Club 7 Cinema

El dissabte 24 de maig, a les 15.30h, i al Palau de Festivals, s’ha fet públic el veredicte del Jurat Ecumènic de Canes 2025.

Des de 1974 (ara fa 51 anys!) el Jurat Ecumènic ha estat convidat pel Festival de Canes per a atorgar un premi a una pel·lícula de la Competició oficial. SIGNIS i INTERFILM nomenen un jurat ecumènic format per sis membres, de cultures i països diferents. Aquests jurats, renovats cada any, són competents en l’àmbit del cinema com a periodistes, crítics, teòlegs, investigadors, docents… Són membres d’una de les Esglésies cristianes i són oberts al diàleg interreligiós. Es reuneixen en diverses ocasions durant el Festival, analitzen, comenten les pel·lícules i deliberen amb total independència. El Jurat Ecumènic ofereix una mirada particular a les pel·lícules. Distingeix obres amb qualitats alhora artístiques i humanes o espirituals que sondegen la profunditat de l’ànima i la complexitat del món, que destaquen llum de valors com la justícia, la dignitat humana, el respecte al medi ambient, la pau, la solidaritat, reconciliació… valors de l’Evangeli àmpliament compartits en totes les cultures. En les seves decisions, el Jurat l’organització ecumènica demostra una gran obertura cap a la diversitat cultural, social o religiosa. En acabar el Festival, durant un acte oficial, el Jurat lliura el seu premi amb la presència de convidats, periodistes i participants. directors premiats. Des de 1974, el Jurat Ecumènic ha atorgat 51 premis i 59 mencions especials.

El Jurat Ecumènic d’aquesta 78a edició del Festival de Canes està presidit pel crític cinematogràfic catòlic Lukas Jirsa (Txèquia). En formen part també: Anne-Cécile Antoni (França), Arielle Domon (França), Thomas D.Fischer (Alemanya), Milja Radovic (Anglaterra), Roland Wicher (Alemanya).

El Premi del Jurat Ecumènic de Canes 2025 ha estat per a:

FOTO: “Jeunes mères” (© Christine Plenus, Diaphana).

De Jean-Pierre i Luc DARDENNE, “Jeunes mères” / “Young Mothers”.

Producció: Bèlgica, França. Any: 2025. Durada: 1h44.

Sinopsi: En un refugi per a mares joves, cinc dones (Jessica, Perla, Julie, Naïma i Ariane), criades en circumstàncies difícils, breguen per un futur millor per a elles mateixes i els seus fills.

Vídeo: Tràiler.

Amb: Babette Verbeek (Jessica), Elsa Houben (Julia), Janaina Halloy Fokan (Ariane), Lucie Laruelle (Perla), Samia Hilmi (Naïma), Jef Jacobs (Dylan), Günter Duret (Robin), Christelle Cornil (Nathalie, mare d’Ariane), India Hair (Morgane, mare de Jessica).

Guió: Jean-Pierre i Luc Dardenne. Muntatge: Tristan Meunier, Marie-Hélène Dozo. Fotografia: Benoît Dervaux. Música: pendent.

Enllaços: Tmdb, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd. VI: Goodfellas. DE: Vértigo*. DF: Diaphana. EF: 23.05.2024. DI: BiM Distribuzione* / Lucky Red*.

A Canes: Festival de Canes 2025 – Competició | Ressons |

Sobre els directors: a la productora (Les Films du Fleuve), a Wiquipédia, Wikipedia, a Tmdb (Jean-Pierre), a Tmdb (Luc), a Filmaffinity (Jean-Pierre), a Filmaffinity (Luc), a AlloCiné (Jean-Pierre), a AlloCiné (Luc), a MyMovies (Jean-Pierre), a MyMovies (Luc), a Letterboxd (Jean-Pierre), a Letterboxd (Luc).

Directors: Jean-Pierre Dardenne va néixer a Engis (Bèlgica) l’abril de 1951 i Luc Dardenne va néixer a Awirs (Bèlgica) el març de 1954. Han fet nombrosos documentals. El 1975, Jean-Pierre i Luc Dardenne van fundar la productora Dérives, que ha produït més de vuitanta documentals fins ara, inclosos els seus propis. El 1994, van fundar la productora Les Films du Fleuve. Van cridar l’atenció amb La Promesse (1996), seleccionada a la Quinzena dels Realitzadors de Canes i van esclatar literalment amb el seu cinema de seguiment dels personatges, humanista i de denúncia dels marges a la societat del benestar de la Unió Europea, a Rosetta (1999), amb què van guanyar la Palma d’Or, guardó que repetirien amb L’enfant (2005). Són habituals del Festival de Canes, on han recollit molts altres premis. Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

MOTIVACIÓ DEL JURAT:

El Jurat Ecumènic atorga el seu premi a una pel·lícula que aborda les dificultats de les mares adolescents a les residències de maternitat. Il·lustra un enfocament ètic no a través de grans demostracions sinó a través de gestos amables. És una història explicada amb suavitat en la millor tradició dels autors que, una vegada més, aconsegueixen aportar novetat al seu estil refinat.

La pel·lícula explora la primera i essencial relació de tota vida humana: la maternitat. Això ens porta de nou a una veritat profunda: l’amor pot perdurar, fins i tot quan la família —aquesta estructura social fonamental— falla, quan les circumstàncies són adverses, quan el pes de les responsabilitats adultes pesa sobre els joves. Aquesta pel·lícula revela que fins i tot els petits gestos persistents d’afecte i cura, ja siguin de particulars o d’institucions, poden curar les ferides més profundes.

***

FOTO DE L’APUNT: els germans Dardenne (© Pascal Le Segretain – Getty Images)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!