Club 7 Cinema

Un blog de Salvador Montalt

10 de maig de 2022
0 comentaris

Els joves van a veure “Alcarràs”?

Em sembla que no. O millor dit, em sembla que no gaire joves van a veure Alcarràs. Especialment el jovent urbà. El dia que hi vaig anar jo, els quatre que hi havia acompanyaven els pares o germans grans, però eren l’excepció que confirmava la regla. Més endavant, un amic meu que era al cine em va dir que només veia entrar a Alcarràs gent gran. Sí, gent gran i de mitjana edat. Aquest cap de setmana en parlava -molt per sobre-  amb una noia catalana de divuit anys i no hi va mostrar cap tipus d’interès. Certament, el calendari escolar no hi ajuda, perquè hi ha exàmens, s’acosta la selectivitat, etc. Però el cas és que tinc la sensació que aquesta pel·lícula “no va per ells”.

Perquè sigui en català, diria que no els farà moure, ja que no consta que la gent d’aquesta edat siguin gaire militants per la llengua, sempre parlant en general. Per la qüestió de la pagesia, als urbanites potser els queda com a tema remot, si no són de la brega ecologista, etc. Perquè sigui cinema d’autor, poc que hi estan avesats, ja que “les seves” solen ser pel·lícules d’acció i efectes especials. Perquè sigui un producte fet a Catalunya, ja han demostrat abastament que se’ls enfot -o és que no van passar d’un film com Libertad?-. Amb aquests coordenades, gosaria afirmar que “Alcarràs no és pel·lícula per a ells”.

Així doncs, si amb la pel·lícula en català més exitosa dels darrers anys, no aconseguim que el jovent vagi al cine, com ens ho hem de fer?

El doblatge en català de les “seves” pel·lícules? Segurament, l’èxit d’Alcarràs no farà canviar d’actitud als exhibidors i seguiran oferint majoritàriament en castellà el material d’acció i efectes especials, sabedors de què mou realment el seu públic potencial. Mala peça al teler. Però no queda altre remei que insistir-hi, però millorant l’atractiu de l’oferta. Cal renovar el catàleg de veus de doblatge al català, afegir-n’hi de joves. Cal refrescar la llengua dels doblatges. Cal fer la promoció adequada prèvia a les estrenes, amb tot el material i recursos publicitaris a l’abast. Cal fer bons i atractius els doblatges al català. Si aconseguim que així vagi més jovent a veure més films en català, segurament els exhibidors -els que no són espanyolistes recalcitrants- en programaran més.

Però no hem d’oblidar que una opció vàlida és la producció de pel·lícules en català que també puguin interessar el jovent. Ben realitzades i ben promocionades, però. Passa tanmateix que fórmules comercials no solen ser bones conselleres de la qualitat cinematogràfica. El repte està llançat: atendre aquesta franja de públic sense perdre creativitat ni originalitat. No cal fer com el Luc Besson a França, que de tant voler imitar el que fan a Hollywood ha acabat força perdut: no podem ni hem de voler competir amb els nord-americans. També convé acostumar els joves a històries que toquin de peus a terra, amb personatges creïbles, en paisatges reconeixibles… Aquí TV3 té molta feina a fer!

I evidentment, una eina amb què cal bregar és la VOSC: el cinema d’arreu subtitulat en català, si va guanyant presència a les pantalles -mal sigui en circuits paral·lels-, anirà avesant el nou públic en històries diferents a les que havien estat “les seves”, en llengües diverses i diferents a la perfumada sonoritat dels doblatges acomodaticis, en actuacions vistes en viu i no sentides per intermediari… A més, a diferència de fa uns anys, avui en dia, part del jovent s’ha acostumat al cinema i sèries TV subtitulats, que veuen a través de diversos mitjans. Però, atenció, també en el camp de la VOSC cal fer correccions importants. D’entrada, no potser que ens serveixin traduccions de la VOSE; sinó que calen traduccions de les VO, per la qual cosa cal que es fitxin traductors, talment com es fa en la literatura. I emprar un llenguatge viu, renovat, fresc. I fer-ne la promoció i publicitat adequades…

Jo aposto per la VOSC; però soc conscient que la majoria de públic consumeix cinema doblat. Per això cal “contraatacar” amb producció pròpia atractiva i de qualitat i sí, amb doblatge també atractiu i de qualitat.

Alcarràs ha demostrat que el català té clientela, quan se li fa arribar bé el producte, però que hem de fer per manera que aquesta clientela abasti totes les edats.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!