Club 7 Cinema

Un blog de Salvador Montalt

30 de setembre de 2007
0 comentaris

Es fa llarg esperar…

Foto Cartell nord-americà de la nova versió de Funny Games, que ha dirigit el mateix Michael Haneke

Com l’any passat, tampoc es pot dir que aquesta tardor cinematogràfica es faci gaire atractiva. Recordo el forat, l’esvoranc, que deixà al calendari previst l’ajornament per després de Nadal del díptic de Clint Eastwood sobre Iwo Jima. I francament, enguany, si descartem algun títol aïllat o alguna sorpresa inesperada, la cosa no resulta pas engrescadora. Els títols que més em deleixo per veure, els anuncien per al primer semestre de 2008 i esperar es fa llarg, com diu la cançó. Funny Games (2007), de Michael Haneke: sembla que apostin per anar al Festival de Berlín i tanmateix l’estrena es preveu a final d’hivern – començament de primavera. Youth without youth / L’homme sans âge, de Francis Ford Coppola: aquesta, com que va a la Festa di Roma l’octubre, sembla que a l’ Alguer en podrien disposar a partir d’aleshores; a la Catalunya Nord, des del 14 de novembre de 2007 i la resta, hem d’esperar notícies. I’m not there, de Todd Haynes: agafem-nos-ho amb calma, a Catalunya, les Illes, País Valencià, Franja i Andorra; per bé que a l’Alguer en disposen des de començament de setembre i a la Catalunya Nord, poden comptar-hi a partir del 5 de desembre de 2007. Sumem-hi el Sweeney Todd, de Tim Burton, que el febrer de 2008 arribarà per aquests rodals; el Shine a light, documental d’Scorsese sobre els Stones… cap a l’abril que ve -i ves que no vagi a Canes!-

Segueix, clicant aquí: Vull llegir la resta de l’article

Continuo pensant que els mesos de setembre, octubre i novembre són boníssims per al cinema destinat al públic adult, el que no deixa d’anar a les sales en versió original. I penso que és un error de les distribuïdores apostar tant pels mesos de gener, febrer, març i abril, en vistes a aprofitar alguna nominació als Oscar, buscant d’arribar a ún públic més nombrós, que els rendibilitzi millor la inversió feta. Llavors es produeix una indigerible saturació d’estrenes, de manera que el públic de pel·lícula setmanal no pot veure ni tan sols totes les nominades… i les altres queden marginades. I les que no arrepleguen nominacions, arraconades a les prestatgeries, per mal estrenar-les a l’estiu. Una llàstima!

Nota El post en què havia penjat els tràilers de Funny Games 1997 i 2007, l’he hagut d’eliminar perquè visualment m’estava distorsionant massa del bloc. Us en demano disculpes. Ara bé, podeu seguir veient-los i contrastant-los al bloc Espaiisidor.blogspot, on, a més, hi ha una reflexió interessantíssima de Judith Vives; de manera que tan sols us cal clicar aquí: Joc divertit.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!