Club 7 Cinema
Un blog de Salvador Montalt
Los Borgia és una "superproducció" d’ Antena 3 TV que el 6 d’octubre s’estrena, si més no, a Catalunya, les Illes, el País Valencià i la Franja, distribuïda per DeA Planeta. Dirigida per Antonio Hernández, la protagonitzen Lluís Homar, Sergio Peris-Mencheta, Paz Vega, Eusebio Poncela, Maria Valverde… i és en castellà. Al moment d’escriure aquest article no disposo de cap dada que em permeti suposar l’estrena d’alguna còpia doblada al català. I si finalment així fora, quedi clar que seria doblada, ja que l’original és en castellà, tot i parlar d’ els Borja, etc. Al web de la pel·lícula, fins ara només hi ha opció castellà/anglès:
El suplement PLAERS de l’AVUI de diumenge, dia 1 d’octubre de 2006, dedica la portada als BORJA i, a l’interior, un article de cinc pàgines, farcit d’il·lustracions, amb text de Mireia Aranda. I ho acompanya amb una peça sobre la pel·lícula que s’estrena divendres que ve. Mediàticament, així es fa per promocionar un producte entre els seus potencials consumidors. El mercat del cinema compta gairebé sempre amb aquesta mena de publicitat. Ho fan els americans, ho fan els francesos, ho fan els espanyols, ho fa tothom. I ho fan gairebé tots els mitjans de comunicació. Per tant: per què no ho hauria de fer l’ AVUI? A vosaltres, què us sembla?
(Per seguir, cal anar a "Vull llegir la resta de l’article")
Home, Editorial Planeta és copropietària del diari i té interessos directes en la pel·lícula, per tant s’entén ben bé que això hagi passat. Tanmateix, després trobarem editorials del mateix diari i escrits de Vicent Sanchís ?o dels components del seu equip directiu? que s’ompliran la boca de l’audiovisual català, dels nostre referents culturals… Segurament ja hauran demanat a Joan Francesc Mira que els renti la cara amb un seu article erudit, d’expert coneixedor del Borja… Les coses les podem entendre (Editorial Planeta, la feina dura que Sanchís i companyia han de fer quotidianament per mantenir la línia "catalanista" del diari…), però això no ens hauria de fer perdre l’esperit crític mínimament necessari per salvar la nostra dignitat de lectors (i perdoneu si aquesta expressió ara mateix grinyola una mica).
Fa dies vaig denunciar la hipocresia de l’ AVUI, pel que fa a l’espanyolisme de pedra picada en el tractament del cinema al diari; ara vull remarcar el doble joc que practica aquest mitjà. En aquella ocasió deia (i mantinc) que una cosa és la línia dels editorials i de quatre col·laboradors habituals i l’altra és la línia editorial de les diverses seccions, per la que ara ens ocupa, el cinema. Ara fixem-nos que el cas és significativament diferent: PLAERS no el fa la gent del diari, és un producte elaborat per a l’AVUI; per tant, que té més a veure amb la política de l’empresa que no pas amb la línia del diari. Així doncs, em sembla que en aquesta ocasió no en puc ?ni en vull? responsabilitzar Vicent Sanchís i la seva gent. Però ai, resulta que els lectors, els compradors i els subscriptors de l’AVUI ho reben tot junt: les diatribes editorials d’inflamat nacionalisme català radical i, amb la mateixa importància, la promoció d’un producte que veiem a venir com a castellanitzador, irrespectuós amb el patrimoni històric català ?per galdós (o no) que sigui el cas Borja? i, el que és pitjor, integrat a l’estratègia mediàtica hispana d’espanyolitzar l’imaginari valencià (Aranda/Tirant; Hernández/Borja). Un doble joc fastigós.
A vegades tinc la sensació que els de Planeta juguen empresarialment amb l’AVUI i LA RAZON, per exprémer el suc dels antagonismes, dels extrems oposats: allò que, pel que em diuen, ja es feia a la premsa britànica, que un mateix empresari editava els diaris d’un color i del contrari, recollint beneficis de tots plegats. Això, en el fons, se me’n fotria si no fos que la carta nostra, la catalana, la de l’AVUI va marcada i just hi juguen per endur-se’ns els calés, els dels que, malgrat tot, creiem de bona fe que és de debò un mitjà nacional català. Cada dia que passa, més tristament em convenço que he fet ben fet de no subscriure-m’hi i d’estripar la butlleta que Òmnium en va enviar perquè ho fes. Dissortadament, l’ AVUI dels Godó-Planeta és un producte espanyol embolcallat atractivament de sulfurosa retòrica nacionalista catalana.
PS: per cert, a la peça de PLAERS sobre la pel·lícula, no hi he sabut trobar cap referència a la llengua de la versió original ni a les llengües amb què s’estrena. D’això, segurament, algú en diu informar als lectors catalans!
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Tens bona part de raó. L’AVUI sovint entra en contradicció amb la seva línia editorial més o menys nacionalista catalana. D’exemples n’hi ha molts, i aquest que comentes avui és un d’ells.
Ara bé, cal no perdre la perspectiva de tot plegat. L’AVUI, juntament amb EL PUNT, són els dos únics diaris d’àmbit (més o menys) nacional i catalanocèntrics que existeixen, avui per avui, al nostre país. Amb tots els seus defectes i totes les seves mancances, que són moltes.
Penso que és bo (i sa) criticar-los sempre que ho estimem convenient, però sabent que són els únics diaris que defensen amb una certa empenta un espai de comunicació català propi, no subsidiari de l’espanyol.