Club 7 Cinema

Un blog de Salvador Montalt

15 de desembre de 2012
0 comentaris

“Els cinefòrums de Montserrat”, un llibre molt recomanable

FOTO © Editorial Base Portada del llibre “Els cinefòrums de Montserrat”, d’Arnau Olivar i Daydí

Editorial Base acaba de publicar el que és un autèntic regal de Nadal per als que ens agrada el cinema i la cultura en general: un llibre no pas destinat als especialistes, sinó al comú dels mortals, que ens permet llegir de manera (molt) amena, documentada i rigorosa sobre Chaplin i Eisenstein, Kurosawa i Pasolini, Renoir i Visconti, Bergman i Kubrick, Buñuel i Wajda…, tot parlant de pel·lícules seves com La quimera d’or, El cuirassat Potemkin, Rashomon, L’Evangeli segons Sant Mateu, La gran il·lusió, La caiguda dels déus, Crits i murmuris, 2001: una odissea de l’espai, La Via Làctia, La terra de la gran promesa… I així fins a 34 films d’imprescindible referència en la Història del Cinema, d’un total de 27 autors, entre els quals també hi ha: René Clair, John Huston, Roberto Rossellini, Carl T. Dreyer, Theo Angelopoulos, Orson Welles, Robert Bresson, Vittorio De Sica, K. Kieslowski, John Ford, Michelangelo Antonioni, Andrei Takovski, Elia Kazan, Kon Ichikawa, Ermanno Olmi, Federico Fellini i Francesco Rosi.

El llibre és Els cinefòrums de Montserrat i n’és autor Arnau Olivar i Daydí. Entre 1963 i 2000, Olivar va dirigir un cinefòrum al monestir de Montserrat, de manera que cada any escollia uns tres títols, en versió original, de “cinema d’autor” o bé triats per un particular interès temàtic o per un peculiar tractament argumental —com explica el mateix Olivar al pròleg del llibre—. Així s’hi van arribar a projectar un total de 146 pel·lícules —de 89 cineastes—, d’entre les quals, l’autor n’ha seleccionat 34, que ell personalment també va comentar en aquells fòrums.

El treball relatiu a cada un d’aquests 34 films no pretén ser un estudi ni del film ni del seu autor o realitzador, sinó una proposta perquè el lector no es limiti a ser un subjecte merament receptiu sinó que, amb dades i coneixements, és a dir, responsablement, consideri, segons el seu criteri, què representa i quins són els seus valors i què és cada un d’aquests 34 films com a obra en si mateixa —explica Olivar al pròleg—.

Al llibre trobem, per a gairebé cada pel·lícula, un comentari previ —que ens situa, abans de “la visió” del film—, un resum argumental —que ens permet recordar la pel·lícula—, un comentari posterior —a “la visió” del film— i una fitxa tècnico-artística molt completa.

Fa goig de llegir uns textos en què els (molts) referents culturals que s’hi troba no atabalen ni enfarfeguen, sinó que són ajustadíssimes i magnífiques aportacions, que ens ajuden a saber, a conèixer de les circumstàncies o motivacions, que ens donen elements per a valorar millor i et fan venir ganes d’aprendre’n més. Uns textos en què Arnau Olivar ens lliura generosament un bocí del seu gran bagatge cultural, no pas per a lluir-lo sinó per fer amb honestedat i rigor la seva feina de crític i assagista cinematogràfic. Uns textos que ens situen les pel·lícules i els seus autors en el corrent de la Història de Cinema i són un exercici molt fecund de síntesi i fusió cultural.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!