Club 7 Cinema

Un blog de Salvador Montalt

24 de juliol de 2011
0 comentaris

Estrenes: del 20 al 26 de juliol de 2011

Aquesta setmana, la pregunta en boca de tothom potser és:  com pot fer tanta fresca, la segona quinzena de juliol? No sé, som en època de fer-se preguntes i de les serioses. I, pel que es veu, la cartellera cinematogràfica també en convida a fer, mal siguin banals: Què en pensarien els anglesos del segle XIII de tenir per rei en Paul Giamatti? Qui fa més el pingüí, en Jim Carrey o els pingüins que l’envolten al seu darrer film? Com es pot aguantar que la “prima cosa bella” que un noi hagi trobat a la vida sigui la pròpia mare, efectivament de gran bellesa, guanyadora de concursos i tot? Qui és més marcià, l’extraterrestre Paul o el parell de sapastres que el recullen amb la caravana? Es pot escriure un guió i fer l’amor quatre vegades amb la dona en un cap de setmana, envoltat de filla, amics i veïns? Etc.

Estrenes: del 20 al 26 de juliol de 2011.

Cuirassat (Ironclad | Templario | Le Sang des Templiers), de Jonathan English.

La Història ens descriu Joan I com un terrible rei anglès. Gairebé al final del seu regnat, el 1215, la revolta dels barons (contra els seus abusos i tirania) l’obliga a signar la Magna Carta (llavor remota del futur constitucionalisme, principi de la fi de l’absolutisme). Però no s’hi acaba d’avenir i, reclutant un exèrcit de mercenaris, pretén recuperar els poders absolutistes, mal sigui arrasant el país sencer. I gairebé se’n surt, però topa amb els “rebels” emmurallats al castell de Rochester. Jonathan English signa aquest producte d’acció amb tot d’homes gornits amb cuirassa, que té Paul Giamatti (quina por!) fent del malcarat Joan I i tot un Brian Cox en el rol d’ Albany, el baró que lidera els rebels i que ha d’encarar el setge dels mercenaris del rei i els diferents problemes de muralles endins, com el d’un antic templer enamorat de la senyora del castell.

Informació [Cartellera (cat)] [Avui+ElPunt (cat)] [IMDB (ang)] [LaButaca (esp)] [Sensacine (esp)] [AlloCiné (fr)] [CommeAuCinema (fr)] [MyMovies (it)] Facebook oficial [Ironclad Film]

***

Els contes de la nit (Les contes de la nuit | Tales of the Night), de Michel Ocelot.

Arriba a la Catalunya Nord aquest film d’animació en 3D de Michel Ocelot (Villefranche-sur-mer, França, 1943). Si l’autor de films d’animació com ara Kirikú i la bruixa (1998) i Azur i Asmar (2006) ha treballat sempre amb tècniques clàssiques del dibuix animat, en aquest seu nou film ho ha fet amb siluetes i, amb la tecnologia digital, crea espais i universos colorejats ben especials, que converteixen la sala de cine en un indret màgim de debò.

Informació [Berlín 2011 · Competició: “Els contes de la nit”, de Michel Ocelot]

***

Els pingüins del senyor Popper (Mr. Popper’s Penguins | Los pingüinos del Sr. Popper | M. Popper et ses pingouins | I Pinguini di Mister Popper), de Mark Watters.

Aquesta, efectivament, és una setmana de preguntes: qui fa més el pingüí, en Jim Carrey, o els pingüins de debò que l’acompanyen en aquesta comèdia per entretenir allò que anomenem les vacances familiars? En aquesta ocasió, en Carrey està fet tot un home de negocis i un bon pare separat, que un bon dia rep un paquet de l’Antàrtida: l’hi envia el seu propi pare, que ara ronda per aquells rodals i a dins hi ha… un pingüí. Mentre brega per a treure-se’l de sobre, l’animal senyoreja per casa seva, i quan mira de tornar-lo a l’Antàrtida, un error fa que, en lloc de perdre’l de vista, n’acabi tenint cinc més. Tant se val, el cas és que en Carrey pugui fer riure i la canalla xali amb els simpàtics animalons fent-ne de les seves!

Informació [Cartellera (cat)] [Avui+ElPunt (cat)] [IMDB (ang)] [LaButaca (esp)] [Sensacine (esp)] [AlloCiné (fr)] [CommeAuCinema (fr)] [MyMovies (it)] Web oficial [Popperspenguins (ang)]

***

La prima cosa bella (La prima cosa bella | The First Beautiful Thing), de Paolo Virzi.

La “prima cosa bella” que mai hagi vist un fill bé pot ser la seva pròpia mare. Ai, però, si al damunt aquesta dona guanya concursos de bellesa! En Bruno (Valerio Mastrandea) és professor, un home infeliç. Fa trenta anys, quan era petit, sa mare (Micaela Ramazzotti) guanyà un concurs de bellesa i això els capgirà la vida, a la seva família. I a en Bruno el marcà. Tant que la seva germana (Claudia Pandolfi, al cap de tant de temps, està decidida a arreglar-ho. Tots tres (mare —Stefania Sandrelli—, Bruno i germana) es retroben i parlen… Dirigeix Paolo Virzi (Livorno, Toscana, Itàlia, 04.03.1964), considerat com l’últim exponent de la tradicional comèdia italiana, toca fibra amb aquesta història sobre la perduda arcàdia infantil, mare en malaltia terminal…

Informació [Cartellera (cat)] [Avui+ElPunt (cat)] [IMDB (ang)] [LaButaca (esp)] [Sensacine (esp)] [AlloCiné (fr)] [CommeAuCinema (fr)] [MyMovies (it)] Web oficial [Thefirstbeautifulthing (x)]

***

L’home del costat (El hombre de al lado | The Man Next Door | L’homme d’à côté), de Mariano Cohn i Gastón Duprat.

Tercer llargmetratge conjunt d’aquests cineastes nascuts a Buenos Aires el 1975. El festival de Cinema d’Autor de Barcelona la va presentar enguany com Una comèdia negra que fa servir una excusa aparentment nímia per convertir una paret en una lluita de poder i de classes. I és que la cosa va d’això, d’una qualsevol paret mitgera que resulta que no només separa una gent dels seus veïns, sinó dues maneres molt diferents d’entre la vida i d’agafar-se les coses.

Informació [Cartellera (cat)] [Avui+ElPunt (cat)] [IMDB (ang)] [LaButaca (esp)] [Sensacine (esp)] [AlloCiné (fr)] [CommeAuCinema (fr)] Web oficial [Lhommedacote (fr)] Festivals i premis [Sundance 2010 · Premi Millor Fotografia] [D’A 2011 (cat)] [Awards – IMDB]

***

L’últim vol del flamenc (O último voo do flamingo | The last flight of the flamingo | El último vuelo del flamenco), de João Ribeiro.

A Tizangara (Moçambic) moren cinc soldats de l’ONU que eren en missió de pau al país). Per escatir els fets, hi fa cap Massimo Risi, un tinent italià. Amb Joaquim, un traductor, mena la investigació, carregada de misteri, en un context en què res no és el que sembla. Dirigeix João Ribeiro (Moçambic, 1962), el director general de la TIM (Televisió Independent de Moçambic).

Informació
[Cartellera (cat)] [Avui+ElPunt (cat)] [IMDB (ang)] [LaButaca (esp)] [Sensacine (esp)] [AlloCiné (fr)] Facebook oficial [El último vuelo del flamenco]

***

Passi el que passi (Passi el que passi | Whatever Happens), de Robert Bellsolà.

Comèdia “sex-o-màntica”, sobre un guionista que pretén escriure el guió, sense reescriure’n res, d’un cap de setmana en què s’ho vol fer amb la dona quatre vegades… però la filla, els amics, els veïns, una festa… no li serà gens fàcil! Primer llargmetratge de Robert Bellsolà (Girona, 17.06.1971)

Informació en aquest blog [“Passi el que passi”, de Robert Bellsolà, s’estrena el 22 de juliol] Més informació [Avui+ElPunt (cat)] [Gencat (cat)] [IMDB (ang)] [LaButaca (esp)] [Sensacine (esp)] [AlloCiné (fr)] Web oficial [Aiguavivafilms (cat)] Facebook oficial [Passi el que passi]

***

Paul (Paul), de Greg Mottola.

Qui és, de debò, el marcià? L’epònim Paul, certament és un extraterrestre. Diu que fa anys i panys que és en una base nord-americana (la Zona 51), col·laborant amb les autoritats en temes d’alienígenes. Arriba el dia que ja en té prou, perquè veu a venir que ja no el necessitaran i acabaran obrint-lo de dalt a baix, i fuig. Però, en la fugida, topa amb dos terrícoles encara més “marcians” que ell: Simon Pegg i Nick Frost —el tàndem còmic d’ Arma fatal (Hot Fuzz)—. Aquest parell encarnen uns anglesos enderiats per la ciènciaficció que estan fent una mena de peregrinatge pels llocs “sagrats” de la ufologia als EUA. I esclar, trobar-se l’extraterrestre Paul… ni en el millor dels seus somnis podien arribar a imaginar-se que els passaria res així. Però en Paul, bocamoll, espavilat, desmanegat i força destraler, farà que el seu periple americà esdevingui tot un deliri. A més, han segrestat una mossa, involuntàriament, i la policia els encalça; de manera que aquí fuig tothom i trobar la nau espacial amb què en Paul va aterrar comença a ser un bon pla… Dirigeix Greg Mottola (Long Island, NY, EUA, 11.06.1964), que després de debutar (el 1996) envoltat de certa aureola de “nova promesa indie”, amb The Daytrippers, va fer el salt a la TV i, a part de la seva intervenció com a actor als films de Woody Allen Celebrity —1998— i Hollywood Ending —2002—,  a la gran pantalla no se’n tornà a saber res fins que hi va reaparèixer el 2007, amb Superbad, comèdia iniciàtica amb galifardeus, subgènere al que tornaria 2 anys després, amb Adventureland.

Informació [Cartellera (cat)] [Avui+ElPunt (cat)] [IMDB (ang)] [LaButaca (esp)] [Sensacine (esp)] [AlloCiné (fr)] [CommeAuCinema (fr)] [MyMovies (it)] Web oficial [Whatispaul (ang)] [Quienespaul (esp)]

***

Tous les soleils (Tous les soleils | Silencio de amor), de Philippe Claudel.

Professor, guionista i escriptor (d’èxit i premiat), Philippe Claudel (Dombasle-sur-Meurthe, Meurthe-et-Moselle, França, 02.02.1962) va debutar al cinema també exitosament amb Fa tant de temps que t’estimo (2008). Ara ens n’arriba el segon llargmetratge, amb una història d’italians que s’estan a Estrasburg: una filla adolescent i son pare, que de tant preocupar-se per “la nena” i pel seu propi germà (anarquista exilat de Berlusconi), no ha estat prou per a ell mateix. Amb Stefano Accorsi, Neri Marcorè, Clotilde Courau, Lisa Cipriani, Anouk Aimée…

Informació [Cartellera (cat)] [Avui+ElPunt (cat)] [IMDB (ang)] [LaButaca (esp)] [Sensacine (esp)] [AlloCiné (fr)] [CommeAuCinema (fr)] Web oficial [Silenciodeamor (esp)]

***

FOTO © Nord-ouest Films – Studio O – StudioCanal Els contes de la nit, de MIchel Ocelot

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!