Club 7 Cinema

En aquest apunt, hi ha l’enllaç amb crítiques, articles, entrevistes… publicades sobre pel·lícules estrenades als cines la setmana del 28 d’agost de 2026. L’aniré actualitzant, a mesura que en repesqui de nous. A partir d’aquí, editaré aviat reculls d’alguns d’aquests textos, amb transcripció de fragments (els habituals “Altres veus”).

Nota: excepcionalment, aquesta setmana hi incloc els cines de referència on es projecten aquestes pel·lícules en VO Subtitulada (quan és el cas).

Enllaç amb crítiques i articles en català d’estrenes de la setmana del 28 d’agost

De Rodrigo SOROGOYEN, El ser querido — L’Être aimé — L’essere amato — The Beloved

Producció: Espanya (90%), França (10%). Any: 2026. Durada: 2h15. Versió original: en espanyol. Informació: Tmdb, Imdb, Letterboxd, Cineuropa, Filmaffinity, Sensacine, ICAA, Ministeri Cultura Esp, AlloCiné, Unifrance, MyMovies | Wikipedia (esp) | Festival de Canes 2026 · Competició, Atlàntida Mallorca Film Festival 2026. Dossiers de premsa: L’Être aimé | The Beloved. DE: A Contracorriente. DF: Le Pacte. DI: Movies Inspired. D·EUA: Kino Lorber. Vendes internacionals: Goodfellas.

Cines de referència que l’han estrenada aquesta setmana, en VOE: CineBaix (Sant Feliu de Llobregat), Verdi (Barcelona), Renoir Floridablanca (Barcelona), Screenbox (Lleida), CineCiutat (Palma), Cines Babel (València), Cines Lys (València). L’estrenarà el 04.09.2006: Zumzeig (Barcelona).

En aquest blog, ressons de Canes 2026: Cròniques d’ “El ser querido” — “L’Être aimé” (Rodrigo Sorogoyen, 2026).

Publicacions:

Victoria Luengo: “Dels 20 als 29 anys, la imatge que tenia de mi era la d’algú xocant contra un mur”. Xavi Serra. Entrevista l’actriu, al diari Ara, 24.08.2026: «El 2026 és de Victoria Luengo (Palma, 1990). Després del seu primer paper important amb Almodóvar (Amarga Navidad), va arribar l’estrena a Canes d’El ser querido, de Rodrigo Sorogoyen, on interpreta l’Emilia, una actriu filla d’un famós director (Javier Bardem), que torna a Espanya després de molts anys a Hollywood i li ofereix un paper en la seva nova pel·lícula. És un drama metacinematogràfic amb molts plecs morals que arriba als cinemes aquest dimecres 26 d’agost, poques setmanes abans de l’estrena a Sant Sebastià de Sants, el retrobament de Luengo amb Mikel Gurrea, que ja la va dirigir a Suro»

Una resposta als dictadors cinematogràfics. Imma Merino. Crítica, al diari El Punt Avui, 28.08.2026: «És justificable que, per extreure suposadament el millor dels actors i de l’equip tècnic, un director de cinema (es pot fer extensible) abusi del seu poder exercint una pressió autoritària, fins una violència, en nom de la creació artística? La resposta a la pel·lícula és no o, almenys, que “els temps han canviat”, de manera que certs comportaments són inadmissibles. La resposta, de fet, hi és en la primera seqüència, interpretada en llibertat per Bardem i Luengo. D’altra banda, dins la pel·lícula, fent-la més interessant, encara hi ha una altra pel·lícula». Des de Canes 2026, Imma Merino va publicar-ne la crònica Protagonitzada per Javier Bardem i Victoria Luengo, qüestiona la figura del ‘dictador’ cinematogràfic, al diari El Punt Avui.

Victoria Luengo i Javier Bardem brillen en el drama (massa) metafílmic de Sorogoyen. Manu Yáñez. Crítica, al diari Ara, 25.08.2026: « Més enllà de la creixent afectació formal i dramàtica, cal dir que El ser querido conté una molt oportuna crítica a la veneració cega envers els artistes turmentats i narcisistes, capaços de passar per sobre de tot per exorcitzar les seves afliccions»

La família, el cinema, un desert. Quim Casas. Crítica, al diari El Periódico, 26.08.2026: «L’ última proposta de Rodrigo Sorogoyen recorda en l’enunciat temàtic Valor sentimental de Joachim Trier, perquè també tracta de la relació entre un pare cineasta i una filla actriu durant un rodatge i de com, a través d’aquesta feina en comú –encara que l’autoritat la imposa sempre el director, no la intèrpret, sempre el pare, no la filla–, algú intenta reparar el mal comès, a través de l’absència, en l’altra. Però són dos films diferents tant pels viaranys que pren la trama com per l’estil dels seus directors»

Rodrigo Sorogoyen porta a Canes “El ser querido”, la seva pel·lícula més ambiciosa. Paco Vilallonga. Article, al Diari de Girona, 16.05.2026 – Festival de Canes: «El duel Bardem/Luengo assoleix moments de gran intensitat i El ser querido -sobretot en una llargüíssima escena plena de tensió al terç final del film, i és la confirmació internacional definitiva de Sorogoyen com un dels directors europeus actuals imprescindibles»

Rodrigo Sorogoyen porta a Canes un intens melodrama paternofilial. Joan Millaret Valls, article a cinemacatala·net, 17.05.2026 – Festival de Canes: «Indiscutiblement, un notable melodrama del cineasta madrileny, tot i que en alguns malmet la seva direcció quan juga la carta més postmoderna d’usar de forma arbitrària el blanc o negre sense cap lògica estètica o narrativa. Tampoc el beneficia que El ser querido recordi massa en argument i concepte a una de les pel·lícules triomfadores de l’edició de Canes de l’any passat, Valor sentimental de Joachim Trier. Bardem fa un treball excepcional en un registre que es mou entre l’home vulnerable i el director autoritari sense necessitat de caracteritzacions de cap mena.  Vicky Luengo torna a demostrar que és una grandíssima actriu, també, així que tenim un duel de primera»

Sorogoyen i el talent desbordat. Agus Izquierdo. Article, al digital de cultura Núvol, 19.05.2026 – Festival de Canes: «La potència i la força sotmeten amb dominància tot el film, amb tot el bo —seqüències inesborrables, zooms que introspeccionen els personatges i que els reclouen en l’angoixa ambiental, tràvelings memorables i imatges absolutament magistrals— i el dolent —el tempo de la pel·lícula, irregular i descompensat, sembla sortir malparat d’aquesta supeditació— que això comporta. La creativitat tronadora i el do sense límits de Sorogoyen semblen haver fet que el seu últim treball perdi llastimosament el control i es despenyi per un precipici. No per això és menys impactant l’explosió. Quan hi ha excedent de talent, el talent es desborda»

Javier Bardem nega patir un boicot: “Cada vegada em truquen més per treballar”. Xavi Serra. Article, al diari Ara, 16.05.2026 – Festival de Canes: «Un drama familiar absorbent amb un parell d’escenes memorables i un potent duel interpretatiu entre Bardem i Luengo. També és un exercici brillant de cinema dins el cinema que captura amb verisme els ritmes i les sensacions d’un rodatge, el de la pel·lícula que els personatges de Bardem i Luengo filmen en la ficció, amb moments distesos, però també situacions incòmodes i una tensió entre pare i filla que s’acaba traslladant a la relació professional»

Rodrigo Sorogoyen i Isabel Peña: “El que tenim és gairebé una relació de parella”. Pedro del Corral. Article, amb declaracions del director i la seva coguionista, al diari El Periódico, 25.08.2026: «Els creadors d’As bestas, tornen amb El ser querido, un drama familiar amb Javier Bardem i Victoria Luengo que converteix un rodatge en un camp de batalla emocional»

De Ridley SCOTT, The Dog Stars — La constelación del perro — The Dog Stars. Le stelle dopo la fine

Producció: EUA. Any: 2026. Durada: 1h59. Versió original: en anglès. Informació: Tmdb, Imdb, Letterboxd, Cineuropa, Filmaffinity, Sensacine, AlloCiné, My Movies | Wikipedia (ang). D: 20th Century Studios.

Cines de referència que l’han estrenada aquesta setmana, en VOSE: Verdi (Barcelona), Renoir Floridablanca (Barcelona), Cines Babel (València). Algunes sessions en VOSE: CineBaix (Sant Feliu de Llobregat), Screenbox (Lleida), Cines Lys (València). Alguna sessió en VOSF: Mega Castillet (Perpinyà).

Publicacions:

Una distopia de Ridley Scott amb humans pitjors que els zombis. Bernat Salvà. Article, al diari El Punt Avui, 28.08.2026: «Quina és la millor estratègia de supervivència per als humans, la violència o la bondat? Val més matar qualsevol possible rival o ajudar-se els uns als altres i col·laborar? La constelación del perro , la nova pel·lícula de l’incombustible i genial Ridley Scott (88 anys), planteja aquest vell dilema del cinema (i de la humanitat) a través de dos personatges carregats de carisma, Hig i Bangley, interpretats per Jacob Elordi, i Josh Brolin»

Ridley Scott tanca Jacob Elordi. Pedro del Corral. Article, amb declaracions promocionals de l’equip artístic del film, al diari El Periódico, 25.08.2026: «Ridley Scott, amb 88 anys i després del l’èxitàs de Gladiator II, que va recaptar 462 milions de dòlars a la taquilla, torna a la ciència-ficció sense amagar la violència, però desplaçant el focus cap a l’esperança. Un gest curiós en un cineasta que va ajudar a convertir el futur en un lloc humit, fosc i hostil amb Blade Runner. Després de 44 anys, sembla preguntar-se el contrari: si tot s’ha perdut. ¿encara som capaços de començar una altra vegada? “Tot és a la a la vora. ¿La gent no veu les notícies? Jo hi soc un addicte, les veig dues vegades al dia. Estan passant coses al món, però hem preferit posar-nos un antifaç amb el canvi climàtic»

Jacob Elordi està molt sol, el pobre. Joan Pons. Crítica, al diari Ara, 26.08.2026: «La veritat és que costa determinar quin és el propòsit d’aquest film, cap a on va, què pretén, què ens vol dir exactament. El que sí que ens queda clar és que ja no n’hi ha prou amb treure Jacob Elordi el més guapo possible: ara també ha de saber pilotar avions, arreglar qualsevol andròmina, cuinar bé, ser afectuós amb els nens i els animals, semblar el millor gendre possible i cercar la fraternitat entre les escorrialles del món encara que hagi arribat l’Harmagedon. Un sant baró postapocalíptic»

Segadors després de l’apocalipsi. Quim Casas. Crítica, al diari El Periódico, 26.08.2026: «La pel·lícula no deixa de ser un relat postapocalíptic, més pròxim a La carretera de Cormac McCarthy que no pas al gènere cinematogràfic en qüestió. El que hi falta és un conflicte principal: només té pugnes febles i dificultats disseminades al llarg del metratge. El que hi sobra són els reiteratius plans de l’avioneta de Hig solcant els cels mentre el protagonista espera fer les paus amb ell mateix per alguna cosa que va fer en el passat. També és un film indefinit»

De Gabriel AZORÍN, Anoche conquisté Tebas — Last Night I Conquered the City of Thebes

Producció: Catalunya, Galícia, Portugal. Any: 2025. Durada: 1h46. Versió original: en portuguès, llatí i gallec. Informació: Opera prima (Azorín havia dirigit abans 1 documental i curtmetratges) | Catalan Films, Tmdb, Imdb, Letterboxd, Cineuropa, Filmaffinity, Sensacine, ICAA, AlloCiné, My Movies | Jornades dels Autors · Venècia 2025, D’A 2026 · Un impulso colectivo. Dossiers de premsa: en espanyol | en anglès. DE: Begin Again Films. Vendes Internacionals: MoreThan Films. Companyies productores: DVEIN Films (catalana), Filmika Galaika (gallega), Bando à Parte* (portuguesa).

Cines de referència que l’han estrenada aquesta setmana, en VOSE: CineBaix (Sant Feliu de Llobregat), Zumzeig (Barcelona), Screenbox (Lleida).

Publicacions:

Confessions en unes misterioses termes romanes. Redacció. Peça, al diari El Punt Avui, 28.08.2026: «Diferents parelles d’homes al llarg de la història troben en unes misterioses termes romanes un espai on poden parlar amb honestedat i deixar que aflorin els sentiments i els dubtes»

Unes termes romanes deformen l’espai-temps. Agus Izquierdo. Crítica, al digital de cultura Núvol, 27.08.2026: «La primera ficció llargmetratge de Gabriel Azorín, Anoche Conquisté Tebas, reformula la hangout movie i fusiona espai-temps en una emboirada i esotèrica nit a les termes romanes»

Gabriel Azorín desmunta la masculinitat. Nando Salvà. Article, al diari El Periódico, 05.09.2025 – Jornades dels Autors · Venècia 2025: «Evocadora del cine d’Albert Serra tant pel seu ritme pausat com perquè funciona més com una successió de llargues converses que com una història, Anoche conquisté Tebas ofereix un embriagador estudi de l’emotivitat masculina i la condició humana, i de com totes dues es mantenen constants malgrat el pas del temps»

De Pete OHS, Erupcja — Eruption

Producció: EUA, Polònia. Any: 2025. Durada: 1h11. Versió original: en anglès, amb diàlegs en polonès. Informació: Tmdb, Imdb, Letterboxd, Cineuropa, Filmaffinity, Sensacine, AlloCiné, My Movies | Toronto IFF 2025, Atlàntida Mallorca Film Fest 2026. DE: Elastica / Filmin (cines). DF: UFO Distribution. Vendes internacionals: Magnify Films.

Cines de referència que l’han estrenada aquesta setmana, en VOSC: Espai Texas (Barcelona). L’han estrenada en VOSE: CineBaix (Sant Feliu de Llobregat), Zumzeig (Barcelona), Cines Babel (València).

Publicacions:

Gir inesperat d’unes vacances romàntiques. Redacció. Peça, al diari El Punt Avui, 28.08.2026: «Les vacances romàntiques d’una parella resulten truncades quan l’erupció d’un volcà els obliga a quedar-se a Varsòvia i ella es retroba amb una amiga de la infantesa»

Charli XCX fa l’indie per Varsòvia. Gerard Casau. Crítica, al diari Ara, 25.08.2026: «La cantant britànica protagonitza la pel·lícula Erupjca»

Charli xcx i el volcà que, tard o d’hora, ha d’explotar. Victor Dalmau. Crítica, al digital de cultura Núvol, 25.08.2026: «L’estrella del pop protagonitza “Erupcja” (2025) de Pete Ohs, una ficció de dolorosa honestedat»

D’ Enrique GATO, Tadeu Jones i la llàntia meravellosa — Tadeo Jones y la lámpara maravillosa — Tad l’explorateur et la lampe magique — Taddeo l’esploratore e la lampada magica — Tad and the Magic Lamp

Producció: Catalunya, Espanya. Any: 2026. Durada: 1h34. Versió original: en espanyol. Informació: Film d’animació | Catalan Films, Tmdb, Imdb, Letterboxd, Cineuropa, Filmaffinity, Sensacine, ICAA, AlloCiné, My Movies | Estrenada també en VC. DE: Paramount Pictures Spain. DF: Paramount Pictures France. Companyies productores: Ikiru Films (catalana) i altres.

Publicacions:

Enrique Gato: “Un èxit així pràcticament era impossible d’imaginar”. Bernat Salvà. Entrevista al director del film, al diari El Punt Avui, 28.08.2026: «Estrena ‘Tadeu Jones i la llàntia meravellosa’, quarta part d’una saga amb més de 100 milions de taquilla. (..) “La intenció és aconseguir fer una història creïble, encara que sigui una fantasia absoluta”»

De Kike MAÍLLO, La supervivent — La superviviente — In Tania’s Head

Producció: Catalunya. Any: 2026. Durada: 1h28. Versió original: en català, anglès i espanyol. Informació: Documental | Tmdb, Imdb, Letterboxd, Cineuropa, Filmaffinity, Sensacine, ICAA, AlloCiné, My Movies | “La supervivent. L’11-S va ser només el principi”, la nova aposta documental de 3Cat dirigida per Kike Maíllo. DE: VerCine. EE: 28.08.2026.

Cines de referència que l’han estrenada aquesta setmana, en VOSC: Espai Texas (Barcelona). L’han estrenada en VOSE: Cinema Maldà (Barcelona)

Publicacions:

Maíllo retrata una falsa supervivent de l’11-S. Redacció. Peça, al diari El Punt Avui, 28.08.2026: «Tania Head, nascuda a Barcelona, era coneguda com l’única persona que es va salvar de la planta on va impactar un dels avions de l’11-S. El 2007, The New York Times va destapar que era una farsant»

Un documental reviu el cas de la impostora de l’11-S de Nova York. Núria Juanico Llumà. Article, amb declaracions del cineasta, al diari Ara, 27.08.2026: «El cineasta Kike Maíllo tenia la inquietud d’aproximar-se a la història de Head per aprofundir en com hi ha gent capaç de sostenir una mentida d’aquestes dimensions i en com la societat hi respon. Maíllo ho ha fet a través d’una pel·lícula documental titulada La supervivent. L’11-S va ser només el principi i produïda per Sábado Time amb participació de 3Cat i Filmin»

El documental ‘La superviviente’ narra la història de la catalana que va fingir ser víctima de l’11-S. Redacció/Agències. Article, amb declaracions del director, al diari El Periódico, 27.08.2026: «El seu veritable nom era Alicia Esteve Head i pertanyia a una família de coneguts empresaris barcelonins que es va veure implicada el 1992 en l’escàndol econòmic conegut com el cas Planasdemunt»

De Manuel GARCÍA-GIL, La sombra del nogal

Producció: Espanya. Any: 2026. Durada: 1h30. Versió original: en espanyol. Informació: Documental | Catalan Films, Tmdb, Imdb, Letterboxd, Cineuropa, Filmaffinity, Sensacine, ICAA, AlloCiné, My Movies | Festival de Màlaga 2026 · Cinema Cocina. DE: Nueve Cartas. Companyia productora i Vendes internacionals: Aotori Films.

Cines de referència que l’han estrenada aquesta setmana, en VOE: Cinema Maldà (Barcelona)

Publicacions:

‘La sombra del nogal’, alta cuina en un llogaret. Redacció. Peça, al diari El Punt Avui, 28.08.2026: «El xef Toño Rodríguez s’obsessiona per aconseguir una Estrella Michelin a Sardas, poble d’Osca amb 36 habitants, en un exercici que té a veure més amb la resistència que amb el romanticisme»

De Will GLUCK, One Night Only — Una noche al año — Juste pour une nuit — One Night Only – Quando tutto è possibile

Producció: EUA. Any: 2026. Durada: 1h42. Versió original: en anglès. Informació: Tmdb, Imdb, Letterboxd, Cineuropa, Filmaffinity, Sensacine, AlloCiné, My Movies | Wikipedia (ang). DE: Universal Pictures International Spain. DF: Universal Pictures International France. DI: Universal Pictures Italia.

Cines de referència que l’han estrenada aquesta setmana, en VOSE: CineCiutat (Palma)

Articles publicats, en català: el dia de la publicació d’aquest apunts, no n’he trobats

D’estrenes a la Catalunya Nord:

D’ Arthur HARARI, L’Inconnue — La Sconosciuta — The Unknown

Producció: França, Itàlia. Any: 2026. Durada: 2h20. Versió original: en francès. Informació: Tmdb, Imdb, Letterboxd, Cineuropa, Filmaffinity, Sensacine, AlloCiné, Unifrance, MyMovies, Filmitalia | Wikipédia (fr) | Festival de Canes 2026 · Competició. DE: Elastica/Filmin. DF: Pathé Distribution. DI: Adler Entertainment. D·EUA: Neon. Vendes internacionals: Pathé.

Cine de referència que l’han estrenada aquesta setmana, en VOSF: Castillet (Perpinyà).

Informació, en aquest blog: Festival de Canes 2026: les pel·lícules de la Competició*

Publicacions:

La maledicció d’estar atrapat en el cos de Léa Seydoux. Xavi Serra. Article, al diari Ara, 18.05.2026 – Festival de Canes: «Harari filma la història amb imatges tèrboles que transmeten l’angoixa del protagonista. La càmera curiosa i el to inquietant recorden el cinema del millor Brian De Palma, morbós i fascinant, i arrosseguen l’espectador a l’interior d’un thriller absorbent en què les preguntes s’amunteguen i les poques respostes que obtenim no resolen mai el misteri. Com de costum, Léa Seydoux està magnífica encarnant el desconcert i la fractura interior del seu personatge. En tot cas, el problema de L’inconnue és la fredor del seu tram final, en què trobem a faltar la sensació de catarsi i tancament que sí que tenia el còmic que adapta»

Intrigant. Nando Salvà. Article, al diari El Periódico, 19.05.2026 – Festival de Canes: «Protagonitzada per Léa Seydoux i Niels Schneider, contempla com una cosa semblant a un virus va contagiant una successió de persones a través del sexe, i provoca que les víctimes intercanviïn els seus cossos en el procés. En altres paraules, és una obra difícil d’explicar i carregada de potencial per dividir dràsticament els espectadors entre els que se senten irritats i els que se senten intrigats per l’intricat puzle narratiu que planteja, o per la miríada de possibles significats de la seva premissa. (..) El que signa més amunt se sent intrigat»

Un film que va de més a menys. Paco Vilallonga. Article, al Diari de Girona, 18.05.2026 – Festival de Canes: «L’ha dirigit el francès Arthur Harari, guanyador de l’Oscar pel guió de Anatomía de una caída, escrit amb la directora i parella seva Justine Triet. Ara, en la faceta de director, ha presentat el seu nou projecte que es basa en el còmic El cas David Zimmermann, publicat fa quatre anys, que va escriure amb el seu germà Lucas Harari, amb qui també signa el guió. L’inconnue és un film molt hipnòtic en la seva primera part (..). Va de més a menys, i el magnetisme inicial es va diluint a mesura que el metratge avança, convertint-se en una pel·lícula que acaba sent massa presonera dels seus propis mecanismes narratius»

Confusa i menys facinant del que pretén. Imma Merino. Esment, a l’article del diari El Punt Avui, 21.05.2026 – Festival de Canes: «L’inconnue, en què Arthur Harari fa que Léa Seydoux habiti en una història, a parer meu confusa i menys fascinant del que pretén, sobre cossos posseïts i transformacions de la identitat»

De Manuela MARTELLI, El deshielo — Dégel — The Meltdown

Producció: Xile, EUA, Espanya, Mèxic. Any: 2026. Durada: 1h48. Versió original: en espanyol, amb diàlegs en anglès i alemany. Informació: Tmdb, Imdb, Letterboxd, Cineuropa, Filmaffinity, Sensacine, AlloCiné, MyMovies | Festival de Canes 2026 · Un Certain Regard, Festival de Sant Sebastià 2026 · Horizontes Latinos. Dossiers de premsa: Dégel, The Meltdown. DE: Elastica. DF: Les Films du Losange. Vendes internacionals: Losange Films.

Cine de referència que l’han estrenada aquesta setmana, en VOSF: Castillet (Perpinyà).

Informació, en aquest blog: Un Certain Regard 2026*.

Articles publicats, en català: el dia de la publicació d’aquest apunts, no n’he trobats.

—

PORTADA: Victoria Luengo, a El ser querido | Foto © Manolo Pavón, gentilesa de Le Pacte

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!