Club 7 Cinema

Fitxa de El conte dels contes (Il racconto dei racconti | The Tales of Tales)

Direcció: Matteo Garrone. Guió: Matteo Garrone, Edoardo Albinati, Ugo Chiti, Massimo Gaudioso; adaptació lliure del recull de contes Lo cunto de li cunti overo lo trattenemiento de peccerille, de Giambattista Basile. Fotografia: Peter Suschitzky. Música: Alexandre Desplat. Producció: anglo-franco-italiana. Durada: 2h05.

Repartiment. Episodi “La reina”: Salma Hayek (reina de Longtrellis), John C. Reilly (rei de Longtrellis), Alba Rohrwacher (artista de circ), Massimo Ceccherini   (artista de circ), Christian Lees (Elias),  Jonah Lees (Jonah). Episodi “La puça”: Toby Jones (rei de Highhills),  Bebe Cave (Viola), Guillaume Delaunay (l’ogre), Eric Maclennan (metge), Nicola Sloane (damisel·la). Episodi “Les dues velles”: Vincent Cassel (rei de Strongcliff), Shirley Henderson (Imma), Hayley Carmichael (Dora),  Stacy Martin (la jove Dora), Kathryn Hunter (bruixa).

Sinopsi: Fresc del període barroc, en clau fantàstica, explicat mitjançant les històries de tres reialmes veïns i intemporals i dels respectius sobirans (un rei fornicador i llibertí; un altre fascinat amb una puça gegant; una reina gelosa que esgota la vida del seu marit…), prínceps i princeses, boscos i castells, ogres, animals extraordinaris, dracs, bruixes, bugaderes velles, artistes de circ…

https://www.youtube.com/watch?v=emzix_daZBs

Més Vídeos: Tràiler VO | Vídeos al web Festival de Canes.

Vendes internacionals: HanWay Films. Distribuïdores: Le Pacte | 01. Data d’estrena: mercat espanyol, dd.mm.aaaa; mercat francès, 01.07.2015; mercat italià: 14.05.2015 Més informació: Imdb | AlloCiné | MyMovies.

Competició: El conte dels contes

Altres festivals: Festivals. Reconeixements: Premis i nominacions.

Apunts en aquest blog: Primeres reaccions Canes 2015 |  Revista de premsa Canes 2015 | Declaracions de l’autor a Canes 2015.

Director: Matteo Garrone (15.10.1968, Roma). Nascut al si d’una família benestant, en què tanmateix el pare és crític teatral i la mare fotògrafa, Matteo Garrone semblava predestinat a ser una estrella del tennis. N’era, en l’esport escolar, tot una promesa; però un accident li’n va tallar en sec les possibilitats de seguir endavant. Aleshores es decanta cap a la formació artística i, sobretot, es dedica a la pintura en cos i ànima. Diplomat al Liceo Artistico el 1986 -18 anys d’edat-. Un cop acabats aquests estudis al Liceo Artistico, entra al món del cinema a treballar com a ajudant de càmera durant dos d’anys; però en acabat, es concentra en la pintura. És el 1996 que presenta el curtmetratge Silhouette al Festival Sacher, que organitza Nanni Moretti, i el guanya. El 1997, havent creat la seva pròpia productora Archimede, debuta en el llargmetratge amb Terra di mezzo, tres històries sobre la immigració a Roma, en què aprofita i integra el curtmetratge anterior. Novament el guardonen, ara amb el Premi Especial del Jurat del Festival de Cinema Jove de Torí. Si aquest film ja és una barreja de documental i ficció, de seguida se’n va a Nova York a filmar el documental Bienvenido Espirito Santo i l’any següent en signa encara un altre, a Nàpols: Oreste Pipolo, fotografo di matrimoni. El 2000, amb Estate Romana segueix aprofundint en l’estil de treballar les ficcions com si fossin documentals. Ni l’adscripció genèrica -film “noir”-, ni els mitjans que li posa a disposició la Fandango per tirar endavant L’imbalsamatore no li fan canviar la concepció del cinema i hi manté les constants estilístiques i temàtiques. Tanmateix, el ressó que obté amb aquest film (seleccionat a la Quinzena de Realitzadors de Canes, multipremiat a Itàlia) no impedeix, ans al contrari, el fracàs del següent: Primo amore (tanmateix, amb banda sonora premiada). El gran salt el fa el 2008, en presentar a Canes Gomorra, aproximació realista a la quotidianitat de la màfia, mitjançant l’adaptació del best seller epònim de Roberto Saviano, amb què guanya el Grand Prix del certamen i es fa un nom a nivell mundial. Grand Prix que torna a guanyar el 2012 amb Reality, cinta que no acabà de satisfer les expectatives que s’hi havien creat i que tracta de les fantasies d’un napolità enderiat a triomfar en un “reality show” televisiu.

Extracte de filmografia i reconeixements: Terra di mezzo (1996) -premiada al Festival de Cinema jove de Torí- | Ospìti (1998) -seleccionada a Venècia, València, Angers, Messina…- | Estate Romana (2000) -seleccionada a Venècia- | L’imbalsamatore (2002) -seleccionada a la Quinzena dels Realitzadors de Canes, premiada als David di Donatello, als Nastro d’Argento, als premis Fellini, als premis Ciak d’Oro, als premis Pasolini- | Primo amore (2004) -seleccionada a Berlín; premiada la banda sonora a Berlín, als Donatello, als Nastro… | Gomorra (2008) -Grand Prix al Festival de Canes, 5 EFA (entre els quals, Millor Pel·lícula, Millor Direcció, Millor Guió), 7 David, 2 Nastro d’Argento, Millor Guió al Festival de Chicago, Nominada als Globus d’Or (Parla No Anglesa), als BAFTA, als Cesar…- | Reality (2012) -Grand Prix del Festival de Canes, 3 David di Donatello, 3 Nastri d’Argento… | El conte dels contes (2015).

Foto de capçalera: Stacy Martin; crèdit fotogràfic: Greta De Lazzaris. Gentilesa de 01 Distribuzione. Foto de l’apunt: Salma Hayek; crèdit fotogràfic: Greta De Lazzaris. Gentilesa de Le Pacte. Foto del director: 1) crèdit fotogràfic: Greta De Lazzaris. Gentilesa de 01 Distribuzione; 2) gentilesa del Festival de Canes; 3) gentilesa del Festival de Canes.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!