Abans en dèiem “donar una lliçó de modos” i això és el que han fet (i en dues significatives ocasions) els britànics, guardonant una pel·lícula irlandòfila (permeteu-me’n el terme) i prou antibritànica com “Kneecap“, cosa que difícilment farien els espanyols amb un film equivalent català, basc o gallec, n’estic cert!
Recordem-ne la sinopsi:
Quan el destí du el professor d’escola de Belfast JJ a l’òrbita dels auto-confessats “escòria dels baixos fons” Naoise i Liam Óg, l’agulla d’aquest destí el lliga amb el que serà un grup de hip hop com cap altre. Fent rap en la seva llengua nativa irlandesa, els ‘KNEECAP’ es converteixen ràpidament en els improbables caps de proa d’un moviment de drets civils per salvar la seva llengua materna. Però el trio primer ha de vèncer la policia, els paramilitars i els polítics que intenten silenciar el seu so desafiant, mentre que el seu enfocament anàrquic de la vida sovint els converteix en els seus pitjors enemics.
Recordem, també, la història de la banda Kneecap que tan bé ens explica Emma Granyer a ‘Vilaweb’: Kneecap, el grup de hip-hop irlandès que no suporten els unionistes ni el Regne Unit i que ara triomfa al cinema.
Primer, els premis del cinema independent britànic la va coronar amb 7 BIFA de 14 nominacions i ara els guardons de l’acadèmia britànica de cinema (que presideix, no ho oblidem, el príncep de Gal·les, Guillem), els BAFTA, l’han premiada com a Millor Debut.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!