Club 7 Cinema
Un blog de Salvador Montalt
El gust de la xíndria / El sabor de la sandía / Le saveur de la pastèque
"El gust de la xíndria", de TSAI Ming-lian retroba restes de passió en l’univers àrid dels protagonistes. Solitaris, abocats a l’onanisme, se’ls fa difícil compartir el plaer, fer-hi passar els sentiments. Mentrestant, ell és una "màquina de cardar" simuladament, com a actor de barates pel·lícules pornogràfiques. Crec que la mesura de la soledat que pateix el protagonista no l’acaba de donar aquest film, si no s’ha pogut veure l’anterior "I allà quina hora és?", on és el xicot que ven rellotges i s’evadeix del quadre familiar i la buidor existencial, se n’evadeix pensant amb la clienta que se n’anava a París (el París reconegut a Taiwan com el de la "Nouvelle Vague"). Soledat angoixant que segueix i prèn nova dimensió a "El gust de la xíndria", en la mesura que la noia torna (mentre ell dorm) i, en fer-se present, els sentiments es fan difícils de ser viscuts.
(Aquest text, sobre la pel·lícula estrenada el 25.11.2005, és el mateix que, a tall de ràfega, vaig escriure des del Festival de Sitges)
Estrenada al Principat de Catalunya: 25.12.2005, en vose i ve
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Números musicals extravagants, gotes d’un humor extraterrestre, moments de molta bellesa, i altres decididament tendres (encara que semblin tot lo contrari), unes gotes de Antonioni. Un visca per un director que s’atreveixi tant, anem faltats d’això. Un cop vista la pel.lícula vaig quedar-me totalment desconcertat, no obstant, ara cada cop trobo que aquesta xíndria te cada cop més bon gust…