Club 7 Cinema

La distribuïdora Wanda Films té prevista l’estrena de La ciudad de Sylvia / Dans la ville de Sylvie, de José Luís Guerín, el 14 de setembre de 2007; de manera que, des d’aquella data, en podrem disposar a Catalunya, les Illes i el País Valencià. La informació que n’he trobat afegeix un notable atractiu complementari al fet mateix (dissortadament excepcional) que José Luís Guerín estreni pel·lícula. Les imatges que n’he vist em semblen fascinants (potser amb un cert caire d’ espot publicitari, però en mans del seu autor, la cosa no es quedarà en la superfície). El que n’he llegit, m’embala. Deixeu que us reprodueixi el recull que n’he fet al post sobre la programació del Festival de Venècia. Anant a "Vull llegir la resta de l’article", trobareu aquesta separata. Ara, un petit avenç:

Aquesta pel·lícula -ha declarat el productor Luís Miñarro- s’assembla del tot a uns cavallets de fira. Uns cavallets en què les peces les han dissenyades Murnau, Ozu, Hitchcock o Eduard Manet, amb un motor que "sona" a Chaplin, Tati i Godard …

Foto: En la ciudad de Sylvia / Dans la ville de Sylvie

En la ciudad de Sylvia / Dans la ville de Sylvie, de José Luis GUERIN. Intèrprets: Pilar Lopez De Ayala, Xavier Lafitte, Laurence Cordier, Tanja Czichy, Eric Dietrich, Charlotte Dupont. Empresa productora de: Catalunya (Eddie Saeta S.A). Durada: 1h30. Nota sinòptica: Un noi en una ciutat, mira una noia. I després en mira una altra. Una altra nota sinòptica Un noi torna a Estrasburg, per buscar la dona que hi va conèixer fa quatre anys. Notes de producció: Filmada a Estrasburg i Barcelona, entre 2006 i 2007. Distribució per a Catalunya, les Illes, País Valencià, Andorra i la Franja Wanda Vision. Distribució per a Catalunya Nord Shellac.  Estrena prevista a Catalunya, les Illes i el País Valencià 14.09.2007. Estrena prevista a Catalunya Nord aviat.  Diu Luís Miñarro (productor), al material publicitari del film: aquesta pel·lícula s’assembla del tot a uns cavallets de fira. Uns cavallets en què les peces les han dissenyades Murnau, Ozu, Hitchcock o Eduard Manet, amb un motor que "sona" a Chaplin, Tati i Godard . M’he sentit transportat a un laberint visual i sonor. I estic orgullós de compartir aquesta dedicatòria d’amor: d’amor al cinema. A les dones. A una ciutat. A l’espectador. Si el cinema s’ha de reinventar, la pel·lícula de José Luís Guerín és un senyal de retorn al començament, a la recuperació de la innocència perduda.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!