Club 7 Cinema

Un blog de Salvador Montalt

24 de març de 2023
0 comentaris

Els penúltims rumors de Canes 2023

Ja s’acosta la data (a mitjan abril) en què els responsables del Festival de Canes faran pública la llista de films que conformaran la selecció oficial de la 76a edició del certamen, que tindrà lloc del 16 al 27 de maig de 2023. Per això mateix, els rumors s’intensifiquen i es pot dir que totes les publicacions especialitzades s’afanyen a publicar llistes de títols que hi podrien ser. Indiwire, ahir, amb Cannes Wish List: 50 Movies We Hope Make the Cut Beyond ‘Indiana Jones’ and ‘Killers of the Flower Moon’, ha fet bons els pronòstics publicats fins ara (Els inevitables rumors sobre Canes 2023 | Més rumors sobre Canes 2023 | Ni Miyazaki, ni “Napoleon”, ni “Oppenheimer” a Canes? | Canes 2023: nova tanda de rumors) i hi afegit alguns films de més, que passo a detallar. Dic que aquests són els ‘penúltims’ rumors, perquè poca cosa més hi deurà haver, però sempre cal guardar un as a la màniga…

De Nelicia Low, “Pierce“. Amb Tsao Yu-Ning, Liu Hsiu-Fu, Ding Ning. Guió: Nelicia Low. Nota d’ ‘IndieWire’: Antiga membre de l’equip nacional d’esgrima de Singapur, l’alumna de Columbia, Nelicia Low, està utilitzant aquesta experiència, i més, per emmarcar el seu debut com a directora. “Pierce” segueix una parella de germans que es retroben quan el gran surt alliberat de la presó i el petit, una estrella en ascens al món de l’esgrima, opta per donar-li suport, cosa que va en contra de la voluntat de la seva família, especialment de la seva mare. —Kate Erbland.

De Gabriel Abrantes, “Amelia’s Children“.  Amb Alba Baptista, Brigette Lundy-Paine, Carloto Cotta. Guió: Gabriel Abrantes. Un home va a la recerca de la seva família biològica, que el porta, conjuntament amb la seva xicota Ryley, a una magnífica vil·la a les muntanyes del nord de Portugal. La il·lusió per a conèixer la seva mare i el seu germà bessó perduts de fa temps es converteix en horror quan descobreix que hi està vinculat per un secret monstruós. VI: Wild Bunch.

De Baloji, “Augure“. Amb Lucie Debay, Marc Zinga, Eliane Umuhire. Guió: Baloji. El raper belga Baloji debuta com a director amb aquesta història congolesa sobre un jove considerat bruixot per la seva petita comunitat i obligat a l’exili. Quan torna amb la seva dona, es veu obligat a lluitar amb familiars que el veuen com un foraster.

De Vahid Hakimzadeh, “The Bitter Tears of Zahra Zand“. Amb Boshra Dastournezhad, Pari Armineh, Melina Farahani. Guió: Vahid Hakimzadeh, Boshra Dastournezhad. Nota: adaptació iraniana, ambientada als anys vuitanta, de “Les amargues llàgrimes de Petra Von Kant”, de R.W. Fassbinder. El cineasta britànic-iranià Vahid Hakimzadeh fa la seva pròpia lectura del film del director alemany amb “Les llàgrimes amargues de Zahra Zand”, una narració en farsi ambientada al voltant d’una dissenyadora de moda de l’alta societat que ha fugit de l’Iran cap a Londres ran de la Revolució Islàmica del 1979. Mentre el seu país s’esfondra, ella s’aboca amb jocs mentals i manipulació sobre la criada ja gran que en va tenir cura, i la nova musa que pertorba el seu món.

De Lubna Playoust, “Curiosity Room“. Nota d’IndieWire’: Amb la indústria cinematogràfica en una transició important, no hi ha millor moment per refer l’estimat documental de 1982 de Wim Wenders “Room 666”. L’actriu i cineasta de “The French Dispatch” va rodar el documental a Canes l’any passat, on va entrevistar cineastes sobre l’art del cinema i el seu futur nebulós. Entre els cineastes participants hi ha Audrey Diwan, Joachim Trier, Claire Denis i David Cronenberg. Amb Rosalie Varda com a productora, el pedigrí cinèfil francès del projecte interior hauria d’assegurar-li un lloc a Canes. —Jude Dry.

D’Alonso Ruizpalacios, “La cocina“. Amb Rooney Mara, Oded Fehr, John Pyper-Ferguson. Guió basat en la peça teatral ‘The Kitchen‘, d’Arnold Wesker. La vida a la cuina d’un restaurant de Nova York on es barregen cultures d’arreu del món durant l’hora punta del dinar.

D’Amat Escalante, “El Estado de Imperio“. Nota d”IndieWire’: L’última d’Escalante se centra en el fill d’un manifestant activista que passa encobert com a criat d’una família benestant per descobrir el misteri de la desaparició de la mare. Les pel·lícules d’Escalante sempre són representacions inquietants de la guerra de classes i altres temes actuals (..) —Kate Erbland.

De Sarah Gyllenstierna, “Hunters on a White Field” / “Jakt på ett vitt fält”. Amb Magnus Krepper, Jens Hultén, Ardalan Esmaili. Guió: Sarah Gyllenstierna, basat en la novel·la de Mats Wägeus. Tres amics passen un cap de setmana llarg en una cabana remota, amb la intenció de caçar ben endins dels boscos suecs. Tanmateix, un dia tots els animals desapareixen sense deixar rastre i el bosc es torna estranyament silenciós. Nota d’ ‘IndieWire’: És un drama de suspens sobre tres homes que van de cacera i es tornen addictes a l’eufòria del seu esport; fins que de la nit al dia, tots els animals desapareixen, el bosc es fa estrany i els homes es convencen que la cacera ha de continuar. És el debut de la cineasta sueca Sarah Gyllenstierna, antiga ajudant de direcció de Spike Lee.

De Jane Schoenbrun, “I Saw the TV Glow“. Amb Justice Smith, Brigette Lundy-Paine, Danielle Deadwyler. Guió: Jane Schoenbrun. Dos adolescents comparteixen fortament el seu amor per un programa de televisió de por, però el programa es cancel·la misteriosament. Prod. -entre d’altres-: A24.

De Sam & Andy, “Love Me“. Amb Kristen Stewart, Steven Yeun. Una història d’amor entre un satèl·lit i una boia. Nota d’ ‘IndieWire’: Al film de ciència-ficció “Love Me” dels cineastes Sam i Andy, el sistema operatiu d’una “boia intel·ligent” s’enamora d’un satèl·lit que orbita la Terra. Poc se sap d’aquesta estranya història d’amor, però tant la boia com el satèl·lit són 100% reals, dissenyats, construïts i filmats a la ubicació i a l’estudi. Si bé el satèl·lit i la boia al principi només poden parlar a través de la tipografia, finalment creixen vius creant les seves pròpies formes virtuals que al seu torn es converteixen en carn i ossos. Tot és embriagador i de gran concepte, però està ancorat per les comoditats familiars de Kristen Stewart i Steven Yeun per donar-nos una mica de llast enmig de les idees intel·ligents. —Ryan Lattanzio.

D’Aaron Schimberg, “A Different Man“. Amb Sebastian Stan, Renate Reinsve, Owen Kline. Guió: Aaron Schimberg. Explica la història de l’Edward (Sebastian Stan). Després de sotmetre’s a una cirurgia reconstructiva facial, s’obsessiona amb un actor en una producció teatral basada en la seva vida anterior. Distribuïdor EUA: A24.

De Levan Akin, “Passage“. Nota d”IndieWire’: L’aclamada mirada del director suec Akin sobre la vida gai a Geòrgia, “And Then We Danced”, va ser la candidata a l’Oscar de Suècia el 2019. Ara ha tornat amb una altra mirada a la comunitat LGBTQ de Geòrgia (aquesta també implica Turquia). Es diu que la història inclou personatges que desenvolupen un vincle familiar després que les seves famílies biològiques els expulsin, i això és informació suficient per anticipar un viatge emocional oportú d’un director que ja ha demostrat que pot excel·lir en representar exactament això. —Kate Erbland.

D’Annarita Zambrano, “Rossosperanza“. Amb Antonio Zavvateri, Rolando Ravello, Eliana Miglio. Guió: Annarita Zambrano. Nota de ‘IndieWire’: Després de guanyar al Festival de cinema de Les Arcs com a ‘work in progress’, aquesta comèdia fosca és una gran candidata per ser a la Setmana de la Crítica de Canes. (..) Ambientada a la dècada de 1980, la pel·lícula té lloc en una vil·la de luxe i un centre de rehabilitació per a adolescents rics. Cineasta italiana que treballa a França des de fa 15 anys, Zambrano debuta aquí en el llargmetratge després d’haver presentat curts a Canes, Venècia i Berlín. —Jude Dry.

De Kitty Green, “The Royal Hotel“. Amb Jessica Henwick, Julia Garner, Hugo Weaving. Guió: Kitty Green, Oscar Redding. Nota de l”IndieWire’: Quan la documentalista Kitty Green va passar al terreny de la ficció amb el seu llargmetratge “The Assistant” del 2019, la cineasta va demostrar que el seu ull agut per explicar històries punyents sobre dones podia canviar de gènere fàcilment. Per a la seva propera pel·lícula, Green torna a formar equip amb la seva estrella “Assistent” Julia Garner, a més de l’actriu en ascens Jessica Henwick i el sempre intrigant Hugo Weaving. Aquesta vegada, Green torna a buscar una història real per a un gran drama (la pel·lícula es presenta com un “thriller social”), i la pel·lícula segueix un parell d’amigues (Garner i Henwick) que, mentre són de viatge a Austràlia, decideixen guanyar diners ràpidament treballant a The Royal Hotel. Però quan les dones s’emboliquen en la cultura local amb alcohol, les coses comencen a sortir de control ràpidament. Green és una mestra de la creació de tensió a partir d’horroroses històries reals (..) —Kate Erbland.

De Fernando Trueba i Javier Mariscal, “They Shot the Piano Player“. Animació. Amb Jeff Goldblum, Caetano Veloso, Gilberto Gil, Vinicius de Moraes, João Gilberto, Paulo Moura. Guió: Fernando Trueba. Nota d’ ‘IndieWire’: (..) l’odissea animada de Trueba i Mariscal explica la història del venerat músic brasiler Francisco Tenório Jr., que va ser assassinat als 35 anys mentre feia una gira per Argentina enmig del cop d’estat militar el 1976. La pel·lícula utilitza entrevistes amb la vídua de Tenório Jr. per revisitar l’època de principis dels anys setanta de la història llatinoamericana, que es va definir per un floriment de l’activitat cultural abans que les dictadures militars la tanquessin (..) —Kate Erbland. DE: BTeam Pictures.

De Wim Wenders, “Tokyo Toilet“. Nota d’ ‘IndieWire’: Una història de ficció centrada en la bellesa i el disseny arquitectònic dels lavabos japonesos pot resultar prou fascinant. Que l’autor alemany Wim Wenders pretenia fer-ne una pel·lícula ja és una altra cosa. Wenders va anunciar “Tokyo Toilet” l’any 2022, promocionant l’ideal “utòpic” d’un bany públic on la humanitat és igual, i posant-hi Koji Yakusho (“Babel”) al capdavant. L’última vegada que Wenders va ser a Cannes fou el 2018 amb el documental sobre el Papa Francesc. —Brian Welk.

FOTO DE L’APUNT: “Pierce”, de Nelicia Low.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!