Club 7 Cinema

La Quinzena dels Realitzadors de Canes no té premis oficials. Tanmateix, una sèrie d’organitzacions en donen a alguns dels films que s’hi han projectat i, de mica en mica, any rere any, s’estan consolidant com a guardons de referència d’aquesta manifestació “off”-festival.

Premis als llargmetratges.

Art Cinema Award.

La CICAE, Confederació Internacional de Cinemes d’Art i Assaig, atorga l’anomenat Art Cinema Award, que consisteix amb un ajut a la difusió de l’obra guardonada. El Jurat Internacional, format pels programadors independents Joanna Lapinska, Albert Wiederspiel i Jimi Andreani, ha premiat:

No (No), de Pablo LARRAÍN.  Coproducció xileno-nord-americana. Amb Gael García Bernal, Alfredo Castro, Antonia Zegers. Basada en la novel·la Los días del Arco Iris (Referéndum), d’ Antonio Skármeta (ed. Planeta). Xile, 1988. En referèndum es decidirà si Pinochet ha de seguir al poder o no. Els partidaris del “No” persuadeixen un publicitari jove i brillant, que esdevingui la punta de llança de la seva campanya. La seva victòria significarà la fi del règim de Pinochet. Pablo Larraín es pot dir que tanca una trilogia al voltant de la dictadura pinochetista: Post Mortem (el cop d’estat), Tony Manero (la lluita clandestina contra el règim) i ara, la fi d’aquella tirania sanguinària. Durada: 1h55.

Europa Cinemas.

El garrotxí Francesc Vilallonga (Cinema Truffaut, de Girona, Catalunya), Erik Hamre (Gentofte Kino, Dinamarca),  Sarah Beaufol (Le Méliès, França) i Paula Astorga (Cineteca Nacional, Mèxic), com a jurats d’exhibidors cinematogràfics de la xarxa Europa Cinemas, ha atorgat el premi (que comporta el suport a la promoció, circulació i màxima durada de les pel·lícules guardonades a les sales que aquesta xarxa pertot Europa) a:

El penedit (El taaid | Le Repenti) de Merzak ALLOUACHE. Producció algeriano-francesa. Amb Nabil Asli, Adila Bendimered, Khaled Benaissa. una mirada sobre els integristes a qui la llei ha permès penedir-se dels seus actes terroristes, però no cura les ferides morals que els han deixat. Nova aproximació a la realitat dels seu país i la seva gent de l’algerià Merzak Allouache, premiat el 1994 per Bab-El Oued City, en què també es mirava un l’endemà, en aquell cas, el de les revoltes tràgiques d’octubre de 1988 en aquell popular barri d’Alger. Durada: 1h27.

Prix SACD.

A un llargmetratge francòfon, escollit per la comissió de cinema d’aquest organisme, presidida per Bertrand Tavernier, i conformada per Gérard Krawczyk, Arthur Joffé, Christine Laurent i Luc Jabon:

Camille rebobina (Camille redouble | Camille rewinds), de Noémie LVOVSKY. Producció francesa. Amb Noémie Lvovsky, Samir Guesmi, Yolande Moreau.  A tall de Peggy Sue es va casar…, una dona viatja al passat, just a l’adolescència, abans d’embolicar-se amb el noi que l’acabaria fent mare i que, al cap dels anys, l’ha deixada per una altra dona, més jove que ella. De la guionista (dels primers films del seu company de Femis, Desplechin), actriu (L’adéu a la reina, Les beaux gosses…) i realitzadora (sobretot fins a 2003) Noémie Lvovsky. Durada: 2h00. 

Premis als curtmetratges.

El jurat format per Julie Bertuccelli (presidenta), Carlo Bach, Maureen Loiret i Patrick Villacampa ha premiat:

The Curse, de Fyzal BOULIFA. Coproducció anglo-marroquina.

i una Menció Especial a:

Els vius també ploren (Os vivos tambem choran | Les vivants pleurent aussi), de Basil Da CUNHA. Producció helvètica.

***

FOTO No, de Pablo Larraín