Club 7 Cinema

El 20è Queer Lion Award —premi paral·lel de la 83a Mostra de Venècia, creat l’any 2007 per Daniel N. Casagrande— ha estat atorgat al documental Queer Edward II, de Theo Rollason, i al film London, de Victor Di Marco i Márcio Picoli, presentats a les seccions Venice Open – Fuori Concorso 2026 i Settimana Internazionale della Critica, respectivament.

Queer Lion 2026

De Theo ROLLASON, Queer Edward II

Producció: Anglaterra. Durada: 1h37.

Sinopsi: Primavera de 1991: la comunitat queer torna a ser atacada a la Gran Bretanya, i el director Derek Jarman transforma Edward II de Christopher Marlowe en una obra de protesta radical. A partir de materials d’arxiu inèdits, filmats per Seamus McGarvey al plató de Jarman, Queer Edward II explica el rebuig a separar l’art de la vida, la política del plaer. En Theo Rollason explica: «Quan em van proposar per primera vegada visionar unes filmacions inèdites rodades al plató d’Edward II —que havien romàs tancades en un armari durant més de trenta anys—, esperava que hi hagués prou material per fer un curtmetratge. Amb gran sorpresa, em vaig trobar davant d’una documentació completa del singular mètode de treball de Jarman, que ho immortalitzava tot: des dels assajos fins a les converses íntimes, passant per les dinàmiques quotidianes de la producció. El que més em va impressionar, però, va ser la manera com el plató va fer seu el clima polític dels anys noranta, especialment pel que fa als drets gais. Que Derek Jarman fos un artista polític ja és evident en les seves pel·lícules. El que em resultava menys conegut era la seva militància activa en el moviment: la decisió de convertir-se en la primera figura pública del Regne Unit a fer pública la seva seropositivitat, i la seva vinculació, en particular, amb el grup OutRage!. Com a persona queer nascuda poc després de la mort de Jarman, vaig veure una oportunitat valuosa en utilitzar el rodatge d’Edward II com a punt de partida per reflexionar sobre allò que m’hauria agradat saber: fins a quin punt eren importants les coses que estaven en joc per a la comunitat en aquell moment històric, i fins a quin punt Jarman va ser una figura central en les lluites que van venir després. La meva perspectiva parteix de la convicció que la història queer massa sovint és desposseïda de la seva dimensió política i reduïda a relats edulcorats de progrés, en lloc de ser explicada a través dels moviments complexos i conflictius que van fer possible aquest progrés. En un moment en què la retòrica transfòbica i els atacs contra els drets queer tornen a intensificar-se, espero que la pel·lícula pugui servir no només com a testimoni d’una època, sinó també com un avís sobre les formes que pot adoptar la resistència col·lectiva i sobre el paper que l’art està cridat a exercir»

Documental, amb Derek Jarman

Informació: Mostra de Venècia 2026 · Fora de Concurs | Web oficial, Imdb.

Ressons de Venècia 2026: Cròniques i altres articles de Venècia 2026.

De Victor Di MARCO i Márcio PICOLI, London

Producció: Brasil. Durada: 1h30.

Sinopsi: En London, un noi amb discapacitat, s’ha construït una vida d’acord amb un principi d’independència tenaç. Treballa com a dominador en un local ‘fetish’ juntament amb els seus amics, també amb discapacitat, Luke i Lilá. Quan una visita mèdica ofereix a London l’oportunitat de sotmetre’s a una prova per comprendre millor el seu cos i la seva discapacitat, el jove es troba davant d’un dilema. Desitja ardentment obtenir respostes, però tem que un diagnòstic pugui reduir la seva identitat a una simple etiqueta clínica i amenaçar l’equilibri de tot allò que s’ha esforçat per construir.

Amb: Victor Di Marco, Jéssica Teixeira, Pedro Bertoldi, Priscilla Colombi, Carla Cassapo, Manu Thedy, Emilio Farias

Informació: Setmana de la Crítica de Venècia 2026 · Concurs | Imdb.

Vendes internacionals: The Open Reel.

Ressons de Venècia 2026: Micropsia -crítica- | Cinematografo -crítica- |

Jurat i Motivació

El 20è Queer Lion Award ha estat atorgat per la Junta Directiva de l’Associació Queer Lion, formada pel periodista, crític cinematogràfic i fundador del Queer Lion, Daniel N. Casagrande; l’actor Marco Busato; el gestor cultural Jani Kuštrin i l’animador cultural i activista gai Adriano Virone.

La motivació de guardonar aquests dos films:

«Entre el passat i el present, el 20è Queer Lion Award ha decidit premiar dues obres molt diferents, unides pel coratge i per una estètica queer que celebra el cos, el desig i una sexualitat lliure, sincera i descaradament inconformista.

En Derek Jarman, un Mestre, un pioner, va traçar amb audàcia avantguardista els trets narratius del New Queer Cinema, un llenguatge que, durant les dècades posteriors, va donar identitat, visibilitat i espai a un cinema que, altrament, hauria quedat relegat als petits circuits. Theo Rollason, un jove director, amb un extraordinari treball de muntatge, ha donat contemporaneïtat a unes imatges d’arxiu inèdites que havien romàs empresonades durant 35 anys dins d’un armari.*

Avui, dos autors, Victor Di Marco i Márcio Picoli, han recollit aquest llegat i han estat capaços d’elevar el cos queer a una dimensió d’autodeterminació, desig i poder, alliberant-lo de qualsevol intent de reducció. Els joves protagonistes —en un espai només aparentment circumscrit— encarnen una sexualitat explícita i orgullosa, en què el ‘fetish’ és joc, el domini és llibertat i no violència, i on la identitat es construeix a través del plaer, l’amistat i la resistència.

El Mestre, amb encant i cortesia, s’enfrontava a les crítiques més hostils, a les dificultats de producció, als atacs de la premsa i de l’establishment polític, convertint la seva homosexualitat, la seva militància, el seu art i la seva seropositivitat en una arma gentil contra un món conservador, lluny de comprendre un estil que, per a l’època, era avantguarda pura, coratjosa i personal.

Avui, Di Marco i Picoli recullen idealment aquella audàcia, aquell coratge i aquella gentilesa irreverent a l’hora de portar a la pantalla la vida i la identitat queer en totes les seves múltiples dimensions, també aquelles menys explorades pel cinema contemporani, demostrant que el New Queer Cinema continua evolucionant, creixent i confrontant-se amb els canvis de la societat que vol reflectir.

Per aquestes raons, el jurat del 20è Queer Lion Award atorga el premi a QUEER EDWARD II, de Theo Rollason, i LONDON, de Victor Di Marco i Márcio Picoli, dues primeres obres extraordinàries capaces de celebrar el passat, explicar el present i assenyalar el futur»

Films candidats al Queer Lion 2026

I Plant My Hand in the Garden, de Boris Hadžija, Hoda Taheri (Jornades dels Autors 2026 · Concurs)

Queer Edward II, de Theo Rollason (Mostra de Venècia 2026 · Fora de Concurs (No ficció)

La città dei vivi, d’Edoardo Gabbriellini (Mostra de Venècia 2026 · Orizzonti)

The Basics of Philosophy, de Paul Schrader (Mostra de Venècia 2026 · Fora de Concurs (ficció))

Tijuana, Todavía — Still, Tijuana, de Gabriel Gutierrez Morales (Mostra de Venècia 2026 · Biennale College Cinema)

London, de Victor Di Marco i Márcio Picoli (Setmana de la Crítica de Venècia 2026 · Concurs)

Salón de belleza, de Nathalia Acevedo (Jornades dels Autors 2026 · Concurs)

The Color of the Sun, de Xavier Tera (Mostra de Venècia 2026 · Orizzonti)

Camouflage, de Mykyta Gibalenko (Jornades dels Autors 2026 · Concurs)

Big Little Things — Huangyan shenghuo, de Michelle Zhou (Mostra de Venècia 2026 · Orizzonti)

Peau d’homme — A Man’s Skin, de Léa Domenach (Jornades dels Autors 2026 · Film de Cloenda · Fora de concurs)

Lovers in the Blue Night, d’Anuparna Roy (Mostra de Venècia 2026 · Orizzonti)

—

PORTADA: London | Foto, gentilesa de The Open Reel

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!