Club 7 Cinema

Paraules responsables, valentes i decidides, les d’Iris Knobloch, presidenta del Festival de Canes, en començar la Roda de Premsa del 10 d’abril, en què es va donar a conèixer el gruix de la Selecció Oficial de la 78a edició del certamen. Fan pensar i, evidentment, en algun punt convoquen la discrepància, però són d’un discurs intel·ligent, molt madur, que ja m’agradaria que ostentessin d’altres homòleg seus d’arreu. El valoro fins al punt que m’he permès de transcriure’l traduït en la seva major part, tot i que el podeu veure i escoltar en aquests vídeos: En francès | Traduït oralment a l’anglès.

FOTO (Festival de Canes): Thierry Frémaux i Iris Knobloch, a la Roda de Premsa.

(..) D’aquí a unes setmanes, el Festival de Canes desenrotllara la seva estora vermella per al millor del cinema mundial. Sé que esteu molt impacients per saber qui la trepitjarà, però primer em sembla importar de recordar en el context actual la missió històrica del Festival de Canes, a la qual estem consagrats amb en Thierry i tot l’equip del Festival.

El Festival va nàixer el 1939, de la voluntat d’oferir als cineastes del món sencer i als seus films una terra d’acollida, un asil, a vegades fins i tot en sentit literal. Va nàixer de la voluntat de reunir tots els que i totes les que, més enllà de les seves diferències parlen una sola i idèntica llengua, la del cinema. Des de fa gairebé 80 anys, el Festival de Canes dialoga així amb el món, encarnant una França audaç, curiosa i oberta. En una època en què la tensió del replegament en un mateix no ha estat mai tan grossa, aquest missatge d’obertura i d’esperança és fonamental. Més que mai som conscients del paper que juga el Festival de Canes amb el seu impacte cultural i mediàtic. Aquesta obertura cap a l’altre, cap al diferent, cap a la novetat, constitueix el sentit mateix de la seva identitat, del seu ADN. És aquesta curiositat que ens aporta cada any col·lectivament les emocions més belles. Reunir totes les llums del cinema per a il·luminar el que tenim en comú és la promesa del Festival de Canes des que es va crear i seguirem mantenint-la.

La promesa del Festival de Canes és també acompanyar les grans evolucions de la societat. Aprofito aquesta avinentesa per dir-vos que el Festival ha assumit amb seriositat i determinació les recomanacions de la comissió investigadora de les violències comeses en el sector cultural.

Abans que en Thierry ens reveli la Selecció Oficial, tornem un moment enrere. El 2024, el Festival de Canes ha confirmat una vegada més el seu rol central en el paisatge cinematogràfic internacional. Va aplegar més de 39.000 professionals del cinema, dels quals gairebé 4.200 periodistes, i l’apassionament dels festivalers es va traduir en un augment del 10% a les entrades dels cines. Més d’una cinquantena de països hi van trobar la seva veu mitjançant el seu cinema, de l’Índia a Zàmbia, d’Algèria a l’Argentina. El Mercat del Film va confirmar el seu paper de més gran mercat de la indústria: més de 15.000 professionals, de 140 països, s’hi van trobar per a bescanviar i concretar projectes. Quina satisfacció veure que els films de la selecció oficial resplendien bé enllà de les fronteres i s’enduien les més grans distincions del món del cinema, dels César als Bafta, dels Globus d’Or als Oscar. Films francesos, americans, letons, d’animació, de terror i comèdies musicals, “Anora”, “Emilia Pérez”, “Flow”, “La subsància” van volar cap al seu increïble destí.

(..) El Festival il·lumina les sales de cine de tot el món. A França més de 25 milions d’espectadors han descobert, a les sales, pel·lícules de la Selecció Oficial. Els films seleccionats són ben sovint el reflex del món i dels seus trasbalsos. Interroguen, alerten i susciten debats. I sobretot revelen el talent del futur. Aquí, els audaços troben un ressò. Orson Welles, Quentin Tarantino, Jane Campion, Bong Joon-ho i força més han vist, tots, el seu destí i la trajectòria dels seus films decantar-se per la màgica Palma d’Or, de la qual enguany celebrem el 70è aniversari, i és el nostre orgull més gran seguir sent aquest formidable descobridor de talent, gràcies a la perspicàcia única d’en Thierry, acompanyat pel remarcable Christian Jeune i els seus comitès de selecció.

I estic molt contenta de veure com s’estableix un canvi amb força i valentia: a les dones finalment se les escolta, el Festival els hi està atent. No hi demanen un lloc, se l’agafen. Justine Triet, Coralie Fargeat, (..), Payal Kapadia, per esmentar-ne tan sols unes quantes, i totes les que aniran venint: ens honora amplificar-ne les veus, de posar a la llum el seu increïble talent que amplia la nostra visió del món. Enguany, després de Greta Grewig [l’any passat], Juliette Binoche presidirà el Jurat: dues dones se succeeixen, per primer cop des de fa 60 anys, en aquest traspàs de flama entre dues icones i dues dones que ens inspiren. Perquè Juliette Binoche és una de les actrius franceses que ha rebut un Oscar, perquè ella travessa les cinematografies del món sencer, de Polònia a l’Iran, del Japó als Estats Units, perquè encarna una reinvenció permanent.

I si al Festival el mou l’audàcia i la descoberta de nous talents, també l’amor i la història del cinema. Celebrar aquest any Robert De Niro amb la Palma d’Or Honorífica és retre homenatge a una de les figures més importants del setè art. Canes és casa seva des del dia de 1976 que “Taxi Driver” hi a guanyar la Palma d’Or. També estic feliç de veure el talentós Laurent Laffite a l’escenari del Teatre Lumière actuant de mestre de cerimònies, paper que li encaixa com un guant (..).

(..) El cinema és una aventura pregonament humana i en l’hora en què la Intel·ligència Artificial ocupa totes les converses no oblidem que reposa abans que res en el compromís de les dones i dels homes. N’hem tingut un magnífic exemple en la destacada resiliència dels nostres amics americans, mobilitzats malgrat els incendis devastadors de Los Angeles (..).

***

FOTO DE L’APUNT (© Olivier Vigerie – Festival de Cannes 2024.): Iris Knobloch.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!