Club 7 Cinema

Això s’anima. A bona part de la nostra cartellera ens arriba (per fi) Les quatre vegades (Le quattro volte), de Michelangelo Frammartino, i un títol, Super 8, que sembla destinat a satisfer les expectatives dels espectadors avesats a allò que se’n diu “cinema de vacances” i alhora les d’aquells altres que demanen una certa qualitat. On la cosa està francament bé és a la Catalunya Nord, on ja es pot veure La piel que habito, d’Almodóvar, i El futur, de Miranda July, a més de seguir oferint films com l’exitós (autèntic fenomen) Ós d’Or 2011 –Nader i Simin, una separació, d’Asghar Farhadi; Malenconia, de Lars von Trier; Imperdonables, de Téchiné; El monjo, de Dominik Moll; Els contes de la nit, de Michel Ocelot; Pater, de Cavalier… tot un festival!

Estrenes: del 17 al 24 d’agost de 2011.

Conan, el Bàrbar (Conan the Barbarian | Conan, el Bárbaro | Conan), de Marcus Nispel.

Encara enyorarem l’Schwarzenegger! El 1982, l’ex-campió mundial de bodybuilding es va fer especialment famós per encarnar el personatge de Conan, creat als anys trenta per Robert E. Howard. Aquella història del nen que veu com els bàrbars fan estralls al seu poble, a la seva gent i a la seva pròpia família i que, de gran, en pren venjança, va donar peu no tan sols a l’original Conan, el Bàrbar (1982) i a la seqüela Conan, el Destructor (1984); sinó que, ja abans, havia donat peu a una sèrie de TV i per descomptat, posteriorment, a video-jocs i a alguna producció audiovisual. La que ens arriba ara és una versió de la història original adaptada a les “deformitats” del cinema comercial d’acció d’avui: el 3D, l’acció de patacada i efectes especials, els músculs d’un hawaià que diu que s’anomena Jason Momoa. I dirigeix Marcus Nispel (Frankfurt, Alemanya, 15.04.1963), que sembla haver-se especialitzat en “remakes”: Pathfinder (2007),  Divendres 13 (2009) i, ara, Conan, el Bàrbar.

Informació [Cartellera (cat)] [El Punt Avui (cat)] [IMDB (ang)] [LaButaca (esp)] [Sensacine (esp)] [AlloCiné (fr)] [CommeAuCinema (fr)] [MyMovies (it)] Web oficial [Conanthebarbarian3d (ang)] [Conanlapelicula (esp)] [Conan-lefilm (fr)]

***

Cremant la sort (Quemando suerte | Burning Luck), de Luis F. Lodos.

El protagonista arrossega una malaltia hereditària que el pot enviar al canyet en qualsevol moment. Tanmateix, tampoc se n’ha sortit dels diversos intents de suïcidi. Quan està apunt de matar-se (un altre cop), topa amb una maleta carregada de droga i canvia d’idea. Es converteix en camell i amb els diners vol viure intensament el que la fortuna li ha posat a l’abast impensablement, deixant enrere la neguitosa, negra existència que ha dut fins ara. Ara, aviat s’adonarà que la sort sempre té dues cares: la positiva i la negativa. S’enfangarà en ambients que no coneix prou, coneixerà una noia… Debut del cineasta canari Luis F. Lodos.

Informació [Cartellera (cat)] [El Punt Avui (cat)] [IMDB (ang)] [LaButaca (esp)] [Sensacine (esp)] [AlloCiné (fr)] [CommeAuCinema (fr)] [MyMovies (it)] Web oficial [x]

***

El futur (The Future), de Miranda July.

A l’esplendorosa cartellera que aquesta setmana hi ha a la Catalunya Nord, hi trobem aquest segon film de Miranda July, presentat a Berlín 2011 i a Sundance 2011. July, que va cridar l’atenció amb la seva opera prima Me and You and every one (2005), torna a parlar de la incomunicació a la nostra societat i el delit dels individus per a superar-ho, centrant-se ara en una parella de trenta i tants que, en disposar-se a adoptar un gat de carrer, es troben que els canvia la perspectiva sobre la vida (literalment), alterant-se’ls el curs del temps i posant-los a prova la fe en els altres i en si mateixos.

Informació en aquest blog [Fitxa Berlín 2011 · Competició]

***

La piel que habito (La piel que habito | The Skin I Live In), de Pedro Almodóvar.

A la Catalunya Nord ja s’ha estrenat l’última pel·lícula de Pedro Almodóvar, que arribarà a les pantalles al sud dels Pirineus el 2 de setembre.

Informació en aquest blog [Fitxa Canes 2011 · Competició]

***

Les quatre vegades (Le quattro volte), de Michelangelo Frammartino.

Va ser una de les sorpreses de la Quinzena de Realitzadors de Canes 2010 i, en el recorregut que ha fet pel circuit internacional de festivals, ha estat reconeguda àmpliament com una pel·lícula estimable de debò. Es tracta del segon llargmetratge de Frammartino (Milà, Itàlia, 1968), professor de cinema a la Universitat de Bergamo, que focalitza ara l’atenció en un tranquil poblet  de Calàbria, on un pastor segueix fent les activitats quotidianes, malgrat estar malalt, mentre neix un cabrit, un arbre majestuós es mou pel vent de munyanya i va canviat al pas de les estacions… Una visió poètica dels cicles de vida i de la natura i de les tradicions que han perviscut intactes més enllà del temps.

Informació [Fitxa Quinzena Realitzadors – Canes 2010] [Cartellera (cat)] [El Punt Avui (cat)] [IMDB (ang)] [LaButaca (esp)] [Sensacine (esp)] [AlloCiné (fr)] [CommeAuCinema (fr)] [MyMovies (it)] Web oficial [x]

***

Manuale d’amore 3 (Manuale d’amore 3 | Manual of Love 3 | L’amour a ses raisons), de Giovanni Veronesi.

No sé que se’m fa més “enganxós”, si el títol d’aquesta sèrie de pel·lícules d’esquetxos sobre l’amor o la presència al repartiment dels Riccardo Scamarcio, Monica Bellucci… En aquesta ocasió, s’apunta a la festa italiana en Robert De Niro. I dirigeix, com en les dues ocasions anteriors, Giovanni Veronesi, a qui es considera continuador (o ressuscitador) de la comèdia “alla italiana”: a la taquilla es veu que sí; a la pantalla, ja no ho tinc tan clar…

Informació [Cartellera (cat)] [El Punt Avui (cat)] [IMDB (ang)] [LaButaca (esp)] [Sensacine (esp)] [AlloCiné (fr)] [CommeAuCinema (fr)] [MyMovies (it)] Web oficial [x]

***

Súper 8 (Super 8), de J.J. Abrams.

Aquesta sembla que està destinada a ser la pel·lícula que em farà tornar a les sales cinema, després d’una absència llarga (tot el que duem d’estiu). I he de confessar que, d’antuvi, ho té magre per a convèncer-me. D’entrada, els seus “autors”: J.J. Abrams i Steven Spielberg. Els crèdits (de molta anomenada) del primer, com a director, passen per Missió impossible 3 (2006) i Star Trek (2009), a més de diversos capítols de sèries televisives (de les quals n’és productor) com ara “Felicity” o “Lost” (que, malgrat excitin a molta gent, no em mouen personalment cap mena d’interès). Quant a Spielberg, que és el productor de Super 8, mentre li admiro una obra adulta com Munic, no es pot pas dir que em valguin pas gaire la pena ni Encontres a la tercera fase (1977), ni la simpàtica A la recerca de l’arca perduda (1981), ni molt menys Parc Juràssic (1997). D’ ET (1982) ja en tinc una millor opinió, però no sé si serà prou com per emocionar-me davant el que s’anuncia com a homenatge a la mena de cinema que significa aquell film, allò d’ Els Goonies (Richard Donner, 1985), o fins i tot l’entranyable Stand by Me (Rob Reiner, 1986) —ja que aquesta és, en si mateixa, un homenatge a tota una època passada, del cinema, de la vida, de la narrativa…—. Tot i això, tinc previst d’anar a veure Super 8 i fer-ho amb esperit positiu, perquè me’n parlen francament bé gent que em mereix confiança. Tampoc m’agrada deixar-me endur per prejudicis. Veurem doncs què em dirà aquesta història d’uns marrecs que maten l’aranya fent una pel·lícula amateur i accidentalment es converteixen en testimonis d’un incident ferroviari, a partir del qual comencen a passar coses estranyes en aquell poblet d’Ohio, aquell estiu de 1979…

Informació [Cartellera (cat)] [El Punt Avui (cat)] [IMDB (ang)] [LaButaca (esp)] [Sensacine (esp)] [AlloCiné (fr)] [CommeAuCinema (fr)] [MyMovies (it)] Webs oficials [Super8movie (ang)] [Super8movie (esp)] [Super8movie (fr)] [Super8movie (it)]

***

FOTO © Alta Films Les quatre vegades, de Michelangelo Frammartino

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!