Club 7 Cinema
Un blog de Salvador Montalt
Deixeu que us ho expliqui. Ahir vaig anar al multicinemes Lauren Costa Brava, de Blanes, en què habitualment s’hi projecten ben poques, poquíssimes, pel·lícules doblades al català. Ras i curt, s’hi margina la notra llengua de manera persistent i sistemàtica. Vaig anar-hi a veure La verdad oculta (estrenada al Principat només en castellà) i, abans de la projecció, van passar el filmet publicitari de la campanya "EL CATALÀ VA AMB TU". Té nassos! Pel que fa a l’empresa exhibidora, a l’hora de recollir els calés de les campanyes propagandístiques, actuen com a bons catalanets. I, quant al govern de Catalunya…, que ens diu que català va amb nosaltres, quan nosaltres no podem veure cinema en català, ni tan sols en unes sales que han estat finançades per l’Institut Català de Finances. D’això se’n diu llençar un missatge publicitari equivocat, malaguanyat. I el pitjor és que, enllà del malbaratament dels fons públics, al damunt seguirem sense veure’n, de cinema en la nostra llengua.
Fa una setmana, mentre esperava que comencés "Volver" d’Almodóvar, em van passar el tràiler de TIRANTE EL BLANCO, en castellà, a les mateixes sales on ara em diuen que "EL CATALÀ VA AMB MI". Que se’n vagin a pastar fang!
Respon a Joan Cancel·la les respostes
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Certament, la campanya de la Queta (que és el nom de la mascota de l’anunci) és una fal·làcia; ens vol fer creure que el poc ús que es fa de la llengua catalana és responsabilitat nostra. I és clar, amb una boqueta cantaire la Generalitat en diu que anem al cine, a veure LA pel·lícula que -a mode d’almoina nacional- ha decidit doblar a la nostra llengua. És a dir, la identitat nacional entesa com a sacrifici.
Ens conviden a entonar el “mea culpa” i ha disculpar-nos per ser catalans, que és un pes que -en un rampell de catalanisme catòlic- carreguem de molt bon grat a l’esquena. Si seguim els seus consells arribarem a la fi dels nostres dies amb l’immens regal de morir corbats pel pes de la nostra feixuga càrrega nacional i podrem dir, plens d’orgull, que ho fem mirant a terra, la nostra terra!
Diguem-ho clar: el discurs de la campanya és el somni de tot nacionalista victimista, una herència pujolista de la que, pel que sembla, no ens en podem desempallegar.
PS: de Tirante el Blanco espero que en parlem quan arribi el fatídic dia de la seva estrena. Per anar escalfant motors, recomano que en visiteu la pàgina web oficial:
http://www.tirant-lo-blanc.com
Hi podreu accedir en espanyol, anglès i… “valencià”. No hi he trobat cap menció a la llengua catalana. Tal i com deia, la web va be per anar-se “escalfant”…
Una encaixada,
Joan