Club 7 Cinema

Un blog de Salvador Montalt

19 de gener de 2025
0 comentaris

És “El 47” pel·lícula de PSC-Comuns i “Casa en flames”, de Junts?

És discutible, la pregunta (que em faig), de si “El 47” és pel·lícula de PSC-Comuns i “Casa en flames” ho és de Junts. El 15 de novembre ja vaig plantejar Tenen públics diferents “Casa en flames” i “El 47”? i, amb el pas dels mesos, més me n’ha fet la impressió. Discutible i relatiu, sí, perquè jo mateix, com força altra gent, les hem anat a veure totes dues (i de ben segur que molts dels espectadors que han omplert les sales) no ens hem plantejat la visió de les pel·lícules en termes de simpaties polítiques pròpies. No obstant això, el suport mediàtic, ‘intel·lectual’ i, potser sí, d’una certa part del públic, al film de l’autobús que pujà a Torre Baró diria que hi ha traspuat una simpatia extra-cinematogràfica, social… i sí, política, en detriment de la comèdia dramàtica de la família burgeseta de Dani de la Orden. Certament, hi ha sectors ‘de la ceba’ que també han estat recelosos amb la pel·lícula de Marcel Barrena (en part com a reacció a les postures sociato-comuneres al moment de l’estrena. Jo mateix vaig publicar l’apunt: Hi ha una Catalunya (gairebé) absent del cinema català).

Que els Gaudí d’enguany s’hagin decantat per “El 47” em sembla ben raonable, perquè cinematogràficament és superior a “Casa en flames“; però no deixa de reflectir igualment una tirada “d’esquerres” dels acadèmics catalans.

No es tracta de voler esguerrar el moment dolç d’èxit popular de dues produccions nostrades. Tots dos films han trobat un públic nombrós, que els ha aplaudit. Han comptat amb un suport econòmic de la Generalitat de Catalunya ja especialment concebut per arribar, sí, al gran públic. Són ben dignes, dirigits amb professionalitat, molt ben interpretats, acuradament ambientats… Lingüísticament, “Casa en flames” és de debò en català, amb certs diàlegs en castellà, en un ‘mantinc el català’ digne d’elogi, i “El 47” , en aquest sentit, ha fet una feina important, perquè ha recordat la introducció natural de la nostra llengua en comunitats immigrades de parla castellana, per la qual cosa ja té més presència de l’espanyol.

Tanmateix, em sembla pertinent fer-se la pregunta, reflexionar-hi, per les connotacions que comporta…

PS: Comentant-ho amb amics cinèfils, em remarquen com “El 47” amaga la importància de CCOO i el PSUC en el moviment veïnal de l’època. I, per cert, algun m’ha fet notar també que, a “Casa en flames“, posada a ser una pel·lícula sobre família catalana burgesa actual, gens de política (ni ‘procés’) als diàlegs ni res que s’hi assembli…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!