Club 7 Cinema

Un blog de Salvador Montalt

18 de novembre de 2022
0 comentaris

El cinema en català és diglòssic?

Les pel·lícules en versió original catalana que ens estan arribant -“Suro”, “Alcarràs”, “Tros”…- s’ambienten a pagès i és així que s’hi parla català. Quan tindrem films urbans parlats en la nostra llengua? Per què es pot dir que no n’hi ha? Estem davant d’actituds diglòssiques? El “realisme lingüístic” sol dur a productors, directors, guionistes a fer-los en castellà, sovint amb l’afegit que hi volen actors que no toquen el nostre idioma. Per acabar d’adobar-ho, els acords amb plataformes o productores espanyoles o internacionals, ho acaba de fer difícil.

És que no hi poden haver ficcions en català ambientades al món actual -o futur-? El “realisme lingüístic” és sovint una ximpleria en el context de les ficcions. Bé que hi ha novel·les en la nostra llengua -i traduccions!- que són ben actuals. D’actors bons, a casa nostra n’anem sobrats i alguns també són atractius per al mercat hispà. Quant a les plataformes i productores madrilenyes, bé que “Alcarràs”, per a posar un exemple, hi ha fet forat…

Val a dir que una certa excepció a la norma és “Sis dies corrents”, catalana, actual i urbana, en la qual tanmateix, per realisme, s’hi parla també en castellà i en bereber.

FOTO: “Suro”

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!