Per la seva banda, el Festival de Berlín, també mitjançant el seu web ha expressat com lamenta la pèrdua de Theo Angelopoulos, de qui ha recordat que guanyà el Lleó d’Or a Venècia, amb Alexandre el Gran (O Megalexandros) i la Palma d’Or de Canes, amb L’Eternitat i un dia (Mia aioniotita kai mia mera), i que havia estat present a Berlín en diverses ocasions, d’entre les quals, el 1978, per ser-ne membre del Jurat Internacional.
Tornant a Canes, la Quinzena de Realitzadors s’ha sumat al dol cinèfil, homenatjant Angelopoulos, tot reproduint-ne un escrit (publicat a La Quinzaine des Réalisateurs à Cannes, Cinéma en liberté. Editions de La Martinière, Paris 1993) sobre la vivència d’vare presentat Dies del 36 a la Quinzena de 1973, quan el director grec es pot dir que no coneixia ningí, ni ningú el coneixia a ell.
Actualització: el festival de Tessalònica ha expressat el condol pel traspàs del cineasta, de qui afirmen que ha escrit el seu propi capítol en la Història del Cinema. La seva obra es troba entre el millor dels directors més destacats a nivell internacional. Les seves imatges al·legòriques -remarquen- han representat la Història, la memòria col·lectiva i la política a través de petites històries humanes. Angelopoulos -afegeixen- ens ha donat un cinema d’idees i emocions preuades. I ho reblen tot dient: Intel·lectual, pensador, poeta d’imatges, Theo Angelopoulos ens deixa a tots més rics amb la seva obra, i ara, més pobres amb la seva absència. Finalment recorden com Angelopoulos havia estat molt vinculat al certamen.
***
FOTO Jeanne Moreau i Marcelo Mastroianni, a El pas suspès de la cigonya, de Theo Angelopoulos
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Saluts,
JULIÁN.