Amb el títol en català “Festa Major”, dimecres, 16 d’abril, s’ha estrenat al mercat francès el documental Festa Major, de Jean-Baptiste Alazard.
Des de fa més d’un segle, al petit poble de Fillols, a la comarca del Conflent (Catalunya Nord), s’hi celebra la Festa Major cap a finals d’agost. Un dels seus habitants, en Jean-Baptiste, copsa en un magnífic 16mm la màgia i la llum d’aquesta tradició. L’esclat de joia, els sons de la cobla, el ballar sense parar, l’amor i les confessions, la germanor ben regada amb alcohol. Una eterna i alliberadora disbauxa als peus del Canigó (Filmoteca).
De Jean-Baptiste ALAZARD, “Festa Major“.
Producció: França. Any: 2024. Durada: 1h08.
Nota sinòptica: Cada any a finals d’estiu, des de fa 120 anys si més no, un petit poble de la Catalunya Nord celebra la seva festa major. Cinc dies d’embriaguesa i felicitat, de rituals i invencions espontànies, en un deixar anar col·lectiu que uneix la comunitat. Dies d’alegria i amistat en un poble de la Catalunya Nord. Les festes intensifiquen la vida junts, i el cinema la glorifica.
Guió i Muntatge: Jean-Baptiste Alazard. Fotografia: Jean-Baptiste Alazard i Vincent Le Port.
Tràilers: VOF.
Enllaços: Tmdb, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd, FilmDoc, Unifrance, Filmoteca de Catalunya-Festival La Inesperada.
Distribuïdores i estrena als cines, DF: La Traverse, EF: 16.04.2025.
Festival i premis: Festival Entrevues de Belfort 2023 : Prix Film en cours | FIDMarseille 2024 : Prix du Public i Menció Especial del Jurat Europeu dels Estudiants | Festival Cinémed, Montpeller 2024 | Festival Entrevues de Belfort 2024 |Festival La Inesperada, Barcelone, 2024.
Fragments del ressò de la pel·lícula a la premsa francesa:
Entre la dansa i el ‘transe’, un documental d’una bellesa embriagadora (Frédéric Strauss, Télérama).
Festa Major ofereix una ronda eufòrica d’escenes i imatges que converteix la mateixa festa en el caldo de cultiu d’una relació alternativa i utòpica al món (Luca Mongai, Critikat.com).
Des de la joia col·lectiva fins a les confessions al voltant d’una copa, l’hàbil càmera d’Alazard no para de tocar-nos el punt de vista, oferint un retrat fragmentat dels assistents a la festa, la sociologia dels quals es nega a explorar (Vicent Poli, ‘Cahiers du Cinéma’).
En Jean-Baptiste Alazard no tria cap personatge com a tal, cosa que no impedeix que certes cares recurrents se’ns facin familiars al llarg de les escenes. Més aviat, busca construir un subjecte col·lectiu a través del muntatge voluble que recopila instantànies. Rebotant entre els participants, els seus gestos, el seu entusiasme, dóna una imatge vívida de la gent (Ma. Mt. ‘Le Monde‘).
Poques pel·lícules capten l’emergència del present tan vívidament i, tanmateix, tracten la desaparició i l’absència. Si la festa major és palpable a la pantalla, és en la memòria —del cineasta, després dels espectadors— que esdevé més vívida (
).Festa Major toca aleshores l’espiritualitat a la qual aspira: a través d’aquest senzill replantejament, somiem amb les innombrables celebracions que aquestes branques van poder protegir del sol, protegint així la font viva que perpetua aquesta modesta comunitat (Clément Colliaux, ‘Libération’).
El documental de Jean-Baptiste Alazard vol unir dos espais i temps: un present vinculat a un passat centenari que imposa tradicions (aquí un cert sentit de celebració). De vegades ens sentim exclosos de la pista de ball abans que una ànima caritativa ens hi atregui de nou (Thomas Baurez, ‘Première’).
Tot i que lamentem una veu en off amb accents poètics massa emfàtics i una representació del món rural una mica massa plana i idealitzada, la bellesa de les imatges en 16 mm, la manera com de vegades recorden pintures flamenques i l’esclat de colors acaben arrossegant-nos en la seva ronda dionisíaca (
).Recull d’articles d’altri sobre la pel·lícula: Revista de premsa francesa.
***
Totes les fotos d’aquest apunt: © La Traverse.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!