Club 7 Cinema

La pel·lícula “An Cailín Ciúin” / “The Quiet Girl”, de Colm Bairéad, neix de l’adaptació del llibre ‘Tres llums’ (‘Foster’), de Claire Keegan. El febrer de 2017 va ser editat en català, per Minúscula, amb traducció de Marta Hernández i Zahara Méndez (112 pàgines | ISBN: 9788494534874).

Recordem la sinopsi del film: La Irlanda rural, 1981. La Cait és una reservada nena de nou anys que està desatesa per part de la seva pobra, disfuncional i massa nombrosa família. S’enfronta en silenci amb dificultats a l’escola i a casa, i ha après a passar desapercebuda per als que l’envolten. Quan arriba l’estiu i s’acosta la data del part de la seva mare, envien la Cait a viure amb uns parents llunyans. Sense saber quan tornarà, es queda a casa d’uns desconeguts sense més pertinences que la roba que porta posada. A poc a poc, i gràcies a la família Kinsella, la Cait realitza notables progressos i descobreix una nova forma de viure. Però en aquesta casa on regna l’afecte i no sembla haver-hi secrets, ella descobreix una veritat dolorosa.

Xavier Serrahima ens parla del llibre: Menys és (molt) més. (..) Una petita delícia que ens parla d’un dels sentiments universals: de l’amor. No de l’amor de parella, sinó del més net, directe, inqüestionable, imfrangible i imprescindible de tots: el d’uns pares per una filla i el d’una filla pels seus pares. Aquell amor que és el fonament de tot; d’aquell amor incondicional que posa les bases per a tota la vida posterior. Un amor que, en aquest cas, sorgirà lluny d’on hauria de sorgir, que té a veure més amb l’afecte i la criança —i d’ací el seu títol original, ‘Foster’— que no pas amb la sang. Un amor que la protagonista de la història, la nena que l’escriu en (una emotiva i depurada) primera persona, no coneixerà fins que no es trasllada a casa de la germana de la seva mare, els Kinsella (..).

Del llibre i la pel·lícula n’escriu Esteve Plantada a ‘El temps’: La família que triem. Suggerent i lluminosa, atenta als silencis i als detalls que poden passar inadvertits si no t’hi fixes prou bé, ‘Tres llums’ va ser tota una sensació literària des de l’inici. Publicada en català el 2017 a Minúscula, la breu i colpidora obra de Claire Keegan es llegeix en una alenada. En la proclamació del relat com a guanyador del Davy Byrnes Irish Writing Award del 2009, Richard Ford en va destacar la destresa apassionada de l’autora irlandesa “per escollir les paraules justes” i una “atenció pacient a la transcendència i la finalitat de la vida”. No pot haver-hi millor benedicció que aquestes paraules de l’autor de clàssics moderns com ‘Acció de gràcies’, ‘Canadà’ o ‘El cronista d’esports’, on el popular personatge Frank Bascome es capbussa en una crisi després de la mort, precisament, del seu fill. Amor i vida, creuats per la fatalitat, per la pausa, per l’atenció que posem en allò que ens rodeja. L’adaptació fílmica que en fa Colm Bairéad és esplèndida, no només rotundament precisa en la translació visual del que desprèn el llibre —i que va més enllà d’una atmosfera o d’uns fets—, sinó en transmetre la importància de no dir res, si no cal, en la tendresa de voler ser part d’una família i en com ens importa la felicitat d’algú que estimem (..).

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!