cinematogràfic fins a 2002 que no pas per la seva tasca posterior com a director de cinema i de teatre. És habitual que treballi amb grans estrelles de cinema francès (Sandrine Kiberlain, Danielle Darrieux, Michaël Cohen, Patrick Bruel, Géraldine Pailhas, Nathalie Baye, Catherine Deneuve, Emmanuelle Béart, Gérard Lanvin, Miou-Miou, Nicolas Duvauchelle), que sempre ha adorat, i que hagi col·laborat amb guionistes de prestigi (com ara Christopher Thompson). No havia estat anteriorment al Festival de Canes. Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

FOTO: “Highest 2 Lowest“ (Festival de Canes).

De Spike LEE, “Highest 2 Lowest“.

Producció: EUA. Any: 2024. Durada: 2h13.

Nota sinòptica: Quan un magnat de la música (Denzel Washington), conegut per tenir la “millor oïda del negoci”, és objectiu d’un complot de rescat, es veu immers en un dilema moral de vida o mort. Una reinterpretació del thriller policíac del gran cineasta Akira Kurosawa, High and Low, ara ambientat als carrers malvats de la ciutat moderna de Nova York.

Vídeo: Tast.

Amb: A$AP Rocky, Denzel Washington, Jeffrey Wright, Ilfenesh Hadera, Ice Spice, Dean Winters, Michael Potts.

Guió: Spike Lee, Alan Fox, reinterpretant el d’ El cel i l’infern / El infierno del odio / High and Low / Tengoku to jigoku (1963), d’Akira Kurosawa, que al seu torn es basava lleugerament amb la novel·la Kings Ransom d’ Ed McBain (Evan Hunter). Muntatge: Barry Alexander Brown, Allyson C. Johnson. Fotografia: Matthew Libatique. Música: Howard Drossin.

Informació: Spike Lee afirma que s’ha inspirat en el thriller policial d’Akira Kurosawa El cel i l’infern / El infierno del odio / High and Low / Tengoku to jigoku (1963), en el qual, un executiu d’una empresa de sabates de Yokohama esdevé víctima d’extorsió quan segresten el fill del seu xofer per error i en demanen un rescat; però  que no n’és un remake, sinó una reinterpretació del gran Kurosawa. Ha manifestat igualment que el mestre japonès ha estat font d’inspiració clau per a la seva carrera, des de She’s Gotta Have It (Variety). Highest 2 Lowest és la cinquena col·laboració entre Spike Lee i Denzel Washington, i la més recent des de Inside Man (2006)

Enllaços: Tmdb, Wikipedia, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd, Variety. D-EUA: A24, Apple Original Films. E-EUA: 22.08.2025 (Cines) / 05.09.2025 (Apple TV+).

A Canes: Festival de Canes 2025 – Fora de Competició | Ressons |

Sobre el director: a Viquipèdia, a Wikipedia, a Tmdb, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd.

Director: el proteic, vigorós, divertit, deseixit, descarat, reivindicatiu i prolífic autor dels ‘Spike Lee’s Joints’ She’s Gotta Have It (1986), Do The Right Thing (1989), Mo’ Better Blues (1990), Jungle Fever (1991), Malcolm X (1992), Crooklyn (1994), Clockers (1995), Get on the Bus (1996), He Got Game (1998), Summer of Sam (1999), 25th Hour (2002), She Hate Me (2004), Inside Man (2006)… entre curts, vídeos, sèries i minisèries, documental musical…, a la darrera dècada, un madur Spike Lee ha signat dues ficcions estimables com Da 5 Bloods (2020) -en la qual, quatre veterans negres lluiten contra les forces de l’home i la natura quan tornen al Vietnam buscant les restes del seu líder d’esquadró caigut i la fortuna d’or que els va ajudar a amagar– i  BlakKklansman (2018) -que, amb el fill d’en Denzel Washington de protagonista, gira sobre un agent de policia afroamericà de Colorado Springs, Colorado, aconsegueix infiltrar-se a la branca local del Ku Klux Klan ajudat per una mare jueva que finalment es converteix en la seva líder-; havent realitzat en l’anterior dècada el ‘remake’ Old Boy (2013) i el drama Red Hook Summer (2012) -en què un noi de classe mitjana d’Atlanta veu com la seva visió del món canvia mentre passa l’estiu amb el seu avi, profundament religiós, als projectes d’habitatges de Red Hook, Brooklyn-. Anteriorment, al Festival de Canes, a la Quinzena dels Realitzadors. Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

FOTO: “Mission: Impossible – The Final Reckoning” (Paramount).

De Christopher McQUARRIE, “Mission: Impossible – The Final Reckoning” / “Misión imposible: Sentencia final”.

Producció: EUA. Any: 2025. Durada: 2h45.

Nota sinòptica: Les nostres vides són el resultat de les nostres decisions.

Sinopsi: L’Ethan Hunt i l’equip de l’IMF continuen la seva recerca de la terrorífica IA coneguda com l’Entitat, que s’ha infiltrat a les xarxes d’intel·ligència de tot el món, amb els governs del món i un misteriós fantasma del passat d’Ethan darrere seu. Acompanyat per nous aliats i armat amb els mitjans per desactivar l’Entitat per sempre, en Hunt està en una cursa contrarellotge per evitar que el món tal com el coneixem canviï per sempre.

Tràiler: VO.

Amb: Tom Cruise (Ethan Hunt), Hayley Atwell (Grace), Ving Rhames (Luther Stickell), Simon Pegg (Benji Dunn), Vanessa Kirby (Alanna Mitsopolis), Esai Morales (Gabriel), Pom Klementieff (Paris), Mariela Garriga (Marie), Angela Bassett (Erika Sloane)

Guió: Christopher McQuarrie, Erik Jendresen, basat en la sèrie de TV creada per Bruce Geller. Muntatge: Eddie Hamilton. Fotografia: Fraser Taggart. Música: Lalo Schifrin, Max Aruj, Alfie Godfrey.

Enllaços: Web oficial, Tmdb, Wikipedia, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd. DE: Paramount, EE: 23.05.2025, DF: Paramount, EF: 21.05.2025, DI: Eagle Pictures, EI: 21.05.2025. D-EUA: Paramount, E-EUA: 23.05.2025.

A Canes: Festival de Canes 2025 – Fora de Competició | Ressons i Especial Ressons |

Sobre el director: a Tmdb, a Wikipedia, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd.

Director: En Christopher McQuarrie (nascut el 25 d’octubre de 1968) és un guionista, director de cinema i productor estatunidenc. Va rebre el premi BAFTA, el premi Independent Spirit i el premi de l’Acadèmia al millor guió original per la pel·lícula de misteri neo-noir Sospitosos habituals (1995). Va debutar com a director amb el thriller policíac Segrest infernal / The Way of the Gun (2000). En McQuarrie col·labora sovint amb en Tom Cruise, havent escrit i dirigit les pel·lícules d’acció Jack Reacher (2012), així com quatre entregues de la saga de pel·lícules Mission: Impossible – Rogue Nation (2015), Mission: Impossible – Fallout (2018), Mission: Impossible – Dead Reckoning (2023) i ara Mission: Impossible – The Final Reckoning (2025), a més de reescriptures no acreditades de Mission: Impossible- Ghost Protocol (2011). També va formar part de l’equip de guionistes i/o productors de les pel·lícules d’en Cruise Valquíria / Valkyrie (2008), Al límit de l’endemà / Edge of Tomorrow (2014), Jack Reacher: Never Go Back (2016), The Mummy (2017) i Top Gun: Maverick (2022), la darrera de les quals va rebre nominacions als Premis de l’Acadèmia al Millor Guió Adaptat i a la Millor Pel·lícula (Wikipedia).

FOTO: “Vie Privée” (©George Lechaptois- Ad Vitam).

De Rebecca ZLOTOWSKI, “Vie Privée” / “A Private Life” / “Vida privada”.

Producció: França. Any: 2025. Durada: 1h45.

Sinopsi: Quan la reconeguda psiquiatra Lilian Steiner s’assabenta de la mort d’un dels seus pacients, en queda profundament preocupada. Convençuda que ha estat un assassinat, decideix investigar-ho.

Amb: Jodie Foster (Lilian Steiner), Daniel Auteuil (Gabriel Haddad), Virginie Efira (Paula Cohen-Solal), Mathieu Amalric (Simon Cohen-Solal), Vincent Lacoste (Julien Haddad-Park), Luana Bajrami (Valérie Cohen-Solal), Noam Morgensztern (Pierre Hallan, pacient fumador), Sophie Guillemin (Jessica Grangé, hipnotitzadora), Frederick Wiseman (Dr. Goldstein), Aurore Clément (Perle Friedman), Irène Jacob (Vera), Ji-Min Park (Vanessa Park), Jean Chevalier (Cameron), Emma Ravier (Paula, als 20 anys), Scott Agnesi Delapierre (el veí).

Guió: Rebecca Zlotowski i Anne Berest, amb la col·laboració de Gaelle Macé. Muntatge: Géraldine Mangenot. Fotografia: George Lechaptois. Música: Robin Coudert.

Informació: Parlada en francès. No és la primera vegada que Jodie Foster ho fa i en remarca Variety: Foster domina el francès perfectament. En diverses ocasions, Foster va retre homenatge a la seva mare que era francòfila i la va iniciar al cinema de la Nouvelle Vague. Foster fins i tot ha citat “Els 400 cops” de Francois Truffaut i “Le souffle au coeur” de Louis Malle com les pel·lícules franceses que més l’han marcat. Estimada a França, Foster va pronunciar un emotiu discurs en la commemoració del 80è aniversari de l’alliberament de París de les tropes alemanyes aquest any a l’agost, al costat del president francès Emmanuel Macron. També va presidir els Premis César el 2011 i va rebre una Palma d’Honor a Canes el 2021.

Enllaços: Tmdb, Wikipédia, Wikipedia, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd, Unifrance, Ecran Total, Cineuropa, Trois Couleurs, Deadline, Variety.  VI: Goodfellas. DE: Caramel Films/You Planet*. EE: 10.10.2025. DF: AdVitam. EF: 26.11.2025. DI: Europictures*. D-EUA: Sony Pictures*.

A Canes: Festival de Canes 2025 – Fora de Competició | Ressons |

Sobre la directora: a Tmdb, a Wikipédia, a Wikipedia, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd.

Directora: Sisè llargmetratge de la cineasta, que ha comptat sovint amb intèrprets destacats als seus films, ja sigui el Tahar Rahim posterior a El Profeta -per cert, al costat de tota una Léa Seydoux, a Grand Central (2013); ja sigui Natalie Portman i l’emergent Lily-Rose Depp, al drama psicològic Planetarium (2016); ja sigui Benoît Magimel, a Une fille facile (2019); ja siguin Virginie Efira, Roschdy Zem i Chiara Mastroianni, a Les enfants des autres (2022); sense oblidar el repartiment encapçalat per Zem, Marina Foïs i Amira Casar, a la seva mini-sèrie Les Sauvages (2019), i, per descomptat, l’impressionant esplet d’actors que ha reunit en aquesta Vie privée (2025). Anteriorment, al Festival de Canes; a la Quinzena dels Realitzadors; a la Setmana de la Crítica; a la Mostra de Venècia. Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

CINEMA DE MITJANIT.

FOTO: “Le Roi Soleil” (© Jacobson-Roques – Srab Films – Easy Tiger – Festival de Canes).

De Vincent Maël CARDONA, “Le Roi Soleil” / “No One Will Know”.

Producció: França. Any: 2025. Durada: 1h55.

Sinopsi: Al “Roi Soleil”, un bar tronat dels afores de París, a primera hora del matí, uns quants clients prenen una última copa o un primer cafè, quan del no-res un dels habituals guanya la loteria de 294 milions d’euros. Però un altre client decideix el contrari: es treu una pistola, hi ha trets i el guanyador s’ensorra, deixant el bitllet sense propietari. Els clients restants es tanquen a porta tancada i veuen l’oportunitat d’inventar la història perfecta per encobrir el crim, i després tots anar-se’n milionaris. Però mentre els imprevistos conspiren contra ells, la seva temptació els du a una sagnant espiral descendent.

Amb: Pio Marmaï (Livio), Sofiane Zermani (Reda), Panayotis Pascot Abel), Lucie Zhang (Esmé), Joseph Olivennes (Erwan), Maria de Medeiros (Picon-Lafayette), Némo Schiffman (Comar), Patrice Tepasso, Sylvain Baumann, Aurélie Garault, Xianzeng Pan (Nico), Etienne Guillou-Kervern.

Guió: Vincent Maël Cardona, Olivier Demangel, Dominique Baumard. Muntatge: Flora Volpelière. Fotografia: Brice Pancot. Música: Delphine Malaussena.

Enllaços: Tmdb, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd. VI: Studio Canal. DF: StudioCanal. EF: 27.08.2025.

A Canes: Festival de Canes 2025 – Sessions de Mitjanit |

Sobre el director: a Tmdb, a Wikipédia, a Wikipedia, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd.

Director: anteriorment, al Festival de Canes, Segon Premi Cinéfondation 2010 amb Coucou-les-nuages (2010), i, a la Quinzena dels Realitzadors, va presentar l’òpera prima Les Magnetiques (2021). Director de 6 episodis de la sèrie De Grâce (2023-2024), signa, amb Le Roi Soleil el seu segon llargmetratge. Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

FOTO: “Honey Don’t!” (Festival de Canes)

D’Ethan COEN, “Honey Don’t!“.

Producció: EUA, Anglaterra. Any: 2025. Durada: 1h30.

Sinopsi: Comèdia fosca de viatge per carretera, en què Margaret Qualley és una investigadora privada homosexual que investiga una secta que dirigeix Chris Evans i Aubrey Plaza hi encarna una ‘dona misteriosa’.

Amb: Margaret Qualley (Honey O’Donahue), Aubrey Plaza, Chris Evans, Charlie Day, Billy Eichner.

Guió: Ethan Coen, Tricia Cooke. Muntatge: Ethan Coen, Tricia Cooke. Fotografia: Ari Wegner. Música: Carter Burwell.

Informació: Segona part d’una trilogia formada per produccions de sèrie B amb protagonistes lesbianes, el primer lliurament de la qual va ser Drive-Away Dolls (2024), també dirigida per Ethan Coen, que la va escriure conjuntament amb Tricia Cooke, la seva dona i muntadora habitual dels germans Coen, que debutà aquí com a guionista. Cooke viu separada del seu marit i s’ha declarat homosexual. Aquell film de l’any passat també l’interpreta Margaret Qualley i igualment segueix un viatge per carretera de les protagonistes.

Enllaços: Tmdb, Wikipedia, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd, Deadline, World of Reel. D-EUA: Focus Features. E-EUA: maig de 2025. DF: Universal Pictures. EF: 03.09.2025.

A Canes: Festival de Canes 2025 – Sessions de Mitjanit |

Sobre el director: a Viquipèdia, a Wikipedia, a Tmdb, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd.

Director: ha iniciat un camí en solitari com a director [amb Jerry Lee Lewis: Trouble in Mind (2022) -projectada al Festival de Canes en Sessió Especial-  i Drive-Away Dolls (2024)], després de moltíssims anys i films amb son germà Joel, en què sovint ha constat només com a guionista, la majoria del quals seleccionats al Festival de Canes, on el tàndem va guanyar la Palma d’Or, amb Barton Fink (1991) -també Millor Direcció i Millor Actor-, el Premi de Millor Direcció, amb Fargo (1996)  i The Man Who Wasn’t There (2001), el Premi del Jurat, amb The Ladykillers (2004), i el Grand Prix, amb Inside Llewyn Davis (2013). Va presidir el Jurat del Festival el 2015. Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

FOTO: “Dalloway” (© Zhou Yuchao – Gaumont).

De Yann GOZLAN, “Dalloway” / “The Residence”.

Producció: França, Bèlgica. Any: 2025. Durada: 1h50.

Nota sinòptica: La relació tèrbola entre una escriptora i la seva IA.

Sinopsi: La Clarissa, una novel·lista que s’ha quedat curta d’inspiració, entra a una prestigiosa residència artística d’última generació. En la Dalloway, la seva assistent virtual, troba suport i fins i tot una confident que l’ajuda a escriure. Però de mica en mica, la Clarissa es va incomodant amb el comportament cada cop més intrusiu d’aquesta seva IA, cosa que empitjora amb els advertiments conspiratoris d’un altre resident, en Mathias, sobre els veritables motius darrere de la residència i el finançador de la seva empresa tecnològica. Sentint-se observada, la Clarissa inicia en secret una investigació per descobrir les veritables intencions dels seus amfitrions. Amenaça real o deliri paranoic?

Amb: Cécile de France (Clarissa), Mylène Farmer (la veu de Dalloway), Lars Mikkelsen (Jim Perrier), Anna Mouglalis,(Anne Dewinter), Frédéric Pierrot, Douglas Grauwels, Freya Mavor.

Guió: Yann Gozlan, Thomas Kruithof i Nicolas Bouvet-Levrard, basat en la novel·la Les fleurs de l’ombre, de Tatiana De Rosnay. Muntatge: Valentin Féron. Fotografia: Manuel Dacosse. Música: pendent.

Informació: La veu de la IA és la de la icona musical francesa Mylène Farmer.

Enllaços: Tmdb, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd, Sens Critique, Screen Brussels, Cineuropa 01.08.2024, Variety 29.10.2024, Vogue Fr 31.10.2024, Les Inrockuptibles 31.10.2024. VI: Gaumont. DF: Gaumont. EF: 17.09.2025.

A Canes: Festival de Canes 2025 – Sessions de Mitjanit | Ressons |

Sobre el director: a Tmdb, a Wikipédia, a Wikipedia, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd.

Director: Cineasta gens dels grans festivals, ha dirigit la pel·lícula de terror Capfits (2010) -projectada a Sitges-, el thriller Un homme idéal (2015), el thriller d’acció Burn Out (2017), el thriller de misteri Boîte noire (2021) i el thriller psicològic Visions (2023). Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

FOTO: “Exit 8” (©Story Inc., Aoi Pro. Inc – Goodfellas).

De Genki KAWAMURA, “Exit 8” / “8-ban deguchi” (“８番出口”)

Producció: Japó. Any: 2025. Durada: 1h35.

Nota sinòptica: Genki Kawamura torna amb una pel·lícula de terror laberíntica basada en el videojoc d’èxit mundial Exit 8.

Sinopsi: Un home atrapat en un passadís de metro interminable i estèril sense fi vol trobar-ne la sortida 8. Les regles de la seva recerca són senzilles: no menystenir res que sigui estrany. Si descobreix una anomalia, ha de tornar enrere immediatament. Si no, ha de seguir. Aleshores haurà d’agafar la sortida 8. Però un sol descuit el tornarà al començament. Aconseguirà mai el seu objectiu i podrà escaparse d’aquest passadís infinit?

Tràiler: VOSA.

Amb: Kazunari Ninomiya (l’home perdut), Yamato Kochi (l’home que camina), Nana Komatsu, Naru Asanuma, Kotone Hanase.

Guió: Genki Kawamura i Kentaro Hirase, a partir del concepte original de Kotake Create. Muntatge: Sakura Seya. Fotografia: Keisuke Imamura. Música: Yasutaka Nakata, Shouhei Amimori.

Enllaços: Tmdb, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd, Fangoria 06.02.2025, Toho Kingdom 08.02.2025. VI: Goodfellas. DE: Vértigo*. DF: ARP Sélection*. EF: 03.09.2025.

A Canes: Festival de Canes 2025 – Sessions de Mitjanit |

Sobre el director: a Tmdb, a Wikipedia, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd.

Director: Segon llargmetratge del productor, director i guionista japonès Genki Kawamura, que ha produït més de trenta pel·lícules, va co-dirigir el curt Duality (2018), en Competició al Festival de Canes, i el 2022 va debutar en el llarg, amb A Hundred Flowers / Cien flores / Hyakka (2022), basat en la seva pròpia novel·la publicada tres anys abans, participant a la Secció Oficial del Festival de Sant Sebastià. Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

FOTO: “Sons of the Neon Night” (Festival de Canes).

De Juno MAK, “‘Sons of the Neon Night” / “Feng Lin Huo Shan” (“風林火山”).

Producció: Hong Kong. Any: 2025. Durada: 2h12.

Gènere: Thriller criminal.

Nota sinòptica 1: Un detectiu s’enfronta a l’hereu d’un sindicat del delicte del narcotràfic, que aspira a una societat lliure de drogues orquestrant l’anarquia a Hong Kong. Nota sinòptica 2: Una explosió gegantina i un tiroteig a Causeway Bay, un districte del centre de Hong Kong, resulta ser un divertiment, un preludi d’una sèrie d’accions salvatges planejades per l’hereu d’un conglomerat farmacèutic global que culmina amb la mort del seu pare, senyor de la droga, (el cervell que controlava el tràfic mundial de drogues, assassinat a l’hospital). Nota sinòptica 3: Una explosió sobtada que va matar un ric home de negocis de Hong Kong ha provocat la lluita entre els narcotraficants i els contraris a les drogues. L’hereu del sindicat del narcotràfic no dubta a crear el caos social, amb la seva única raó voler “un món sense drogues”, que en realitat és més terrible i més caòtic del que s’imaginava.

Sinopsi: Ambientada en una Hong Kong surrealista i coberta de neu, la pel·lícula comença al cor concorregut de la ciutat, il·luminat amb els seus neons, on homes armats disparen a l’atzar contra la multitud de vianants. Una sèrie d’accidents aparentment aleatoris provoquen la mort del president d’una empresa farmacèutica —que també és en secret el padrí del narcotràfic—, en una explosió a l’hospital on està reclòs. Hi ha caos per tota la ciutat, la policia està paralitzada i el negoci familiar està en crisi. El fill petit, fermament decidit a trencar amb el passat desprestigiós de la seva família, succeirà naturalment al lideratge del grup, tret que el seu germà gran fugitiu i els partidaris del seu difunt pare se li interposin en el camí. El títol xinès de la pel·lícula, Feng (Vent) Lin (Bosc) Huo (Foc) Shan (Muntanya), està extret del llibre clàssic d’estratègia militar de Sun Tzu, L’art de la guerra. A la pel·lícula, la família és, de fet, el camp de batalla per excel·lència.

Amb: Takeshi Kaneshiro (l’”hereu”), Sean Lau (policia de doble cara), Louis Koo (Ching Man-sing, assassí amb un passat complicat), Tony Leung Ka-fai (psicòleg al servei de la policia), Gao Yuanyuan (terapeuta jubilat).

Guió: Juno Mak i Chou Man-Yu. Muntatge: Monica Willi . Fotografia: Sion Michel, Richard Bluck. Música: Nate Connelly, Ryuichi Sakamoto.

Informació: Aquest projecte fa una dècada que s’està coen (només el desenvolupament del guió ja ha agafat 5 anys; el rodatge de 8 mesos s’enllestí el març de 2018 i posteriorment se n’ha anat ajornant l’estrena), se li atribueix un dels pressupostos més elevants de la Història del cinema a Hong Kong, compta amb un repartiment de superluxe i una banda sonora no menys prestigiosa, signada pel malaguanyat Ryuichi Sakamoto –Entrevista-. Juno Mak ha declarat: Una terra lliure de drogues representa la utopia, o això diuen. Tanmateix, només els que hi han estat coneixerien les flames eternes que cremen en aquell lloc anomenat infern. Va ser en crear la medicina que la humanitat va començar a enganyar-se sobre el poder il·lusori d’ordenar la vida i la mort. Sigui ingenuïtat o arrogància, ens en gloriem amb admiració, amb els ulls clucs; sord al murmuri silenciós de la destrucció que roman al llindar del desig. En aquest món despietat, la sang plora amb més ànsia que les llàgrimes.

Enllaços: Tmdb, Wikipedia, Imdb, HKMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd. VI: Distribution Workshop. E-Hong Kong: 10.04.2025.

A Canes: Festival de Canes 2025 – Sessions de Mitjanit |

Sobre el director: a Viquipèdia, a Wikipedia, a Tmdb, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd.

Director: El cantant, productor discogràfic, actor i director de Hong Kong Juno Mak signa aquí el seu segon llargmetratge, després de Rigor Mortis (2013), que era un homenatge al gènere Jiangshi dels anys vuitanta. Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!