Club 7 Cinema

Com és natural, l’anunci de la Selecció Oficial del Festival de Canes comporta la sorpresa de saber que alguns cineastes amb què s’hi comptava, en alguns casos, o que s’especulava que potser hi serien, en altres, no hi han estat inclosos. No els podem considerar descartats del tot, perquè d’aquí a uns dies, com és habitual cada any, es faran públics els Complements de Selecció, amb què s’hi afegiran alguns títols, i, per tant, no hem d’oblidar que aleshores hi poden aparèixer alguns autors que ara es troben a faltar. A més a més, hem de tenir present que dimarts que ve, 15 d’abril, la Quinzena dels Cineastes farà saber la seva selecció, que pot incloure algun d’aquests films cobejats. I encara un dia abans, el dilluns 14, la Setmana de la Crítica haurà anunciat la seva, però es tractarà de primers o segons llargmetratges…

Hi ha mancances sonades, com les de Jim Jarmusch o Lyne Ramsay, que tothom (i quan dic tothom, vull dir tothom) deia que eren segurs al Festival. Fins i tot aquest matí corria una presumpta filtració segons la qual en Jarmusch havia quedat enquadrat a la secció no-competitiva Cannes Première. Que no hi sigui Terrence Malick i la seva pel·lícula sobre Jesucrist, que porta un lustre muntant-la, no ens acaba agafant prou de sorpresa, perquè aquest home, en Malick, és tan obsès, que ves a saber si encara no en té acabada la postproducció… Per cert, cosa molt estranya, a la roda de premsa no han esmentat que l’Spike Lee hi presentés la seva pel·lícula; però després de la roda de premsa, han aparegut a les xarxes tot de notícies assegurant que l’Spike Lee deia que l’havien seleccionat Fora de Competició i The Hollywood Reporter s’ha fet ressò d’un apunt del Festival a Instagram que diu literalment:   Estàvem esperant la confirmació: la pel·lícula de Spike Lee “Highest 2 Lowest” serà a la Selecció Oficial, Fora de Competició, i es projectarà amb la presència de Denzel Washington el dilluns 19 de maig de 2025. 

En aquest apunt, reprodueixo la informació sobre aquests (per ara) descartats, dades que vaig recollir en publicar-se els rumors sobre Canes 2025. Aprofito l’avinentesa per a remarcar que els rumors i tots els que ens en fem ressò no tenim cap legitimitat per a reclamar o queixar-nos d’aquestes absències. Els motius pels quals una pel·lícula no figura a la Selecció poden ser molt diversos: per exemple, que de debò no estigui llesta del tot; o que la productora o el cineasta, els responsables del film en definitiva, hagin desistit de presentar-la a Canes, perquè els interessa més anar a altres certàmens (en relació amb les dates que la volen estrenar o difondre o per guardar-ne/protegir-ne més el contingut i vàlua) o perquè no han acceptat la secció en què els oferien projectar-la els del Festival de Canes; o potser no hi figura perquè els equips seleccionadors ‘cannoises’ l’han rebutjada o infravalorada… etcètera. I la majoria dels mortals mai en sabrem el motiu real.

No hi incloc noms que, a les darreres setmanes, ja s’ha sabut que no hi serien / podien ser, com és el cas de  Paul Thomas ANDERSON, amb “One Battle After Another“; de Darren ARONOFSKY, amb “Caught Stealing“; d’ Olivier ASSAYAS, amb “Le Mage du Kremlin” / “The Wizard of the Kremlin”; de Kantemir BALAGOV, amb “Butterfly Jam“; de Charline BOURGEOIS-TACQUET, amb “La vie d’une femme“; de Bruno DUMONT, amb “Les Roches Rouges” / “Red Rocks”; de Paul GREENGRASS, amb “The Lost Bus”; de Luca GUADAGNINO, amb “After The Hunt“; de Yorgos LANTHIMOS, amb “Bugonia“; de Kornél MUNDRUCZÓ, amb “At the Sea“; de David ROBERT MITCHELL, amb “Flowervale Street“; de Celine SONG, amb “Materialists“;  de Rodrigo SOROGOYEN, amb “El ser querido” / “The beloved “…

Els grans absents (per ara, a dia 10 d’abril) del Festival de Canes 2025.

De Gregg ARAKI, “I Want Your Sex“.

Producció: EUA. Any: 2025. Durada: pendent.

Nota sinòptica: Thriller eròtic ‘a la Gregg Araki’ que explora alegrement el desig, la dominació i la fantasia, la pel·lícula planteja la pregunta: fins a quin punt anar lluny és anar massa lluny? Sinopsi: Quan el jove Elliot (Cooper Hoffman) troba una feina excitant a les ordres de la famosa i provocadora artista, Erika Tracy (Olivia Wilde), les seves fantasies es fan realitat quan ella el tria per ser-ne la musa sexual. Però l’Elliot aviat es troba fora de control quan l’Erika el porta a un viatge més profund del que mai no s’hauria imaginat, a un món de sexe, obsessió, poder, traïció i assassinat.

Amb: Olivia Wilde (Erika Tracy), Cooper Hoffman (Elliot), Charli XCX, Daveed Diggs, Mason Gooding, Chase Sui Wonders, Johnny Knoxville, Margaret Cho, Roxane Mesquida (Yvette).

Guió: Gregg Araki i Karley Sciortino. Muntatge: Gregg Araki. Fotografia: Tucker Korte.

Informació: Al repartiment, encapçalat per Olivia Wilde i Cooper Hoffman (el fill del malaguanyat Philip Seymour Hoffman que es va donar a conèixer com a actor a Licorice Pizza), hi trobem actors ‘pop’ cars a Araki, com la cantant Charli XCX, l’inefable Johnny Knoxville i la inevitable Roxane Mesquida.

Enllaços: Wikipedia, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd, Deadline, Variety, IndieWire. Productora: Black Bear Pictures. DI: 01 Dist.

Director: Retorn del cineasta independent nord-americà ‘queer’ per excel·lència dedicat als adolescents/joves de primera joventut, 11 anys després del seu darrer llargmetratge, havent realitzat durant tot aquests temps força cosa per a la TV. Sobre Gregg Araki: a Viquipèdia, a Wikipedia, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd. Anteriorment, al Festival de Canes 2010: Kaboom; a la Quinzena dels Realitzadors 2007: Smiley Face. Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

D’ Antonin BAUDRY, “De Gaulle. Part 1“ i “De Gaulle. Part 2“.

Producció: França. Any: 2025. Durada: pendent.

Nota sinòptica: El díptic ressegueix la vida i la implicació política de Charles De Gaulle des de 1940 fins a 1945, fins a la seva evolució cap a la carrera política. Sinopsi (part1): Juny de 1940. Un general desconegut es nega a veure el seu país derrotat per l’Alemanya nazi. Va tornar a Londres sense suport, sense tropes, sense mandat. Defensa contra tots, enemics i aliats, la idea d’una França lliure. Uns quants homes s’uneixen a ell i participen al combat. A París i Lió, intrèpids joves estudiants de batxillerat inventen la seva lluita contra l’ocupant…

Amb: Simon Abkarian (Charles De Gaulle), Niels Schneider (General Leclerc), Thierry Lhermitte (Henri Giraud); Félix Kysyl (Jean Moulin), Karim Leklou, Anamaria Vartolomei, Benoît Magimel, Grégoire Colin, Simon Russell Beale (Winston Churchill), Jane Perry (Eleanor Roosevelt), Kacey Mottet Klein, Matthieu Kassovitz.

Guió: Antonin Baudry, Bérénice Vila, basat en l’obra ‘De Gaule: une certaine idée de la France‘, de Julian Jackson. Fotografia: Pierre Correreau.

Informació: qualificada de pel·lícula ambiciosa, superproducció històrica, de gran pressupost, obra d’un home de cultura, amb carrera diplomàtica i coneixedor del món polític. Comentari (que vaig publicar) sobre el rumor: si no cau en la nostàlgia ‘gaullista’, pot ser una pel·lícula molt escaient pel moment polític que viu França. Compta amb un ventall molt gran i important d’actors francesos, cosa sempre atractiva per a Canes i, a més a més, l’any passat Pathé (també productora i distribuïdora d’aquest tríptic) va aconseguir un gran èxit comercial, a l’hexàgon, amb ‘El comte de Montecristo’, estrenada al Festival.

Enllaços: Wikipédia, Wikipedia, Imdb -Part 1-, Imdb -Part 2-, Filmaffinity, AlloCiné -Part 1-, AlloCiné -Part 2-, MyMovies, Cineuropa, Trois Couleurs. DF: Pathé Films.

Director: Amb formació politècnica, en estudis literaris i cinematogràfics, treballà d’assessor cultural a ambaixades franceses, autor del còmic ‘Quai d’Orsay, que Bertrand Tavernier va dur al cinema, el 2018 triomfà comercialment amb la seva òpera prima, “Le chant du loup“. Sobre el director: a Wikipedia, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies. Anteriorment, al Festival de Canes: NO. Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

De Robin CAMPILLO, “Enzo“.

Producció: França, Bèlgica, Itàlia. Any: 2025. Durada: pendent.

Sinopsi: Enzo, de 16 anys, desafia les expectatives de la seva família burgesa iniciant un aprenentatge de paleta, un camí allunyat de la vida de prestigi que s’havien imaginat per a ell. A la seva vil·la elegant al sud de França, assolellat, les tensions s’acumulen mentre les preguntes i les pressions implacables pesen sobre el futur i els somnis d’Enzo. A les obres, però, en Vlad, un carismàtic col·lega ucraïnès, sacseja el món d’Enzo i obre la porta a possibilitats inesperades…

Amb: Eloy Pohu, Maksym Slivinskyi, Pierfrancesco Favino, Elodie Bouchez.

Guió: Laurent Cantet, Robin Campillo. Fotografia: Jeanne Lapoirie.

Informació: Robin Campillo, amic íntim de Laurent Cantet, que va morir a l’abril de 2024, n’ha heretat aquesta pel·lícula, assumint-ne la direcció i asseguren que té elements d’una emotiva carta d’amor a un amic. MK2, que en porta les vendes internacionals en diu: Campillo torna a la intensitat emocional de “120 BPM” (Cannes Competition – Grand Prix) amb una història lluminosa que entrellaça el romanticisme i les emocions tendres de “Call Me by Your Name” amb una exploració aguda i incisiva de la classe social i la recerca de l’autodescobriment.

Enllaços: Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd, Cineuropa, IonCinema, Unifrance. Co-Productora: Les Films du Fleuve. VI: MK2. DF: AdVitam*.

Director: a Viquipèdia, a Wikipédia, a Wikipedia, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd. Anteriorment, al Festival de Canes; Grand Prix per 120 pulsacions per minut. Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

D’Arnaud DESPLECHIN, “Une affaire” / “An Affair”.

Producció: França. Any: 2025. Durada: pendent.

Nora sinòptica: Segueix la carrera d’en Mathias, un virtuós pianista francès que, havent viscut una colla d’anys a l’Àsia, torna a la seva ciutat natal de Lió per viure una història d’amor impossible. Sinopsi: pendent.

Amb: François Civil (Mathias), Nadia Tereszkiewicz, Charlotte Rampling, Hippolyte Girardot.

Guió: Arnaud Desplechin, Kamen Velkovsky. Fotografia: Paul Gilhaume. Muntatge: Laurence Briaud.

Sobre el rumor, tanmateix en vaig publicar: s’apunta que la pel·lícula podria tenir prevista l’estrena a començament del 2026, cosa que gairebé la descartaria per a Canes 2025; si bé altres fonts asseguren que s’intentarà que estigui llesta per aquest maig. Sens dubte, al Festival li ha d’interessar molt, perquè seria tornar a tenir el seu molt habitual Desplechin i actors de moda ara mateix a França, com Francois Civil i Nadia Tereszkiewicz, a més d’una personalitat com Charlotte Rampling i la presèncai sempre agraïda d’ Hyppolyte Girardot.

Informació: Arte França ha publicat una nota en què diu: Arnaud Desplechin deixa la ciutat de Roubaix, per instal·lar el seu nou escenari a la ciutat de Lió. Fidel a si mateix, trobarem el seu gust pel romanç, els seus personatges d’amants frustrats i les seves històries entrelligades. Una història bressolada per la música, per calmar el dolor. Rodatge a Lió entre octubre i desembre de 2024. I Arnaud Desplechin ha declarat: Estava buscant una ciutat amb perfum d’Itàlia. Així que a Roubaix no és el cas, i coneixia molt malament Lyon. Buscava una ciutat on hi hagués orquestra nacional. A més, l’auditori, ens vam enamorar de l’edifici. I jo vaig començar a veure la ciutat i em vaig enamorar de la ciutat. Hem vist el parc de la Tête d’Or. Així que, de sobte, vaig arribar a Lyon. Soc lionès (..) Així doncs, és un afer de piano i un afer en què [el protagonista] va a resoldre els seus afers sentimentals amb Nadia Tereszkiewicz. Hi ha una meitat de la pel·lícula que es diu Matthias, que és una mica com un conte fantàstic. I hi ha una segona meitat que és com un melodrama i que es diu Claude, amb Nadia. I la pel·lícula és la conjunció d’aquests dos gèneres cinematogràfics. (..) Vam tenir una oportunitat increïble [en filmar al parc de la Tête d’Or]. Vam trobar els últims arbres amb fulles i tot això, després vam poder-hi rodar a sota, era màgic. És perquè de sobte compartien secrets dolorosos i era una alegria, esclataven de riure. La màgia lionesa era allà.

Enllaços: Wikipedia, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Vogue, Ici, Producció: Arte France,  Why Not Productions*. DF: Le Pacte*.

Director: a Viquipèdia, a Wikipédia, a Wikipedia, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies. Anteriorment, al Festival de Canes; a la Setmana de la Crítica. Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

De Bi GAN, “Resurrection” / “Kuang ye shi dai”.

Producció: Xina, França. Any: 2025. Durada: pendent.

Sinopsi: L’any 2068, una dona es desperta d’una operació cerebral i es troba que és l’únic ésser viu en un món en ruïnes, llevat d’un biònic mig home, mig robot. Cada vespre, com Scheherazade, somia una història per a ell, un conte metafòric que relata gairebé un segle de solitud per a la Xina. Al final de les seves històries, ha de triar: tornar al món real o quedar-se sol amb aquest ésser biònic, per a qui ha començat a tenir sentiments reals.

Amb: Shu Qi, Jackson Yee, Mark Chao.

Guió: Bi Gan.

Sobre el rumor: Les Films du Losange la venia al Mercat de Berlín 2025.

Enllaços: IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Variety . VI: Les Films du Losange. DF: Les Films du Losange.

Director: a Viquipèdia, a Wikipedia, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies. Anteriorment, al Festival de Canes. Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

D’ Alex GIBNEY, “Musk“.

Producció: EUA. Any: 2025. Durada: pendent.

Sinopsi: Una anàlisi exhaustiva i sense vernís d’Elon Musk, el multimilionari tecnològic que exerceix de CEO de Tesla, SpaceX i X (antic Twitter) -actualment assessor del president Donald Trump i líder de l’anomenat Department of Government Efficiency –

Documental, amb Elon Musk.

Guió: Alex Gibney.

Informació: El març de 2023, Alex Gibney va manifestar que ja portava mesos treballant-hi.

Sobre el rumor, això sí, en vaig dir: Si, ja de per si, la complexa i discutida figura d’Elon Musk en fa interessant un documental que li dedica Alex Gibney, no hi ha cap mena de dubte que l’actualitat de la política nord-americana i dels efectes ideològics perversos d’en Musk a les xarxes socials, en converteixen la pel·lícula en un reclam irrenunciable de tots els grans festivals. Justament, el dubte de si Gibney hi està tractant els esdeveniments de darrera hora és el que més fa pensar que “Musk” podria no estar llesta el mes de maig, per a Canes.

Enllaços: Wikipedia, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd, Collider, Deadline, The Wrap. D-Internacional: Universal Content Group.

Director: Premiat, agosarat i altament considerat documentalista nord-americà, Alex Gibney ha signat films com Steve Jobs: The Man in the Machine (2015), Going Clear: Scientology and the Prison of Belief (2015), The Armstrong Lie (2013), We Steal Secrets: The Story of WikiLeaks (2013), Taxi to the Dark Side (2007 -Oscar al Millor Documental), Enron: The Smartest Guys in the Room (2005). Sobre Alex Gibney: a Wikipedia, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd. Anteriorment, al Festival de Canes. Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

De Hal HARTLEY, “Where to Land“.

Producció: EUA. Any: 2025. Durada: pendent.

Sinopsi: En Joseph Fulton és un famós director de comèdies romàntiques de 58 anys. D’un dia per l’altre, decideix treballar a l’aire lliure. Troba feina de jardiner al cementiri. Topa amb el seu testament, la seva xicota, actriu, i pensa que en Joseph s’està morint. El rumor s’escampa i l’home veu com desembarquen al seu pais tots els seus coneguts…

Amb: Bill Sage (Joseph Fulton), Gia Crovatin (Laura), Robert John Burke (Leonard).

Guió: Hal Hartley. Muntatge: Kyle Gilman. Fotografia: Sarah Cawley. Música. Ned Rifle (Hal Hartley).

Informació: Una campanya de Kickstarter per a “Where to Land” es va llançar a finals del 2019, amb en Hal Hartley donant-ne a conèixer el (flamant) guió, una farsa sobre un director de comèdies romàntiques que es creia erròniament que era a la porta de la mort, “el millor que he escrit mai”. La pandèmia va aturar-ne la producció i en Hartley va publicar-ne el guió el 2021. Ha estat necessari un altre Kickstarter perquè la pel·lícula arrenqués, però des d’aleshores tot ha anat molt bé.

Nota sobre la ‘no selecció’: De fet Hal Hartley fa temps que ha baixat del carro dels autors del moment, pel que resulta exagerat dir que és un ‘gran absent’ i, tot i que no el descarto gens per a la Quinzena dels Cineastes, he de confessar que l’incloc en aquesta llista més que res per qui va ser fa anys.

Enllaços: Web de Hal Hartley, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Variety.

Director: a Viquipèdia, a Wikipedia, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies. Anteriorment, al Festival de Canes, a la Quinzena dels Realitzadors. Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

De Jim JARMUSCH,, “Father, Mother, Sister, Brother“.

Producció: EUA i altres. Any: 2025. Durada: pendent.

Sinopsi: Tres històries separades sobre les relacions entre els fills adults, el seu pare (o pares) pèl distants i entre ells. Cada part té lloc avui en dia i cadascuna en un país diferent. El ‘pare’ s’ambienta al nord-est dels EUA; la ‘mare’, a Dublin i la ‘germà germana’, a París. La pel·lícula consisteix en una sèrie d’esudis de personatges, tranquils, d’observació i sense jutjar ningú. Una comèdia amb fils de melanconia.

Amb: Cate Blanchett, Vicky Krieps, Adam Driver, Mayim Bialik, Tom Waits, Charlotte Rampling, Indya Moore, Luka Sabbat, Sarah Greene, Françoise Lebrun.

Guió: Jim Jarmusch. Muntatge: Affonso Gonçalves. Fotografia: Frederick Elmes, Yorick Le Saux.

Informació: En Jarmusch, parlant del projecte de “Father, Mother, Sister, Brother” va dir que seria una pel·lícula divertida i trista. Fa 5 anys que Jarmuch no tenia nova pel·lícula, d’ençà la zòmbica “Los muertos no mueren” / “The Dead Don’t Die” (2019), que va anar a Competició del Festival de Canes.

Sobre el rumor: Tot i que es rumorejava que podia ser a Canes l’any passat, el rodatge no s’acabà fins la primavera de 2024 i no va ser possible.

Enllaços: IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Variety, The Film Stage, World of Reel, THR. D-EUA: MUBI.

Director: a Viquipèdia, a Wikipedia, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies. Anteriorment, al Festival de Canes; Càmera d’Or per “Estranys al Paradís” -1984-, Premi de la Millor Contribució Artística per “Mystery Train” -1989-, Palma d’Or del Curtmetratge per “Coffe and Cigarettes” -1993- i Grand Prix per “Flors trencades” -2005-; a la Quinzena dels Realitzadors. Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

De Cédric JIMENEZ, “Chien 51“.

Producció: França, Bèlgica. Any: 2025. Durada: pendent.

Gènere: ‘Polar’ distòpic. Sinopsi: París, 2045. La població de la capital està controlada per una intel·ligència artificial anomenada Ànima, i dividida en tres zones. Cada zona agrupa la mateixa classe social. Un dia, el creador de la IA és assassinat. La investigació es confia a la Salia, una dona policia de la zona 2, i a en Zem, un policia de la zona 3.

Amb: Gilles Lellouche (Zem), Adèle Exarchopoulos (Salia), Louis Garrel, Romain Duris, Valeria Bruni Tedeschi, Hugo Dillon, Stéphane Bak. Algunes fonts inclouen Xavier Dolan al repartiment.

Guió: Cédric Jiménez, Olivier Demangel, basat en la novel·la Chien 51, de Laurent Gaudé. Música: Guillaume Roussel.

Informació: Amb el repartiment farcit d’estrelles del cinema francès actual i amb un pressupost particularment elevat, es presenta com el film més ambiciós de Cédric Jiménez fins ara.

Enllaços: Wikipédia, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd, Taxshelter, Unifrance, Cineuropa, Variety. EF: 05.12.2025. DF: Studio Canal. EF: 15.10.2025.

Director: Especialitzat en films policíacs, ha estat en 2 ocasions a Canes, sempre Fora de Competició, prèviament a aconseguir un èxit molt gran a la taquilla francesa: Bac Nord (2021) i Novembre (2022). Jiménez va ser parella amb Audrey Diwan (L’esdeveniment) durant més de 10 anys. Sobre Cédric Jiménez: a Wikipédia, a Wikipedia, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd. Anteriorment, al Festival de Canes. Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

FOTO (Warner B.): Brad Pitt, al cartell d’”F1″, de Joseph Kosinski.

De Joseph KOSINSKI, “F1“.

Producció: EUA. Any: 2025. Durada: pendent.

Nota sinòptica: En Sonny Hayes (Brad Pitt), pilot de Fórmula 1 que va córrer a la dècada de 1990, té un accident horrible que l’obliga a retirar-se’n  i a començar a córrer en altres disciplines. El propietari i amic d’un equip de Fórmula 1, Ruben (Javier Bardem), es posa en contacte amb en Hayes i li demana que deixi el retir per ser mentor del nou prodigi, en Joshua “Noah” Pearce (Damson Idris) per a l’equip Apex Grand Prix (APXGP). Sinopsi: pendent. Tràilers: VOSE, VOSF, VI.

Amb: Brad Pitt (Sonny Hayes), Damson Idris (Joshua ‘Noah’ Perace), Kerry Condon (Kate), Tobias Menzies (Banning), Kim Bodnia (Kaspar), Javier Bardem (Ruben Cervantes), Samson Kayo (Cashman).

Guió: Joseph Kosinski, Ehren Kruger. Muntatge: Stephen Mirrione. Fotografia: Claudio Miranda. Música: Hans Zimmer.

Informació: La pel·lícula s’ha rodat els caps de setmana dels Grans Premis, perquè (segons diuen) l’equip del film competeix amb els pilots reals: Lewis Hamilton, George Russell, Max Verstappen, Sergio Pérez, Charles Leclerc, Carlos Sainz Jr., Lando Norris, Oscar Piastri, Fernando Alonso, Lance Stroll, Pierre Gasly, Esteban Ocon, Nyck De Vries, Valtteri Bottas, Zhou Guanyu, Nico Hülkenberg, Kevin Magnussen, Daniel Ricciardo, Yuki Tsunoda, Liam Lawson, Logan Sargeant, Alexander Albon, Franco Colapinto. A la producció, entre d’altres, Lewis Hamilton i Jerry Bruckheimer.

Sobre la ‘no selecció’: tot i alguns (pocs) l’hi veiem, a Canes 2025, hi havia bons coneixedors del Festival que ho contradeien i dels EUA n’arribaven impressions que no, que no hi seria. Tanmateix, em vaig voler fer ressò dels que hi apostaven i vaig dir, sobre el rumor: Malgrat que se la dóna per descartada per a Canes 2025, pot ser la ‘tapada’: semblava que l’estrella nord-americana per a Fora de Competició havia de ser Tom Cruise amb la seva nova Missió Impossible, però a darrera hora aquesta opció diuen que perd força i, si fos així, no hem de descartar que el Festival serveixi de pista d’enlairament per a la nova pel·lícula de Joseph Kosinski, que ja hi va triomfar (i molt, amb resultats posteriors immillorables) amb Top Gun: Maverick (2022), i ara hi pot tornar de bracet amb Brad Pitt i el seu film esportiu “F1“, que s’estrena el juny (per demés, de la mà de Warner Brothers, que té molt bona relació amb Canes especialment des de fa uns anys). Afegim-hi la proximitat del certamen al Gran Premi de Montecarlo…

Enllaços: Wikipedia, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd. D: WB. E-EUA: 27.06.2025. EE: 27.06.2025. EF: 25.06.2025. EI: 25.06.2025.

Director: a Viquipèdia, a Wikipedia, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd. Anteriorment, al Festival de Canes. Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

De Nadav LAPID, “Yes!” / “Oui!” / “Kent!”.

Producció: Israel, França, Alemanya. Any: 2025. Durada: pendent.

Nota sinòptica: Gira al voltant d’un personatge anomenat Y. Decideix que allò coratjós de debò no és dir “no”, com creia en la seva joventut, sinó dir “sí”.En  Y és un home que mai diu “no” i sempre diu “sí”. Sinopsi: En Y., pianista i compositor, entreté els poderosos amb la seva dona Jasmine. La parella s’hi lliura en cos i ànima. Mai diuen que no, sempre que sí. I els funciona força bé. Per tant, la seva vida és horrible. No es pot simplement ballar, cantar i prostituir-se tot el dia.

Amb: pendent.

Guió: Nadav Lapid.

Informació: pendent.

Enllaços: Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, ScreenDaily, CineMaldito. DF: Les Films du Losange*.

Director: a Wikipedia, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies. Anteriorment, al Festival de Canes, a la Setmana de la Crítica de Canes. Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

De Terrence MALICK, “The Way of the Wind” (“The Last Planet”).

Producció: EUA, Alemanya, Anglaterra. Any: 2025. Durada: pendent.

Nota sinòptica: Diversos episodis de la vida de Jesús de Natzaret. Sinopsi: pendent.

Amb: Géza Röhrig (Jesucrist), Matthias Schoenaerts (Sant Pere), Mark Rylance (Satanàs), Ben Kingsley, Tawfeek Barhom (Joan), Björn Thors, Joseph Fiennes, Douglas Booth, Aidan Turner (Sant Andreu),  Lorenzo Gioielli, Philip Arditti (Osees), Nabil Elouahabi (Sant Esteve), Con O’Neill (Henoc), Joseph Mawle (Saül), Karel Roden (Mamon),  Martin McCann (Marcellus), Sarah-Sofie Boussnina (Clàudia, la dona de Ponç Pilat), Laëtitia Eïdo (Anna), Ali Suliman (Clopas), Shadi Mar’i (Asher), Selim Bayraktar (Jonathan, fariseu de Natzaret), Ori Pfeffer (Ahaziah, fariseu), Selva Rasalingam (Jeroboam), John Rhys-Davies (Uriah), Sebastiano Filocamo (pròdig germà gran), Makram Khoury (Jonas), Sarah Greene, Mathieu Kassovitz, Numan Acar, Ioachim Ciobanu (Zealot), Franz Rogowski, Leila Hatami (Maria Magdalena),  Sofia Asir (Dinah).

Guió: Terrence Malick. Muntatge: Rehman Nizar Ali. Música: Eleni Karaindrou. Fotografia: Jörg Widmer.

Informació: Malick en va acabar el rodatge la tardor de 2019, des d’aleshores la té en fase de muntatge (una eternitat, com és costum en el cineasta). L’actor Géza Röhrig, que encarna Jesús, es va donar a conèixer internacionalment en protagonitzar l’oscaritzada i ‘cannoise’ cinta sobre l’Holocaust ‘”El hijo de Saul” / “Saul fia” (László Nemes, 2015). D’interés: Malick va ser educat per la seva mare, Irene Malick i el seu pare, Emil Malick, fill d’immigrats assiris de religió cristiana (..) El seu avi, Abvimalek Malick (o Maleck) era originari del poble assiri Goghtapa, a Urmia aIran, afectat pel genocidi assiri practicat per l’Imperi Otomà (Viquipèdia).

Enllaços: Wikipedia, IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd, WorldOfReel.

Director: a Viquipèdia, a Wikipedia, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies. Anteriorment, al Festival de Canes; Premi com a Millor Director de Canes 1979, per “Días del Cielo” / “Days of Heaven”, Palma d’Or 2011 per a la magna obra “L’arbre de la vida” -acusada d’espiritualista new-age-, l’escadusser Terrence Malick també va presentar a la Competició de Canes l’extraordinàriament sensible “Vida oculta” / “A Hidden Life” (2019), sobre un objector de consciència austríac que es negà a combatre amb els nazis a la II GM. Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

De Lucrecia MARTEL, “Chocobar”.

Producció: Argentina, EUA, Mèxic, Dinamarca. Any: 2025. Durada: pendent.

Nota sinòptica: Crònica de l’assassinat de l’activista indígena Javier Chocobar (el 12.10.2009) i l’expulsió dels Chuschagasta -comunitat diaguita del nord de l’Argentina- de la seva terra ancestral.

Documental.

Guió: María Alché, Lucrecia Martel.

Informació: La pel·lícula desenreda els 500 anys d’accions que van portar a aquest tiroteig, tant amb una arma com amb una càmera, i el contextualitza dins del sistema de tinença de la terra que va sorgir a tot l’Amèrica Llatina (Filmaffinity). El crim va ser el 2009, el judici es va dur a terme el 2018, els imputats van ser condemnats i posats en presó preventiva fins que la sentència quedés ferma. Aquí hi ha tres instàncies d’apel·lació d’una sentència. El 2020 van ser posats en llibertat perquè els jutges de la segona instància no s’havien pronunciat. No van tenir temps en un any de quarantena en què no tenien res a fer. Aquest any l’assassí va morir de còvid. Els dos expolicies còmplices segueixen en llibertat. La violència d’aquest vídeo és molt pitjor si coneixem les circumstàncies històriques en què aquest país es va organitzar com a república, sense trencar amb la matriu colonial. De manera que la independència va canviar de mans el poder econòmic i polític, de la corona a una burgesia criolla i espanyola, però en la igualtat de ciutadans no hi havia els indis, les índies, els negres, les negres i les dones blanques. Ni esmentar qualsevol persona que no s’adscrigui a aquests gèneres. Les terres comunals indígenes van passar a ser terres fiscals en l’enorme majoria dels casos, i així es va consolidar la presa i el racisme del meu país. (Lucrecia Martel, a Programa Ibermedia – entrevista (esp)). El 2020, el Festival de Locarno va avalar el projecte de “Chocobar” en la iniciativa “The Films After Tomorrow”, creada per a impulsar pel·lícules la producció de les quals havia quedat afectada per la pandèmia de la COVID. Martel porta 14 anys treballant aquest documental. Fa dos anys, el festival Visions du Réel la va tenir de Convidada d’Honor i en va descriure el cinema en aquests termes: Les pel·lícules de Lucrecia Martel utilitzen una gramàtica cinematogràfica molt sensual per examinar la crisi existencial de les classes mitjanes argentines, el funcionament intern de la societat i el mecanisme social asfixiant del país, així com els problemes postcolonials. Tot això ho aconsegueix mentre evoca implacablement, implícitament, la història del seu país i els fantasmes que l’habiten. La seva atenció als detalls, especialment al so, el soroll i els diàlegs, i l’enfocament calidoscòpic de la seva obra s’ajusten a una tradició dual, oral i aventurera en termes cinematogràfics, impregnada d’una alegre cinefília. Arrelada als territoris i experiències molt familiars de la cineasta, l’obra de Lucrecia Martel pren manllevats de multitud de gèneres i ofereix una rica i fascinant hibridació de la ficció i la realitat.

Enllaços: Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd, Programa Ibermedia – entrevista (esp), LaNación – entrevista (esp),  Indiehoy (esp), Clarín (esp).

Director: a Viquipèdia, a Wikipedia-Esp, a Wikipedia, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd. Anteriorment, al Festival de Canes; a la Mostra de Venècia 2017, Zama;  a la Berlinale 2001 Competició, La ciénaga; Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

De László NEMES, “Orphan” / “Árva”.

Producció: Hongria, França, Alemanya, Anglaterra. Any: 2025. Durada: pendent.

Sinopsi: Budapest, 1957. Un noiet jueu, després de l’enfonsament de la revolució hongaresa de 1956, criat per la seva mare amb històries idealitzades del seu pare difunt, s’enfronta a un home brutal que afirma ser el seu veritable pare.

Amb: Bojtorján Barabas, Grégory Gadebois, Andrea Waskocics, Marcin Czarnik, Eliz Szabo.

Guió: László Nemes, Clara Royer. Muntatge: Péter Politzer. Fotografia: Mátyás Erdély. Música: Evgueni Galperine, Sacha Galperine.

Informació: No és la pel·lícula de Lászlo Nemes següent a El fill de Saül (2015), sinó que entremig té Sunset (2018), premi FIPRESCI a Venècia –estilitzat drama sobre els dies previs a l’esclat de la Primera Guerra Mundial-.

Enllaços: Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd. VI: Charades.

Director: a Viquipèdia, a Wikipedia, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd. Anteriorment, al Festival de Canes; Gran Prix 2015, per El fill de Saül. Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

De PARK Chan-wook, “No Other Choice” / “어쩔수가없다”.

Producció: Corea del Sud. Any: 2025. Durada: pendent.

Nota sinòptica: Man-soo, un aturat de llarga durada elimina sistemàticament tots els que li poden prendre el lloc de feina a què aspira. Sinopsi: pendent.

Amb: Lee Byung-hun (Man-soo), Son Ye-jin (Mi-ri), Park Hee-soon (Choi Seon-chul), Lee Sung-min, Yeom Hye-ran, Cha Seung-won, Yoo Yeon-seok.

Guió: Park Chan-wook, Don McKellar, Lee Kyoung-mi i  Lee Ja-hye, basat en la novel·la The Ax, de Donald Westlake (ja adaptada anteriorment a Le couperet, de Costa-Gavras -2005-). Muntatge: Kim Sang-bum. Fotografia: Kim Woo-hyung. Música: Jo Yeong-wook.

Informació: Park Chan-wook ha declarat que va llegir la novel·la primigènia (i interessar-s’hi) abans de veure’n l’adaptació de Costa-Gavras: aquesta és un projecte que li ronda pel cap de fa temps i el mateix Costa-Gavras li ha donat suport a tirar-lo endavant. A la producció només consta el mateix Park Chan-wook.

Sobre el rumor, certament ja vaig comentar: El rodatge es va acabar el gener de 2025 i no és clar que la tingui enllestida el maig per ser a Canes; malgrat que el cineasta és molt ‘cannoise’ (i segons World of Reel, en Park té “esperança” que sigui a Canes al maig, però segons les seves paraules, dependria de si pot acabar la postproducció a temps. Té menys de quatre mesos per arribar al termini de presentació)

Enllaços: Wikipedia, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd, World of Reel, Variety, Deadline.

Director: a Viquipèdia, a Wikipedia, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd. Anteriorment, al Festival de Canes (Millor Direcció 2022, per Decision to Leave; Premi del Jurat 2009, per Thirst; Grand Prix 2004, per Old Boy). Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

FOTO (autor, Marco Krüger © Schramm Film, IndieWire): El director alemany Christian Petzold, habitualment premiat a la Berlinale, pot presentar a Canes o Venècia la seva nova pel·lícula “Miroirs No.3”.

De Christian PETZOLD, “Miroirs No.3“.

Producció: Alemanya. Any: 2025. Durada: pendent.

Nota sinòptica: La vida quotidiana de la Laura es capgira arran d’un accident de cotxe que pateix amb el seu xicot, que hi mor a l’instant. Els pares d’aquest s’ofereixen a cuidar-la, però les seves motivacions no són tan generoses com semblen en un primer moment.

Sinopsi: Una jove estudiant de música pateix un accident automobilístic en què mor el seu xicot. Miraculosament surt il·lesa de l’accident i l’acull una família a la qual, de fet és estranya. Després de passar-hi una temporada, troba consol i suport per tornar a encarrilar la vida. Però s’adona que alguna cosa no funciona en aquesta família, i llavors es comença a preguntar qui són realment i quins foscos secrets amaguen.

Amb: Paula Beer (Laura), Barbara Auer, Matthias Brandt, Enno Trebs.

Guió: Christian Petzold.

Informació: El títol, “Miroirs No.3”, fa referència a una suite per a piano de Ravel. És la quarta vegada quePaula Beer protagonitza una pel·lícula de Petzold. A la co-producció, ZDF/Arte.

Sobre el rumor, en vaig escriure el ‘desideratum cannoise’ però ja apuntava que potser tiraria cap a Venècia: Com que aquesta pel·lícula s’estrena comercialment aquest 2025, no anirà a la Berlinale del febrer que ve, certamen on és habitual en Petzold i en el qual sol recollir guardons. Certament fóra un desig que debutés ara al Festival de Canes, perquè mai no hi ha estat i l’aval de la seva filmografia el fan un candidat ben digne de ser-hi; però no es pot pas descartar gens que en passi de llarg i es reservi per Venècia, manifestació que ja coneix i que a més a més és a final d’estiu, a tocar de l’arribada del film a les sales.

Enllaços: Tmdb, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd, The Film Stage 30.04.2024, IndieWire 26.08.2024. D-EUA: Metrograph Pictures. E-Alemanya: 02.10.2025.

Director: a Viquipèdia, a Wikipedia, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd. Anteriorment, al Festival de Canes: NO. Habitual del Festival de Berlín -Gran Premi amb El cel roig (2023), premi FIPRESCI amb Undine (2020), Millor Direcció amb Barbara (2012), premi FIPRESCI Panorama amb Wolfsburg (2003)- , també ha estat seleccionat a Sant Sebastià, amb Phoenix (2014), on guanyà el premi FIPRESCI, i a Venècia, amb Jerichow (2008) a la Competició i The State I Am In (2000), a Cinema del Presente-. Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

De Lynne RAMSAY, “Die, My Love“.

Producció: EUA, Regne Unit. Any: 2025. Durada: 2h08.

Gènere: Terror, comèdia fosca. Sinopsi: Una dona que viu en una zona rural apartada voreja la bogeria pel matrimoni i la maternitat.

Amb: Jennifer Lawrence, Robert Pattinson (Jackson), LaKeith Stanfield, Nick Nolte, Sissy Spacek.

Guió: Lynne Ramsay i Enda Walsh, basat lliurement en la novel·la ‘Mátate, amor’ (2012) d’Ariana Harwicz –sobre una mare primípara que,a la ruralia francesa, desenvolupa una depressió postpart i entra en psicosi-. Muntatge: Toni Froschhammer. Fotografia: Seamus McGarvey.

Informació: A la producció, Martin Scorsese.

Enllaços: Wikipedia, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd.

Directora: a Viquipèdia, a Wikipedia, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd. Anteriorment, al Festival de Canes; amb curtmetratges premiats i el guardó al Millor Guió el 2017, per En realitat mai vas ser aquí. Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

De Carlos REYGADAS, “Estela de sombra” / “Wake of Umbra“.

Producció: Mèxic, Polònia, Noruega. Any: 2025. Durada: pendent.

Nota sinòptica: La trama gira al voltant de quatre amics que travessen el temps i l’espai i es troben en diferents encarnacions, escenaris i rols socials. Sinopsi: pendent.

Amb: pendent.

Guió: pendent. Fotografia: Malgorzata Szylak.

Informació: pendent.

Enllaços: Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd, IonCinema, Cineuropa, Variety, The Hollywood Reporter, altres.

Director: a Viquipèdia, a Wikipedia, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd. Anteriorment, al Festival de Canes; premis Millor Direcció 2012 i del Jurat 2007, Menció Especial Càmera d’Or 2002; a la Quinzena dels Realitzadors. Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

De Josh SAFDIE, “Marty Supreme“.

Producció: EUA. Any: 2025. Durada: pendent.

Gènere: ‘Ficció’ més que no pas ‘biopic’ sobre el jugador professional de tennis de taula Marty Reisman. Nota sinòptica: En Marty Mauser, un noi amb un somni que ningú respecta, va a l’infern i en torna a la recerca de la grandesa. Sinopsi: pendent.

Amb: Timothée Chalamet (Marty Mauser), Gwyneth Paltrow, Tyler the Creator, Odessa A’zion, Penn Jillette, Kevin O’Leary, Abel Ferrara, Fran Drescher (la mare d’en Marty).

Guió: Josh Safdie i Ronald Bronstein. Muntatge: Ronald Bronstein. Fotografia: Darius Khondji.

Informació: A la producció, A24. En Chalamet també n’és productor.

Enllaços: Wikipedia, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd, Variety, World of Reel. D-EUA: A24. E-EUA: 25.12.2025

Director: s’estrena en solitari com a director, havent treballat fins ara amb el seu germà, en Benny Safdie. Sobre Josh Safdie: a Wikipedia, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd. Anteriorment, al Festival de Canes. Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

D’Alice WINOCOUR, “Couture” (“Stitches“).

Producció: França, EUA. Any: 2025. Durada: pendent.

Sinopsi: La Maxine és una cineasta nord-americana que arriba a París amb motiu de la Setmana de la Moda (Paris Fashion Week), en un viatge de vida o mort, enfrontant reptes i autodescobriment, topant amb dues altres dones.

Amb: Angelina Jolie (Maxine Walker), Louis Garrel, Ella Rumpf (Angèle), Garance Marillier, Anyier Anei (Ada), Finnegan Oldfield.

Guió: Alice Winocour. Fotografia: André Chemetoff.

Informació: A la producció, entre d’altres, Angelina Jolie.

Enllaços: Wikipedia, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd, Cineuropa, Variety. VI: HanWay*. DF: Pathé.

Directora: En la seva fecunda faceta com a (co-)guionista de films d’altri, ha estat present en diverses ocasions a les diferents seccions de Canes. Sobre Alice Winocour: a Viquipèdia, a Wikipédia, a Wikipedia, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd. Anteriorment, al Festival de Canes; a la Setmana de la Crítica de Canes. Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

De Chloé ZHAO, “Hamnet“.

Producció: Anglaterra, EUA. Any: 2025. Durada: pendent.

Nota sinòptica: L’Agnes, dona de William Shakespeare, plora la mort del seu fill d’11 anys, Hamnet. Sinopsi: pendent.

Amb: Jessie Buckley (Agnes Shakespeare), Paul Mescal (William Shakespeare), Joe Alwyn (Bartholomew), Emily Watson (Mary), Jacobi Jupe (Hamnet Shakespeare), Jack Shalloo (Marcellus).

Guió: Chloé Zhao i Maggie O’Farrell, basat en la novel·la Hamnet, de Maggie O’Farrell (novel·la premiada que tracta de les conseqüències emocionals, familiars i artístiques de la pèrdua del fill, en Hamnet, donant peu a una història commovedora com a teló de fons per a la creació de ‘Hamlet’). Fotografia: Lukasz Zal (La zona d’interès, Cold War, Ida)).

Informació: A la producció, entre d’altres, Steven Spielberg i Sam Mendes.

Sobre el rumor, això sí, en vaig dir: Amb el rodatge acabat el setembre de 2024, la pel·lícula es troba ara mateix en post-producció. Per l’equip artístic (i també el de producció), sembla un títol que hauria de significar el debut de Chloé Zhao al Festival de Canes, per bé que ha estat habitual de la Quinzena. I no s’ha d’oblidar que Nomadland, abans de guanyar els Oscar, va triomfar a Venècia.

Enllaços: Wikipedia, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd, Fotogramas, Cineuropa, Variety, World of Reel. D-EUA: Focus. D-arreu: Universal.

Directora: Amb una carrera d’arrel al cinema independent, que no tan sols va interessar, sinó que acabà sent ben premiada, va fer darrerament una marrada a l’univers Marvel, amb Eternals (2021), ara torna amb aquest drama històric, de la mà de Spielberg i Sam Mendes, mentre té en preproducció la sèrie de TV Untitled Buffy the Vampire Slayer Reboot Project.

Sobre Chloé Zhao: a Viquipèdia, a Wikipedia, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd. Anteriorment, al Festival de Canes: NO; a la Quinzena dels Relitzadors 2017, The Rider i a la Quinzena dels Realitzadors 2015, Songs My Brothers Taught Me; a la Mostra de Venècia 2020, Lleó d’Or per Nomadland, guanyadora de diversos Oscar, entre els quals els de Millor Pel·lícula i Millor Direcció. Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

D’Andrey ZVYAGINTSEV, “Jupiter“.

Producció: França, Espanya, EUA. Any: 2025. Durada: pendent.

Nota sinòptica: Ambientat en l’aparentment impenetrable món de l’ultra-riquesa, “Júpiter” explica la història d’un oligarca rus que compta amb la dura realitat del futur de la seva família. Sinopsi: pendent.

Amb: pendent.

Guió: Andrey Zvyagintsev. Fotografia: Mikhail Krichman.

Informació: A la producció, entra d’altres, Elástica (María Zamora) i Les Films du Losange. Primera pel·lícula que el cineasta roda fora de Rússia (era previst que es filmés a Palma de Mallorca i a França -país on viu el cineasta des que va anar-se’n de Rússia-).

Enllaços: Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd,  Variety, IonCinema.

Director: a Wikipedia, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd. Anteriorment, al Festival de Canes: Premi del Jurat 2017, per Sense amor , Millor Guió 2014, per Leviathan, Premi Especial del Jurat UCR 2011, per Elena, Millor Actor 2007 per El desterrament; a la Mostra de Venècia 2003: Lleó d’Or, per El Retorn. Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

***

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!