Club 7 Cinema

Ja s’ha projectat al Festival de Berlín 2025 el curtmetratge “Casi septiembre”, de Lucía G. Romero, que participa en la competició de l’anomenat Berlinale Shorts.

De Lucía G. ROMERO, “Casi septiembre” / “Close to September”.

Producció: Catalunya. Any: 2025. Durada: 0h29.

Sinopsi: L’Alejandra, una noia que viu amb la seva família en un modest càmping d’una població costanera, passa el dia a dia entre la rutina i els amors passatgers de temporada. Durant les vacances, el càmping s’anima amb turistes que porten amb la seva energia, històries i l’oportunitat d’amors fugaços als quals l’Alejandra s’entrega sense lligams. El seu món pren un gir inesperat una nit quan coneix l’Amara, una noia de ciutat que irradia confiança i misteri. A mesura que avança la seva relació, l’Alejandra comença a enfrontar-se a la seva por a l’abandonament i a repensar els límits que s’ha posat. Aquest estiu, l’Alejandra s’enfronta a una transformació personal que la portarà a redefinir la seva visió de l’amor i d’ella mateixa.

Informació: N’éscriu Bernat Salvà, al diari ‘El Punt Avui’: El curtmetratge català tornarà a estar present a Berlín amb “Casi siempre” (Escándalo Films, Filmax, Jaque Films i Jaque Studio), de Lucía G. Romero, que competirà en la secció Berlinale Shorts. És una història sobre la joventut, la responsabilitat familiar, la identitat i les relacions inesperades. Amb aquesta selecció, és la segona vegada que la directora és convidada a participar en el certamen alemany després d’haver presentat Cura sana (Jaque Films) la passada edició, quan va guanyar l’Ós de Cristall al millor curtmetratge de la secció Generation 14plus.

Ressons:

Xavi Serra, crònica per al diari ‘Ara’: (..) A “Casi septiembre”, per exemple, el conflicte en la relació sexoafectiva de les protagonistes no sorgeix del fet que siguin dones o que una sigui racialitzada, sinó de la por a l’abandonament que sent l’altra (..). // Per a Romero, la naturalitat és la conseqüència d’entendre el cinema des de l’experiència i el vincle personal amb el material. “Represento l’amor de la manera que jo l’he viscut, i és amb dones”, diu la directora, que no vol subratllar la importància de l’aspecte racialitzat dels personatges: “És lògic que es normalitzi l’ús de personatges racialitzats ara que la gent racialitzada estem explicant les nostres històries. Però és una mica trist que els directors blancs no s’adonin que al món no només hi ha gent blanca i que el ventall de representacions que tenim al cinema espanyol es limiti a la dona de fer feines”. Romero, nascuda el 1999 a Barcelona i filla de mare catalana i pare cubà, ja va ser a la Berlinale l’any passat amb “Cura sana”, el seu treball de final de carrera a l’Escac, que va guanyar el premi de la secció Generation. (..) “Casi septiembre”, el seu treball de final de màster, ha entrat en la secció oficial i optarà a l’Os d’Or al millor curt. // Els dos curts de Romero comparteixen l’absència de la figura paterna i la precarietat econòmica com a horitzó vital. La protagonista de “Casi septiembre” viu amb una mare negligent i tres germanes petites en un bungalou d’un càmping, el lloc més humil d’un poble de platja dominat per grans hotels. “Des del 2015 és il·legal viure en un càmping de manera permanent, però rodant el curt vam descobrir gent que ho fa igualment”, explica la directora, interessada a explorar com s’habiten “uns espais transitoris on, sovint per necessitat econòmica, es formen microcosmos al marge del model hegemònic de societat”. Mostrar aquestes realitats socioeconòmiques, sempre “com a context” perquè “no és el tema central”, també respon a una voluntat de representar el que coneix bé. “Si no hagués tingut una beca jo mai hauria pogut estudiar a l’Escac, i avui segurament no estaria fent cinema –assegura–. I m’agrada reivindicar-ho perquè sovint només fa cinema la gent de classe alta o classe mitjana-alta. (..).

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!