Club 7 Cinema

Un blog de Salvador Montalt

20 de març de 2011
0 comentaris

Estrenes: entre el 16 i el 22 de març de 2011

Una producció basca que pren el pols a una realitat històrica, als Pirineus bascos durant la Segona Guerra Mundial; un film de l’intel·lectual i veteraníssim Raúl Ruiz, que viatja al segle XIX de la mà d’una obra del portuguès Camilo Castelo Branco; dues pel·lícules “socials” d’aquelles que tant els agrada fer a certs cineastes hispans —una sobre el bagatge humà en el submón marginal, l’altra, un relat sobre el passat que separa dos germans—; dues produccions diguem-ne de por “made in Hollywood” a càrrec de sengles directors nord-europeus, i dues adaptacions més —una, d’una novel·la de Modecai Richler; l’altra, d’un llibre de Kazuo Ishiguro—: aquesta setmana, n’hi ha per a tots els gustos.

***

El ritu (The Rite | El ritoLe rite | Il rito), de Mikaël Håfström.

Una d’exorcismes, que juga a manipular la incredulitat del personal respecte a aquestes pràctqiues. Efectivament, el punt de vista de molts espectadors pot avenir-se amb el del jove seminarista escèptic que fa cap a un seminari vaticà sobre els exorcismes i coneix el pare Lucas, capellà bregat en aquests assumptes i amb un llarg historial de pràctiques exorcistes. Esclar, el cadell haurà de rendir-se a l’evidència que proposa el film i, de retruc, l’espectador que es deixi arrossegar cap a l’abisme de la foscor, en què es veu que hi ha alguns humans que saben moure-s’hi de manera experta. Anthony Hopkins és el pare Lucas, sumant doncs un nou personatge tenebrós a la seva filmografia. Dirigeix, amb producció Hollywood i rodant per Hongria i Tàlia, el suec Mikael Håfström -el de 1408 (2007), Sense control (2005) i El fantasma del llac (2004)

Informació [Cartellera (cat)] [IMDB (ang)] [LaButaca (esp)] [AlloCiné (fr)] [CommeAuCinema (fr)] [MyMovies (it)] Web oficial [whatdoyoubelieve (ang)] [therite (esp)] [lerite-lefilm (fr)]

***

Gnomeu i Julieta (Gnomeo & JulietGnomeo y Julieta | Gnoméo et Juliette | Gnomeo & Giulietta), de Kelly Asbury.

Gnoms de jardí i Shakespeare: la carrincloneria no té vergonya… o és una proposta múrria? Produeix Rocket Pictures, propietat entre d’altres d’ Elton John, que hi canta… —ai, ai, ai…—. Dirigeix Kelly Asbury —el de SpiritShrek 2—.

Informació [Cartellera (cat)] [IMDB (ang)] [LaButaca (esp)] [AlloCiné (fr)] [CommeAuCinema (fr)] [MyMovies (it)] Web oficial [Gnomeoandjuliet (ang)] [Gnomeoyjulieta (esp)

***

La meitat de l’Óscar (La mitad de Óscar | Half of Oscar), de Manuel Martín Cuenca.

L’Óscar (Rodrigo Sáenz de Heredia) du una vida monòtona. Treballa de guarda de seguretat en una salina, on a penes si rep la visita d’un seu col·lega jubilat, per matar l’aranya. Cada dia, en tornar a casa mira la bústia i escola el contestador, però mai no hi troba res; si més no, res del que espera. De família, només té l’avi malalt d’alzheimer, a qui visita de tant en tant a la residència on s’està. Ara, han hagut d’ingressar aquest home a l’hospital i quan l’Òscar hi fa cap, s’assabenta que han trucat sa germana… De sobte, aquella pau rutinària i tranquil·la queda ben sacsejada: fa dos anys que no en sap res d’ella i alguna cosa greu els va passar. Al cap de dos dies, arriba sa germana (Verónica Echegui)… Manuel Martín Cuenca (Almeria, 30.11.1964), el director, és autor de diversos curts i llargmetratges; ha realitzat documentals i, entre les seves ficcions: La flaqueza del bochevique (2003) i Malas temporadas (2005)

Informació [Cartellera (cat)] [IMDB (ang)] [LaButaca (esp)] [AlloCiné (fr)] Web oficial [Lamitaddeoscar (esp)]

***

La versió de Barney (Barney’s Version | El mundo según Barney | La versione di Barney), de Richard J. Lewis.

Un alcohòlic canadenc (Paul Giamatti) arriba el dia que decideix explicar la seva estimbada autobiografia… Esclar, serà la seva versió de les coses, la història picaresca i commovedora d’un home políticament incorrecte, vitalista, impulsiu, irascible i agosarat… Dirigeix Richard J. Lewis, a qui reconeixem en el món del cinema per la comèdia policíaca K9:PI, però que als darrers anys ha estat sobretot un dels factòtums de la sèrie televisiva “CSI”. Al repartiment de La versió de Barney, també, Dustin Hoffman, Rosamund Pike, Minnie Driver…

Informació
a la fitxa del film [Fitxa]

***

Misteris de Lisboa (Mistérios de Lisboa | Misterios de Lisboa | Mystères de Lisbonne), de Raúl Ruiz.

Premi a la Millor Direcció al Festival de Sant Sebastià, on la crítica més exigent en reclamava la Petxina d’Or com a Millor Pel·lícula. N’és autor el prolífic, veterà i culte Raúl Ruiz, cineasta xilè —antic assessor personal del president Allende que s’exilà a París i ha seguit fent la seva carrera a França—. Basada en la novel·la homònima de Camilo Castelo Branco, són més de quatre hores d’aventures i desventures, de coincidències i revelacions, de sentiments i passions violentes, de revenges, d’històries d’amor per viure un viatge accidentat per la història del segle XIX, a través de Portugal, França, Itàlia i també Brasil.

Informació a la fitxa del film [Fitxa]

***

No em deixis mai (Never Let Me Go | Núnca me abandones | Non lasciarmi), de Mark Romanek.

Prestigiós autor de vídeos musicals per a Johnny Cash, Madonna…, Mark Romanek no  acaba de trobar el seu lloc al cinema. Havent-s’hi estrenat el 1985 amb Static, va tornar a intentar-ho el 2002 amb One Hour Photo (One Hour Photo | Retratos de una obsesión) i ara semblava que se n’havia sortit amb aquest seu tercer llargmetratge, adaptació d’una novel·la de Kazuo Ishiguro. Quan, als premis BIFA del cinema “independent britànic”, la van remarcar amb 6 nominacions i descobríem que la protagonitzaven Carey Mulligan, Andrew Garfield i Keira Knightley, tot feia pensar que érem davant d’una proposta reeïxida. Però aviat ja es va veure que no agafava volada, que gairebé no aconseguia més reconeixements i finalment, a l’hora de la veritat, els mateixos BIFA la deixaven tan sols amb un solitari premi. Tanmateix, ja s’ha estrenat i per tant és la nostra hora: a veure si la podem veure i tenir-ne una opinió pròpia.

Informació a la fitxa del film [Fitxa]

***

Operació Comette (Mugaldekoak | Operación Comète), de Fernando Bernués i Mireia Gabilondo.

Segona Guerra Mundial. Operació Comette: atendre aviadors anglesos caiguts al front alemany, deixar-los recuperar i, en acabat, fer-los travessar els Pirineus bascos per a tornar a Anglaterra. La dona d’un metge s’hi apunta. És de nissaga republicana, però el marit ha estat amb Franco. La decisió de la dona els acabarà duent tot de problemes; però, a més, el seu fill té problemes amb un noi que és a la resistència francesa a l’altre cató dels Pirineus, sembla que per una qüestió de faldilles, però la cosa resulta ser més complicada…

Informació [LaButaca (esp)]  Dist. basca [Barton Films] Crítica Operación Comète (Núria Vidal, Ara · Time Out Cultura i Time Out Barcelona)

***

The Roommate (The Roommate), de Christian E. Christiansen.

Ves a saber qui et toca de company/a d’habitació, quan vas a parar a un campus universitari. I si resulta que tens la mala sort que es tracti d’una noia tratocada mentalment, que just agafa una dèria amb tú? Doncs, ja tenim l’argument de The Roommate: de debò algú pagarà per veure una cosa tan fàcil i previsible? Sí i potser fins i tot força gent. Què hi farem! Dirigeix aquesta producció “made in Hollywood” i rodada als Estats Units, el danès Chrsitian E. Christiansen (14.12.1972).

Informació [Cartellera (cat)] [IMDB (ang)] [LaButaca (esp)] [AlloCiné (fr)] [CommeAuCinema (fr)] [MyMovies (it)] Web oficial [The Roommate (ang)]

***

Vides petites (Vidas pequeñas), d’Enrique Gabriel.

Andrés, una estàtua humana de carrer; Cristina, una treballadora d’un supermercat; Celeste, una escriptora poc coneguda que escriu horòscops per a sobreviure; Priotr, un indigent de la Unió Soviètica… són alguns dels personatges que descobreix i amb qui es comença a fer una dissenyadora reconeguda a qui les coses li han anat malament fins a arribar a la misèria. És allò de la gent famosa i rica que, de sobte, quan cauen en la desgràcia, descobreixen que al món hi ha gent més senzilla, que sobreviu però du un bagatge humà inèdit per a ells. Cinema social que signa Enrique Gabriel (Buenos Aires, Argentina, 1957), el d’ En la puta calle! (1997), Las huellas borradas (1999), Suspiros del corazón (2006)…

Informació [Cartellera (cat)] [IMDB (ang)] [LaButaca (esp)] Dist. cat. [Emon]

***

FOTO © Barton Films Operació Comette, de Fernando Bernués i Mireia Gabilondo

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!