Club 7 Cinema

Un blog de Salvador Montalt

14 d'agost de 2026
0 comentaris

Enllaç amb crítiques i articles en català d’estrenes de la setmana del 14 d’agost

En aquest apunt, hi ha l’enllaç amb crítiques, articles, entrevistes… publicades sobre pel·lícules estrenades als cines la setmana del 14 d’agost de 2026. L’aniré actualitzant, a mesura que en repesqui de nous. A partir d’aquí, editaré aviat reculls d’alguns d’aquests textos, amb transcripció de fragments (els habituals “Altres veus”).

Enllaç amb crítiques i articles en català d’estrenes de la setmana del 14 d’agost

Living the Land | Foto ©Floating Light (Foshan) Film and Culture Co.,Ltd; gentilesa d’ARP Sélection

De HUO Meng, Living the Land — Vivir la tierra — Le Temps des moissons — Sheng xi zhi di

Informació, en aquest blog: Atenció a “Living the Land”, la revelació a Berlín 2025 d’un cineasta xinès prometedor | Festival de Berlín 2025 · Competició (Premi Millor Direcció) | DE: Avalon. DF: ARP Sélection. DI: pendent.

Publicacions:

Retrat de la ràpida desaparició de la Xina mil·lenària en un film premiat a Berlín. Bernat Salvà. Article, al diari El Punt Avui, 14.08.2026. «Rodada al llarg de les quatre estacions d’un any, la pel·lícula mostra la connexió cíclica amb la natura de quatre generacions d’una família. Autor també del guió, Huo Meng va construir la pel·lícula amb un estil neorealista, amb actors no professionals que el van ajudar a construir els personatges»

¿’Alcarràs’ a la Xina? Joan Pons. Crítica, al diari Ara, 11.08.2026. «Amb el drama rural ‘Vivir la tierra’, Huo Meng va guanyar l’Os de Plata a la millor direcció de la Berlinale del 2025»

Palestine 36 | Foto, gentilesa d’Haut et Court

D’ Annemarie JACIR, Palestine 36 — Palestina 36 — Palestina 36. Quando tutto ebbe inizio

Informació: Tmdb, Imdb, Letterboxd, Cineuropa, Filmaffinity, Sensacine, AlloCiné, Unifrance, My Movies. Informació (prèvia): en aquest blog, Canes 2025: Rumors VIII, amb força cinema fet per dones i de països emergents | i també Deadline 10.02.2025, Deadline 14.02.2025. Distribuïdores, DE: La Aventura. DF: Haut et Court. DI: Wanted. Vendes internacionals: Lucky Number. Festivals: Toronto IFF 2026 · Gala, BCN FF 2026 · Secció Oficial · Fora de Competició.

Publicacions:

Quan és impossible no prendre partit. Imma Merino. Crítica, al diari El Punt Avui, 14.08.2026: «Jacir (nascuda l’any 1974 a Betlem i formada com a cineasta als EUA) ha continuat fent pel·lícules amb el propòsit de fer presents les condicions de vida dels palestins, també la identitat cultural, i la voluntat de fer memòria de la història invisibilitzada del seu poble. Això fins a arribar a dirigir la seva pel·lícula més ambiciosa, Palestina 36»

Com és rodar la gran producció palestina en plena guerra a Gaza? Biel Roura Amat. Article, al diari Ara, 13.08.2026: «La directora Annemarie Jacir estrena Palestina 36, una història anticolonial sobre la revolta àrab contra l’Imperi Britànic»

Two to One | Foto © Peter Hartwig ROW ZMF, gentilesa d’A Contracorriente

De Natja BRUNCKHORST, Two to One — Este/Oeste — La Belle affaire — Zwei zu Eins

Informació: Tmdb, Imdb, Letterboxd, Cineuropa, Filmaffinity, Sensacine, AlloCiné, My Movies. Informació (prèvia), en aquest blog: Canes 2024: Tercera onada de rumors | Distribuïdores, DE: A Contracorriente. DF: KMBO. DI: pendent. D Alem.: XVerleich. Vendes internacionals: Playmaker.

Publicacions:

Compte enrere per canviar marcs de l’RDA. Redacció. Peça, al diari El Punt Avui, 14.08.2026: «Natja Brunckhorst dirigeix aquest film sobre una família que [després de la caigura del mur de Berlín i reunificada Alemanya] troba uns quants milions de marcs de l’RDA en un soterrani i intenta canviar-los a correcuita, abans que expiri el termini. La gran Sandra Hüller encapçala el repartiment»

The End of Oak Street | Foto, gentilesa de Warner Bros

De David ROBERT MITCHELL, The End of Oak Street — El final de Oak Street — La fin d’Oak Street — La fine di Oak Street (en fase de producció, titulada Flowervale Street)

Informació: Tmdb, Imdb, Letterboxd, Cineuropa, Filmaffinity, Sensacine, AlloCiné, My Movies | Distribuïdores, DE: Warner Bros. DF: Warner Bros. DI: Warner Bros.

Publicacions:

Hathaway i McGregor, d’un barri idíl·lic a un infern de dinosaures. Bernat Salvà. Article, al diari El Punt Avui, 14.08.2026: «David Robert Mitchell té una filmografia escassa, de només quatre llargmetratges en 16 anys, però ja li han servit per tenir seguidors fidels i per cridar l’atenció dels festivals de prestigi: It follows i Lo que esconde Silver Lake van anar a Canes i Sitges, entre altres certàmens. Després d’un parèntesi de vuit anys, avui estrena als cinemes The end of Oak Street , amb dues estrelles al capdavant del repartiment (Anne Hathaway i Ewan McGregor) i un productor de luxe, JJ Abrams»

La pel·lícula de l’estiu. Desirée de Fez. Crítica, al diari El Periódico, 14.08.2026: «El director de les magnífiques It follows (2014) i Lo que esconde Silver Lake (2018), David Robert Mitchell, firma amb El final de Oak Street la seva pel·lícula més accessible i també la sorpresa de l’estiu. Ambientada en un suburbi dels 80, segueix els esforços d’una família per sobreviure quan un misteriós fenomen altera el seu barri i l’omple d’estranyes criatures»

Anne Hathaway protegeix la seva família dels dinosaures. Gerard Casau. Crítica, al diari Ara, 13.08.2026: «David Robert Mitchell invoca l’esperit del cinema de Spielberg i la productora Amblin a El final de Oak Street»

Terror i fantasia a Suburbia. Quim Casas. Article, al diari El Periódico, 15.08.2026: «David Robert Mitchell, director d’It follows, títol de prestigi en el terror modern, va fracassar comercialment amb Lo que esconde Silver Lake i ha tardat vuit anys a rodar El final de Oak Street, als cines des d’ahir»

Marsupilami | Foto © Christophe Brachet, gentilesa de Pathé Films

De Philippe LACHEAU, Marsupilami

Informació: Tmdb, Imdb, Letterboxd, Cineuropa, Filmaffinity, Sensacine, AlloCiné, Unifrance, My Movies | Distribuïdores, DE: YouPlanet Pictures. DF: Pathé. DI: pdt. Vendes Internacionals: Pathé International.

Publicacions:

Un Marsupilami cadell i una colla de còmics francesos d’èxit. Bernat Salvà. Article, al diari El Punt Avui, 14.08.2026: «Marsupilami és un personatge de còmic creat per André Franquin el 1952 que va aparèixer en primer lloc als àlbums d’Espirú i Fantàstic. Aquest animal de ficció amb una llarguíssima i poderosa cua, que habita les profunditats de la selva amazònica, va tenir tant d’èxit que aviat va tenir el seu propi còmic i va esdevenir un altre clàssic del còmic belga. Alain Chabat (Astèrix i Obèlix) ja va portar fa 14 anys a la pantalla gran els marsupilamis (en realitat n’hi ha una família sencera). Aquesta setmana ha arribat als nostres cinemes una nova adaptació dirigida per Philippe Lacheau, que n’és també el protagonista i coguionista»

El simpàtic marsupilami torna al cine una altra vegada. Quim Casas. Article, al diari El Periódico, 12.08.2026: «Un dels grans personatges de l’escola franco-belga de còmic, creació de Franquin, protagonitza una nova pel·lícula d’acció real»

Fuze | Foto, gentilesa de Diamond Films

De David MACKENZIE, Fuze — Cuenta atrás — The Criminals — Fuze. Conto alla rovescia

Informació: Tmdb, Imdb, Letterboxd, Cineuropa, Filmaffinity, Sensacine, AlloCiné, My Movies | Festivals: Toronto IFF 2025 · Gala Presentations | Distribuïdores, DE: Diamond Films. DF: SND. DI: 01 Distribution. Vendes internacionals: Anton.

Publicacions:

Un robatori en plena evacuació de Londres. Redacció. Peça, al diari El Punt Avui, 14.08.2026: «David Mackenzie, director anglès que ha estat nominat a l’Oscar per Comanchería i ha participat a festivals com Canes i Berlín, dirigeix Cuenta atrás, protagonitzat per actors com Aaron Taylor-Johnson i Sam Worthington»

D’estrenes a la Catalunya Nord:

Soudain | Foto: ©CINEFRANCE STUDIOS, gentilesa de Diaphana Distribution

De HAMAGUCHI Ryûsuke, Soudain —  All’improvviso — Kyū ni guai ga waruku naru

Informació, en aquest blog: La nova d’en Ryūsuke Hamaguchi ja es pot veure a Perpinyà.

Publicacions (ran de la projecció del film a Canes 2026):

Xavi Serra, al diari Ara: Hamaguchi firma la primera obra mestra de Canes 2026. «Quina pel·lícula més valenta i emocionant que ha dirigit el director japonès Ryusuke Hamaguchi. Soudain, que s’ha presentat aquest divendres a la competició oficial del Festival de Canes, té l’audàcia de prendre’s tot el temps i les paraules que necessita per reflexionar sobre un tema tan poc cinematogràfic com les cures a les persones amb malalties neurològiques, i ho fa a través d’una preciosa història d’amistat entre dues dones, la directora d’una residència geriàtrica de París (..) i una directora teatral japonesa amb un càncer de pit terminal»

Imma Merino, al diari El Punt Avui: Una lluminosa pel·lícula, ‘Soudain’, amb una emocionant relació entre dues dones que busquen crear en aquest món un forat per a la utopia. «El millor del cinema Hamaguchi, tan humanista i tan capaç d’emocionar amb les relacions entre els seus personatges, hi és a Soudain (De sobte), que va rebre una ovació clamorosa en la seva projecció de gala a l’Auditori Lumière»

Joan Millaret Valls, a cinemacatala·net: L’humanitarisme polític i espiritual de Ryusuke Hamaguchi irromp a Canes. «Cant a un humanitarisme regenerador»

Paco Vilallonga, a Diari de Girona: Hamaguchi manté a un nivell molt alt la competició de Canes amb “Soudain”. «És una obra arriscada, densa i complexa, filmada amb la naturalitat habitual del seu director . Una pel·lícula delicada i detallista, com és habitual en el seu director. Una obra esplèndida, amb alguns plans bellísims, que hauria de ser per mèrits propis al palmarès»

Nando Salvà, al diari El Periódico: L’intimisme de Hamaguchi torna a aterrar a Canes. «Al llarg de les seves mastodòntiques tres hores i quart de metratge, explora assumptes com la importància de repensar la societat, la força reparadora de l’art, els pecats del capitalisme i les formes més saludables d’enfrontar-se a la vida i la mort mentre contempla la hipnòtica història d’amor platònic que es desenvolupa entre la directora d’una residència de gent gran parisenca i una dramaturga japonesa que conviu amb un càncer terminal. All of a sudden destaca sobretot per la seva paciència observadora, la precisa coreografia dels seus diàlegs llargs i profunds i la capacitat per convertir l’intimisme en una cosa èpica»

PORTADA: Living the Land | Foto ©Floating Light (Foshan) Film and Culture Co.,Ltd; gentilesa d’Avalon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!